divendres, 7 de novembre de 2008

Un bon cap de Setmana




Aquest passat cap de setmana, varem anar tota la família al poble del meu pare. A la Garrotxa , a Besalú, per mi , suposo que deu ser normal, el poble més bonic del món.
Abans hi anàvem tots, ara i anem a veure al meu pare, que va decidir passar a l'altre cantó, buscant la tranquil·litat d'aquest llogaret. Ara fa una mica més d'un mes que ens va deixar, i de veritat que necessitavem tots plegats anar-hi.
Però la visió que en tenia d'aquest indret, de sobte, encara la vaig veure més magnífica,més bella més radiant.
Les històries que m'explicava el meu pare de petit em venien al cap una darrera l'altre, passejant pels carrers estrets, passant per les diferents places, a on s'aixequen esglésies imponents, i per descomptat passejant pel pont fortificat,que diuen, ni se sap el seu origen, famós arreu.
Aquest diumenge, va ser un dia típic de tardor, una mica de vent, més aviat fred, un cel negre i l'aigua que no ens va deixar durant tot el dia.
Aigua, doncs sí aigua, durant els meus 42 anys de vida, només havia pogut imaginar-me el riu Fluvià baixant com baixava ,de quan m'ho explicava el meu pare, que sempre deia que l'havia vist baixar a tot l'ample del pont, que hi pescava i que si banyava amb els seus amics. Ara ja no hi és, però com si volgués dir-me alguna cosa, va fer , almenys així ho vull creure, que pugues veure amb els meus propis ulls aquella meravella que baixava de les muntanyes i que travessava el poble amb una força i una bellesa quasi màgica.
Ha estat un cap de setmana màgic. ens ha anat a tots com mai, la meva mare, la meva dona i els meus fills, han pogut veure una estampa, espero que no irrepetible, d'aquest meravellós poble, que porto molt a dins del meu cor. Encara que físicament no hi naixes, me'l sento meu. En sóc molt orgullós d'on venen les meves arrels. Espero poder transmetre aquest valors de la millor manera posible als meus fills,tal com va fer el meu pare.
Al meu facebook hi he obert un àlbum a on recullo l'última vegada que hi vaig estar amb el meu pare i també aquesta primera estada sense ell.
Estimar el País sens dubte, s'hereta...saber estimar el que tens, d'allà on vens, les teves arrels, i que això et faci fort per defensar encara més, el futur del teu País.
Per tots els que ens van deixant, i que no poden veure realitzat el somni d'una Catalunya lliure i sobirana, federada amb les altres nacions de parla catalana, treballo cada dia, aportant el granet de sorra que porti, almenys, a que els que ens han de precedir el puguin viure.

Salut Companys, la lluita continua.

2 comentaris:

L'Espelt ha dit...

He estat diverses vegades a Besalú, i el trobo tant preciós com tu. De fet tota la Garrotxa és, per a mi, encantadora. Té una atracció especial.
Gràcies per compartir aquests sentiments tant íntims amb nosaltres. Precisament aquestes pinzellades, són les que donen caràcter a un bloc i el fan més proper.
Una abraçada.

Daniel1714 ha dit...

Gràcies per tot. És veritat que aquesta comarca enamora.

Salut.

 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació