Cataluña Radio

Dir d'entrada, que agraeixo profundament el treball realitzat tant d'en Josep Cuní, com després del nostre amic Antoni Bassas, crec que la seva tasca de poder crear una ràdio realment nacional, i que ens la sentíssim nostra, hi tenen molt a veure, en temps i circumstàncies diferents, però crec que s'ha de ser just hi dir les coses com són.
Quan aquest estiu ens deien que l'Antoni Bassas deixava Catalunya Ràdio per desavinences en el projecte sobre la nova temporada, la veritat primer em va sobtar, però mesell de mi, vaig interpretar que a tot arreu amb el temps, i catorze temporades ja era una bon temps,la renovació ha de ser necessària. Per tant, d'entrada no vaig trobar malament, que en cas de no entesa , la direcció de "la nostra" , decidís cercar alternatives. En el moment en que es va pendre la desició de fer el recanvi d'en Josep Cuní, també recordo que hi va haver molta polèmica, ja que ens deixava una persona consagrada i es donava pas a un jove que fins aleshores se'l coneixia per les retransmisions "futboleres" del barça amb el mestre Puyal.
Però varem donar els cent dies de gràcia, i després l'any de gràcia i després...
Han passat moltes temporades i s'ha demostrat que el relleu no va ser dolnet i que l'Antoni, ha sabut estar a l'alçada que li demanava una ràdio Nacional. Sempre respectant la pluralitat,(si ja sé que amb alguna ombra),però sempres tenint clar que treballava per una ràdio Nacional.
M'agradava escoltar allò de "Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya"...

I aquí ens arriba la Neus Bonet..d'entrada vaig pensar, deixa-la que treballi i li donarem també els cent dies de gràcia.
Però no ha pogut ser.
Primer cop d'efecte: desapareix "la ràdio nacional de Catalunya" , per un "la ràdio que fem entre tots". Però que s'ha pensat aquesta senyora!!!, no hi ha cent dies de gràcia per una persona que renuncia d'entrada a proclamar sense cap mena de por el que és i representa "la nostra".
Segon: no hi ha dubte que el terennà, el to i la manera d'entrevistar no arriba ni a la sola de la sabata dels seus antecessors. Com deien alguns, a RAC1 ja tenen la nevera plena de cava, ja que el declivi de Catalunya Ràdio, és totalment inevitable.

Molts de nosaltres ja hem fet el canvi. A pesar de mal que ens fa abandonar la emissora que ha estat referència als Països Catalans, hem hagut de donar aquest pas realment dolorós.
Hem canviat d'emissora, en el meu cas a RAC1 a on deixant a part al grup al que pertany, hi que hi tinc profundes diferències que com s'han de fer i tractar les coses, hi treballen periodistes de renom contrastat...curiós MOLTS, TOTS i contem els que protagonitzen els espais "prime time2 sortits de Catalunya Ràdio, parlo d'en Basté,en Solé,Manel Fuentes,etc.
La graella de Catalunya Ràdio és infumable,tant en contingut com en horaris.
Sembla que el projecte del psc de convertir la ràdio nacional de Catalunya en una espècie de Cadena Ser, va per bon camí.
També em queda clar que la "oferta" que se li va fer a l'Antoni, ja era feta en uns termes, que MAI acceptaria.Es tractava de posar fi, fos com fos, a la folla carrera nacionalista dins de la casa,
de carregar-se la crosta nacionalista.
Brut molt brut, però de ben segur que amb el temps s'anirà sabent tot.
La baixada d'audiència s'anirà veient, fins ha arribar al punt que els mateixos directius profetitzaven..."potser deixarem de ser la cadena més escoltada...deia el Sarsanedes".
Mai tant aprop de la realitat.

Em sap greu veure com el terrós de sucre es desfà entre les nostres mans , i els representants independentista que formen part del govern, ja no dic que no facin res, es que ni tant sols DIUEN res.
És en aquests moments en que s'ha de treure muscle, i pel que sembla els hi fa falta moltes hores de gimnàs.

La lluita continua

Salut i independència

Bon començament de curs

Les setmanes passant volant. I aquesta més, almenys a casa meva, finalment ens hem decidit a canviar les portes de casa. Noi quin enrenou! portes d'habitacions, cambres de bany, despatx..,raconet, per que és super petit,...cuines i menjador. TOT FORA. I és clar merder assegurat. Pols per tot arreu , escombres amunt i avall, no tinc, no tenim temps de res.Ara a muntar les noves, de nou merder, sort que ara ja no es pot comparar.
Nens a l'escola. Curses de bon matí, a la feina després i quan tornes a casa...una altre vegada les portes...Ara ja en tenim de posades,encara queden cosetes, però en una reforma ja ho sabeu, les coses no queden sempre com un voldria...ara haurà de venir el pintor...
Millor acabar agafant-s'ho amb bon humor i esperar que el resultat final sigui el que més s'ha sembli al que recordaves en la teva ment quan vas començar l'aventura.
Això, però , m'ha portat ha quasi no seguir res de res del que passava fora. A vegades quedes parat del poc que costa quedar "out" sense adonar-te.
Però el mon segueix girant, i la veritat,avui que he tingut un moment per poder posar-me al dia, ni que sigui una mica,...renoi!! hauré de pair una mica més i deixar anar els meus pensaments durant els propers dies, per que hi han coses que a un ja li començant a costar d'entrar a la "mollera", no se si per l'edad, o per que la paciència d'un comença a arribar al límit natural. Tal com deien abans a casa, doncs que ja en tenim la pipa plena collons!

Quan tingui les idees clares, i ben posadetes, començaré ha despotricar de tot una mica.
Ara a descansar de la dura setmana escolar-portera que hem tingut tota la família.


Salut i independència

Estat Propi, únic camí

Els esdeveniments que van sorgint aquests dies, i a una velocitat de tgv, fan que opinions que tenies, i deies que amb els anys et donarien la raó , ara amb qüestió de dies ja t'han passat per sobre.
El TC es carrega la consulta popular no vinculant del Lehendakari Ibarretxe. El conseller Ausàs, ja comença a témer que això pugui repercutir en la llei que està desenvolupament des de el govern.
Queda clara la estratègia de l'estat espanyol, i no és altre que la de pactar els temes d'estat amb el PP.
Objectiu, els nacionalismes perifèrics. La maquinaria estatal amb la connivència de la dreta feixista espanyola del PP, intentaran de totes, totes, carregar-se a Ibarretxe, enfrontant-lo amb el sí del mateix PNB. I el següent o millor dit, en paral·lel, serà la retallada més que cantada de l'estatutet català. Ens podem quedar ben primets, després de passar pel segón ribot espanyol.
Però sembla que hi ha cada vegada més moviment de la gent del País.
Fins hi tot, editorials com la de l'Avui, parlen sense embuts de que potser ja n'hi ha prou.
La societat surt al carrer demanant estat propi, i després de tot el que s'està veient aquesta societat creixerà com l'espuma. Ja hi ha gent que diu, que la disminució de senyeres al balcó és directament proporcional a l'aparició d'estelades als mateixos llocs.
S'engegan campanyes per demanar el dret a l'autodeterminació a Brusel·les.
També per convocar consultes des de els Ajuntaments.
Èxit de la campanya de la Comissió del centenari de l'estelada...

Tot això està molt bé però encara no és per tirar coets, el que queda clar és que haurem d'acabar tallant amb l'estat espanyol molt més aviat del que ens imaginem. Aquells que volem la independència abans del famós 2014, se'ns presenta una sèrie de fets que pot fer que realment pugui ser així.
Darrera la retallada de l'estatutet ha de venir el fracàs d'aconseguir un bon finançament, resultat cantat, per si algú encara no ho té clar.Tot això sota un entorn de crisi econòmica, que han i estan patint les classes més populars.
Tenim un estat i està en contra nostre, per tant, hem de preparar a la societat per un conflicte obert amb l'estat espanyol.


Salut i Independència

Unitat, a pesar de tot

Estic moderadament content. La mobilització a les manifestacions convocades, per part de la societat civil ,l'esquerra extraparlamentària i ERC,varen tenir una gran acceptació.
La convocatòria anual a l'ofrena al monument de Rafel Casanova, encara que de caire institucional, i per tant, "controlat" per l'establishment polític, aquest any també molt participada per una munió d'entitats que hi van voler participar,també va ser reeixida,sempre exceptuant la aparició de partits espanyols que només fan que provocar al personal.
També destacar l'èxit,(crec jo), de la campanya endegada per la Comissió del Centenari de l'estelada.Més de cent ajuntaments s'hi van adherir i molts d'altres varen fer actes al marge,per la impossibilitat de aprovar la moció al consistori.
Però em queda un malestar estrany a l'estomac. Fets com els que es reprodueixen cada any al Fossar, en contra dels INDEPENDENTISTES, d'ERC i JERC, em provoquen una tristesa immensa.
Veure com altres independentistes, bandejant,insultant a militants de les jerc, i que després de marxar, els hi retiren les flors que hi havien deixat,francament crec que és una falta de respecte que no m'entra al cap.
La única diferència que hi ha entre "uns" independentistes i els "altres", senzillament, és que uns creuen que per arribar a la independència s'ha de fer des de dins, i els altres no.Per això uns formen part del govern i altres són extraparlamentaris. Però, si us plau, tots volem el mateix, que és la independència dels Països Catalans.
Uns hi treballen d'una manera i els altres opten per camins diferent,però això no pot ser l'excusa que ens enfronti . Només la unió de tots ens farà forts.
Molts de nosaltres, anys enrera formàvem part de moviments com el PSAN o l'MDT,i amb el temps hem vist que ens agradi o no , ho entrem en el joc democràtic, com fan altres al mon,penso amb Quebec,Escòcia,Kosovo,etc,etc, o no hi haurà manera d'arribar enlloc.
L'objectiu ha de ser la independència, i això demana sentit comú i unitat. Quan siguem independents,serà el moment de que cada grup independentista,busqui el seu espai social. Ara l'únic que fem és donar la raó als espanyols i als botiflers de veritat, de que som uns irresponsables que només ens agrada la agitació i la destrucció per la destrucció, a més, entre nosaltres.
La llibertat del nostre País no l'aconseguirem fotent-nos crits, cops i insults entre nosaltres.
No ens equivoquem d'enemic. El País no ens ho perdonarà mai.

República i Independència

Ridícul espantós de l'Alcalde d'Igualada

Aquí us deixo un petit recull de fotografies, que vaig fer el dia 10 al vespre, alhora que es feia l'acte organitzat per ERC Igualada, a la plaça de l'ajuntament.
Davant la impossibilitat de poder penjar-la a l'ajuntament, ERC Igualada decideix fer un acte de reconeixement al centenari de l'estelada.
En Joan torras, cap del grup municipal a l'oposició llegeix el manifest de la Comissió del Centenari.











Fins aquí cap problema, varem estar vigilats en tot moment per la policia local, però en cap moment van intervenir, cosa d'agrair, ja que mai i va haver ànims de fer res que no fos normal.
També a la part posterior de l'edifici de l'ajuntament, a on dona la finestra del despatx del grup municipal d'erc,també i lluïa l'estelada.
En aquest moment és quan comença el conte de por...
Es veu que l'acte no va agrada al "molt Il·lustre" alcalde d'Igualada, per que, digue-m'ho , amb finesa,amb un caràcter fort, obliga al caporal de la policia i alguns numeros més, a entrar per la força al despatx d'erc, i arrencar l'estelada de la finestra...Si no fos per que estem en el segle XXI, em pensaria que tornem als anys foscos de la dictadura, ara però, portada pels socialistes, aquests que diuen ser plurals.
Nosaltres hem de respectar la espanyola, però ell no té per que respectar la independentista.
Igualada que en el seu moment va ser far de Catalunya a l'hora de defensar la republica i l'estelada,ara es veu inmers sota un govern que recorda temps passats.

Companys la Lluita continua.

Salut i Independència

Reagrupament Independentista

Ja feia dies que se'n parlava. Finalment en un comunicat al diari Avui, el "nen" a vist la llum. Ha nascut, d'una fusió, un nou corrent dins d'ERC, Reagrupament Independentista.
Carretero-Uriel, Uriel-Carretero, crec que això és bo per esquerra, ho crec sincerament. Carretero segueix fidel als seus postulats, i dona confiança a la gent d'esquerra independentista.Uriel i els seus, demostren no ser el que deien molts, un submarí d'en putxi.
La idea de sumar, per aconseguir que l'eix nacional sigui el que marqui la estratègia d'ERC, sembla agafar definitivament cos.
Comencem a sumar, ja s'arriba a més del 40 % de la militància,però això no es pot quedar aquí. La gent de la nova direcció, que va acceptar les línies vermelles marcades per reagrupament, s'ha de moure. I s'ha de moure ja, amb tranquil·litat, amb discreció, però s'ha de moure per cercar possibles sinergies.
Si no aconseguim que la majoria s'integri, i aquesta fusió només serveix per adquirir quotes de poder davant dels propers congressos , mala roba hi haurà al teler.
Senzillament, que un moviment en fals pot portar pel pedregar el que queda de partit i els pocs votants que encara ens poden veure com a alternativa real.
Sabem que sempre estem a la diana dels mitjans de comunicació, i per tant, de tota aquesta púrria d'articulistes que viuen de carregar-se ERC, faci el que faci.
Per tant, molta prudència, que la fusió ens porti al màxim en les aspiracions independentistes.
Tot té un temps, i per això crec que el silenci de les dues corrents durant aquests mesos, ha enfortit ERC davant dels possibles votants. Ara, aquest nou moviment ens pot portar a guanyar vots entre els nous independentistes, que creixen cada dia, i recuperar possibles ex-votants.Però tot això s'ha de fer pensant en que el País necessita veure en ERC, un partit com alternativa clara,estable i real, i no com sempre, una olla de grills.
Com diu en Carretero ERC ja és un partit gran,per ara hem de ser un partit de majories.
La responsabilitat de la militància ens ha de fer un partit majoritari a Catalunya.
M'agrada veure aquests moviments. Crec en Carretero i el seu ideari,crec en gent com l'Elisenda, en gent com l'Hector López,o el mateix Uriel però també m'agradaria creure en gent que ara està a la direcció, sumant esforços per fer d'ERC el partit hegemònic de l'independentisme als Països Catalans.
Haurem de seguir d'aprop a partir d'ara, com sempre, tot el que passi al sí del nostre partit.

Amunt ERC!!!


Salut i Independència

Barça,Barça,Baaaaaaaaarrrççaa....???

Ja hi tornem a ser, l'espanyol es presenta a la Copa Catalunya,(la nostra), amb 7 jugadors del primer equip, això d'entrada no ens diria res si el barça, el nostre barça, el que diu que és més que un club,no es presentés amb un equip de tercera...
L'espanyol ha demostrat tenir sentit de País,tenir respecte per la gent de Sant Carles de la Ràpita, que quasi mai pot veure en directe a les estrelles de la lliga espanyola, i també tenir respecte pels rivals esportius i per la mateixa competició.
Un deu per l'espanyol, ha sabut estar a l'alçada. Un zero al barça, i no em valen excuses de mal pagador, com el tema lesions,massa partits, etc,etc. En Guardiola i el seu Cap en Laporta, s'equivoquen i molt,no és d'aquest manera que es demostra el seu catalanisme,tant defensat per molts de nosaltres a la catosfera.
Ens estarem equivocant???

Salut

La veritat recau en mi..

Hi ha situacions en que la dignitat personal hauria d'impedir que passessin coses com les que es van poder llegir ahir al diari Avui.
L'entrevista a ex presidents, deuen fer-se per intentar vendre més diaris,però la veritat el que fan, és un flac favor al País.
Reconec no haver votat mai a ciu, però sempre vaig considerar al Sr. Pujol, el meu President.
El seu carisma,la seva manera de fer,el feia una persona que es feia estimar pel poble, ho reconec.
Però el que no pot ser, és que se li donin plataformes des d'on puguin dir el que els hi sembla,pel sol fet de ser el que van ser
El Sr. Pujol pontifica sobre l'actualitat, saben la ascendència que té encara en molta gent del País, i no crec que sigui el paper que li toqui fer, ara que ja no "és" ningú en el mon polític, si és veritat, encara és president de ciu, però més decoratiu que altre cosa, o almenys això és el que pretén en Mas.
Crec que declaracions, siguin del caire que siguin, ja que en els últims temps hi han declaracions de l'expresident, que si les hagués dites quan era President, crec que molts no ens ho haguessim cregut...el president se'ns torna nacionalista!!, doncs crec que són comparables a las que pot fer altres expresidents, com Aznar,Gonzalez, o les que pugui dir Pascual Maragall.
Tots ells van tenir el seu moment, que ara ja ha passat. Si vol ajudar al seu partit, o al País, no crec que sigui el camí.
Potser el que vol és recordar,subliminalment, que amb ell el País anava millor?, la situació actual que ell mateix critica, no neix en el moment en que ell surt de la Generalitat, ja fa temps, molt temps que el País va enrrera, el que passa és que ara ja hem arribat a una situació, en la qual si no hi fem front, el futur el tenim francament negre.

Sr. Pujol, ajudi al seu dofí a fer-se gran, a que assumeixi un País sobirà, i que s'ho cregui. No es dediqui a pontificar per quedar al final bé amb tothom i no haver dir res al final.

Salut i Independència

Més que mai,...reivindicació

Així de senzill,
Encoratjo a tots els patriotes dels Països Catalans, a fer l'homenatge que es mereix la nostra estelada. Afegim-nos a la campanya de la "Comissió 100 anys d'estelada",i a més d'onejar a molt ajuntaments, fem onejar les nostres senyeres estelades als nostres balcons tota aquesta setmana, tant senyalada, i no solament el dia 11.

Jo ja ho he fet. La meva estelada lluirà aquesta setmana al vent, per que tothom sàpiga qui som, i que no ens amaguem de res.

Per la independència del nostre País!

I no oblidem sortir al carrer el dijous 11.

Salut i Independència

Marc, sense comentaris

Us deixo l'enllaç a un article al bloc d'en Marc que crec que és senzillament genial.

Perplex...

No, no va de política, o potser si, no se sap mai quan parles d'un "poder fàctic".Però estic perplex , la moguda que hi ha a can Culé no és normal.
Després de sortir, jo diria, que més que tocat de la moció de censura i que li plegués la meitat de la directiva amb el Sr. Soriano al capdavant,ara m'assabento de que el president "decideix" prescindir dels serveis de set directius més segon parla l'avui .
M'agradaria que algú m'expliqués que està passant a la casa gran del culerisme, de veritat.
Per un cantó els diaris i mitjans de comunicació criticant l'actitud superba i prepotent, del Sr. Laporta, titllant de neteja ètnica contra la directiva ,o estàs amb mi o estàs en contra meva...
Per l'altre,no paro de llegir "post" als fòrums,de persones que diuen "endavant Jan..." "Jan et volen fotre fora per que representes el catalanisme", articles posant a parir el promotor de la moció...

QUE PASSA AQUÍ????

Algú amb un mínim d'imparcialitat em pot explicar que collons passa a can Barça.
Soci o no, (ja m'agradaria), el barça representa molt més que un club, per als que ens considerem independentistes i que creiem en el barça per donar-nos a conèixer al mon.
Però en els últims temps, només veiem que foscor, boira baixa....

Algú i pot posar una mica de llum???

Visca el Barça i visca Catalunya!!!


Salut i Independència

Setembre!!

L'opi del poble ja s'ha posat en marxa un any més. La gent estarà una altre vegada més pendent del fitxatge de torn, o de si el seu equip guanya o no,no se ben bé quina copa,...
Els preus no paren de pujar, cada dia tenim més problemes per arribar a final de mes, tindrem problemes tant o més grossos,amb el tgv, a Barcelona i a Girona,ens tombaran el poc que queda d'estatutet,ens fotran amb el finançament...però no passa res, el meu equip guanya, o és igual, és dels últims i això em fa patir tant, que ja no recordo el que em costa un quilo de pa, o comprar el material de l'escola pels nostres fills.
Ja se sap, el setembre,ens porta a una espècie de paranoia col·lectiva que no ens permet veure més enllà. Per acabar de reblar el clau, i després del frustrat intent, per part de l'apèndix socialista, de que el ZP donés explicacions del "que pasa con lo nuestro", ara el salvador-mentider de la pàtria vol presentar-se al congres, per explicar a tots els espanyols, com pensa salvar-nos, fent aquell jocs de mans que als catalans ens té ja acostumats.

O no,...potser tot això aquesta vegada no passarà?, almenys a Catalunya, als Països Catalans, la societat dirà prou?, que n'estem farts de pagar, que n'estem farts de treballar per acabar el mes patint?,que n'estem farts de polítics que només pensant en els vots i els seus sous, i de que "aqui no se mueva nada",serem capaços de plantar cara a l'estat, per poder dir prou?

Vull creure que la societat de la nostra Gran Nació, sabrà dir prou, això sí, amb els nostres polítics davant, donant la cara. Han de ser ells els que estiguin a primera línia, com la infanteria, la societat ha d'estar preparada pel conflicte estat-Catalunya , i després la resta dels nostres territoris, però els nostres polítics més.

Sembla que el conflicte al País Basc, ja ha començat.Les conparacions sempre són odioses, però encara que en situacions polítiques molt diferentes, ara falta que nosaltres,sapiguem també estar a l'alçada que ens demana la història. Estem en un atzucac, i ens en hem de sortir.
Tenim clar, hem de tenir clar!!!, que l'única via és l'alliberament nacional, i això passa per internacionalitzar el conflicte amb l'estat opressor.
Queda clar que per part de l'estat, no es mourà res. Govern,partits,entitats i a la societat civil, ens toca moure fitxa.
Molt aviat el país ens demanarà sacrifici i patriotisme.Espero que estiguem a l'alçada.

Si tornem a adormir-nos, que és el que espera l'enemic, ja veig a alguns fregant-se les mans....


Salut i Independència