dimarts, 22 de desembre de 2009

Els moviments inesperats

Pesi a qui pesi, el resultat d'ERC al govern porta al socialistes catalans a fer coses com aquestes

El desgast és alt, però mica en mica el federalistes també entendrà quin és l'únic camí que queda.

Salut

divendres, 11 de desembre de 2009

Davant d'un somni

Avui divendres, i davant de la pantalla de l'ordinador intento expressar el que tots els pors de la meva pell no parant de dir-me. La pell de gallina constantment,cada vegada que hi penso...
Davant d'un cap de setmana molt especial, davant d'un somni. tot allò que va començar un 30 de setembre a Arenys de Munt, i que va sacsejar la societat, ara s'està convertint en un moviment realment impressionant, la societat civil finalment es mobilitza per un sol objectiu. Les consultes no tindran cap valor legal, però sí s'estan convertint en la punta de llança, en l'eina per poder internacionalitzar d'una vegada el conflicte espanya-països catalans.
Periodistes i mitjans tant de ràdio com de televisió d'arreu del món s'han traslladat a la nostra Nació per seguir amb deteniment els esdeveniments d'aquest cap de setmana.
La internacionalització del moviment és un fet, i per tant , la carrera cap a l'objectiu final és cada vegada més a prop.
També està anant bé, pel consum interior...definitivament els partits s'han tingut que moure, per que o et mous o et mouen (que diria aquell).Ho ets permeable al que passa a la societat o desapareixes.
Agrair en especial als partits que sense fissures han donat recolzament a les consultes, i deplorar la poca consciència democràtica dels que han boicotejat i boicotejaran el procés.Cada un al seu lloc.
També destacar la tasca d'internacionalització de l'Eurodiputat Oriol Junqueres, que ve amb representant del Parlament Europeu, per seguir les jornades.
Avui mateix als matins del "mestre" Cuní queda clar que el tema interessa, i molt.
Tots els que creiem en la democràcia i en el dret a decidir estem o hauríem d'estar, treballant per que les consultes siguin un èxit d'organització i de participació
Pels independentistes ha de ser també un èxit clar del SI, però més enllà, ens interessa que la participació no baixi del 30 %, és d'aquesta manera que la consulta guanya validesa, ni que sigui "moral",moral que ens donarà força per seguir treballant en la mateixa línia, per que les següents onades siguin també un gran èxit de la democràcia participativa.

La independència de la nostra Nació ha iniciat el camí imparable i definitiu.
La raó ens va a favor.

Patriotes aquest cap de setmana el somni es converteix en realitat. Que això no pari, que això sigui una riada de llibertat, els nostres germans de Ses Illes també han començat a caminar, esperem que la resta de la nació s'hi afegeixi el més aviat possible.


Salut i Bon Cap de Setmana

La Lluita Continua

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Neix un nou moviment

A pesar de ser militant d’ERC des de fa una dotzena d’anys, vaig seguir amb interès,via internet, (haig de reconèixer i felicitar, l’esforç que han fet per donar totes les facilitats per poder seguir els esdeveniments), tot el que es va “coure” en la fundació pròpiament dita de Reagrupament Independentista, que així es fan dir.
L’event comença amb tota la solemnitat del moment, amb vídeos, i intervencions per fer repàs de com ha d'anar la estratègia, el futur, objectius,repassada també de la "caixa",parlaments de reputades personalitats, destacar per sobre de totes (i això és una percepció personal), la que va fer en Salvador Cardús. Posant l’accent en el fet de ser independentista , de tenir clar el camí , de reconeixement de la feina feta fins ara, i la que ha de començar.
Desprès, tots els que heu participat en vida política ja sabeu de que va, sobretot si heu pogut viure la vida assembleària de partit.
En acabar la llarga jornada, neix una nova opció dins del món independentista, que ha de ser una nova eina que ajudi a arribar a la fi pel qual ha estat creada.Com molt bé deien, el seu objectiu és recollir vot , que o mai ha anat a votar o ha deixat de fer-ho.
Endavant, els encoratjo en la seva tasca que tot just ara comença.
Els que ja fa temps que hi treballem, l’únic que somiem , és ser més cada dia, i si això ens porta a aquest port, endavant.El que hem d’evitar, de totes totes, és que aquesta eina es torni en contra nostra i sigui l’inici d’una nova fragmentació del món independentista.
Pel que vaig estar escoltant, sembla que això no ha de passar, que tots ens necessitem. Tal com deia el mateix doctor Carretero, demanant generositat ,i les mires ben obertes.Sols així es pot créixer, i jo afegeixo, tant ha dins de Reagrupament, com des de altres opcions independentistes.

Somio amb un Parlament a on les opcions independentistes siguin majoritàries. Diferents estils, però un sol objectiu, la Llibertat del nostre Poble.
Mentre ERC escampa, com a partit independentista que és, mocions arreu dels Països Catalans, a favor de fer consultes populars,engresca a la participació,i des de el govern intenta crear estructures d'estat,Reagrupament es farà fort fent arribar el seu discurs arreu del País.
Espero que ERC sàpiga connecta amb l’electorat que cerca, i dona la volta a les enquestes, hem d’esdevenir un veritable partit independentista d’esquerres i republicà, no entenem una cosa sense l’altre. Però també espero que Reagrupament sàpiga fer-se amb els vots de la gent que no troba en les opcions actuals, el que busca. Potser Reagrupament serà la seva opció.
Sols dir, que felicito a tots els que s’han involucrat en política per primera vegada,això demana temps,calés, però sobretot paciència, ja que les coses no surten d'un dia per l'altre,que tot aquest actiu no es perdi, ja que la Nació no està per deixar-se escapar a ningú.

Salut a tots els independentistes que lluiten cada dia per la llibertat del nostre Poble

La lluita continua.

diumenge, 20 de setembre de 2009

Una visió de futur

Una de les visions del moment actual del Principat, vist per una altre Nació sense estat

Quin futur ens pot deparar la història?

http://www.gara.net/paperezkoa/20090920/157487/es/-El-horizonte-politico-tras-consulta-Arenys-Munt/

dijous, 3 de setembre de 2009

La borratxera espanyola

La consulta a la població d'Arenys de Munt està aixecant ampolles a l'estat "amic".
Es presenten recursos que no haurien de servir per res, ja que NO vulnera cap llei de les seves.
Partits que diuen ser catalans també dient la seva, i això sembla que no tingui aturador.
Els mateixos organitzadors ja parlen de la por que els hi fa la consulta, i de la importància que pot arribar a tenir, arrel de la reacció tant per part dels espanyolistes residents a la nostra Nació com per part de les diferents institucions estatals.
Això només farà que reafirma la possibilitat de que en les setmanes vinents, veiem com altres poblacions (sembla que serós, serà la primera), també convoquin les seves consultes a la població.
I mentre l'estat no sap com parar això, tampoc sap quan donar llum verda a que el TC dictamini la mort del estafatut, la societat catalana no es para de moure.
Queda clar que l'independentisme no para de créixer. Un bon símptoma per al País que volem veure lliure.
Ja no vull parlar del conseller saura i els seus dubtes eterns en tot el que fa, ara si, ara també però en un altre lloc, ara una setmana després. Típic i previsible. El pobre conseller gira depenen d'on bufi el vent. Encara que reconec que si finalment la mani feixista no es fa el mateix dia de la consulta ho trobo més que saludable, encara que la protecció de la població i de tots els que hi anem ha d'estar salvaguardada, ja que sabem perfectament el cas que en fan els feixistes de la democràcia.
Esperem amb ànsia el 13 de setembre. Que tinguem molta participació, i si guanyem la consulta millor. Arenys de Munt s'ha convertit en un mirall pel poble i en un mal son per l'estat "amic".

Salut i Independència




El nostre Eurodiputat


Senzillament, deixar palès el que pot fer un diputat català a Europa.
Davant la incapacitat innata de que dos espanyols s'entenguin, nosaltres hem de visualitzar que amb ells no hi fem res.
Fins i tot alguns ja comencen a entendre que Catalunya no hi fa res dins d'un estat de pandereta.

Salut

dimecres, 2 de setembre de 2009

De com l'estat "amic" administra la democràcia




Avui ens despertem amb la notícia, sabíem que havia d'arribar, no ens enganyem, de que l'aparell estatal espanyol, ja treballa en la línia de prohibir que la democràcia i la llibertat d'expressió no es pugui produir en la consulta popular que s'ha de celebrar el proper tretze de setembre a Arenys de Munt.
Tot gràcies a aquest gran partit català,això de gran ho dic per a la quantitat ingent de persones que representa,(als seus resultats electorals em refereixo) Ciutadans
Es veu que no ho fa el pp per que volen governar amb ciu la propera legislatura...
Tot està agafant un to que fas més riure que plorar.
L'únic que també s'ha mogut, però en sentit contrari és ERC que ja ha demanat que es retiri el recurs contra el referèndum.
La legalitat de la consulta és manifesta i ben explicada per l'alcalde de la població.
Crec que l'estat no està calibrant l'efecte que pot tenir una decisió de caire negativa.
Fins hi tot ja es parla d'altres poblacions que comencen a tirar endavant les seves pròpies consultes .
Sense el recurs ja es preparaven varies consultes més a poblacions del País,però amb una hipotètica resolució contrària, pot incrementar considerablement aquest fet. Crec que l'estat pretent apagar un "incendi" amb foc...bé si això és el que volen...
Esperem pel bé de la democràcia, que el recurs es retiri, però l'efecte rebot, crec que ja no el pararà ningú.
Esperem que moltes poblacions de Catalunya segueixin el camí d'Areny de Munt i de Serós. Per aconseguir al final , poder-ne fer una de general a tot el Principat.
Si això es produeix, els polítics d'aquest País ja es poden començar a posar les piles, la societat torna a anar per davant d'ells.

Salut i Independència

divendres, 28 d’agost de 2009

Castells, un home diferent


Sempre me l'he mirat d'una forma especial, els seus actes , la seva empenta, els seus ideals de catalanista convençut i la voluntat fèrria, que hi posa a l'hora de defensar el que creu just per Catalunya, sempre ha fet que el tingui en una consideració especial. Ara no faré una defensa a ultrança d'ell però crec que posicionaments fora del psc com el que va tenir ahir mateix fan falta.
Plantar cara a l'estat espanyol, és necessari, i aquí en teniu l'últim exemple. Castells no és un independentiste, però francament, no crec que el tros de viatge que li queda per arribar-hi, llegint i veient el que fa.
Sicerament, crec que s'hauria de replantejar la seva militància i passar a opcions que defensa'n sense embuts la sobirania de Catalunya.

Salut

dijous, 20 d’agost de 2009

Em perdut el nord

Però que estem fent companys, però que estem fent.
Companys d'ERC, que ens torna a passar?. Acabarem sent la riota general!
Estic entrant en un estat quasi de xoc. No em puc creure el que veuen i llegeixen els meus ulls, no em puc creure el que senten les meves orelles.
Una oportunitat com la que es presenta, com és una manifestació en defensa no d'un estatut (em sembla que ERC no és un partit autonomista), si no de caminar cap a la consecució d'un estat propi, ens tornem a embarrancar en mil i una declaració que l'únic que fa és sensació de que som una casa de grills, o de galls, ja no ho tinc tant clar.
Creia que teníem clar el nostre destí, som independentistes, i la nostra feina no és amagar-nos en el discurs del que el poble aprova és intocable...quin argument més demagògic! .ERC ha de lluitar per arribar a la independència el més aviat possible, i aprofitar qualsevol moviment favorable per empènyer en aquesta direcció i no en un altre.
Que si en Carod això, que si en Llorente allò, que si ara l'Huguet,que si ara tiro enrrera, que si després en Putxi,i la festa també s'hi apunta en Jordi Portabella,... finalment "comunicat oficial"
Comunicat oficial? la orgia segueix amb en Carod erre que erre!.
SENYORS QUE ESTEM FENT!!! HEM PERDUT TOTS EL NORD? JA NO SABEM CAP A ON TIRAR?,CADA VEGADA QUE SURT UN TEMA HAN DE SORTIR TOTS DIENT LA SEVA I A MÉS E DIRECCIONS DIFERENTS?
Puc assumir que som un partit viu, i per tant amb matisos, però senyors EL PAPER QUE ESTEM FENT ÉS GALDÓS , MOLT GALDÓS, RIDÍCUL DIRIA JO.
No tenim una direcció i un portaveu? doncs a fer com els altres, CALLADETS, es pren una desició, LA QUE SIGUI!, i tots al darrera.
ESTEM FENT PENA SENYORS, PENA!
No sóc de fe, però resaré perqué a algú se li ensengui la llum del seny i l'ordre.

En resum, tot queda clar en un article d'avui mateix a L'Avui

Amics anem de merder en merder i això no és bo, de fet a aquestes alçades de la película,un, humilment , ja comença a veure que la recuperació de la confiança en ERC , és , per dir-ho fi , difícil, molt difícil.


Salut i Independència

dilluns, 17 d’agost de 2009

Cap a la independència

Així s'ha d'anar cap a la nostra llibertat, sense mirar enrrera i a tota metxa!!!

divendres, 14 d’agost de 2009

El Vaixell comença a virar?


Fa dos dies, com passa el temps! que esclatava el tema de la manifestació organitzada per Omnium.
Tots els independentistes valoràvem com a un error de càlcul, no la mani de fet, sinó que fos una expressió en defensa d'una via que s'ha esgotat.
Durant aquestes hores,partits,sindicats,entitats s'hi han anat adherint (CIU,Esquerra,Els Verds,CCOO,UGT,ICVetc), però sembla que la pressió que estem fent els sectors sobiranistes i independentistes, estan provocant un canvi en el sentit que volíem, no en defensa de l'estatut sinó en la defensa de començar a treballar en un sentit molt diferent...
Esquerra està disposada a saltar el model autonòmic, així ho expressa la direcció i el primer membre del govern que hi té previst anar( Josep Huguet),així mateix se'ls hi demana a ciu, fins hi tot la plataforma sobiranista que hi tenen a dins, Sobirania i Progrés també té clar en quin sentit s'hi ha d'anar.
També el president del Barça sembla que es vol apuntar a la "festa" (potser és el toc freak de la mani, però tothom suma).
Finalment Reagrupament també es mou, i el propi Carretero diu que també s'hi apunta, però demanant directament la independència.
Sembla que mica en mica tots anem convergent, cap a un sol missatge. Això és bo.
D'aquesta manera segur que podrem omplir els carrers de Barcelona amb un missatge clar i català. PROU D'ESTATUT, INDEPENDÈNCIA.







La primera intenció bona, però equivocada en la estratègia que oferia Omnium, es pot convertir en una expressió de la societat, amb els seus representats al davant, per deixar clar que amb l'estat espanyol ja no hi ha res més a parlar.
Tant important com tot això, és a on es queden el ppc i els socialistes catalans.
El ppc ja sabem per que estan, però els qui tenen un problema , i gros seràn els socialistes catalans, que de ben segur veurem a gent seva, la que encara es considera catalanista, a la manifestació. Serà per ells una fractura interna que ja veurem com arreglaràn, però quedar-se fora de joc, en una situació tant delicada com la de marcar el futur del País, pot significar finalment, el principi de la ruptura dels sectors psoe (chacon,montilla,zaragoza,corbacho,etc),amb el sector més per dir-ho d'alguna manera, maragallista.

Seria un èxit, doncs, que una manifestació de la societat civil,finalment fos el detonant que necessitem per canviar les coses.

Hem de seguir amatens, si les coses es segueixen moven cap a un missatge de independència,tot el meu suport, si ha de ser per defensar lleis espanyoles que ni els mateixos espanyols compleixen...que s'ho facin.

La lluita continua


Salut i Independència

dimecres, 12 d’agost de 2009

Una altre MANI?


De veritat que cada dia que passa entenc menys als nostres...Ara Omnium vol organitzar, de fet ja ho està fent, una manifestació per si de cas el TC ens retalla aquesta llei espanyola que anomenem estatut.
Fa anys que sóc soci de la entitat, però aquesta vegada haig de dir que s'estan equivocant. No poden demanar a aquestes alçades al poble que surti al carrer a defensar un estatut que fa tres anys se'l van carregar i que ara fin i tot li volen canviar el títol. Senyors d'Omnium , això fa plorar.
He escoltat la entrevista que li han fet a en Jordi Porta a Cataluya Ràdio, i no em valen els seus arguments. No podem defensar una llei que la va aprovar un 30 per cent de la població catalana,no més recordar que no hi va anar ni la meitat del cens a votar-la.No podem defensar un camí que s'ha demostrat mort, No podem defensar l'indefensable.
I per postres els partits al darrera com a xais...inclosos ex-presidents i tot.

Només ens queda un camí, i és com sempre, intentar arreglar el desgabell.
Manifestos com el dels DEUMIL.CAT , Sobirania i Progrès , grups al facebook com aquest ,ens han de guiar pel camí correcte.
Si aconseguim que el significat de la manifestació vagi cap a certificar la defunció de l'estat de les autonomies i que el missatge sigui, ja n'hi ha prou, volem un estat propi, aleshores i només aleshores, m'hi veuran el pel pels carrers de Barcelona.
No Volem sentència,Volem independència resa el nom del grup creat al facebook, i és això el que hem de reclamar a les nostres entitats (que s'aguanten gràcies a nosaltres), i als nostres polítics.
Tots al carrer, però no a defensar una llei espanyola, sinó la nostra llibertat, i al davant de tots, com que dono per fet el l'actual president de la generalitat no hi serà, si que no hi pot faltar el President del Parlament de Catalunya, màxim representant de les nostres institucions.

Companys La lluita continua

Salut i Independència

dimarts, 11 d’agost de 2009

Retornar sempre és bo

Després de caure en un forat mental que m'ha portat a deixar d'escriure durant pràcticament dos mesos,em disposo ha deixar anar les primeres ratlles per veure si sóc capaç de lligar dues frases seguides.
Això a mi ja em passa de tant en tant, les situacions personals,laborals,polítiques, arriba un moment que sembla que el meu cervellet no és capaç de computar tota la informació que li arriba i cau en el buit. Suposo que això és el que m'ha passat, amanit també amb problemes d'índole de salut que encara que superats no deixen d'ajudar a tenir poques ganes de fer res.
Si no fos per que en el que fa al tema laboral la cosa sembla que funciona, i que en el tema de parella, també sembla que estem en un bon moment, per la resta...
Eleccions Europees encara em dol la participació, pactes antinatura al País Basc,etc.
Tampoc no tinc clar encara, si el finançament pactat amb els estafadors més grans de la història sortirà com volem, o tornarà ha ser una ensarronada. Me'n vaig anar de vacances amb aquesta sensació i quan he tornat la cosa segueix igual, per un cantó sento que amb l'estatut que ens va deixar en Mas i l'innombrable deu ni do el que se n'ha tret. Que el paper d'ERC en la negociació, sobretot en el tram final va ser exemplar, que si eliminem finalment , ni que sigui un terç del dèficit català, que si estarem per sobre la mitjana..., fins hi tot , Esquerra diu que val la pena, encara que reconeix públicament, que no compleix al cent per cent l'estatut, (això sempre és segons la lectura que se'n faci de la llei).
Penso també en l'argument de que Esquerra havia de fer una aposta per la estabilitat i per el sentit comú, es a dir pensar en els problemes que té avui el País, que esquerra pot ser una opció de govern clara i sensata, i deixar clar que amb l'estat espanyol, al màxim que s'arriba és a on ha deixat el llistó, que per tots és encara molt avall.
Per l'altre cantó sento a gent de reagrupament, a la Elisenda, a ciu, al Sala i Marti,etc,etc, dient que tot això és una enganyifa...Crec que com tot ni tant ni tant poc.
Però ara ja queda clar que aquest finançament (no oblidem que serà per quatre anys),ha de ser l'últim que pactem amb un estat que no és el nostre, i que hem de treballa pel dret a decidir dels Catalans,(altres en diem treballar per la independència)si això ha de passar per una proclamació unilateral del nostre parlament o per un referèndum, ja me's igual, però més tractes amb l'estat espanyol no, si us plau.
De la mateixa manera que ERC ja va dir, en el seu moment, que no perdria ni un minut en negociar un altre estatut, ara tampoc pot perdre el temps negociant, ja no un finançament, si no res més.
Ara ens espera la retallada del TC i ja començo a llegir que si un partit, que si l'altre associació estan preparant una manifestació, per si ens toquen aquest estatutet...ja n'hi ha prou no?
ARA HAUREM DE SORTIR AL CARRER DEFENSANT UN ESTATUT????
EL QUE VOLEM ÉS UN ESTAT PROPI, I NO UNA ALTRE LLEI QUE ELS ESPANYOLS ES PASSEN PEL FORRO TANTES VEGADES COM VOLEN!
El millor que ens pot passar és que deixin aquest "document" totalment irreconeixible. És el que toca, i és el que saben fer més bé aquest que diuen són demòcrates i que defensan no se quantes tonteries.
La societat ha d'entendre que això no té futur. Que la única sortida és treballar per la unitat d'acció, no per defensa una llei espanyola, sinó per crear la nostra pròpia constitució.

Ja comentava que l'estiu seria calent però aquesta tardó també ho ha de ser. Veurem en quin estat arribem a menjar-nos els torrons.


Salut i Independència

dimecres, 10 de juny de 2009

Una decepció més

Ras i curt. aquesta és la sensació que m'ha quedat d'aquestes eleccions Europees.
hòstia va hòstia ve, per part dels partits espanyols, durant tota la campanya, els partits restants al principat, i en el cas d'erc a la resta de la Nació,intentant treure el nas com podien, per explicar alguna cosa del que representa Europa pels catalans.
Era d'esperar una alta abstenció, però mai m'hagués imaginat el resultat final.
Ens ho hem de fer mirar entre tots, ja m'és igual qui guanya i qui no guanya, ja que al final tots surten dient que són guanyadors (crec que és la primera causa de la abstenció), per que si seguim pel mateix camí, només veig que ens carregarem el menys dolent dels sistemes que ens hem dotat, que és la democràcia.
Tant votants, que tenim el dret a votar en blanc en cas de que no ens agradi ningú dels qui es presenten, com partits polítics, que van a la seva sense tenir en conte a la societat, només demanant ajuda al ciutadà quan han d'anar a votar, i així ens va.
Tenim temps de repensar la política i la participació en ella, i en les seves institucions.
Només demano que reflexionem. El problema és més greu del que ens podem imaginar.La llibertat de qualsevol poble perilla en el moment en que la societat es troba orfe de lideratge i es dona al passotisme i a la innacció civil.
A Europa ha guanyat la dreta i la ultra dreta, això hauria de ser prou important com per fer-nos pensar.
Reflexionem, companys, reflexionem.

Salut i Independència

diumenge, 31 de maig de 2009

S'ha acabat el somni?




La lliga ja s'ha acabat, i ara ja podem dir que el nostre barça ho ha guanyat tot.
Molts dubtes hi havien amb el nou fitxatge a la banqueta,que si era molt jove, que si mai havia entrenat un equip d'alt nivell,...reconec que jo mateix no ho tenia clar.






Però en Pep ha sabut fer neteja i el més important, donar coratge i esperança als jugadors, en Pep ha aconseguit que la plantilla cregui en ella mateix com un sol home. Això, per mi, ha sigut la clau de que ara estiguem celebrant tres títols , copa,lliga,champions.
Una Copa que recordarem sempre,jugada per dues nacions amigues, a la capital del País Valencià, a on la afició va dir no a un estat que no li és propi, agradi o no .
Una lliga que ens ha portat un gloriós 2-6 davant del gran rival de sempre, el Madrid.
I finalment una Champions davant del millor equip del moment,exceptuant,es clar, el mateix barça.




El Manchester United ha estat un digne rival, encapçalat per Sir Ferguson, reconeixent després del partit, haver perdut davant el millor equip del món.
La afició ha gaudit com mai, i mai oblidarem aquests moments.
Ara ha esperar que això no només sigui un moment circumstancial, sinó que es converteixi en una nova época de lideratge del futbol mundial per part del barça.
Que és converteixin en un nou dream team, amb lligues i alguna champion més.

Gràcies BARÇA!!

Ara us esperem a Madrid per jugar la final de la Champions de l'any que ve.

Heu fet feliç a molta gent, i això no es paga amb res.

VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA

divendres, 22 de maig de 2009

Creiem fermament que el millor candidat a les Europees és el Company Oriol Junqueras.




Salut i Independència

Nou cicle electoral



Comença, de nou, un cicle que ha d'acabar amb les municipal el maig del 2011.
Les europees no són precisament les eleccions ideals per engrescar a la gent a utilitzar una de les eines que ens permet la democràcia. La abstenció que es preveu, pot arribar a ser brutal, si ens escoltem o llegim les enquestes que han anat sortint. La campanya ha començat, i per sort, almenys a Catalunya,tenim la oportunitat de poder triar, almenys, entre un sobiranista i un independentista.
Les campanyes ja estan traçades, i tot depèn de com s'ho facin els candidats per engrescar a la gent, que d'entrada diu que no li interessa això d'europa, que ho veu llunyà, i que creu (equivocadament), que no si resol res dels problemes que te el dia a dia més proper,per que finalment vagin a votar. Sempre se n'ha dit del parlament europeu "cementiri d'elefants", i en certa mesura així és, orejas,vidal-quadras,obiols,badias,etc,etc, fan que la llegenda prengui forma.
Però aquí nosaltres tenim la oportunitat de fer front a uns nacionalistes espanyols que ja fa temps es van treure la careta,(si es que per algú , en algun moment n'han portat), i als seus socis, el psoe, que han arrancat amb una campanya realment "cafre", ahir a les dotze,veia als militants del psc-psoe de la meva ciutat, fent-se fotos amb l'aznar!!!, increïble, jo personalment, no em veig en una foto ni que sigui amb un cartell dibuixat, al costat d'un aznar, o un berlusconi...Aquest zaragoza, s'ho hauria de fer mirar a l'hora organitzar campanyes i el sentit que prenen. Ens volen ensarronar altre vegada amb la por. Que ve el llop!!!, Correm tots a les faldilles dels sociates!!, només ells ens poden salvar,...salvar de que amics?
Esperem que el poble català prengui mesures, després del debat de la "nación", del ridícul que ha acabat fent en zp per tirar endavant les seves propostes majoritàriament amb el grup mix, i totes descafeïnades,després de fer-se evident que a Catalunya ja no ens el creiem, esperem poder animar a la gent per que surti massivament a votar opcions de casa.
Personalment ja sabeu que crec que, com diu el meu candidat, s'ha d'anar a Europa a aconseguir la millor caixa d'eines que necessita la meva nació, que és un estat.S'ha d'anar a Europa a buscar complicitats, a preparar el terreny per quan s'hagi de fer el salt. Salt que cada vegada veig més aprop , al última enquesta ja ens diu que més d'un vint per cent dels catalans ja es decanten per la independència,sincerament crec que estem molt per sobre d'aquest percentatge.
Doncs fem-ho posible! el proper dia 7 de juny tots a votar opcions nacionalistes, i animem als amics coneguts i saludats a fer el mateix.

Des de la opció que, legítimament trii cada un, però sempre amb la mirada posada en que el dia abans de fer el salt, haurem estar tots junts.

Salut i bona campanya electoral

dijous, 14 de maig de 2009

Galliner esvalotat


Això de la pitada, es veu que està arribant lluny.
Tots els diaris espanyols,cadenes de ràdio,etc en van plens...
Es veu que expressar el que se sent pels símbols,personatges,etc dels qui considerem,són els nostres "colonialistes", (ja no utilitzo qualificatius més forts),no és ben vist.
DONCS BÉ, QUE ES FOTIN, nosaltres estem farts de veure com ens cremen senyeres, i no passa res, com ens obliguen a tragar tota classe de bexasions, i aquí no passa res. Hem d'empassar-nos un estat que està manifestament en contra de nosaltres,hem d'aguantar una monarquia que va entrar a casa nostra per les armes...POTSER JA N'HI HA PROU.






A arribat el moment de platar-nos, i el partit de copa ha estat una altre excusa ben aprofitada, que se n'assabentin d'una vegada els espanyols, que nosaltres ja no volem seguir fent el camí amb qui ens nega el pa i la sal.Que se n'assabenti Europa, de que aquí existeix un problema REAL d'encaix.

El camí del no retorn, apesar dels botiflers que puguem tenir a dins de casa, sembla que ja ha començat. La societat, a Catalunya i en general ja no li molesten aquestes expressions, si no que les acaba entenet i al final compartint. La independència ara és més aprop que ahir.






LA LLUITA CONTINUA!!!

P.S. No us poso links de referència, per que n'hi han tant que podria acabar boig, jajajaja.
navegueu una mica i gaudiu de la bilis que corre per espanya, i pels forats negres de botiflers que corren per les nostres terres.

El que si us deixo, és el moment que ha posat de potes a munt tot allò que fa pudor a espanyol.






Salut.

Un altre Record per no oblidar.

La Borbònica a Casa


Qualsevol ha de quedar rendit davant del que està fent aquest BARÇA d'en Pep. No puc destacar a ningú, per que TOTS,es mereixen el que els hi està passant.
Reconec els dubtes que tenia de que un home tant jove i amb nul·la experiència en el futbol d'alt nivell, com a entrenador, pogués arribar a fer un grup que a hores d'ara lluitar per ser el millor conjunt de la història.Per tant, m'inclino davant d'un crack com a jugador i que pot esdevenir el nou Ferguson del futbol català.
Però vull destacar la afició, un deu com una casa per les dues aficions, molts hauríem d'aprendre de com s'han de fer les coses. La unió abans i després del partit, la comunió de les dues aficions,fent de l'event una veritable festa entre dues nacions, et posava la pell de gallina.
La pitada reial a la entrada del Borbó, senzillament històrica, el mar d'ikurrinyes i d'estelades va ser com un sunami de colors.La censura per part de tve, patètica.Intentar amagar la realitat en un món globalitzat encara ho fa més ridícul si encara es pot. Els aficionats tenien molt clar el que es jugaven, un altre acte d'internacioniltzació d'un problema que pels espanyols cada vegada serà més gran, i que si amb l'estil zp d'amagar-ho tot, aqui no passa res, es pensen que ho solucionaran, van arreglats, es trobaràn dos estat més a la UE sense que se n'hagin enterat.

Un gran partit i una Gran afició We are a Nations, Adèu Espanya.

Salut i Independència

dilluns, 4 de maig de 2009

Un Dissabte Gloriós

Vull que quedi com a recordatori d'un gran dia

dimecres, 29 d’abril de 2009

diumenge, 26 d’abril de 2009

Oriol, més clar l'aigua

Un exemple de tocar de peus a terra, quin candidat!!!




Salut

divendres, 24 d’abril de 2009

PLANTADA


Ahir llegia a l'avui una entrevista a l'actual President d'ERC , Joan Puigcercós.
Si en puc treure un qualificatiu, és contundent, clar i directe.
Contundent pel llenguatge utilitzat, sense miraments va desgranant el que creu que s'ha de fer i com s'ha de fer.
Clar, la gent demana idees clares , i crec que almenys aquí és clar al dir cap a on es creu que s'ha d'anar.
Deia "Si el PSC no es planta haurem de donar per acabada la legislatura". Fa dies que en Puigcercós diu que la via del finançament ha entrat en un cul de sac. No en treure'm res del govern espanyol. Seguirem amb un dèficit que ens està asfixiant i no hi ha cap moviment (encara que canviïn als interlocutors), que ens faci pensar que això canviarà.
Per tant, directe, ens hem de plantar a la Comissió de política fiscal i financera, però la cosa no acaba aquí, quan el projecte es porti a votació al parlament, reclama el vot contrari als 25 diputats del psc. Els hi està demanant coherència, o caixa o faixa, o defensen Catalunya o no té sentit continuar amb l'experiment del tripartit.
La pressió és contundent, ara, veurem si ell mateix sap estar a l'alçada. És a dir si ets contundent amb el missatge, també ho hauràs de ser amb les accions.

Segons ERC, aquesta és l'única actitud raonable. La militància no entendria que ERC acceptés un mal acord de finançament,el que marca l'Estatutet, ja que per ERC qualsevol cosa que no sigui el concert , no és un bon finançament. De totes maneres, la direcció d'ERC és sabedora de que, si es veuen obligats a fer el que diuen , seran titllats d'immadurs (faci el que faci sempre està malament). Un retret que, espero, no facin els qui durant sis anys han acusat de traïdors a la pàtria per haver pactat dues vegades el govern amb el PSC en comptes de CiU.



La gent demana idees clares i estratègia definida, si aquesta és la correcte endavant, però fins al final.


La Lluita continua.


Salut

dissabte, 18 d’abril de 2009

Carretero altre cop




Després de tenir una setmana a on s'ha treballat de valent per la unitat del partit, ara tornem a sentir els tambors de l'enrenou.Aquesta vegada només per fer-nos ressó d'un pensament polític d'un militant que,actualment no te cap resposabilitat al partit,excepte la de ser lider d'el "sector" critic Reagrupament.
No vull entrar en guerres absurdes, senzillament deixar clar que , si realment es produeix, això de crear un partit el 2010 (abans d'eleccions,per que serà?,ni programa presenta)amb un sol punt en l'ordre del dia, "declarar la independència unilateralment quan tingui majoria al parlament...,el primer pas és sortir del partit a on és.
Segon Pas fer realitat aquest pensament fet públic,que com sempre ha estat aprofitat per tots els mitjans per desgastar ERC.
Tercer pas en la creació d'aquest partit polític de centre-dreta, (el perfil dels personatges així ho indica) facin la seva feina en el seu espai electoral, es a dir, recollir tot el vot nacionalista d'aquest àmbit,dit d'altre manera, de ciu.
Crec que tenir dos partits independentistes en les dues vessants de la política catalana, dreta-esquerra, pot ser molt beneficiós per la nostra nació en el sentit més ampli de la paraula,ja que no dubto de que el projecte carretero cerca la independència del Països Catalans, com la busca ERC també.

Ara bé, si això només és un estirabot d'algú que no accepta la democràcia interna d'un partit (als resultats de 'últim congrés em remeto),aleshores no anem bé i ERC hauria de fer alguna cosa al respecte,ja que no es pot tenir gent fent el servei als altres partits desestabilitzant el nostre.

Sr Carretero, si creu que en aquest espai hi té cabuda, endavant segur que li anirà bé, però si l'únic que vol és fer mal a esquerra s'equivoca. Sap que està en el partit més democràtic de l'arc parlamentari,sap que pertany al partit amb la més llarga història política del nostre País,sap que està en el partit a on tothom hi té veu i vot,si això no li es prou li recomano que senzillament s'en vagi a descansar a casa.Nosaltres tenim MOLTA FEINA, ha intentar fer créixer la independència per arribar a l'estat propi que ens mereixem.
Molts camins porten a l'objectiu, ERC n'ha triat un, deixem d'una vegada que treballi, i tranquils tots, que el poble ja decidirà si el camí és el correcte o no.

Salut i Independència

divendres, 17 d’abril de 2009

Maduresa i camí traçat













Cert és que la conferència d'en Joan Puigcercós va quedar eclipsada pels esdeveniments, però és que la cosa s'ho mereixia.
Carod presentava al conferenciant dient, ni més ni menys que avalava la candidatura de l'actual President d'ERC. Amb un gest que crec que l'honora,renunciava per responsabilitat a presentar candidatura en unes primàries que l'únic que podien provocar era encara més inestabilitat al si del partit, (això farà que la seva persona encara creixi més com a tal), i per tant, donava el relleu a en Joan, "aprofita-la" li va dir.
El partit entra clarament en un moment que realment necessitava, unitat, serietat i maduresa política.
Tots aquests elements només poden ser que positius pel partit de Macià i Company.
El camí queda traçat, lluitarem per fer gran aquest partit,per fer d'ERC un partit capaç de governar als catalans, per que la gent el vegi com a una eina seriosa i viable per aconseguir l'estat que ens van robar per les armes.

Tots a una, l'objectiu és clar.

Salut

P.S. links interesants

tribuna.cat
Saül Gordillo

A nascut un Líder


Aquest passat dimecres, vaig tenir el gran privilegi de ser una de la vintena escassa de persones, que varem podem compartir un sopar,organitzat per un del blocaires més seguit, en Dessmond, amb el candidat a les eleccions europees per part d'ERC, n'Oriol Junqueras.
Els participants en aquest sopar ens uneix la clara ideologia independentista,(sobiranista per altres),però també es va poder palpar les maneres diferents de poder portar a terme l'objectiu.
Però si ens centrem en el protagonista, dir que va fer un discurs d'entrada carregat de pur ideologisme, i portant o, definint el per que de la qüestió..., com deia ell mateix, "em presento com a candidat d'ERC per que crec que és la millor eina per arribar a obtenir un estat propi, és per mi un orgull representar al partit amb la història més gran que mai cap partit ha tingut", va seguir desgranant tot un seguit de idees, de camins a seguir , com a eurodiputat, fent un anàlisi realista del moment actual,(crisi econòmica) i deixant clares quines han de ser les prioritats en el moment en que es converteixi en Eurodiputat. Posar la orella, escoltar, i treballar per que la nostra nació surti beneficiada de tenir un independentista al parlament europeu,treballar per solucionar la crisi,per la defensa de la nostra llengua,per fer visible el conflicte espanya-Catalunya,per buscar i trenar sinèrgies amb altres moviments nacionalistes...
Però la millor part va ser sens dubte el cos a cos.
Els comensals li van preguntar de tot, a vegades fins hi tot entrant en detallismes impossibles d'abordar si no és en "petit comitè" .
També va tenir que lidiar amb ex-votants d'ERC, les preguntes dels quals tocaven realment l'os de la qüestió..., que si acceptar la candidatura era avalar la direcció actual, que si no es parlava de la "crisi" que viu el partit...un debat molt obert en el qual, i reconegut per quasi tothom, va quedar demostrada la vàlua i la qualitat indiscutible del candidat. Esperem que molts d'aquests ex-votants tornin a confiar en ERC i els seus representants per fer d'un somni, la realitat.

L'Oriol sap arribar a la gent, com a bon professor sap ser didàctic, i amb una senzillesa quasi insultant, fer-te entendre qualsevol punt que et pugues quedar fosc.

A nascut un Líder, així ho veig jo,una persona de discurs fàcil i directe, que no s'amaga de res, que se sent orgullosa de ser d'esquerres i independentista, i que posa els seus valors al servei del País.
Ara ja només toca treballar per que aquesta candidatura tregui un gran resultat.

Per la meva part, agraïr la feina d'en Dessmond i tots els qui l'han ajudat a portar a terme tot una sèrie de trobades amb polítics de totes les formacions nacionalistes, crec que aquest ja era la cinquena trobada.
Agrair la oportunitat de poder assistir a un debat en directe gràcies a les gestions del company i amic ,"primeres collonades", a on d'entrada,no tens ja el públic convençut, sinó que te l'has de guanyar. Crec que sincerament ho va fer.

Restem a la evidència de les urnes...


La Lluita Continua i a Europa més!!!

Salut

dimarts, 14 d’abril de 2009

IU, sempre genial

Toqui el tema que toqui, genial...

http://paper.avui.cat/article/opinio/160858/ignasi/guardans/o/antoni/farres.html

Salut

dilluns, 13 d’abril de 2009

Avís per a navegants





Avui m'he aixecat una mica més tard, aprofitant que al meu País avui és festa.
Com sempre, intento llegir una mira per veure que passa i que ha passat. I mira, ja m'he trobat la primera "sorpresa". Els senyor, encara eurodiputat representant d'un partit "nacionalista" com és ciu, no ha tardat ni un segon ha acceptar una oferta del psoe, per entrar a treballar per ells, ni més ni menys que al ministeri de cultura, la qual encapçala la senyora Sinde, firmant de manifestos en contra del català....No estaven les competències de cultura totalment traspassades a les CCAA ?, no es deia que era un dels ministeris que ja es podia tancar per falta de feina? allò que alguns en diuen "la necessitat d'aprimar l'estat".
Aquest és el tipus d'eurodiputat que ens ha representat durant varies legislatures a Europa?
Quina diferència hi ha entre ell i l'Obiols, per exemple?

Queda clar pels convergents, que s'hi no hi pots pactar, cap problema, treballes directament per ells!!
Els socialistes espanyols ho saben, hi els convergents com sempre "picant", no hi poden fer-hi res, sembla ben be que ho portin a la sang.


Per això, queden, si encara no n'hi havia prou, totalment desqualificats per donar lliçons de defensa d'un País, ho de pactar amb altres forces amb el País per davant, abans que pels interessos personals.

Senyors, sento dir-ho, però ciu no és de fiar.
Entre el senyor Guardans,membre del comitè executiu del partit i el senyor Felip Puig,secretari general adjunt de CDC, ens han aclarit en dos dies la veritable cara de convergència i unió.
El senyor Mas s'ha quedat amb el cul al aire, i ara tindrà feina a reconduir la situació.
Esperem que sàpiguen encaminar el missatge i purgar a la gent que només hi són per interessos personals.
Sempre he dit que no arribarem a ser independents sense l'ajud de tots, i el centre dreta nacionalista hi té el seu paper.

Crec en el front nacional, però TOTS haurem de treballar, i molt , per que això sigui possible.
Es País no està per que ens perdem entre botiflers.

Salut i Independència

dissabte, 11 d’abril de 2009

dijous, 9 d’abril de 2009

Suma, i segueix



La coalició que encapçala l'únic independentista que es presenta a Europa, segueix agafant cos, i cada vegada més, sembla arribar a tenir una consistència mai vista fins ara des de l'independentisme d'esquerres.
A la ja lligada coalició amb EA,Arala,BNG,CHA,i Entesa per Mallorca, ara també si sumen Els Verds Confederació Ecologista.
Sembla que ERC és la opció preferida per altres formacions que abans anaven juntes amb altres.
Per alguna cosa deu ser.
I per reblar el clau aquí tenim uns quants links que parlen de la primera enquesta seriosa i no feta per mitjans estatals:

directe.cat
cronica.cat
El singular digital
Diari Avui


La Lluita a Europa només acaba de començar

Salut

Tot segueix igual sota el cel




Després d'haver-se parlat, rumorejat, mig filtrat..., de fet deien que TOT EL MÓN mundial ho sabia,el pacte MAS-ZP de fa ara tres anys, era un estatutet a canvi de retornar al govern a costa del que sigui,així ho ha confessat en Sr. Felip Puig a la nostra (TV3) al programa del Sr. Cuní, sense cap envut.
Tot segueix igual sota el cel convergent, res a canviat.La estratègia de Convergència era aclaríssima, SOCIOVERGÈNCIA a Catalunya. Està bé que finalment s'hagin tret la careta, i ja no amaguin més el que tenien entre mans els sociates espanyols i els senyors de ciu. Ciu MAI hagués cercat una entesa amb ERC.




El poder el dona Madrid, devien pensar , i per això ho van pactar amb el mentider més gran que ha conegut la "democràcia" espanyola.
Però ves per on, algú s'ho va olorar i el tret els ha sortit per la culata.Els socialistes catalans no van voler passar pel rodet psoe, i van optar per pactar amb els radicals.
Doncs, particularment me n'alegro, l'afany de poder d'alguns a vegades et porten pel pedregar,i això és el que sembla que li ha passat a en Mas i els seus.
Mentre l'actitud de ciu, sigui la de manar un país com si fos una delegació del govern espanyol,amb ERC no hi tenen res a fer,per tant, crec coherent que com a contraposició a la sociovergència (oasi...a les aigües estancades), entri al govern una nova força d'esquerres, desacomplexadament independentista, i que fa polítiques clarament encaminades a la independència,(llei de consultes, llei del català al cinema, llei de la oficina antifrau...etc,etc, a pesar de l'estatutet), i recorde-m'ho tot plegat, amb un 15% dels vots i només 21 diputats.
El poble no és mesell i finalment apostarà pel que és el més lògic. Apostarà pels partits que defensen Catalunya per el que és, per un País, per una Nació ,Per uns Països Catalans LLIURES.
I la cosa pot ben començar per Europa, amb els eurodiputats que puguin sortit, s'ha d'internacionalitzar el conflictes espanya-catalunya, a pesar de la por i la tremolor de cames de molts, tant convergents com socialistes, tots amants de que aquí no es mogui res, i anar vivint, que qui dia passa, any empeny.
Això, amb ERC al govern no passarà.



La Lluita continua
Salut i Independència

divendres, 3 d’abril de 2009

Un Camí...



Sembla que finalment,el moviment independentista sembla haver trobat un camí, suposo que n'hi han molts de camins, però a la fi i al cap, un camí per anar junts a les eleccions europees.
Al voltant de l'Oriol Junqueras s'està forjant una candidatura realment potent, a la llista d'ERC ja s'hi han afegit els grups bascs d'EA (en un moment delicat),i ARALAR la que sembla la opció independentista emergent, a més i per primera vegada tenim al costat als independentista gallecs del BNG, però això sembla no acabar-se aquí i amb els amics del CHA, també sembla possible que el PSM de Mallorca i el Bloc al País Valencià acabin de nodrir aquesta candidatura, representativa del moviment independentista.
Després de que la primera opció d'ERC era fer un front catalanista amb ciu i la negativa d'aquesta, esquerra a optat per construir una alternativa amb possibilitats reals d'un gran resultat.
Estic convençut del fet de presentar el candidat que es presenta, fa molt més fàcil arribar a pactes amb partits que fins ara, anaven amb altres formacions.
Oriol Junqueras és el ciment que ha de fer forta aquesta coalició i ha de ser la persona que desperti als independentistes del País per que facin l'esforç d'anar a votar en unes eleccions a on la ciutadania la veu molt llunyana, i per desgràcia la abstenció és molt alta.





Entre tots hem d'aconseguir portar el màxim numero de sobiranistes a Europa, per descomptat en Ramon Tremosa, però també amb l'Oriol i si podem més doncs millor.

La il·lusió pot tornar, esperem que les coses es facin bé




Companys, independentistes a Europa JA!

Salut

Ha arribat el dia


Finalment s'ha portat a terme l'atac més directe a la democràcia des de que els espanyols es van donar (amb el suport de molts catalans), això que en diuen constitució
Avui hem vist com una coalició antinatura (dretes feixistes i esquerres espanyolistes), s'han apinyat per fer valdre una llei (avalada, per cert, per ciu)de partits, que fent fora "als que molesten",aconsegueixen el numero de diputats suficients al parlament basc per espanyolitzar als bascos i basques.
Presidenta del parlament una dona del pp que ni tant sols sap parlar la llengua oficial del país i del parlament que haurà de representar...visca el bilingüisme.
Un president que només representa un terç de la població que va anar a votar (25 diputats de 75).
I finalment, quants? 150.000, 200,000? els que s'han quedat sense representació al parlament basc?
Si el que volien és encara més fracturar aquest País, sents dubte que ho han aconseguit.Ens esperen anys difícils. Em costa creure que puguin acabar la legislatura,però el temps que estiguin comandant el País, aprofitaràn per fer mal,molt de mal.
Futur negre, per al País Basc. Tinguem clar que ara ja no hi ha regles en això dels pactes.Els espanyols quan es tracta d'espanya van tot a una.
Només dir que del fet n'hem de treure una lliçó i aprendre que o anem units ho ens destrossaran.





La Lluita continua

Salut

divendres, 27 de març de 2009

Molta feina però interessant.

Aquests últims dies han estat força mogudets. Inauguració al Centre cívic "Centre" de la exposició Francesc Macià, exposició organitzada per la Secció Local ERC a Igualada.
La presentació va anar a càrrec de l'escriptor i historiador Alfred Bosch, que ens va tenir ben distret amb tot el que ens va explicar de l'avi , i del llibre que va escriure sobre ell, ja fa un temps.
A mitja setmana reunió amb dirigents d'EI per parlar del tema recollida de signatures per forçar un referèndum a la militància sobre el tema tant parlat i parlat, que és el finançament.
Sopar a on vaig poder comprovar, de primera ma, el per que de la decisió de la gent d'Esquerra Independentista,de tirar endavant aquesta acció i així també tenir més arguments per poder-la recolzar o no.
Van quedar clares les coincidències,(falta de contundència per part de la direcció,etc), però també van quedar paleses algunes diferències, sobre tot en el moment i les formes escollides.
L'endemà, sopar amb la presència del numero dos del departament cultura de la Generalitat de Catalunya,el Sr. Eduard Voltes. Altre vegada una iniciativa de la secció local d'Igualada que cal aplaudir. Ens vam reunir més de quaranta persones, militants ,simpatitzants o senzills votants a l'entorn d'una taula, que estàvem interessats en el que s'està fent a govern i en concret a la conselleria de cultura i mitjans de comunicació.
Feina ben feta, que, ara ja ningú que hagi seguit d'aprop, pot posar en dubte, pel grup que encapçala el conseller Tresserres. Però en el discurs d'en Voltes es detectava la necessitat d'explicar el que s'estava fent,cosa que s'ha d'agrair, però també sense defugir el moment crític que està vivint esquerra i en general tota la societat catalana.
Si esquerra, davant els reptes que tenim davant, finançament ,TC, Aeroports,i Llei del Cinema, no ens equivoquem,deia, ens assegurava una forta remuntada.
Es definia com un optimista compulsiu, la veritat és que alguna cosa d'aquest optimisme se t'enganxa...

Parlem de cinema,museus,el litigi amb els aragonesos,etc,també parlem de mitjans de comunicació i és aquí a on el tema s'anima,poc català a nivells de canals,el problema de tv3 al País Valencià,poca incidència d'erc...però ell demana temps, el conseller, el director de la "corpo", i la directora de TV3 ja estàn treballant per poder dir que la nostra, és la televisió nacional de Catalunya. Altre cantar és el tema ràdio, molts dels que estàvem allà reconeixem el canvi cap a altres emissores, després de veure la destrossa matinera, i també a la programació de tarda...ens escudem en els noticiaris,certament líders,però amb això no n'hi ha prou.Hem passat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya, a la ràdio que "fem entre tots"...molta feina a fer ens queda en aquest apartat.
També surten temes, com la més que possible coalició amb ARALAR per les europees,decisió que agradar d'una manera absoluta a la concurrència.Ara només ens faltaria afegir al BNG,sense oblidar a la gent d'EA que en aquests moments estan en un pas delicat.
Esperem que esquerra, sobretot la direcció tingui clara la estratègia a seguir davant l'esdevenidor, ens hi juguem el futur del partit, però encara més important, el futur del nostre País.
Per acabar, Diumenge Consell Nacional. S'han d'aprovar la llista definitiva que ha d'encapçalar el valent de l'Oriol Junqueras.
A treballar per tenir un independentista a Europa. Aquesta és la tasca que tenim per davant,pose-m'hi tot l'esforç possible per que així sigui.

Salut i Independència

Elucubracions sense sentit ?

Després de molts dies sense aparèixer per aquí, torno de nou a necessitar explicar, ho avocar el que em balla pel cap. He descobert que això del blog, és una bona eina per treure l'adrenalina que portes a sobre. Vaja que és una manera fàcil de tranquil·litzar els ànims de qualsevol, en comtes de fer-ho d'una altre manera potser més violenta...
Comences a escriure i l'imaginari et porta a llocs lluny d'on ets, i si a més estàs acompanyat d'una bona música,en aquest moments escolto John Lennon amb el seu tema imagine, ja és la òstia.
Em venen al cap moments de felicitat, a on crec estar recreant els meus millors somnis en realitat. No voldria que aquest moment s'acabes, però ja se sap, la realitat és persistent i dura.
El somni s'acaba, sento com em desperto, ara més tranquil, esperant poder afrontar el que ens ve a sobre.
Avui, em pesa molt especialment, el record del meu pare, un dia com avui ara fa sis mesos va patir una hemorràgia cerebral,de la qual quatre dies després no en va poder sortir.
Certament el temps passa volant, i encara no em faig a la idea d'arribar a casa dels meus pares i no trobar-lo assegut a la seva butaca preferida veient tenis o futbol.Sempre que veig el barça,(el nostre estimat barça),penso que quina llàstima,...s'està perdent el millor barça de la història (amb permís del dream team).
La vida t'obliga a seguir, encara que a vegades ho cremaries tot.

Seguirem en contacte

Salut.

dilluns, 9 de febrer de 2009

Seguim igual?


La pregunta té trampa, ja que seria fàcil dir que sí, que com a mínim la cosa segueix igual sinó pitjor. Però francament, crec que d'això res de res.
En ambients sobiranistes es comença a comprovar que les coses es fan com s'han de fer.
Seguim en un estira i arronsa en el tema del finançament, que MAI, s'hagués donat si ERC no fos al govern, arrossegant als sociates ha accepta un bon acord, sempre sota el límit que ens va marcar el Sr. Mas amb el seu pacte amb en ZP.El president espanyol comença a veure en el govern català un problema i no un "amic".Esperava tancar el tema en quatre dies i el tema se li està girant en contra fins al punt de dir que ara ja no en vol parlar fins després de les elecions basques i gallegues.Esquerra no acceptarà un mal acord i el president montilla es veu, almenys fins ara,tampoc. Per ERC mai serà un bon acord, ja que sempre hem defensat el concert econòmic, però si ara toca defensar l'estatut votat pel poble, per ERC no quedarà, però llegit amb màxims i no amb mínims, com fins ara sempre s'havia fet.

ERC, presenta a l'únic candidat plenament independentista i que no canvia d'opinió a l'endemà d'haver estat presentat (tremosa dixit). Oriol Junqueras, haurà de fer-se valdre i aconseguir mobilitzar a tots els independentistes de centre-esquerra. La mobilització a de ser massiva, ja que la reducció de diputats a la circumscripció estatal (de 54 a 50 diputats), encara ens posa el llistó més alt.
El fet de que un independent vagi com a cap de llista d'ERC és també un pas important.Els corrents crítics, en més o menys mesura, demanàvem moviments d'aquest tipus.

Al Govern seguim amb la tasca d'internacionalitzar la nostra Nació obrint la delegació als EUA, i d'altres que properament s'aniran estenent per tot el món.
Sembla que el torneig de Nacions sense estat segueix el camí previst.

El conseller Ausàs ja té a punt la llei de consultes populars, que en les properes setmanes ha de veure la llum. Llei més que necessària per fer front a la resposta judicial que ens vindrà de Madrid respecte a l'estatutet.

Per tant, de seguir igual, ni parlar-ne.
Tant ERC com a partit,com els conseller a govern, segueixen treballant per crear nuclis d'estat que ens permetin fer el salt.
La primera prova davant la ciutadania seran les eleccions europees. Si tot va bé , si el partit sap trametre tot el que està fent i amb la inestimable ajuda d'un Gran Candidat, podem dir que realment això pot començar a ser la remuntada???

Esperem pel bé d'Esquerra i del moviment independentista en general, que així sigui.
Molta feina per endavant. Esperem que les coses es facin amb cap fred i amb la mentalitat que demana la situació.

La Lluita continua

Salut i Independència

Democràcia??



El tribunal suprem de l'estat espanyol ha decidit invalidar les marque electorals abertzales, per que, diuen, són fills de Batasuna.
Un nombre molt important de votants es queden sense referent al qui votar.
És així com s'ha de solucionar el problema basc?
És així com s'ha d'acabar amb la violència?
Acorralant al "enemic" acabarem amb el "problema basc"?

Sembla que la resposta no s'ha fet esperar...

Reflexionem, companys,reflexionem.

diumenge, 25 de gener de 2009

Un dia diferent

Ahir, dissabte, va ser un dia diferent.Celebrarem Congrés Comarcal a on s'havia d'escollir el representant de la Comarca al Consell Nacional. Després de més de deu anys de militància a ERC i de treballar des de les executives locals i comarcals, per primer cop em presentava com a candidat a Conseller Nacional. Per mi un pas més per poder seguir fent el que m'agrada, treballar per la Independència de la meva Nació.
Haig de reconèixer que els nervis se'm fotien viu, al davant hi tenia una altre candidatura d'un jove amb molta ambició i il·lusió , tots dos varem defensar, crec, humilment, força bé i amb prou arguments, les nostres candidatures.
Finalment arriba l'hora de la votació,moments difícils,però aquesta vegada la sort queia del meu costat.
Estic content, molt content, espero estar a l'alçada del que s'espera de mi.
Espero poder ajudar al partit a arribar encara més lluny, abans com a militant de base i ara com a Conseller.
No se, potser per a molts deu ser una tonteria,però per a mi ha estat una gran cosa.
Volia deixar-ho escrit, i m'ha semblat que el meu racó aquí, era un bon lloc.
Agrair a tots els militants de la Comarca , tant els que em van recolzar com els que no, la oportunitat que em donen, treballaré per no decebre a ningú

Gràcies a tots

La Lluita continua.

Salut

divendres, 9 de gener de 2009

2009?

És com si no hagéssim canviat d'any?, no ven be. Sembla que la cosa es va movent, a les files del partit independentista. La actitud que estan tenint davant del document solbes , sembla ferma.
Fins hi tot corre una campanya entre la militància per encoratjar a la direcció a no abandonar el paper que estan tenint davant dels que, la mateixa direcció qualifica de "trileros".
Aquí reprodueixo el text que demanen que es faci arribar a la Presidència joanpuigcercos@esquerra.cat, a la Secretaria General, joan.ridao@diputado.congreso.es del partit, i al mateix partit info@esquerra.org

Benvolgut President, benvolgut Secretari General,

M'adreço a vosaltres en relació a la negociació sobre el finançament
actualment en curs. Voldria felicitar-vos per l'oposició mostrada a les
propostes del ministre Solbes i a les pressions per a tancar un acord a la
baixa.

Des de la meva condició de militant, també us escric per a mostrar-vos el
meu ferm rebuig a qualsevol tipus d'acord que no redueixi substancialment
el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que no segueixi al peu de la
lletra l'Estatut vigent, en la seva lectura més ambiciosa possible.

En la campanya del partit contra l'Estatut retallat, el nostre eslógan va
ser "Ara toca no, Catalunya mereix més". En la conjuntura actual, aquest
lema és més rellevant que mai. Encara més en un debat com el del
finançament, en el que ERC ha estat clau en portar-lo de la marginalitat
de fa 10 anys al centre del debat polític. Ningú entendria ara malbaratar
tot el treball fet per a denunciar el dèficit fiscal en els darrers anys.

Per això us dono tot el meu suport a l'actitud de fermesa i dignitat
mostrada aquests darrers dies. Rebreu en els propers dies pressions per a
tancar un acord a la baixa o un mal acord. Cal que recordeu que la vostra
posició no és solitària, sinó que té al darrere tota la militància i
molts simpatitzants i una bona part dels catalans, orfes de representació
política.

Atentament,

xxxx

Militant no.:


El aquest enllaç ,es pot veure la reacció de Joan Puigcercós davant el document del govern central.
En el seu bloc també deixa clara la postura de la direcció i també, per tant, la postura del partit.
En un escrit, que reconec, del millors que mai li he llegit, i fa ja anys que el llegeixo,del company Huguet, també ens deixa ben clar el per que s'ha arribat a on s'ha arribat, també us transcric el text, per que crec que val molt la pena, i tenir clar d'on venim i els per què de les coses, ja que a vegades la memòria és feble..

EL DEBAT SOBRE EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Tot va començar fa tres anys

L'autor, membre de la direcció d'Esquerra Republicana, responsabilitza CiU de les dificultats actuals de la Generalitat per pactar amb l'Administració central un model acceptable de finançament, per les rebaixes que va acceptar Artur Mas en les seves converses amb Rodríguez Zapatero.

1. El Govern central aplica la Constitució i la interpretació que li permet un Estatut retallat.

JOSEP Huguet
CONSELLER DE LA GENERALITAT

Assistim un cop més a l'espectacle patètic de la baralla interpartidària a Catalunya en plena negociació sobre el nou model de finançament. Res de nou sobre el planeta. Acusacions creuades de qui és capaç de defensar el finançament de Catalunya i qui no, mentre el Govern del PSOE aplica el que li permet la llei: la Constitució i la interpretació legítima d'un Estatut que va quedar retallat per l'acord Mas-Zapatero (ratificat per un 33% del cens català), d'ara farà tristament tres anys. Els mateixos que van assentir a la retallada des del silenci amb què es va rebre l'acord destinat a fer caure el Govern de Catalunya, ara els toca defensar el resultat oficialment a Madrid; als que ens vam arriscar amb la nostra oposició a aquell desastre ens toca fer el mateix des del Govern --la responsabilitat obliga--; i als principals inductors de l'actual desastre se'ls veu vociferant sobre allò que cal o no cal fer en relació amb el finançament de Catalunya, reclamant ara, no fa tres anys, que s'apliquin criteris que són com a mínim interpretables i per tant fruit d'una negociació desigual: un contra 17. Setze comunitats que mai se solidaritzen amb Catalunya i l'Estat omnipotent.

MAS I CiU, amb la seva decisió de fa tres anys, ens van deixar indefensos i ara ens atien a anar al descobert al camp de batalla, mentre ells contemplen cínicament com les trinxeres de Catalunya poden ocupar-se pels mil esvorancs que ells van obrir.
Fem memòria sobre com va quedar el títol VI de la proposta de Nou Estatut d'Autonomia després de les rebaixes del gener del 2006.

1r. En el projecte del Parlament no hi havia cap remissió de l'Estatut a la LOFCA; en l'actual, la LOFCA s'introdueix en els principis i la seva filosofia apareix per primera vegada com a text estatutari.
2n. Es blindava el principi de la bilateralitat; en el text vigent, la comissió mixta canalitza les relacions, però les decisions no són vinculants. Es poden, doncs, produir desacords al si del Consell de Política Fiscal i Financera.
3r. Es donava capacitat normativa efectiva a la comissió mixta sobre tots els impostos suportats a Catalunya; ara només als que són cedits totalment.
4t. Existia reconeixement explícit dels aspectes diferencials i molt estratègics del finançament. Després no ha quedat cap menció a la reducció del dèficit fiscal; l'esforç fiscal no incorpora l'excés de preus públics per pagaments i no es compensen els dèficits d'infraestructures acumulats.
5è. Després del pacte, l'Agència Tributària de Catalunya només es pot fer càrrec dels impostos cedits totalment.
6è. S'aplicava el principi democràtic de transparència. Però ara, regna l'opacitat: s'ha esfumat qualsevol compromís de l'Estat de clarificar les necessitats de finançament.
7è. Teníem criteris clars i transparents de redistribució territorial de recursos (principi d'ordinalitat i esforç fiscal). Amb el pacte no es va blindar que aquesta ordinalitat fos interpretada com a renda familiar disponible.
8è. Hi havia coresponsabilitat competencial efectiva en matèria d'hisendes locals, i aquesta opció ha quedat rebaixada a la possibilitat d'incidència
9è. No està garantit un augment de recursos perquè no s'ha especificat com queda el Fons de Suficiència. Com que acaba decidint l'Estat de manera multibilateral, a Catalunya li poden continuar adjudicant fons negatius com a les Balears.
I això és el que tenim. I amb aquestes armes asclades se'ns envia a negociar a Madrid. Llavors surt la profunda tradició política picaresca castellana i s'inventen un joc de trilers: tres fons (cooperació, competitivitat, demografia baixa), acompanyats pels tradicionals criteris de la LOFCA de sempre, és a dir, insularitat, densitat, dispersió, etcètera. I ja pot començar vostè a buscar on és la boleta.

AMB L'ACTUAL Estatut
, Catalunya només es pot fer forta en dos temes: l'anivellament de recursos entre autonomies ha de ser parcial i centrat en serveis (educació, sanitat, dependència) proporcionals a la població; i aquest criteri s'ha d'aplicar sobre el total dels recursos, no sobre l'increment de recursos. La resta és interpretable i discutible i dependrà de la correlació de forces en el moment de negociar.
Disset a un. Ho deia abans. Però amb un afegit. A la rereguarda, com sempre, uns i altres atiant la discòrdia. Sempre, les principals forces polítiques prioritzant la batalla per l'hegemonia política a Catalunya, per sobre de la batalla per l'autogovern.



Ara queda veure com acaba tot això i fins a quin punt ERC està disposada a arribar. Esperem no ens decebin i puguem anar amb la cara ben alta.


La lluita continua


Salut.



 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació