dijous, 18 de setembre de 2008

Bon començament de curs

Les setmanes passant volant. I aquesta més, almenys a casa meva, finalment ens hem decidit a canviar les portes de casa. Noi quin enrenou! portes d'habitacions, cambres de bany, despatx..,raconet, per que és super petit,...cuines i menjador. TOT FORA. I és clar merder assegurat. Pols per tot arreu , escombres amunt i avall, no tinc, no tenim temps de res.Ara a muntar les noves, de nou merder, sort que ara ja no es pot comparar.
Nens a l'escola. Curses de bon matí, a la feina després i quan tornes a casa...una altre vegada les portes...Ara ja en tenim de posades,encara queden cosetes, però en una reforma ja ho sabeu, les coses no queden sempre com un voldria...ara haurà de venir el pintor...
Millor acabar agafant-s'ho amb bon humor i esperar que el resultat final sigui el que més s'ha sembli al que recordaves en la teva ment quan vas començar l'aventura.
Això, però , m'ha portat ha quasi no seguir res de res del que passava fora. A vegades quedes parat del poc que costa quedar "out" sense adonar-te.
Però el mon segueix girant, i la veritat,avui que he tingut un moment per poder posar-me al dia, ni que sigui una mica,...renoi!! hauré de pair una mica més i deixar anar els meus pensaments durant els propers dies, per que hi han coses que a un ja li començant a costar d'entrar a la "mollera", no se si per l'edad, o per que la paciència d'un comença a arribar al límit natural. Tal com deien abans a casa, doncs que ja en tenim la pipa plena collons!

Quan tingui les idees clares, i ben posadetes, començaré ha despotricar de tot una mica.
Ara a descansar de la dura setmana escolar-portera que hem tingut tota la família.


Salut i independència

1 comentari:

L'Espelt ha dit...

Dons això, Dani. Anar paint...
Quan veus que tot és tant fàcil... o hauria de ser tant fàcil...
Quan veus que l’error està en l’inici...sí... al principi.
És només una petita perspectiva... sembla una fotesa quan comences... jove, però és la fotesa que et farà lliure i et permetrà veure-ho tot clar.
Però fa tants anys... érem tant joves que no varem veure la seva importància. És per això que la veiem després... i un cop corregit l’error d’ignorar la fotesa, com el qui prem l’interruptor, tot l’esquema mental es reorienta aquest mig grau que ho fa tot més fàcil.
Si fent petar els dits... si una simple ordre provoques que tothom corregís la fotesa... Seriem lliures!
Salut! (i que t’agradin les noves portes!)

 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació