Unitat, a pesar de tot

Estic moderadament content. La mobilització a les manifestacions convocades, per part de la societat civil ,l'esquerra extraparlamentària i ERC,varen tenir una gran acceptació.
La convocatòria anual a l'ofrena al monument de Rafel Casanova, encara que de caire institucional, i per tant, "controlat" per l'establishment polític, aquest any també molt participada per una munió d'entitats que hi van voler participar,també va ser reeixida,sempre exceptuant la aparició de partits espanyols que només fan que provocar al personal.
També destacar l'èxit,(crec jo), de la campanya endegada per la Comissió del Centenari de l'estelada.Més de cent ajuntaments s'hi van adherir i molts d'altres varen fer actes al marge,per la impossibilitat de aprovar la moció al consistori.
Però em queda un malestar estrany a l'estomac. Fets com els que es reprodueixen cada any al Fossar, en contra dels INDEPENDENTISTES, d'ERC i JERC, em provoquen una tristesa immensa.
Veure com altres independentistes, bandejant,insultant a militants de les jerc, i que després de marxar, els hi retiren les flors que hi havien deixat,francament crec que és una falta de respecte que no m'entra al cap.
La única diferència que hi ha entre "uns" independentistes i els "altres", senzillament, és que uns creuen que per arribar a la independència s'ha de fer des de dins, i els altres no.Per això uns formen part del govern i altres són extraparlamentaris. Però, si us plau, tots volem el mateix, que és la independència dels Països Catalans.
Uns hi treballen d'una manera i els altres opten per camins diferent,però això no pot ser l'excusa que ens enfronti . Només la unió de tots ens farà forts.
Molts de nosaltres, anys enrera formàvem part de moviments com el PSAN o l'MDT,i amb el temps hem vist que ens agradi o no , ho entrem en el joc democràtic, com fan altres al mon,penso amb Quebec,Escòcia,Kosovo,etc,etc, o no hi haurà manera d'arribar enlloc.
L'objectiu ha de ser la independència, i això demana sentit comú i unitat. Quan siguem independents,serà el moment de que cada grup independentista,busqui el seu espai social. Ara l'únic que fem és donar la raó als espanyols i als botiflers de veritat, de que som uns irresponsables que només ens agrada la agitació i la destrucció per la destrucció, a més, entre nosaltres.
La llibertat del nostre País no l'aconseguirem fotent-nos crits, cops i insults entre nosaltres.
No ens equivoquem d'enemic. El País no ens ho perdonarà mai.

República i Independència