divendres, 3 d’octubre de 2008

La vida continua

Aquests dies han estat especialment durs per la meva família i per a mi mateix. Ens ha deixat el meu Pare. D'una manera sobtada, ràpida, sense poder reaccionar.
Aquestes situacions et fan pensar en el fet de com passa el temps i de com, a vegades , se't pot acabar de cop.
És per això ,que veien l'efímera que arriba a ser una vida, els que creiem en la independència de la nostra Nació, hi dediquem tot l'esforç del que siguem capaços , per que els qui no arriban a veure-la , tinguin la seguretat de que els que encara hi som , i lluitarem fins a aconseguir-ho.
La tristesa m'envaeix, però m'esperona per seguir lluitant en el que creia el meu pare, la llibertat de la seva terra.

Salut i independència

2 comentaris:

L'Espelt ha dit...

Dani, tot el meu suport i carinyo en aquests moments. Serem (com sempre) el teu costat pel que calgui.
Salut i una forta abraçada!!!

reflexions en català ha dit...

Una abraçada i moltrs ànims!

 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació