Neix un nou moviment

A pesar de ser militant d’ERC des de fa una dotzena d’anys, vaig seguir amb interès,via internet, (haig de reconèixer i felicitar, l’esforç que han fet per donar totes les facilitats per poder seguir els esdeveniments), tot el que es va “coure” en la fundació pròpiament dita de Reagrupament Independentista, que així es fan dir.
L’event comença amb tota la solemnitat del moment, amb vídeos, i intervencions per fer repàs de com ha d'anar la estratègia, el futur, objectius,repassada també de la "caixa",parlaments de reputades personalitats, destacar per sobre de totes (i això és una percepció personal), la que va fer en Salvador Cardús. Posant l’accent en el fet de ser independentista , de tenir clar el camí , de reconeixement de la feina feta fins ara, i la que ha de començar.
Desprès, tots els que heu participat en vida política ja sabeu de que va, sobretot si heu pogut viure la vida assembleària de partit.
En acabar la llarga jornada, neix una nova opció dins del món independentista, que ha de ser una nova eina que ajudi a arribar a la fi pel qual ha estat creada.Com molt bé deien, el seu objectiu és recollir vot , que o mai ha anat a votar o ha deixat de fer-ho.
Endavant, els encoratjo en la seva tasca que tot just ara comença.
Els que ja fa temps que hi treballem, l’únic que somiem , és ser més cada dia, i si això ens porta a aquest port, endavant.El que hem d’evitar, de totes totes, és que aquesta eina es torni en contra nostra i sigui l’inici d’una nova fragmentació del món independentista.
Pel que vaig estar escoltant, sembla que això no ha de passar, que tots ens necessitem. Tal com deia el mateix doctor Carretero, demanant generositat ,i les mires ben obertes.Sols així es pot créixer, i jo afegeixo, tant ha dins de Reagrupament, com des de altres opcions independentistes.

Somio amb un Parlament a on les opcions independentistes siguin majoritàries. Diferents estils, però un sol objectiu, la Llibertat del nostre Poble.
Mentre ERC escampa, com a partit independentista que és, mocions arreu dels Països Catalans, a favor de fer consultes populars,engresca a la participació,i des de el govern intenta crear estructures d'estat,Reagrupament es farà fort fent arribar el seu discurs arreu del País.
Espero que ERC sàpiga connecta amb l’electorat que cerca, i dona la volta a les enquestes, hem d’esdevenir un veritable partit independentista d’esquerres i republicà, no entenem una cosa sense l’altre. Però també espero que Reagrupament sàpiga fer-se amb els vots de la gent que no troba en les opcions actuals, el que busca. Potser Reagrupament serà la seva opció.
Sols dir, que felicito a tots els que s’han involucrat en política per primera vegada,això demana temps,calés, però sobretot paciència, ja que les coses no surten d'un dia per l'altre,que tot aquest actiu no es perdi, ja que la Nació no està per deixar-se escapar a ningú.

Salut a tots els independentistes que lluiten cada dia per la llibertat del nostre Poble

La lluita continua.

Una visió de futur

Una de les visions del moment actual del Principat, vist per una altre Nació sense estat

Quin futur ens pot deparar la història?

http://www.gara.net/paperezkoa/20090920/157487/es/-El-horizonte-politico-tras-consulta-Arenys-Munt/

La borratxera espanyola

La consulta a la població d'Arenys de Munt està aixecant ampolles a l'estat "amic".
Es presenten recursos que no haurien de servir per res, ja que NO vulnera cap llei de les seves.
Partits que diuen ser catalans també dient la seva, i això sembla que no tingui aturador.
Els mateixos organitzadors ja parlen de la por que els hi fa la consulta, i de la importància que pot arribar a tenir, arrel de la reacció tant per part dels espanyolistes residents a la nostra Nació com per part de les diferents institucions estatals.
Això només farà que reafirma la possibilitat de que en les setmanes vinents, veiem com altres poblacions (sembla que serós, serà la primera), també convoquin les seves consultes a la població.
I mentre l'estat no sap com parar això, tampoc sap quan donar llum verda a que el TC dictamini la mort del estafatut, la societat catalana no es para de moure.
Queda clar que l'independentisme no para de créixer. Un bon símptoma per al País que volem veure lliure.
Ja no vull parlar del conseller saura i els seus dubtes eterns en tot el que fa, ara si, ara també però en un altre lloc, ara una setmana després. Típic i previsible. El pobre conseller gira depenen d'on bufi el vent. Encara que reconec que si finalment la mani feixista no es fa el mateix dia de la consulta ho trobo més que saludable, encara que la protecció de la població i de tots els que hi anem ha d'estar salvaguardada, ja que sabem perfectament el cas que en fan els feixistes de la democràcia.
Esperem amb ànsia el 13 de setembre. Que tinguem molta participació, i si guanyem la consulta millor. Arenys de Munt s'ha convertit en un mirall pel poble i en un mal son per l'estat "amic".

Salut i Independència

El nostre Eurodiputat

Senzillament, deixar palès el que pot fer un diputat català a Europa.
Davant la incapacitat innata de que dos espanyols s'entenguin, nosaltres hem de visualitzar que amb ells no hi fem res.
Fins i tot alguns ja comencen a entendre que Catalunya no hi fa res dins d'un estat de pandereta.

Salut

Em perdut el nord

Però que estem fent companys, però que estem fent.
Companys d'ERC, que ens torna a passar?. Acabarem sent la riota general!
Estic entrant en un estat quasi de xoc. No em puc creure el que veuen i llegeixen els meus ulls, no em puc creure el que senten les meves orelles.
Una oportunitat com la que es presenta, com és una manifestació en defensa no d'un estatut (em sembla que ERC no és un partit autonomista), si no de caminar cap a la consecució d'un estat propi, ens tornem a embarrancar en mil i una declaració que l'únic que fa és sensació de que som una casa de grills, o de galls, ja no ho tinc tant clar.
Creia que teníem clar el nostre destí, som independentistes, i la nostra feina no és amagar-nos en el discurs del que el poble aprova és intocable...quin argument més demagògic! .ERC ha de lluitar per arribar a la independència el més aviat possible, i aprofitar qualsevol moviment favorable per empènyer en aquesta direcció i no en un altre.
Que si en Carod això, que si en Llorente allò, que si ara l'Huguet,que si ara tiro enrrera, que si després en Putxi,i la festa també s'hi apunta en Jordi Portabella,... finalment "comunicat oficial"
Comunicat oficial? la orgia segueix amb en Carod erre que erre!.
SENYORS QUE ESTEM FENT!!! HEM PERDUT TOTS EL NORD? JA NO SABEM CAP A ON TIRAR?,CADA VEGADA QUE SURT UN TEMA HAN DE SORTIR TOTS DIENT LA SEVA I A MÉS E DIRECCIONS DIFERENTS?
Puc assumir que som un partit viu, i per tant amb matisos, però senyors EL PAPER QUE ESTEM FENT ÉS GALDÓS , MOLT GALDÓS, RIDÍCUL DIRIA JO.
No tenim una direcció i un portaveu? doncs a fer com els altres, CALLADETS, es pren una desició, LA QUE SIGUI!, i tots al darrera.
ESTEM FENT PENA SENYORS, PENA!
No sóc de fe, però resaré perqué a algú se li ensengui la llum del seny i l'ordre.

En resum, tot queda clar en un article d'avui mateix a L'Avui

Amics anem de merder en merder i això no és bo, de fet a aquestes alçades de la película,un, humilment , ja comença a veure que la recuperació de la confiança en ERC , és , per dir-ho fi , difícil, molt difícil.


Salut i Independència

Cap a la independència

Així s'ha d'anar cap a la nostra llibertat, sense mirar enrrera i a tota metxa!!!

El Vaixell comença a virar?

Fa dos dies, com passa el temps! que esclatava el tema de la manifestació organitzada per Omnium.
Tots els independentistes valoràvem com a un error de càlcul, no la mani de fet, sinó que fos una expressió en defensa d'una via que s'ha esgotat.
Durant aquestes hores,partits,sindicats,entitats s'hi han anat adherint (CIU,Esquerra,Els Verds,CCOO,UGT,ICVetc), però sembla que la pressió que estem fent els sectors sobiranistes i independentistes, estan provocant un canvi en el sentit que volíem, no en defensa de l'estatut sinó en la defensa de començar a treballar en un sentit molt diferent...
Esquerra està disposada a saltar el model autonòmic, així ho expressa la direcció i el primer membre del govern que hi té previst anar( Josep Huguet),així mateix se'ls hi demana a ciu, fins hi tot la plataforma sobiranista que hi tenen a dins, Sobirania i Progrés també té clar en quin sentit s'hi ha d'anar.
També el president del Barça sembla que es vol apuntar a la "festa" (potser és el toc freak de la mani, però tothom suma).
Finalment Reagrupament també es mou, i el propi Carretero diu que també s'hi apunta, però demanant directament la independència.
Sembla que mica en mica tots anem convergent, cap a un sol missatge. Això és bo.
D'aquesta manera segur que podrem omplir els carrers de Barcelona amb un missatge clar i català. PROU D'ESTATUT, INDEPENDÈNCIA.







La primera intenció bona, però equivocada en la estratègia que oferia Omnium, es pot convertir en una expressió de la societat, amb els seus representats al davant, per deixar clar que amb l'estat espanyol ja no hi ha res més a parlar.
Tant important com tot això, és a on es queden el ppc i els socialistes catalans.
El ppc ja sabem per que estan, però els qui tenen un problema , i gros seràn els socialistes catalans, que de ben segur veurem a gent seva, la que encara es considera catalanista, a la manifestació. Serà per ells una fractura interna que ja veurem com arreglaràn, però quedar-se fora de joc, en una situació tant delicada com la de marcar el futur del País, pot significar finalment, el principi de la ruptura dels sectors psoe (chacon,montilla,zaragoza,corbacho,etc),amb el sector més per dir-ho d'alguna manera, maragallista.

Seria un èxit, doncs, que una manifestació de la societat civil,finalment fos el detonant que necessitem per canviar les coses.

Hem de seguir amatens, si les coses es segueixen moven cap a un missatge de independència,tot el meu suport, si ha de ser per defensar lleis espanyoles que ni els mateixos espanyols compleixen...que s'ho facin.

La lluita continua


Salut i Independència

Una altre MANI?

De veritat que cada dia que passa entenc menys als nostres...Ara Omnium vol organitzar, de fet ja ho està fent, una manifestació per si de cas el TC ens retalla aquesta llei espanyola que anomenem estatut.
Fa anys que sóc soci de la entitat, però aquesta vegada haig de dir que s'estan equivocant. No poden demanar a aquestes alçades al poble que surti al carrer a defensar un estatut que fa tres anys se'l van carregar i que ara fin i tot li volen canviar el títol. Senyors d'Omnium , això fa plorar.
He escoltat la entrevista que li han fet a en Jordi Porta a Cataluya Ràdio, i no em valen els seus arguments. No podem defensar una llei que la va aprovar un 30 per cent de la població catalana,no més recordar que no hi va anar ni la meitat del cens a votar-la.No podem defensar un camí que s'ha demostrat mort, No podem defensar l'indefensable.
I per postres els partits al darrera com a xais...inclosos ex-presidents i tot.

Només ens queda un camí, i és com sempre, intentar arreglar el desgabell.
Manifestos com el dels DEUMIL.CAT , Sobirania i Progrès , grups al facebook com aquest ,ens han de guiar pel camí correcte.
Si aconseguim que el significat de la manifestació vagi cap a certificar la defunció de l'estat de les autonomies i que el missatge sigui, ja n'hi ha prou, volem un estat propi, aleshores i només aleshores, m'hi veuran el pel pels carrers de Barcelona.
No Volem sentència,Volem independència resa el nom del grup creat al facebook, i és això el que hem de reclamar a les nostres entitats (que s'aguanten gràcies a nosaltres), i als nostres polítics.
Tots al carrer, però no a defensar una llei espanyola, sinó la nostra llibertat, i al davant de tots, com que dono per fet el l'actual president de la generalitat no hi serà, si que no hi pot faltar el President del Parlament de Catalunya, màxim representant de les nostres institucions.

Companys La lluita continua

Salut i Independència

Galliner esvalotat

Això de la pitada, es veu que està arribant lluny.
Tots els diaris espanyols,cadenes de ràdio,etc en van plens...
Es veu que expressar el que se sent pels símbols,personatges,etc dels qui considerem,són els nostres "colonialistes", (ja no utilitzo qualificatius més forts),no és ben vist.
DONCS BÉ, QUE ES FOTIN, nosaltres estem farts de veure com ens cremen senyeres, i no passa res, com ens obliguen a tragar tota classe de bexasions, i aquí no passa res. Hem d'empassar-nos un estat que està manifestament en contra de nosaltres,hem d'aguantar una monarquia que va entrar a casa nostra per les armes...POTSER JA N'HI HA PROU.






A arribat el moment de platar-nos, i el partit de copa ha estat una altre excusa ben aprofitada, que se n'assabentin d'una vegada els espanyols, que nosaltres ja no volem seguir fent el camí amb qui ens nega el pa i la sal.Que se n'assabenti Europa, de que aquí existeix un problema REAL d'encaix.

El camí del no retorn, apesar dels botiflers que puguem tenir a dins de casa, sembla que ja ha començat. La societat, a Catalunya i en general ja no li molesten aquestes expressions, si no que les acaba entenet i al final compartint. La independència ara és més aprop que ahir.






LA LLUITA CONTINUA!!!

P.S. No us poso links de referència, per que n'hi han tant que podria acabar boig, jajajaja.
navegueu una mica i gaudiu de la bilis que corre per espanya, i pels forats negres de botiflers que corren per les nostres terres.

El que si us deixo, és el moment que ha posat de potes a munt tot allò que fa pudor a espanyol.






Salut.

La Borbònica a Casa

Qualsevol ha de quedar rendit davant del que està fent aquest BARÇA d'en Pep. No puc destacar a ningú, per que TOTS,es mereixen el que els hi està passant.
Reconec els dubtes que tenia de que un home tant jove i amb nul·la experiència en el futbol d'alt nivell, com a entrenador, pogués arribar a fer un grup que a hores d'ara lluitar per ser el millor conjunt de la història.Per tant, m'inclino davant d'un crack com a jugador i que pot esdevenir el nou Ferguson del futbol català.
Però vull destacar la afició, un deu com una casa per les dues aficions, molts hauríem d'aprendre de com s'han de fer les coses. La unió abans i després del partit, la comunió de les dues aficions,fent de l'event una veritable festa entre dues nacions, et posava la pell de gallina.
La pitada reial a la entrada del Borbó, senzillament històrica, el mar d'ikurrinyes i d'estelades va ser com un sunami de colors.La censura per part de tve, patètica.Intentar amagar la realitat en un món globalitzat encara ho fa més ridícul si encara es pot. Els aficionats tenien molt clar el que es jugaven, un altre acte d'internacioniltzació d'un problema que pels espanyols cada vegada serà més gran, i que si amb l'estil zp d'amagar-ho tot, aqui no passa res, es pensen que ho solucionaran, van arreglats, es trobaràn dos estat més a la UE sense que se n'hagin enterat.

Un gran partit i una Gran afició We are a Nations, Adèu Espanya.

Salut i Independència

Suma, i segueix

La coalició que encapçala l'únic independentista que es presenta a Europa, segueix agafant cos, i cada vegada més, sembla arribar a tenir una consistència mai vista fins ara des de l'independentisme d'esquerres.
A la ja lligada coalició amb EA,Arala,BNG,CHA,i Entesa per Mallorca, ara també si sumen Els Verds Confederació Ecologista.
Sembla que ERC és la opció preferida per altres formacions que abans anaven juntes amb altres.
Per alguna cosa deu ser.
I per reblar el clau aquí tenim uns quants links que parlen de la primera enquesta seriosa i no feta per mitjans estatals:

directe.cat
cronica.cat
El singular digital
Diari Avui


La Lluita a Europa només acaba de començar

Salut

Tot segueix igual sota el cel

Després d'haver-se parlat, rumorejat, mig filtrat..., de fet deien que TOT EL MÓN mundial ho sabia,el pacte MAS-ZP de fa ara tres anys, era un estatutet a canvi de retornar al govern a costa del que sigui,així ho ha confessat en Sr. Felip Puig a la nostra (TV3) al programa del Sr. Cuní, sense cap envut.
Tot segueix igual sota el cel convergent, res a canviat.La estratègia de Convergència era aclaríssima, SOCIOVERGÈNCIA a Catalunya. Està bé que finalment s'hagin tret la careta, i ja no amaguin més el que tenien entre mans els sociates espanyols i els senyors de ciu. Ciu MAI hagués cercat una entesa amb ERC.




El poder el dona Madrid, devien pensar , i per això ho van pactar amb el mentider més gran que ha conegut la "democràcia" espanyola.
Però ves per on, algú s'ho va olorar i el tret els ha sortit per la culata.Els socialistes catalans no van voler passar pel rodet psoe, i van optar per pactar amb els radicals.
Doncs, particularment me n'alegro, l'afany de poder d'alguns a vegades et porten pel pedregar,i això és el que sembla que li ha passat a en Mas i els seus.
Mentre l'actitud de ciu, sigui la de manar un país com si fos una delegació del govern espanyol,amb ERC no hi tenen res a fer,per tant, crec coherent que com a contraposició a la sociovergència (oasi...a les aigües estancades), entri al govern una nova força d'esquerres, desacomplexadament independentista, i que fa polítiques clarament encaminades a la independència,(llei de consultes, llei del català al cinema, llei de la oficina antifrau...etc,etc, a pesar de l'estatutet), i recorde-m'ho tot plegat, amb un 15% dels vots i només 21 diputats.
El poble no és mesell i finalment apostarà pel que és el més lògic. Apostarà pels partits que defensen Catalunya per el que és, per un País, per una Nació ,Per uns Països Catalans LLIURES.
I la cosa pot ben començar per Europa, amb els eurodiputats que puguin sortit, s'ha d'internacionalitzar el conflictes espanya-catalunya, a pesar de la por i la tremolor de cames de molts, tant convergents com socialistes, tots amants de que aquí no es mogui res, i anar vivint, que qui dia passa, any empeny.
Això, amb ERC al govern no passarà.



La Lluita continua
Salut i Independència

Quin desastre

Aqui ens hem de creure, a l' Emili Valdero o a la Conselleria?
És igual, al final el que aconsseguim tots plegats, és el que esperen tant psc-psoe com ciu, força merder, primeres pàgines als diaris amplificant i esbombant per arreu les visions diferents d'un partit que fa nosa.
Finalment pensaré que en joliu te tota la raò. DIMITIM, però dimitim tots. que se'n vagi tot a rodar.
Donem les regnes del país als partits grans i que ens converteixin en el que volen, en una puta regió més, sense independentistes que puguin fer ombra.
Ja me's igual si en Valdero té o no té raò, ...és posible que tingui raò, però com sempre fem a ERC, els draps bruts, com més públics millor.Ho portem als gens, no ho podem evitar, ens foten una carxofa al davant i ho vomitem tot. Ara ha esperar com ens tornen la vomitada els mitjans de comunicació, articulistes,politòlegs, tertulians...
Ja ho diu aquella dita no? si escups amunt....

Apa tots pendents de com ERC torna ha organitzar l'enèssim dragon khan. Que ens fotin fora del govern per segona vegada, i que no veiem un diputat independentista al parlament, almenys pel que queda de la nostra generació.
Aquella formula de com pitjot millor sembla que a ERC esta`molt empeltada, el problema és que no sé si tenim clar per quí o per qué serà pitjor.
Els nostres fills hauràn de veure si neix un nou partit capaç de no destrossar-se entre ells, i lluitar per la independència.
Amb el que tenim a sobre la taula, poca cosa a fer.

Salut i "feliç" año nuevo.

La Lluita continua???

Amanida variada de tardor

Amanida, el mateix nom ens ho diu,mesclar, barrejar,diferents productes per acabar fent un plat d'una qualitat exquisida.

Ingredients:
- Finançament
- Tribuna l Constitucional, Nació , llengua, bilateralitat...
- Mort del estatutet
- 9 d'Octubre (amb els feixistes cridant "todos a una : puta catalunya"
-12 d'Octubre.
- ....

Ah! m'oblidava, i una mica de sal.

Aquest és el plat que la democràcia espanyola ens ha preparat per aquesta tardó i que pretén fer-nos empassar, si convé amb embut i tot.
Ja sabem que el resultat de les negociacions sobre el finançament acabarà sent un "tragala" , almenys per part de sociates i iniciaviterus , queda per veure que faran ciu (quina por em fa en Duran) i la gent d'ERC.
També ja podem veure com el TC ridiculitza la nostra principal identitat com a poble, el Català, la nostra llengua,quedarà reduida un altre cop a l'us que en puguem fer a casa i poca cosa més.
Tracte bilateral?, però qui o que us creieu que sou,ens diuen,...vosaltres (i amb tot el respecte que em mereixen) com Ceuta i Melilla.
I per reblar el clau, fem despareixer el mot Nació , que ja de per si al preàmbul no té cap efecte legal,per deixar clar que de nació només n'hi ha una,diuen, la espanyola.
Que ens queda d'aquell document sortit del Parlament el dia 30 de Setembre?.
Res, paper mullat, l'estatut es mort.
Ja hem fet front aquest 9 d'octubre al Cap i Casal del País Valencià, a l'odi que destilen els nacionalistes espanyols ,aguantant els seus insults.Gent que no ens poden veure però que mai voldran que marxem...curiosa la situació.
Però encara poden adobar més la amanida, i també ens haurem d'empassar, com cada any, el 12 d'octubre, dia de la raça,...(jajaja, quina raça?, ignorants...). Militars al carrer alardegant de ves a saber quin honor.Manifestacions de caire feixista,nostàlgics de règims decrèpits i antidemocràtics,recordant com es va fer gran "espanya", de la única manera que ha sabut, a sang i fetge ,passant per sobre de pobles sencers, portant-los a quasi la desaparició i imposant la "seva raó" de conqueridor.

Aquí, a la meva ciutat, ja fa 14 anys, que la gent d'ERC li fem "Botifarra" al dia de la espanyolitat, dient que no tenim res a celebrar, i ens trobem per recordar qui som amb una botifarrada popular que ja acull cada any a més de cinc-centes persones. Els anys ens han anat donant la raó, i penso que si la gent del carrer, la base , fa el que fa organitzant actes de protesta pacífica en contra de la barbàrie que representen els fets que alguns celebren, ara és hora ja de que els dirigents que hem votat entre tots per que portin endavant el nostre País, donin un cop de puny a sobre la taula.
Potser ja n'hi ha prou, no?
Ni que sigui per dignitat, no podem de cap manera empassar-nos cap cullerada més d'aquest plat.
Catalunya no és una titella en mans de qualsevol, al darrera i té un poble que ja està fart, de que el robin l'insultin i el menyspreïn.

Companys per Dignitat Nacional, Independència JA!!!!

Estat Propi, únic camí

Els esdeveniments que van sorgint aquests dies, i a una velocitat de tgv, fan que opinions que tenies, i deies que amb els anys et donarien la raó , ara amb qüestió de dies ja t'han passat per sobre.
El TC es carrega la consulta popular no vinculant del Lehendakari Ibarretxe. El conseller Ausàs, ja comença a témer que això pugui repercutir en la llei que està desenvolupament des de el govern.
Queda clara la estratègia de l'estat espanyol, i no és altre que la de pactar els temes d'estat amb el PP.
Objectiu, els nacionalismes perifèrics. La maquinaria estatal amb la connivència de la dreta feixista espanyola del PP, intentaran de totes, totes, carregar-se a Ibarretxe, enfrontant-lo amb el sí del mateix PNB. I el següent o millor dit, en paral·lel, serà la retallada més que cantada de l'estatutet català. Ens podem quedar ben primets, després de passar pel segón ribot espanyol.
Però sembla que hi ha cada vegada més moviment de la gent del País.
Fins hi tot, editorials com la de l'Avui, parlen sense embuts de que potser ja n'hi ha prou.
La societat surt al carrer demanant estat propi, i després de tot el que s'està veient aquesta societat creixerà com l'espuma. Ja hi ha gent que diu, que la disminució de senyeres al balcó és directament proporcional a l'aparició d'estelades als mateixos llocs.
S'engegan campanyes per demanar el dret a l'autodeterminació a Brusel·les.
També per convocar consultes des de els Ajuntaments.
Èxit de la campanya de la Comissió del centenari de l'estelada...

Tot això està molt bé però encara no és per tirar coets, el que queda clar és que haurem d'acabar tallant amb l'estat espanyol molt més aviat del que ens imaginem. Aquells que volem la independència abans del famós 2014, se'ns presenta una sèrie de fets que pot fer que realment pugui ser així.
Darrera la retallada de l'estatutet ha de venir el fracàs d'aconseguir un bon finançament, resultat cantat, per si algú encara no ho té clar.Tot això sota un entorn de crisi econòmica, que han i estan patint les classes més populars.
Tenim un estat i està en contra nostre, per tant, hem de preparar a la societat per un conflicte obert amb l'estat espanyol.


Salut i Independència

Unitat, a pesar de tot

Estic moderadament content. La mobilització a les manifestacions convocades, per part de la societat civil ,l'esquerra extraparlamentària i ERC,varen tenir una gran acceptació.
La convocatòria anual a l'ofrena al monument de Rafel Casanova, encara que de caire institucional, i per tant, "controlat" per l'establishment polític, aquest any també molt participada per una munió d'entitats que hi van voler participar,també va ser reeixida,sempre exceptuant la aparició de partits espanyols que només fan que provocar al personal.
També destacar l'èxit,(crec jo), de la campanya endegada per la Comissió del Centenari de l'estelada.Més de cent ajuntaments s'hi van adherir i molts d'altres varen fer actes al marge,per la impossibilitat de aprovar la moció al consistori.
Però em queda un malestar estrany a l'estomac. Fets com els que es reprodueixen cada any al Fossar, en contra dels INDEPENDENTISTES, d'ERC i JERC, em provoquen una tristesa immensa.
Veure com altres independentistes, bandejant,insultant a militants de les jerc, i que després de marxar, els hi retiren les flors que hi havien deixat,francament crec que és una falta de respecte que no m'entra al cap.
La única diferència que hi ha entre "uns" independentistes i els "altres", senzillament, és que uns creuen que per arribar a la independència s'ha de fer des de dins, i els altres no.Per això uns formen part del govern i altres són extraparlamentaris. Però, si us plau, tots volem el mateix, que és la independència dels Països Catalans.
Uns hi treballen d'una manera i els altres opten per camins diferent,però això no pot ser l'excusa que ens enfronti . Només la unió de tots ens farà forts.
Molts de nosaltres, anys enrera formàvem part de moviments com el PSAN o l'MDT,i amb el temps hem vist que ens agradi o no , ho entrem en el joc democràtic, com fan altres al mon,penso amb Quebec,Escòcia,Kosovo,etc,etc, o no hi haurà manera d'arribar enlloc.
L'objectiu ha de ser la independència, i això demana sentit comú i unitat. Quan siguem independents,serà el moment de que cada grup independentista,busqui el seu espai social. Ara l'únic que fem és donar la raó als espanyols i als botiflers de veritat, de que som uns irresponsables que només ens agrada la agitació i la destrucció per la destrucció, a més, entre nosaltres.
La llibertat del nostre País no l'aconseguirem fotent-nos crits, cops i insults entre nosaltres.
No ens equivoquem d'enemic. El País no ens ho perdonarà mai.

República i Independència

Ridícul espantós de l'Alcalde d'Igualada

Aquí us deixo un petit recull de fotografies, que vaig fer el dia 10 al vespre, alhora que es feia l'acte organitzat per ERC Igualada, a la plaça de l'ajuntament.
Davant la impossibilitat de poder penjar-la a l'ajuntament, ERC Igualada decideix fer un acte de reconeixement al centenari de l'estelada.
En Joan torras, cap del grup municipal a l'oposició llegeix el manifest de la Comissió del Centenari.











Fins aquí cap problema, varem estar vigilats en tot moment per la policia local, però en cap moment van intervenir, cosa d'agrair, ja que mai i va haver ànims de fer res que no fos normal.
També a la part posterior de l'edifici de l'ajuntament, a on dona la finestra del despatx del grup municipal d'erc,també i lluïa l'estelada.
En aquest moment és quan comença el conte de por...
Es veu que l'acte no va agrada al "molt Il·lustre" alcalde d'Igualada, per que, digue-m'ho , amb finesa,amb un caràcter fort, obliga al caporal de la policia i alguns numeros més, a entrar per la força al despatx d'erc, i arrencar l'estelada de la finestra...Si no fos per que estem en el segle XXI, em pensaria que tornem als anys foscos de la dictadura, ara però, portada pels socialistes, aquests que diuen ser plurals.
Nosaltres hem de respectar la espanyola, però ell no té per que respectar la independentista.
Igualada que en el seu moment va ser far de Catalunya a l'hora de defensar la republica i l'estelada,ara es veu inmers sota un govern que recorda temps passats.

Companys la Lluita continua.

Salut i Independència

Més que mai,...reivindicació

Així de senzill,
Encoratjo a tots els patriotes dels Països Catalans, a fer l'homenatge que es mereix la nostra estelada. Afegim-nos a la campanya de la "Comissió 100 anys d'estelada",i a més d'onejar a molt ajuntaments, fem onejar les nostres senyeres estelades als nostres balcons tota aquesta setmana, tant senyalada, i no solament el dia 11.

Jo ja ho he fet. La meva estelada lluirà aquesta setmana al vent, per que tothom sàpiga qui som, i que no ens amaguem de res.

Per la independència del nostre País!

I no oblidem sortir al carrer el dijous 11.

Salut i Independència

Setembre!!

L'opi del poble ja s'ha posat en marxa un any més. La gent estarà una altre vegada més pendent del fitxatge de torn, o de si el seu equip guanya o no,no se ben bé quina copa,...
Els preus no paren de pujar, cada dia tenim més problemes per arribar a final de mes, tindrem problemes tant o més grossos,amb el tgv, a Barcelona i a Girona,ens tombaran el poc que queda d'estatutet,ens fotran amb el finançament...però no passa res, el meu equip guanya, o és igual, és dels últims i això em fa patir tant, que ja no recordo el que em costa un quilo de pa, o comprar el material de l'escola pels nostres fills.
Ja se sap, el setembre,ens porta a una espècie de paranoia col·lectiva que no ens permet veure més enllà. Per acabar de reblar el clau, i després del frustrat intent, per part de l'apèndix socialista, de que el ZP donés explicacions del "que pasa con lo nuestro", ara el salvador-mentider de la pàtria vol presentar-se al congres, per explicar a tots els espanyols, com pensa salvar-nos, fent aquell jocs de mans que als catalans ens té ja acostumats.

O no,...potser tot això aquesta vegada no passarà?, almenys a Catalunya, als Països Catalans, la societat dirà prou?, que n'estem farts de pagar, que n'estem farts de treballar per acabar el mes patint?,que n'estem farts de polítics que només pensant en els vots i els seus sous, i de que "aqui no se mueva nada",serem capaços de plantar cara a l'estat, per poder dir prou?

Vull creure que la societat de la nostra Gran Nació, sabrà dir prou, això sí, amb els nostres polítics davant, donant la cara. Han de ser ells els que estiguin a primera línia, com la infanteria, la societat ha d'estar preparada pel conflicte estat-Catalunya , i després la resta dels nostres territoris, però els nostres polítics més.

Sembla que el conflicte al País Basc, ja ha començat.Les conparacions sempre són odioses, però encara que en situacions polítiques molt diferentes, ara falta que nosaltres,sapiguem també estar a l'alçada que ens demana la història. Estem en un atzucac, i ens en hem de sortir.
Tenim clar, hem de tenir clar!!!, que l'única via és l'alliberament nacional, i això passa per internacionalitzar el conflicte amb l'estat opressor.
Queda clar que per part de l'estat, no es mourà res. Govern,partits,entitats i a la societat civil, ens toca moure fitxa.
Molt aviat el país ens demanarà sacrifici i patriotisme.Espero que estiguem a l'alçada.

Si tornem a adormir-nos, que és el que espera l'enemic, ja veig a alguns fregant-se les mans....


Salut i Independència

Oblit olímpic

Llegia ahir l'última entrada al bloc, que ahir hi deixava l'actual vicepresident del govern català. Parlava de l'esport en general i de les medalles aconseguides en aquestes últimes olimpíades en particular.
Deia, ell, que els esportistes catalans, residents o formats a Catalunya, havien assolit fins a nou medalles,...i que bla,bla,bla,...

La veritat és que amb articles com aquests, us ho asseguro, no arribarem mai a la nostra anhelada independència si depenem de personatges amb llacunes tant profundes com aquestes. Ja que si un alt dirigent d'un partit independentista,que defensa la Nació Complerta, "s'oblida", de la resta dels nostres, la seva credibilitat serà nul·la, a no ser ,es clar, que parlés com a vicepresident d'un govern en coalició,(com li agrada dir a ell),excusa que fa servir per parlar amb el to que agrada als sociates.
Però no ho feia en un diari, o en una nota de premsa de govern,...ho fa en el seu bloc personal, que no ho oblidem, penja del la estructura informàtica d'ERC, i no de la Generalitat.

Crec, fermament, i em dol de veritat, que és un article amb un enfoc totalment erroni,que porta a la confusió a la majoria dels independentistes, que creiem en uns Països catalans, i de retruc en la credibilitat que pugui acabar despertant el que fomenta aquest tipus d'ideari.
On és aquell líder carismàtic que a tots ens va embadalir? ,on és aquella aferrissada defensa del nostre territori?,on és l'actitud ferma davant de qualsevol enemic,el tingui davant o com a soci de govern?.
Es pot arribar a entendre que dins d'un govern s'han de mesurar certes actuacions, però no puc pair de cap manera que també es faci en l'entorn del partit. Dins d'ERC no hi ha matisos alhora de la defensa, en tots els camps, dels Països Catalans!.

Figues d'altre paner són els que sí parlen de Nació i de medalles als Països Catalans.Com sempre en Víctor Alexandre,parla sense embuts. Reconec, que no sempre estic d'acord amb les seves teories,(sempre legítimes),i anàlisi que fa de la nostra realitat,però en aquest article, penso que la clava.

Per tant, recordar-li al Sr. Carod que, encara que sigui amb la samarreta espanyola,que no ens agrada,que creiem que és sota la nostra senyera que han de participar,que no dubtem de que serà més aviat que tard que ho aconseguirem,els participants olímpics de la nostra Nació varen assolir dotze medalles de les divuit que en total portaren al final a l'estat espanyol.
Recordar també, aquells qui per no poder defensar la samarreta catalana ho varen fer amb altres que no fossin la espanyola, per coherència als seus pensaments.
Un reconixement molt especial per ells.


Salut i Independència

P.S. No puc deixar de tancar els pensaments d'avui, sense deixar-vos l'enllaç de l'últim article d'un Gran Patriota,en Joan Carretero, a on torna ha deixar clar, si és que la cosa ja no ho estava prou, cap a on anem.