dimarts, 11 d’agost de 2009

Retornar sempre és bo

Després de caure en un forat mental que m'ha portat a deixar d'escriure durant pràcticament dos mesos,em disposo ha deixar anar les primeres ratlles per veure si sóc capaç de lligar dues frases seguides.
Això a mi ja em passa de tant en tant, les situacions personals,laborals,polítiques, arriba un moment que sembla que el meu cervellet no és capaç de computar tota la informació que li arriba i cau en el buit. Suposo que això és el que m'ha passat, amanit també amb problemes d'índole de salut que encara que superats no deixen d'ajudar a tenir poques ganes de fer res.
Si no fos per que en el que fa al tema laboral la cosa sembla que funciona, i que en el tema de parella, també sembla que estem en un bon moment, per la resta...
Eleccions Europees encara em dol la participació, pactes antinatura al País Basc,etc.
Tampoc no tinc clar encara, si el finançament pactat amb els estafadors més grans de la història sortirà com volem, o tornarà ha ser una ensarronada. Me'n vaig anar de vacances amb aquesta sensació i quan he tornat la cosa segueix igual, per un cantó sento que amb l'estatut que ens va deixar en Mas i l'innombrable deu ni do el que se n'ha tret. Que el paper d'ERC en la negociació, sobretot en el tram final va ser exemplar, que si eliminem finalment , ni que sigui un terç del dèficit català, que si estarem per sobre la mitjana..., fins hi tot , Esquerra diu que val la pena, encara que reconeix públicament, que no compleix al cent per cent l'estatut, (això sempre és segons la lectura que se'n faci de la llei).
Penso també en l'argument de que Esquerra havia de fer una aposta per la estabilitat i per el sentit comú, es a dir pensar en els problemes que té avui el País, que esquerra pot ser una opció de govern clara i sensata, i deixar clar que amb l'estat espanyol, al màxim que s'arriba és a on ha deixat el llistó, que per tots és encara molt avall.
Per l'altre cantó sento a gent de reagrupament, a la Elisenda, a ciu, al Sala i Marti,etc,etc, dient que tot això és una enganyifa...Crec que com tot ni tant ni tant poc.
Però ara ja queda clar que aquest finançament (no oblidem que serà per quatre anys),ha de ser l'últim que pactem amb un estat que no és el nostre, i que hem de treballa pel dret a decidir dels Catalans,(altres en diem treballar per la independència)si això ha de passar per una proclamació unilateral del nostre parlament o per un referèndum, ja me's igual, però més tractes amb l'estat espanyol no, si us plau.
De la mateixa manera que ERC ja va dir, en el seu moment, que no perdria ni un minut en negociar un altre estatut, ara tampoc pot perdre el temps negociant, ja no un finançament, si no res més.
Ara ens espera la retallada del TC i ja començo a llegir que si un partit, que si l'altre associació estan preparant una manifestació, per si ens toquen aquest estatutet...ja n'hi ha prou no?
ARA HAUREM DE SORTIR AL CARRER DEFENSANT UN ESTATUT????
EL QUE VOLEM ÉS UN ESTAT PROPI, I NO UNA ALTRE LLEI QUE ELS ESPANYOLS ES PASSEN PEL FORRO TANTES VEGADES COM VOLEN!
El millor que ens pot passar és que deixin aquest "document" totalment irreconeixible. És el que toca, i és el que saben fer més bé aquest que diuen són demòcrates i que defensan no se quantes tonteries.
La societat ha d'entendre que això no té futur. Que la única sortida és treballar per la unitat d'acció, no per defensa una llei espanyola, sinó per crear la nostra pròpia constitució.

Ja comentava que l'estiu seria calent però aquesta tardó també ho ha de ser. Veurem en quin estat arribem a menjar-nos els torrons.


Salut i Independència

1 comentari:

Manel des de l'Exili ha dit...

Benvingut de nou Daniel,
espero que tornis amb forces perquè els equilibris que la direcció d'Esquerra haurà de fer per continuar demostrant que és un partit de govern una vegada la sentència del TC sigui ferma, serà d'aquells que faran història del transformis-me d'un partit que en els seus estatuts diu que és independentista.


A part d'acceptar pactes antinaturals per un independentista amb el finançament, a la direcció d'Esquerra, si no vol reconèixer que s'ha equivocat pactant amb el PSC-PSOE, haurà d'empassar-se tots els gripaus que aquest partit li endinsi. Molt poc marge de maniobra li queda al Puigcercós per desmarcar-se de tot el dolent que ha resultat l’actuació del PSC-PSOE en l’espanyolització de Catalunya.


Cal que els que encara teniu criteri propi a Esquerra, feu tot el possible per canviar a aquesta direcció que ha mostrat haver-se equivocat amb la reedició del Tripartit i sobretot que no ha volgut rectificar-ho a temps.

Endavant les Atxes!

amb la sentència del TC, per continuar donant suport a l'estabilitat del Tripartit

 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació