Retornar sempre és bo

Després de caure en un forat mental que m'ha portat a deixar d'escriure durant pràcticament dos mesos,em disposo ha deixar anar les primeres ratlles per veure si sóc capaç de lligar dues frases seguides.
Això a mi ja em passa de tant en tant, les situacions personals,laborals,polítiques, arriba un moment que sembla que el meu cervellet no és capaç de computar tota la informació que li arriba i cau en el buit. Suposo que això és el que m'ha passat, amanit també amb problemes d'índole de salut que encara que superats no deixen d'ajudar a tenir poques ganes de fer res.
Si no fos per que en el que fa al tema laboral la cosa sembla que funciona, i que en el tema de parella, també sembla que estem en un bon moment, per la resta...
Eleccions Europees encara em dol la participació, pactes antinatura al País Basc,etc.
Tampoc no tinc clar encara, si el finançament pactat amb els estafadors més grans de la història sortirà com volem, o tornarà ha ser una ensarronada. Me'n vaig anar de vacances amb aquesta sensació i quan he tornat la cosa segueix igual, per un cantó sento que amb l'estatut que ens va deixar en Mas i l'innombrable deu ni do el que se n'ha tret. Que el paper d'ERC en la negociació, sobretot en el tram final va ser exemplar, que si eliminem finalment , ni que sigui un terç del dèficit català, que si estarem per sobre la mitjana..., fins hi tot , Esquerra diu que val la pena, encara que reconeix públicament, que no compleix al cent per cent l'estatut, (això sempre és segons la lectura que se'n faci de la llei).
Penso també en l'argument de que Esquerra havia de fer una aposta per la estabilitat i per el sentit comú, es a dir pensar en els problemes que té avui el País, que esquerra pot ser una opció de govern clara i sensata, i deixar clar que amb l'estat espanyol, al màxim que s'arriba és a on ha deixat el llistó, que per tots és encara molt avall.
Per l'altre cantó sento a gent de reagrupament, a la Elisenda, a ciu, al Sala i Marti,etc,etc, dient que tot això és una enganyifa...Crec que com tot ni tant ni tant poc.
Però ara ja queda clar que aquest finançament (no oblidem que serà per quatre anys),ha de ser l'últim que pactem amb un estat que no és el nostre, i que hem de treballa pel dret a decidir dels Catalans,(altres en diem treballar per la independència)si això ha de passar per una proclamació unilateral del nostre parlament o per un referèndum, ja me's igual, però més tractes amb l'estat espanyol no, si us plau.
De la mateixa manera que ERC ja va dir, en el seu moment, que no perdria ni un minut en negociar un altre estatut, ara tampoc pot perdre el temps negociant, ja no un finançament, si no res més.
Ara ens espera la retallada del TC i ja començo a llegir que si un partit, que si l'altre associació estan preparant una manifestació, per si ens toquen aquest estatutet...ja n'hi ha prou no?
ARA HAUREM DE SORTIR AL CARRER DEFENSANT UN ESTATUT????
EL QUE VOLEM ÉS UN ESTAT PROPI, I NO UNA ALTRE LLEI QUE ELS ESPANYOLS ES PASSEN PEL FORRO TANTES VEGADES COM VOLEN!
El millor que ens pot passar és que deixin aquest "document" totalment irreconeixible. És el que toca, i és el que saben fer més bé aquest que diuen són demòcrates i que defensan no se quantes tonteries.
La societat ha d'entendre que això no té futur. Que la única sortida és treballar per la unitat d'acció, no per defensa una llei espanyola, sinó per crear la nostra pròpia constitució.

Ja comentava que l'estiu seria calent però aquesta tardó també ho ha de ser. Veurem en quin estat arribem a menjar-nos els torrons.


Salut i Independència

Maduresa i camí traçat

Cert és que la conferència d'en Joan Puigcercós va quedar eclipsada pels esdeveniments, però és que la cosa s'ho mereixia.
Carod presentava al conferenciant dient, ni més ni menys que avalava la candidatura de l'actual President d'ERC. Amb un gest que crec que l'honora,renunciava per responsabilitat a presentar candidatura en unes primàries que l'únic que podien provocar era encara més inestabilitat al si del partit, (això farà que la seva persona encara creixi més com a tal), i per tant, donava el relleu a en Joan, "aprofita-la" li va dir.
El partit entra clarament en un moment que realment necessitava, unitat, serietat i maduresa política.
Tots aquests elements només poden ser que positius pel partit de Macià i Company.
El camí queda traçat, lluitarem per fer gran aquest partit,per fer d'ERC un partit capaç de governar als catalans, per que la gent el vegi com a una eina seriosa i viable per aconseguir l'estat que ens van robar per les armes.

Tots a una, l'objectiu és clar.

Salut

P.S. links interesants

tribuna.cat
Saül Gordillo

Un Camí...

Sembla que finalment,el moviment independentista sembla haver trobat un camí, suposo que n'hi han molts de camins, però a la fi i al cap, un camí per anar junts a les eleccions europees.
Al voltant de l'Oriol Junqueras s'està forjant una candidatura realment potent, a la llista d'ERC ja s'hi han afegit els grups bascs d'EA (en un moment delicat),i ARALAR la que sembla la opció independentista emergent, a més i per primera vegada tenim al costat als independentista gallecs del BNG, però això sembla no acabar-se aquí i amb els amics del CHA, també sembla possible que el PSM de Mallorca i el Bloc al País Valencià acabin de nodrir aquesta candidatura, representativa del moviment independentista.
Després de que la primera opció d'ERC era fer un front catalanista amb ciu i la negativa d'aquesta, esquerra a optat per construir una alternativa amb possibilitats reals d'un gran resultat.
Estic convençut del fet de presentar el candidat que es presenta, fa molt més fàcil arribar a pactes amb partits que fins ara, anaven amb altres formacions.
Oriol Junqueras és el ciment que ha de fer forta aquesta coalició i ha de ser la persona que desperti als independentistes del País per que facin l'esforç d'anar a votar en unes eleccions a on la ciutadania la veu molt llunyana, i per desgràcia la abstenció és molt alta.





Entre tots hem d'aconseguir portar el màxim numero de sobiranistes a Europa, per descomptat en Ramon Tremosa, però també amb l'Oriol i si podem més doncs millor.

La il·lusió pot tornar, esperem que les coses es facin bé




Companys, independentistes a Europa JA!

Salut

Buscant la unitat?

Ahir vaig assistir a l'acte que el partit independentista al govern va oferir a la sala petita del Palau de la música.
D'entrada em va agradar veure que el local era ocupat per unes cinc-centes persones, preparades per escoltar el que el partit els hi havia de dir. Dos anys de govern d'esquerres amb independentistes a dins , crec que era necessari explicar com anaven les coses i com preveien que haurien d'anar en endavant.
Posada en escena més que correcte, (jo personalment hi vaig trobar a faltar l'estelada),el primer en parlar va ser el Secretari General en Joan Ridau. Francament el do de la paraula no és el seu costat més fort, i la veritat és que va estar fluix, en Joan pot ser un gran gestor però de comunicador, no.
El seu discurs no va arribar.
El segon en prendre la paraula va ser l'actual vicepresident del govern, en Josep Lluís Carod.
Ell si va saber arribar a la gent, fent evident que no ha perdut el do de comunicar i de saber arribar a l'oient.
Va fer una repassada, en nom d'ell mateix i dels altres conseller de la feina feta fins ara. ERC està treballant de valent en molts fronts alhora i aconseguint que tirin endavant projectes que poden crear bases per un nou proper estat. En Carod no ha perdut les ganes, se'l veia "sueltu", segur de si mateix, deixat anar.
Va arrencar unes quantes vegades els aplaudiments del public en general.
Queda clar que creu en el fet de que si volem crear estat , s'ha d fer des del govern.
Crec que queda clara ,també, la disposició de repetir com a cap de llista.
L'últim en parlar va ser l'actual president del partit, en Joan Puigcercós. Va lloar la feina feta des de les conselleries i va defensa la postura ,segons ell, de valentia, que suposava estar al govern,a pesar de que a vegades això porti a contradiccions.
Les aportacions fetes per les nostres conselleries són més que notables, i no en faré ara la llista, però són més que significatives, en l'últim número de la revista "esquerra nacional" se'n parla monogràficament, i durant l'acte, amb vídeos inclosos també es van desgranar.
Penso que ens va anar bé veure on som.
Va ser un acte a on es va voler escenificar la unitat per davant de tot, i la visió clara de cap a on hem d'anar.
En Carod es proposa tornar a recuperar aquells 650.000 vots del 2004. Això només es pot fer amb unitat interna i amb un discurs clar, nacional i majoritari.
També es va parlar de que s'hauria de fer en cas de que el TC tiri pel dret.
Tot això que varem poder escoltar en directe 500 persones, no se com però hauria d'arribar a la resta del País.Només així tornaríem a poder tenir una oportunitat real de creixement, una oportunitat real de créixer prou com per no dependre dels socialistes, i pactar a l'inrevés, que realment,i no només conjunturalment , la clau de volta la tingués ERC .

Crec que ens equivocarem si no solucionem amb maduresa i sobretot discreció,(els plats bruts es renten a casa),els possibles problemes interns entre sectors. Fins hi tot la possibilitat de que hi hagi més d'una candidatura a encapçalar la llista per les properes eleccions. Ara per ara, crec que en Joan ho tindria francament fotut si intentés medir-se en unes primàries davant d'en Carod.
La experiència, el saber fer i com deia abans , el do comunicatiu, el fan un rival francament temible, i us ho diu un que en el seu moment vaig defensar que es necessitava un canvi davant de la direcció del partit. Crec que tenim un President que encara ha de demostrar molt, i crec que tenim un partit que encara ha de demostrar més.
Si no sabem portar les regnes internes del partit, no podrem treure'n profit d'haver estat dins del govern, les coses bones costen molt de fer arribar...,les lluites internes poden ser primeres pàgines a tots els mitjans de comunicació.
Esperem esdeveniments i si pot ser que arribin a qui han d'arribar.
El poble de Catalunya i per extensió tota la nació, han de saber que estan fent els independentistes al Parlament de Catalunya.

Salut i independència

Reagrupament Independentista

Ja feia dies que se'n parlava. Finalment en un comunicat al diari Avui, el "nen" a vist la llum. Ha nascut, d'una fusió, un nou corrent dins d'ERC, Reagrupament Independentista.
Carretero-Uriel, Uriel-Carretero, crec que això és bo per esquerra, ho crec sincerament. Carretero segueix fidel als seus postulats, i dona confiança a la gent d'esquerra independentista.Uriel i els seus, demostren no ser el que deien molts, un submarí d'en putxi.
La idea de sumar, per aconseguir que l'eix nacional sigui el que marqui la estratègia d'ERC, sembla agafar definitivament cos.
Comencem a sumar, ja s'arriba a més del 40 % de la militància,però això no es pot quedar aquí. La gent de la nova direcció, que va acceptar les línies vermelles marcades per reagrupament, s'ha de moure. I s'ha de moure ja, amb tranquil·litat, amb discreció, però s'ha de moure per cercar possibles sinergies.
Si no aconseguim que la majoria s'integri, i aquesta fusió només serveix per adquirir quotes de poder davant dels propers congressos , mala roba hi haurà al teler.
Senzillament, que un moviment en fals pot portar pel pedregar el que queda de partit i els pocs votants que encara ens poden veure com a alternativa real.
Sabem que sempre estem a la diana dels mitjans de comunicació, i per tant, de tota aquesta púrria d'articulistes que viuen de carregar-se ERC, faci el que faci.
Per tant, molta prudència, que la fusió ens porti al màxim en les aspiracions independentistes.
Tot té un temps, i per això crec que el silenci de les dues corrents durant aquests mesos, ha enfortit ERC davant dels possibles votants. Ara, aquest nou moviment ens pot portar a guanyar vots entre els nous independentistes, que creixen cada dia, i recuperar possibles ex-votants.Però tot això s'ha de fer pensant en que el País necessita veure en ERC, un partit com alternativa clara,estable i real, i no com sempre, una olla de grills.
Com diu en Carretero ERC ja és un partit gran,per ara hem de ser un partit de majories.
La responsabilitat de la militància ens ha de fer un partit majoritari a Catalunya.
M'agrada veure aquests moviments. Crec en Carretero i el seu ideari,crec en gent com l'Elisenda, en gent com l'Hector López,o el mateix Uriel però també m'agradaria creure en gent que ara està a la direcció, sumant esforços per fer d'ERC el partit hegemònic de l'independentisme als Països Catalans.
Haurem de seguir d'aprop a partir d'ara, com sempre, tot el que passi al sí del nostre partit.

Amunt ERC!!!


Salut i Independència