Retornar sempre és bo

Després de caure en un forat mental que m'ha portat a deixar d'escriure durant pràcticament dos mesos,em disposo ha deixar anar les primeres ratlles per veure si sóc capaç de lligar dues frases seguides.
Això a mi ja em passa de tant en tant, les situacions personals,laborals,polítiques, arriba un moment que sembla que el meu cervellet no és capaç de computar tota la informació que li arriba i cau en el buit. Suposo que això és el que m'ha passat, amanit també amb problemes d'índole de salut que encara que superats no deixen d'ajudar a tenir poques ganes de fer res.
Si no fos per que en el que fa al tema laboral la cosa sembla que funciona, i que en el tema de parella, també sembla que estem en un bon moment, per la resta...
Eleccions Europees encara em dol la participació, pactes antinatura al País Basc,etc.
Tampoc no tinc clar encara, si el finançament pactat amb els estafadors més grans de la història sortirà com volem, o tornarà ha ser una ensarronada. Me'n vaig anar de vacances amb aquesta sensació i quan he tornat la cosa segueix igual, per un cantó sento que amb l'estatut que ens va deixar en Mas i l'innombrable deu ni do el que se n'ha tret. Que el paper d'ERC en la negociació, sobretot en el tram final va ser exemplar, que si eliminem finalment , ni que sigui un terç del dèficit català, que si estarem per sobre la mitjana..., fins hi tot , Esquerra diu que val la pena, encara que reconeix públicament, que no compleix al cent per cent l'estatut, (això sempre és segons la lectura que se'n faci de la llei).
Penso també en l'argument de que Esquerra havia de fer una aposta per la estabilitat i per el sentit comú, es a dir pensar en els problemes que té avui el País, que esquerra pot ser una opció de govern clara i sensata, i deixar clar que amb l'estat espanyol, al màxim que s'arriba és a on ha deixat el llistó, que per tots és encara molt avall.
Per l'altre cantó sento a gent de reagrupament, a la Elisenda, a ciu, al Sala i Marti,etc,etc, dient que tot això és una enganyifa...Crec que com tot ni tant ni tant poc.
Però ara ja queda clar que aquest finançament (no oblidem que serà per quatre anys),ha de ser l'últim que pactem amb un estat que no és el nostre, i que hem de treballa pel dret a decidir dels Catalans,(altres en diem treballar per la independència)si això ha de passar per una proclamació unilateral del nostre parlament o per un referèndum, ja me's igual, però més tractes amb l'estat espanyol no, si us plau.
De la mateixa manera que ERC ja va dir, en el seu moment, que no perdria ni un minut en negociar un altre estatut, ara tampoc pot perdre el temps negociant, ja no un finançament, si no res més.
Ara ens espera la retallada del TC i ja començo a llegir que si un partit, que si l'altre associació estan preparant una manifestació, per si ens toquen aquest estatutet...ja n'hi ha prou no?
ARA HAUREM DE SORTIR AL CARRER DEFENSANT UN ESTATUT????
EL QUE VOLEM ÉS UN ESTAT PROPI, I NO UNA ALTRE LLEI QUE ELS ESPANYOLS ES PASSEN PEL FORRO TANTES VEGADES COM VOLEN!
El millor que ens pot passar és que deixin aquest "document" totalment irreconeixible. És el que toca, i és el que saben fer més bé aquest que diuen són demòcrates i que defensan no se quantes tonteries.
La societat ha d'entendre que això no té futur. Que la única sortida és treballar per la unitat d'acció, no per defensa una llei espanyola, sinó per crear la nostra pròpia constitució.

Ja comentava que l'estiu seria calent però aquesta tardó també ho ha de ser. Veurem en quin estat arribem a menjar-nos els torrons.


Salut i Independència

2009?

És com si no hagéssim canviat d'any?, no ven be. Sembla que la cosa es va movent, a les files del partit independentista. La actitud que estan tenint davant del document solbes , sembla ferma.
Fins hi tot corre una campanya entre la militància per encoratjar a la direcció a no abandonar el paper que estan tenint davant dels que, la mateixa direcció qualifica de "trileros".
Aquí reprodueixo el text que demanen que es faci arribar a la Presidència joanpuigcercos@esquerra.cat, a la Secretaria General, joan.ridao@diputado.congreso.es del partit, i al mateix partit info@esquerra.org

Benvolgut President, benvolgut Secretari General,

M'adreço a vosaltres en relació a la negociació sobre el finançament
actualment en curs. Voldria felicitar-vos per l'oposició mostrada a les
propostes del ministre Solbes i a les pressions per a tancar un acord a la
baixa.

Des de la meva condició de militant, també us escric per a mostrar-vos el
meu ferm rebuig a qualsevol tipus d'acord que no redueixi substancialment
el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que no segueixi al peu de la
lletra l'Estatut vigent, en la seva lectura més ambiciosa possible.

En la campanya del partit contra l'Estatut retallat, el nostre eslógan va
ser "Ara toca no, Catalunya mereix més". En la conjuntura actual, aquest
lema és més rellevant que mai. Encara més en un debat com el del
finançament, en el que ERC ha estat clau en portar-lo de la marginalitat
de fa 10 anys al centre del debat polític. Ningú entendria ara malbaratar
tot el treball fet per a denunciar el dèficit fiscal en els darrers anys.

Per això us dono tot el meu suport a l'actitud de fermesa i dignitat
mostrada aquests darrers dies. Rebreu en els propers dies pressions per a
tancar un acord a la baixa o un mal acord. Cal que recordeu que la vostra
posició no és solitària, sinó que té al darrere tota la militància i
molts simpatitzants i una bona part dels catalans, orfes de representació
política.

Atentament,

xxxx

Militant no.:

El aquest enllaç ,es pot veure la reacció de Joan Puigcercós davant el document del govern central.
En el seu bloc també deixa clara la postura de la direcció i també, per tant, la postura del partit.
En un escrit, que reconec, del millors que mai li he llegit, i fa ja anys que el llegeixo,del company Huguet, també ens deixa ben clar el per que s'ha arribat a on s'ha arribat, també us transcric el text, per que crec que val molt la pena, i tenir clar d'on venim i els per què de les coses, ja que a vegades la memòria és feble..

EL DEBAT SOBRE EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Tot va començar fa tres anys

L'autor, membre de la direcció d'Esquerra Republicana, responsabilitza CiU de les dificultats actuals de la Generalitat per pactar amb l'Administració central un model acceptable de finançament, per les rebaixes que va acceptar Artur Mas en les seves converses amb Rodríguez Zapatero.

1. • El Govern central aplica la Constitució i la interpretació que li permet un Estatut retallat.

JOSEP Huguet
CONSELLER DE LA GENERALITAT

Assistim un cop més a l'espectacle patètic de la baralla interpartidària a Catalunya en plena negociació sobre el nou model de finançament. Res de nou sobre el planeta. Acusacions creuades de qui és capaç de defensar el finançament de Catalunya i qui no, mentre el Govern del PSOE aplica el que li permet la llei: la Constitució i la interpretació legítima d'un Estatut que va quedar retallat per l'acord Mas-Zapatero (ratificat per un 33% del cens català), d'ara farà tristament tres anys. Els mateixos que van assentir a la retallada des del silenci amb què es va rebre l'acord destinat a fer caure el Govern de Catalunya, ara els toca defensar el resultat oficialment a Madrid; als que ens vam arriscar amb la nostra oposició a aquell desastre ens toca fer el mateix des del Govern --la responsabilitat obliga--; i als principals inductors de l'actual desastre se'ls veu vociferant sobre allò que cal o no cal fer en relació amb el finançament de Catalunya, reclamant ara, no fa tres anys, que s'apliquin criteris que són com a mínim interpretables i per tant fruit d'una negociació desigual: un contra 17. Setze comunitats que mai se solidaritzen amb Catalunya i l'Estat omnipotent.

MAS I CiU, amb la seva decisió de fa tres anys, ens van deixar indefensos i ara ens atien a anar al descobert al camp de batalla, mentre ells contemplen cínicament com les trinxeres de Catalunya poden ocupar-se pels mil esvorancs que ells van obrir. Fem memòria sobre com va quedar el títol VI de la proposta de Nou Estatut d'Autonomia després de les rebaixes del gener del 2006.

1r. En el projecte del Parlament no hi havia cap remissió de l'Estatut a la LOFCA; en l'actual, la LOFCA s'introdueix en els principis i la seva filosofia apareix per primera vegada com a text estatutari.
2n. Es blindava el principi de la bilateralitat; en el text vigent, la comissió mixta canalitza les relacions, però les decisions no són vinculants. Es poden, doncs, produir desacords al si del Consell de Política Fiscal i Financera.
3r. Es donava capacitat normativa efectiva a la comissió mixta sobre tots els impostos suportats a Catalunya; ara només als que són cedits totalment.
4t. Existia reconeixement explícit dels aspectes diferencials i molt estratègics del finançament. Després no ha quedat cap menció a la reducció del dèficit fiscal; l'esforç fiscal no incorpora l'excés de preus públics per pagaments i no es compensen els dèficits d'infraestructures acumulats.
5è. Després del pacte, l'Agència Tributària de Catalunya només es pot fer càrrec dels impostos cedits totalment.
6è. S'aplicava el principi democràtic de transparència. Però ara, regna l'opacitat: s'ha esfumat qualsevol compromís de l'Estat de clarificar les necessitats de finançament.
7è. Teníem criteris clars i transparents de redistribució territorial de recursos (principi d'ordinalitat i esforç fiscal). Amb el pacte no es va blindar que aquesta ordinalitat fos interpretada com a renda familiar disponible.
8è. Hi havia coresponsabilitat competencial efectiva en matèria d'hisendes locals, i aquesta opció ha quedat rebaixada a la possibilitat d'incidència
9è. No està garantit un augment de recursos perquè no s'ha especificat com queda el Fons de Suficiència. Com que acaba decidint l'Estat de manera multibilateral, a Catalunya li poden continuar adjudicant fons negatius com a les Balears.
I això és el que tenim. I amb aquestes armes asclades se'ns envia a negociar a Madrid. Llavors surt la profunda tradició política picaresca castellana i s'inventen un joc de trilers: tres fons (cooperació, competitivitat, demografia baixa), acompanyats pels tradicionals criteris de la LOFCA de sempre, és a dir, insularitat, densitat, dispersió, etcètera. I ja pot començar vostè a buscar on és la boleta.

AMB L'ACTUAL Estatut, Catalunya només es pot fer forta en dos temes: l'anivellament de recursos entre autonomies ha de ser parcial i centrat en serveis (educació, sanitat, dependència) proporcionals a la població; i aquest criteri s'ha d'aplicar sobre el total dels recursos, no sobre l'increment de recursos. La resta és interpretable i discutible i dependrà de la correlació de forces en el moment de negociar.
Disset a un. Ho deia abans. Però amb un afegit. A la rereguarda, com sempre, uns i altres atiant la discòrdia. Sempre, les principals forces polítiques prioritzant la batalla per l'hegemonia política a Catalunya, per sobre de la batalla per l'autogovern.

Ara queda veure com acaba tot això i fins a quin punt ERC està disposada a arribar. Esperem no ens decebin i puguem anar amb la cara ben alta.

La lluita continua

Salut.