Seguim igual?

La pregunta té trampa, ja que seria fàcil dir que sí, que com a mínim la cosa segueix igual sinó pitjor. Però francament, crec que d'això res de res.
En ambients sobiranistes es comença a comprovar que les coses es fan com s'han de fer.
Seguim en un estira i arronsa en el tema del finançament, que MAI, s'hagués donat si ERC no fos al govern, arrossegant als sociates ha accepta un bon acord, sempre sota el límit que ens va marcar el Sr. Mas amb el seu pacte amb en ZP.El president espanyol comença a veure en el govern català un problema i no un "amic".Esperava tancar el tema en quatre dies i el tema se li està girant en contra fins al punt de dir que ara ja no en vol parlar fins després de les elecions basques i gallegues.Esquerra no acceptarà un mal acord i el president montilla es veu, almenys fins ara,tampoc. Per ERC mai serà un bon acord, ja que sempre hem defensat el concert econòmic, però si ara toca defensar l'estatut votat pel poble, per ERC no quedarà, però llegit amb màxims i no amb mínims, com fins ara sempre s'havia fet.

ERC, presenta a l'únic candidat plenament independentista i que no canvia d'opinió a l'endemà d'haver estat presentat (tremosa dixit). Oriol Junqueras, haurà de fer-se valdre i aconseguir mobilitzar a tots els independentistes de centre-esquerra. La mobilització a de ser massiva, ja que la reducció de diputats a la circumscripció estatal (de 54 a 50 diputats), encara ens posa el llistó més alt.
El fet de que un independent vagi com a cap de llista d'ERC és també un pas important.Els corrents crítics, en més o menys mesura, demanàvem moviments d'aquest tipus.

Al Govern seguim amb la tasca d'internacionalitzar la nostra Nació obrint la delegació als EUA, i d'altres que properament s'aniran estenent per tot el món.
Sembla que el torneig de Nacions sense estat segueix el camí previst.

El conseller Ausàs ja té a punt la llei de consultes populars, que en les properes setmanes ha de veure la llum. Llei més que necessària per fer front a la resposta judicial que ens vindrà de Madrid respecte a l'estatutet.

Per tant, de seguir igual, ni parlar-ne.
Tant ERC com a partit,com els conseller a govern, segueixen treballant per crear nuclis d'estat que ens permetin fer el salt.
La primera prova davant la ciutadania seran les eleccions europees. Si tot va bé , si el partit sap trametre tot el que està fent i amb la inestimable ajuda d'un Gran Candidat, podem dir que realment això pot començar a ser la remuntada???

Esperem pel bé d'Esquerra i del moviment independentista en general, que així sigui.
Molta feina per endavant. Esperem que les coses es facin amb cap fred i amb la mentalitat que demana la situació.

La Lluita continua

Salut i Independència

De com tenir al personal entretingut...

Avui, "in extremis", el gran senyor solbes ,ens ha "presentat" el seu document que ha de servir de base per negociar el nou finançament.
Un document que parla de molt i de res,un document de vint pàgines a on no surt cap dada , cap percentatge clar, res de que es farà per anivellar els serveis bàsics,cap idea del que es farà amb el deficit,a on no queda clar per enlloc si es complirà el que diu l'altre document, això que han batejat com a estatut...
Certament, els que hem anat seguint tot aquest merder, no n'esperavem res de nou. El sr. solbes ha sortit davant de la premsa per complir el paperet de trista figura,(li escau a la perfecció), i ens ha deixat, almenys a un servidor, totalment insensible,com si hagués passat una petita brisa per la meva cara,quasi inapreciable..., però es veu que amb això el psc ja n'ha tingut prou per dir que la seva actitud amb el psoe ja no serà diferent (algú s'havia cregut a l'iceta???),ja que "diuen" que ara si que hi ha actitud per part del govern central,...actitud JAJAJAJA, serà la de mantenir-nos distret en tonteries.
L'únic que s'ha atrevit a dir que amb aquest document no hi hauria acord ha estat en conseller Castells. Potser és el que toca, no se, anirem veient el que dona de si aquesta esperada negociació, que ja hauria d'haver estat llesta fa mesos.
El govern central creu que sortint l'últim dia i dient quatre coses, sense lligar res,sense concretar res, a on la ambigüitat és la nota dominant, va ben equivocat si faran caure a alguns al seu sarró. Segueix amb la tècnica de la dilació i l'engany, tot té un límit, i està més a prop del que es puguin pensar.

A seguir tragant...de moment.

P.S. en el propers dies seguiré amb atenció a la direcció d'ERC, a veure quin paper i juga, espero que no sigui galdós.

La Lluita continua

Salut.

Buscant la unitat?

Ahir vaig assistir a l'acte que el partit independentista al govern va oferir a la sala petita del Palau de la música.
D'entrada em va agradar veure que el local era ocupat per unes cinc-centes persones, preparades per escoltar el que el partit els hi havia de dir. Dos anys de govern d'esquerres amb independentistes a dins , crec que era necessari explicar com anaven les coses i com preveien que haurien d'anar en endavant.
Posada en escena més que correcte, (jo personalment hi vaig trobar a faltar l'estelada),el primer en parlar va ser el Secretari General en Joan Ridau. Francament el do de la paraula no és el seu costat més fort, i la veritat és que va estar fluix, en Joan pot ser un gran gestor però de comunicador, no.
El seu discurs no va arribar.
El segon en prendre la paraula va ser l'actual vicepresident del govern, en Josep Lluís Carod.
Ell si va saber arribar a la gent, fent evident que no ha perdut el do de comunicar i de saber arribar a l'oient.
Va fer una repassada, en nom d'ell mateix i dels altres conseller de la feina feta fins ara. ERC està treballant de valent en molts fronts alhora i aconseguint que tirin endavant projectes que poden crear bases per un nou proper estat. En Carod no ha perdut les ganes, se'l veia "sueltu", segur de si mateix, deixat anar.
Va arrencar unes quantes vegades els aplaudiments del public en general.
Queda clar que creu en el fet de que si volem crear estat , s'ha d fer des del govern.
Crec que queda clara ,també, la disposició de repetir com a cap de llista.
L'últim en parlar va ser l'actual president del partit, en Joan Puigcercós. Va lloar la feina feta des de les conselleries i va defensa la postura ,segons ell, de valentia, que suposava estar al govern,a pesar de que a vegades això porti a contradiccions.
Les aportacions fetes per les nostres conselleries són més que notables, i no en faré ara la llista, però són més que significatives, en l'últim número de la revista "esquerra nacional" se'n parla monogràficament, i durant l'acte, amb vídeos inclosos també es van desgranar.
Penso que ens va anar bé veure on som.
Va ser un acte a on es va voler escenificar la unitat per davant de tot, i la visió clara de cap a on hem d'anar.
En Carod es proposa tornar a recuperar aquells 650.000 vots del 2004. Això només es pot fer amb unitat interna i amb un discurs clar, nacional i majoritari.
També es va parlar de que s'hauria de fer en cas de que el TC tiri pel dret.
Tot això que varem poder escoltar en directe 500 persones, no se com però hauria d'arribar a la resta del País.Només així tornaríem a poder tenir una oportunitat real de creixement, una oportunitat real de créixer prou com per no dependre dels socialistes, i pactar a l'inrevés, que realment,i no només conjunturalment , la clau de volta la tingués ERC .

Crec que ens equivocarem si no solucionem amb maduresa i sobretot discreció,(els plats bruts es renten a casa),els possibles problemes interns entre sectors. Fins hi tot la possibilitat de que hi hagi més d'una candidatura a encapçalar la llista per les properes eleccions. Ara per ara, crec que en Joan ho tindria francament fotut si intentés medir-se en unes primàries davant d'en Carod.
La experiència, el saber fer i com deia abans , el do comunicatiu, el fan un rival francament temible, i us ho diu un que en el seu moment vaig defensar que es necessitava un canvi davant de la direcció del partit. Crec que tenim un President que encara ha de demostrar molt, i crec que tenim un partit que encara ha de demostrar més.
Si no sabem portar les regnes internes del partit, no podrem treure'n profit d'haver estat dins del govern, les coses bones costen molt de fer arribar...,les lluites internes poden ser primeres pàgines a tots els mitjans de comunicació.
Esperem esdeveniments i si pot ser que arribin a qui han d'arribar.
El poble de Catalunya i per extensió tota la nació, han de saber que estan fent els independentistes al Parlament de Catalunya.

Salut i independència