Em perdut el nord

Però que estem fent companys, però que estem fent.
Companys d'ERC, que ens torna a passar?. Acabarem sent la riota general!
Estic entrant en un estat quasi de xoc. No em puc creure el que veuen i llegeixen els meus ulls, no em puc creure el que senten les meves orelles.
Una oportunitat com la que es presenta, com és una manifestació en defensa no d'un estatut (em sembla que ERC no és un partit autonomista), si no de caminar cap a la consecució d'un estat propi, ens tornem a embarrancar en mil i una declaració que l'únic que fa és sensació de que som una casa de grills, o de galls, ja no ho tinc tant clar.
Creia que teníem clar el nostre destí, som independentistes, i la nostra feina no és amagar-nos en el discurs del que el poble aprova és intocable...quin argument més demagògic! .ERC ha de lluitar per arribar a la independència el més aviat possible, i aprofitar qualsevol moviment favorable per empènyer en aquesta direcció i no en un altre.
Que si en Carod això, que si en Llorente allò, que si ara l'Huguet,que si ara tiro enrrera, que si després en Putxi,i la festa també s'hi apunta en Jordi Portabella,... finalment "comunicat oficial"
Comunicat oficial? la orgia segueix amb en Carod erre que erre!.
SENYORS QUE ESTEM FENT!!! HEM PERDUT TOTS EL NORD? JA NO SABEM CAP A ON TIRAR?,CADA VEGADA QUE SURT UN TEMA HAN DE SORTIR TOTS DIENT LA SEVA I A MÉS E DIRECCIONS DIFERENTS?
Puc assumir que som un partit viu, i per tant amb matisos, però senyors EL PAPER QUE ESTEM FENT ÉS GALDÓS , MOLT GALDÓS, RIDÍCUL DIRIA JO.
No tenim una direcció i un portaveu? doncs a fer com els altres, CALLADETS, es pren una desició, LA QUE SIGUI!, i tots al darrera.
ESTEM FENT PENA SENYORS, PENA!
No sóc de fe, però resaré perqué a algú se li ensengui la llum del seny i l'ordre.

En resum, tot queda clar en un article d'avui mateix a L'Avui

Amics anem de merder en merder i això no és bo, de fet a aquestes alçades de la película,un, humilment , ja comença a veure que la recuperació de la confiança en ERC , és , per dir-ho fi , difícil, molt difícil.


Salut i Independència

Oriol, més clar l'aigua

Un exemple de tocar de peus a terra, quin candidat!!!




Salut

Carretero altre cop

Després de tenir una setmana a on s'ha treballat de valent per la unitat del partit, ara tornem a sentir els tambors de l'enrenou.Aquesta vegada només per fer-nos ressó d'un pensament polític d'un militant que,actualment no te cap resposabilitat al partit,excepte la de ser lider d'el "sector" critic Reagrupament.
No vull entrar en guerres absurdes, senzillament deixar clar que , si realment es produeix, això de crear un partit el 2010 (abans d'eleccions,per que serà?,ni programa presenta)amb un sol punt en l'ordre del dia, "declarar la independència unilateralment quan tingui majoria al parlament...,el primer pas és sortir del partit a on és.
Segon Pas fer realitat aquest pensament fet públic,que com sempre ha estat aprofitat per tots els mitjans per desgastar ERC.
Tercer pas en la creació d'aquest partit polític de centre-dreta, (el perfil dels personatges així ho indica) facin la seva feina en el seu espai electoral, es a dir, recollir tot el vot nacionalista d'aquest àmbit,dit d'altre manera, de ciu.
Crec que tenir dos partits independentistes en les dues vessants de la política catalana, dreta-esquerra, pot ser molt beneficiós per la nostra nació en el sentit més ampli de la paraula,ja que no dubto de que el projecte carretero cerca la independència del Països Catalans, com la busca ERC també.

Ara bé, si això només és un estirabot d'algú que no accepta la democràcia interna d'un partit (als resultats de 'últim congrés em remeto),aleshores no anem bé i ERC hauria de fer alguna cosa al respecte,ja que no es pot tenir gent fent el servei als altres partits desestabilitzant el nostre.

Sr Carretero, si creu que en aquest espai hi té cabuda, endavant segur que li anirà bé, però si l'únic que vol és fer mal a esquerra s'equivoca. Sap que està en el partit més democràtic de l'arc parlamentari,sap que pertany al partit amb la més llarga història política del nostre País,sap que està en el partit a on tothom hi té veu i vot,si això no li es prou li recomano que senzillament s'en vagi a descansar a casa.Nosaltres tenim MOLTA FEINA, ha intentar fer créixer la independència per arribar a l'estat propi que ens mereixem.
Molts camins porten a l'objectiu, ERC n'ha triat un, deixem d'una vegada que treballi, i tranquils tots, que el poble ja decidirà si el camí és el correcte o no.

Salut i Independència

A nascut un Líder

Aquest passat dimecres, vaig tenir el gran privilegi de ser una de la vintena escassa de persones, que varem podem compartir un sopar,organitzat per un del blocaires més seguit, en Dessmond, amb el candidat a les eleccions europees per part d'ERC, n'Oriol Junqueras.
Els participants en aquest sopar ens uneix la clara ideologia independentista,(sobiranista per altres),però també es va poder palpar les maneres diferents de poder portar a terme l'objectiu.
Però si ens centrem en el protagonista, dir que va fer un discurs d'entrada carregat de pur ideologisme, i portant o, definint el per que de la qüestió..., com deia ell mateix, "em presento com a candidat d'ERC per que crec que és la millor eina per arribar a obtenir un estat propi, és per mi un orgull representar al partit amb la història més gran que mai cap partit ha tingut", va seguir desgranant tot un seguit de idees, de camins a seguir , com a eurodiputat, fent un anàlisi realista del moment actual,(crisi econòmica) i deixant clares quines han de ser les prioritats en el moment en que es converteixi en Eurodiputat. Posar la orella, escoltar, i treballar per que la nostra nació surti beneficiada de tenir un independentista al parlament europeu,treballar per solucionar la crisi,per la defensa de la nostra llengua,per fer visible el conflicte espanya-Catalunya,per buscar i trenar sinèrgies amb altres moviments nacionalistes...
Però la millor part va ser sens dubte el cos a cos.
Els comensals li van preguntar de tot, a vegades fins hi tot entrant en detallismes impossibles d'abordar si no és en "petit comitè" .
També va tenir que lidiar amb ex-votants d'ERC, les preguntes dels quals tocaven realment l'os de la qüestió..., que si acceptar la candidatura era avalar la direcció actual, que si no es parlava de la "crisi" que viu el partit...un debat molt obert en el qual, i reconegut per quasi tothom, va quedar demostrada la vàlua i la qualitat indiscutible del candidat. Esperem que molts d'aquests ex-votants tornin a confiar en ERC i els seus representants per fer d'un somni, la realitat.

L'Oriol sap arribar a la gent, com a bon professor sap ser didàctic, i amb una senzillesa quasi insultant, fer-te entendre qualsevol punt que et pugues quedar fosc.

A nascut un Líder, així ho veig jo,una persona de discurs fàcil i directe, que no s'amaga de res, que se sent orgullosa de ser d'esquerres i independentista, i que posa els seus valors al servei del País.
Ara ja només toca treballar per que aquesta candidatura tregui un gran resultat.

Per la meva part, agraïr la feina d'en Dessmond i tots els qui l'han ajudat a portar a terme tot una sèrie de trobades amb polítics de totes les formacions nacionalistes, crec que aquest ja era la cinquena trobada.
Agrair la oportunitat de poder assistir a un debat en directe gràcies a les gestions del company i amic ,"primeres collonades", a on d'entrada,no tens ja el públic convençut, sinó que te l'has de guanyar. Crec que sincerament ho va fer.

Restem a la evidència de les urnes...


La Lluita Continua i a Europa més!!!

Salut

Suma, i segueix

La coalició que encapçala l'únic independentista que es presenta a Europa, segueix agafant cos, i cada vegada més, sembla arribar a tenir una consistència mai vista fins ara des de l'independentisme d'esquerres.
A la ja lligada coalició amb EA,Arala,BNG,CHA,i Entesa per Mallorca, ara també si sumen Els Verds Confederació Ecologista.
Sembla que ERC és la opció preferida per altres formacions que abans anaven juntes amb altres.
Per alguna cosa deu ser.
I per reblar el clau aquí tenim uns quants links que parlen de la primera enquesta seriosa i no feta per mitjans estatals:

directe.cat
cronica.cat
El singular digital
Diari Avui


La Lluita a Europa només acaba de començar

Salut

Tot segueix igual sota el cel

Després d'haver-se parlat, rumorejat, mig filtrat..., de fet deien que TOT EL MÓN mundial ho sabia,el pacte MAS-ZP de fa ara tres anys, era un estatutet a canvi de retornar al govern a costa del que sigui,així ho ha confessat en Sr. Felip Puig a la nostra (TV3) al programa del Sr. Cuní, sense cap envut.
Tot segueix igual sota el cel convergent, res a canviat.La estratègia de Convergència era aclaríssima, SOCIOVERGÈNCIA a Catalunya. Està bé que finalment s'hagin tret la careta, i ja no amaguin més el que tenien entre mans els sociates espanyols i els senyors de ciu. Ciu MAI hagués cercat una entesa amb ERC.




El poder el dona Madrid, devien pensar , i per això ho van pactar amb el mentider més gran que ha conegut la "democràcia" espanyola.
Però ves per on, algú s'ho va olorar i el tret els ha sortit per la culata.Els socialistes catalans no van voler passar pel rodet psoe, i van optar per pactar amb els radicals.
Doncs, particularment me n'alegro, l'afany de poder d'alguns a vegades et porten pel pedregar,i això és el que sembla que li ha passat a en Mas i els seus.
Mentre l'actitud de ciu, sigui la de manar un país com si fos una delegació del govern espanyol,amb ERC no hi tenen res a fer,per tant, crec coherent que com a contraposició a la sociovergència (oasi...a les aigües estancades), entri al govern una nova força d'esquerres, desacomplexadament independentista, i que fa polítiques clarament encaminades a la independència,(llei de consultes, llei del català al cinema, llei de la oficina antifrau...etc,etc, a pesar de l'estatutet), i recorde-m'ho tot plegat, amb un 15% dels vots i només 21 diputats.
El poble no és mesell i finalment apostarà pel que és el més lògic. Apostarà pels partits que defensen Catalunya per el que és, per un País, per una Nació ,Per uns Països Catalans LLIURES.
I la cosa pot ben començar per Europa, amb els eurodiputats que puguin sortit, s'ha d'internacionalitzar el conflictes espanya-catalunya, a pesar de la por i la tremolor de cames de molts, tant convergents com socialistes, tots amants de que aquí no es mogui res, i anar vivint, que qui dia passa, any empeny.
Això, amb ERC al govern no passarà.



La Lluita continua
Salut i Independència

Molta feina però interessant.

Aquests últims dies han estat força mogudets. Inauguració al Centre cívic "Centre" de la exposició Francesc Macià, exposició organitzada per la Secció Local ERC a Igualada.
La presentació va anar a càrrec de l'escriptor i historiador Alfred Bosch, que ens va tenir ben distret amb tot el que ens va explicar de l'avi , i del llibre que va escriure sobre ell, ja fa un temps.
A mitja setmana reunió amb dirigents d'EI per parlar del tema recollida de signatures per forçar un referèndum a la militància sobre el tema tant parlat i parlat, que és el finançament.
Sopar a on vaig poder comprovar, de primera ma, el per que de la decisió de la gent d'Esquerra Independentista,de tirar endavant aquesta acció i així també tenir més arguments per poder-la recolzar o no.
Van quedar clares les coincidències,(falta de contundència per part de la direcció,etc), però també van quedar paleses algunes diferències, sobre tot en el moment i les formes escollides.
L'endemà, sopar amb la presència del numero dos del departament cultura de la Generalitat de Catalunya,el Sr. Eduard Voltes. Altre vegada una iniciativa de la secció local d'Igualada que cal aplaudir. Ens vam reunir més de quaranta persones, militants ,simpatitzants o senzills votants a l'entorn d'una taula, que estàvem interessats en el que s'està fent a govern i en concret a la conselleria de cultura i mitjans de comunicació.
Feina ben feta, que, ara ja ningú que hagi seguit d'aprop, pot posar en dubte, pel grup que encapçala el conseller Tresserres. Però en el discurs d'en Voltes es detectava la necessitat d'explicar el que s'estava fent,cosa que s'ha d'agrair, però també sense defugir el moment crític que està vivint esquerra i en general tota la societat catalana.
Si esquerra, davant els reptes que tenim davant, finançament ,TC, Aeroports,i Llei del Cinema, no ens equivoquem,deia, ens assegurava una forta remuntada.
Es definia com un optimista compulsiu, la veritat és que alguna cosa d'aquest optimisme se t'enganxa...

Parlem de cinema,museus,el litigi amb els aragonesos,etc,també parlem de mitjans de comunicació i és aquí a on el tema s'anima,poc català a nivells de canals,el problema de tv3 al País Valencià,poca incidència d'erc...però ell demana temps, el conseller, el director de la "corpo", i la directora de TV3 ja estàn treballant per poder dir que la nostra, és la televisió nacional de Catalunya. Altre cantar és el tema ràdio, molts dels que estàvem allà reconeixem el canvi cap a altres emissores, després de veure la destrossa matinera, i també a la programació de tarda...ens escudem en els noticiaris,certament líders,però amb això no n'hi ha prou.Hem passat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya, a la ràdio que "fem entre tots"...molta feina a fer ens queda en aquest apartat.
També surten temes, com la més que possible coalició amb ARALAR per les europees,decisió que agradar d'una manera absoluta a la concurrència.Ara només ens faltaria afegir al BNG,sense oblidar a la gent d'EA que en aquests moments estan en un pas delicat.
Esperem que esquerra, sobretot la direcció tingui clara la estratègia a seguir davant l'esdevenidor, ens hi juguem el futur del partit, però encara més important, el futur del nostre País.
Per acabar, Diumenge Consell Nacional. S'han d'aprovar la llista definitiva que ha d'encapçalar el valent de l'Oriol Junqueras.
A treballar per tenir un independentista a Europa. Aquesta és la tasca que tenim per davant,pose-m'hi tot l'esforç possible per que així sigui.

Salut i Independència

Seguim igual?

La pregunta té trampa, ja que seria fàcil dir que sí, que com a mínim la cosa segueix igual sinó pitjor. Però francament, crec que d'això res de res.
En ambients sobiranistes es comença a comprovar que les coses es fan com s'han de fer.
Seguim en un estira i arronsa en el tema del finançament, que MAI, s'hagués donat si ERC no fos al govern, arrossegant als sociates ha accepta un bon acord, sempre sota el límit que ens va marcar el Sr. Mas amb el seu pacte amb en ZP.El president espanyol comença a veure en el govern català un problema i no un "amic".Esperava tancar el tema en quatre dies i el tema se li està girant en contra fins al punt de dir que ara ja no en vol parlar fins després de les elecions basques i gallegues.Esquerra no acceptarà un mal acord i el president montilla es veu, almenys fins ara,tampoc. Per ERC mai serà un bon acord, ja que sempre hem defensat el concert econòmic, però si ara toca defensar l'estatut votat pel poble, per ERC no quedarà, però llegit amb màxims i no amb mínims, com fins ara sempre s'havia fet.

ERC, presenta a l'únic candidat plenament independentista i que no canvia d'opinió a l'endemà d'haver estat presentat (tremosa dixit). Oriol Junqueras, haurà de fer-se valdre i aconseguir mobilitzar a tots els independentistes de centre-esquerra. La mobilització a de ser massiva, ja que la reducció de diputats a la circumscripció estatal (de 54 a 50 diputats), encara ens posa el llistó més alt.
El fet de que un independent vagi com a cap de llista d'ERC és també un pas important.Els corrents crítics, en més o menys mesura, demanàvem moviments d'aquest tipus.

Al Govern seguim amb la tasca d'internacionalitzar la nostra Nació obrint la delegació als EUA, i d'altres que properament s'aniran estenent per tot el món.
Sembla que el torneig de Nacions sense estat segueix el camí previst.

El conseller Ausàs ja té a punt la llei de consultes populars, que en les properes setmanes ha de veure la llum. Llei més que necessària per fer front a la resposta judicial que ens vindrà de Madrid respecte a l'estatutet.

Per tant, de seguir igual, ni parlar-ne.
Tant ERC com a partit,com els conseller a govern, segueixen treballant per crear nuclis d'estat que ens permetin fer el salt.
La primera prova davant la ciutadania seran les eleccions europees. Si tot va bé , si el partit sap trametre tot el que està fent i amb la inestimable ajuda d'un Gran Candidat, podem dir que realment això pot començar a ser la remuntada???

Esperem pel bé d'Esquerra i del moviment independentista en general, que així sigui.
Molta feina per endavant. Esperem que les coses es facin amb cap fred i amb la mentalitat que demana la situació.

La Lluita continua

Salut i Independència

Un dia diferent

Ahir, dissabte, va ser un dia diferent.Celebrarem Congrés Comarcal a on s'havia d'escollir el representant de la Comarca al Consell Nacional. Després de més de deu anys de militància a ERC i de treballar des de les executives locals i comarcals, per primer cop em presentava com a candidat a Conseller Nacional. Per mi un pas més per poder seguir fent el que m'agrada, treballar per la Independència de la meva Nació.
Haig de reconèixer que els nervis se'm fotien viu, al davant hi tenia una altre candidatura d'un jove amb molta ambició i il·lusió , tots dos varem defensar, crec, humilment, força bé i amb prou arguments, les nostres candidatures.
Finalment arriba l'hora de la votació,moments difícils,però aquesta vegada la sort queia del meu costat.
Estic content, molt content, espero estar a l'alçada del que s'espera de mi.
Espero poder ajudar al partit a arribar encara més lluny, abans com a militant de base i ara com a Conseller.
No se, potser per a molts deu ser una tonteria,però per a mi ha estat una gran cosa.
Volia deixar-ho escrit, i m'ha semblat que el meu racó aquí, era un bon lloc.
Agrair a tots els militants de la Comarca , tant els que em van recolzar com els que no, la oportunitat que em donen, treballaré per no decebre a ningú

Gràcies a tots

La Lluita continua.

Salut

2009?

És com si no hagéssim canviat d'any?, no ven be. Sembla que la cosa es va movent, a les files del partit independentista. La actitud que estan tenint davant del document solbes , sembla ferma.
Fins hi tot corre una campanya entre la militància per encoratjar a la direcció a no abandonar el paper que estan tenint davant dels que, la mateixa direcció qualifica de "trileros".
Aquí reprodueixo el text que demanen que es faci arribar a la Presidència joanpuigcercos@esquerra.cat, a la Secretaria General, joan.ridao@diputado.congreso.es del partit, i al mateix partit info@esquerra.org

Benvolgut President, benvolgut Secretari General,

M'adreço a vosaltres en relació a la negociació sobre el finançament
actualment en curs. Voldria felicitar-vos per l'oposició mostrada a les
propostes del ministre Solbes i a les pressions per a tancar un acord a la
baixa.

Des de la meva condició de militant, també us escric per a mostrar-vos el
meu ferm rebuig a qualsevol tipus d'acord que no redueixi substancialment
el dèficit fiscal que pateix Catalunya i que no segueixi al peu de la
lletra l'Estatut vigent, en la seva lectura més ambiciosa possible.

En la campanya del partit contra l'Estatut retallat, el nostre eslógan va
ser "Ara toca no, Catalunya mereix més". En la conjuntura actual, aquest
lema és més rellevant que mai. Encara més en un debat com el del
finançament, en el que ERC ha estat clau en portar-lo de la marginalitat
de fa 10 anys al centre del debat polític. Ningú entendria ara malbaratar
tot el treball fet per a denunciar el dèficit fiscal en els darrers anys.

Per això us dono tot el meu suport a l'actitud de fermesa i dignitat
mostrada aquests darrers dies. Rebreu en els propers dies pressions per a
tancar un acord a la baixa o un mal acord. Cal que recordeu que la vostra
posició no és solitària, sinó que té al darrere tota la militància i
molts simpatitzants i una bona part dels catalans, orfes de representació
política.

Atentament,

xxxx

Militant no.:

El aquest enllaç ,es pot veure la reacció de Joan Puigcercós davant el document del govern central.
En el seu bloc també deixa clara la postura de la direcció i també, per tant, la postura del partit.
En un escrit, que reconec, del millors que mai li he llegit, i fa ja anys que el llegeixo,del company Huguet, també ens deixa ben clar el per que s'ha arribat a on s'ha arribat, també us transcric el text, per que crec que val molt la pena, i tenir clar d'on venim i els per què de les coses, ja que a vegades la memòria és feble..

EL DEBAT SOBRE EL FINANÇAMENT AUTONÒMIC

Tot va començar fa tres anys

L'autor, membre de la direcció d'Esquerra Republicana, responsabilitza CiU de les dificultats actuals de la Generalitat per pactar amb l'Administració central un model acceptable de finançament, per les rebaixes que va acceptar Artur Mas en les seves converses amb Rodríguez Zapatero.

1. • El Govern central aplica la Constitució i la interpretació que li permet un Estatut retallat.

JOSEP Huguet
CONSELLER DE LA GENERALITAT

Assistim un cop més a l'espectacle patètic de la baralla interpartidària a Catalunya en plena negociació sobre el nou model de finançament. Res de nou sobre el planeta. Acusacions creuades de qui és capaç de defensar el finançament de Catalunya i qui no, mentre el Govern del PSOE aplica el que li permet la llei: la Constitució i la interpretació legítima d'un Estatut que va quedar retallat per l'acord Mas-Zapatero (ratificat per un 33% del cens català), d'ara farà tristament tres anys. Els mateixos que van assentir a la retallada des del silenci amb què es va rebre l'acord destinat a fer caure el Govern de Catalunya, ara els toca defensar el resultat oficialment a Madrid; als que ens vam arriscar amb la nostra oposició a aquell desastre ens toca fer el mateix des del Govern --la responsabilitat obliga--; i als principals inductors de l'actual desastre se'ls veu vociferant sobre allò que cal o no cal fer en relació amb el finançament de Catalunya, reclamant ara, no fa tres anys, que s'apliquin criteris que són com a mínim interpretables i per tant fruit d'una negociació desigual: un contra 17. Setze comunitats que mai se solidaritzen amb Catalunya i l'Estat omnipotent.

MAS I CiU, amb la seva decisió de fa tres anys, ens van deixar indefensos i ara ens atien a anar al descobert al camp de batalla, mentre ells contemplen cínicament com les trinxeres de Catalunya poden ocupar-se pels mil esvorancs que ells van obrir. Fem memòria sobre com va quedar el títol VI de la proposta de Nou Estatut d'Autonomia després de les rebaixes del gener del 2006.

1r. En el projecte del Parlament no hi havia cap remissió de l'Estatut a la LOFCA; en l'actual, la LOFCA s'introdueix en els principis i la seva filosofia apareix per primera vegada com a text estatutari.
2n. Es blindava el principi de la bilateralitat; en el text vigent, la comissió mixta canalitza les relacions, però les decisions no són vinculants. Es poden, doncs, produir desacords al si del Consell de Política Fiscal i Financera.
3r. Es donava capacitat normativa efectiva a la comissió mixta sobre tots els impostos suportats a Catalunya; ara només als que són cedits totalment.
4t. Existia reconeixement explícit dels aspectes diferencials i molt estratègics del finançament. Després no ha quedat cap menció a la reducció del dèficit fiscal; l'esforç fiscal no incorpora l'excés de preus públics per pagaments i no es compensen els dèficits d'infraestructures acumulats.
5è. Després del pacte, l'Agència Tributària de Catalunya només es pot fer càrrec dels impostos cedits totalment.
6è. S'aplicava el principi democràtic de transparència. Però ara, regna l'opacitat: s'ha esfumat qualsevol compromís de l'Estat de clarificar les necessitats de finançament.
7è. Teníem criteris clars i transparents de redistribució territorial de recursos (principi d'ordinalitat i esforç fiscal). Amb el pacte no es va blindar que aquesta ordinalitat fos interpretada com a renda familiar disponible.
8è. Hi havia coresponsabilitat competencial efectiva en matèria d'hisendes locals, i aquesta opció ha quedat rebaixada a la possibilitat d'incidència
9è. No està garantit un augment de recursos perquè no s'ha especificat com queda el Fons de Suficiència. Com que acaba decidint l'Estat de manera multibilateral, a Catalunya li poden continuar adjudicant fons negatius com a les Balears.
I això és el que tenim. I amb aquestes armes asclades se'ns envia a negociar a Madrid. Llavors surt la profunda tradició política picaresca castellana i s'inventen un joc de trilers: tres fons (cooperació, competitivitat, demografia baixa), acompanyats pels tradicionals criteris de la LOFCA de sempre, és a dir, insularitat, densitat, dispersió, etcètera. I ja pot començar vostè a buscar on és la boleta.

AMB L'ACTUAL Estatut, Catalunya només es pot fer forta en dos temes: l'anivellament de recursos entre autonomies ha de ser parcial i centrat en serveis (educació, sanitat, dependència) proporcionals a la població; i aquest criteri s'ha d'aplicar sobre el total dels recursos, no sobre l'increment de recursos. La resta és interpretable i discutible i dependrà de la correlació de forces en el moment de negociar.
Disset a un. Ho deia abans. Però amb un afegit. A la rereguarda, com sempre, uns i altres atiant la discòrdia. Sempre, les principals forces polítiques prioritzant la batalla per l'hegemonia política a Catalunya, per sobre de la batalla per l'autogovern.

Ara queda veure com acaba tot això i fins a quin punt ERC està disposada a arribar. Esperem no ens decebin i puguem anar amb la cara ben alta.

La lluita continua

Salut.