dijous, 30 d’octubre del 2008

Demagogia a tot trap

Ja hi tornem a ser. Una notícia que surt des de el "foro" i per més senyes des de la caverna mediàtica feixista espanyola, digui's ABC, amb tota la mala intenció de provocar la desacreditació de les institucions Catalanes, i ho aconsegueixen , quasi tothom a picat.
Que si la tele, que si la tauleta, que si la crisi. Això és el que volien els espanyols, que ens dediquessim per enèsima vegada ha reventar-nos entre nosaltres. Una pena, de veritat.
Aqui us deixo alguns links que parlen de fins a on podem arribar:

tribuna, Saúl Gordillo,

Potser que ens dediquem a treballar i no a fer cas del que diuen , com sempre els de madrid, només per fer-nos mal entre nosaltres.

Per cert, heu llegit el que surt avui en portada al ABC???
Si voleu també el fotem a parir...


Salut i Independència

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Missió complerta




Si senyor, després de fer l'impossible per part d'alguns, per arribar al que han mal anomenat front comú, la careta de cada un ha anat caient.
S'ha de dir que estic fins a un cert punt intrigat amb ciu, ja que de moment, i pressions d'unió a part, s'han mantingut ferms en la posició de no donar suport a uns pressupostos lesius per Catalunya, me n'alegro. Per la seva banda ERC segueix complint amb la estratègia marcada i també votarà en contra d'aquests pressupostos. Els qui no s'hi juguen res, els dels tomàquets, també s'han afegit al carro de la raó que ens assisteix. Ai però!, sempre hi ha d'haver un però, i aquí el tenim. la careta de l'apèndix català socialista ha acabat caient, encara que el senyor Zaragoza vagi dient que encara no han decidit res sobre el seu vot final.
Els sociates espanyols tirarant endavant el pressupostos del senyor Solves gràcies als 25 botiflers socialistes, no us enganyeu.
El mèrit no és dels "altres"nacionalistes, bascos i gallecs. Ells només aprofiten l'avinentesa de sempre. Ells saben que els catalans MAI arribaran a Madrid amb prou força, i per tant, euros a les seves caixes.
No n'hi ha prou sr. Montilla, en dir que el govern central no està a l'alçada. S'ha de ser coherent amb el que es diu, i si primer és el País, el que toca és no donar suport al gover central.
Aleshores, ni pnb, i bng, no tindrien res a collir.

Els socialistes seguiran tirant endavant el seu pla amb la connivència dels d'aquí.
El front comú ha mort. Senyors d'ERC, ja sabem amb qui ens juguem els pesols, espero que sapiguem estar a l'alçada de les circumstàncies, o el País no ens ho perdonarà mai.

Salut i Independència.

divendres, 10 d’octubre del 2008

Amanida variada de tardor

Amanida, el mateix nom ens ho diu,mesclar, barrejar,diferents productes per acabar fent un plat d'una qualitat exquisida.

Ingredients:
- Finançament
- Tribuna l Constitucional, Nació , llengua, bilateralitat...
- Mort del estatutet
- 9 d'Octubre (amb els feixistes cridant "todos a una : puta catalunya"
-12 d'Octubre.
- ....

Ah! m'oblidava, i una mica de sal.

Aquest és el plat que la democràcia espanyola ens ha preparat per aquesta tardó i que pretén fer-nos empassar, si convé amb embut i tot.
Ja sabem que el resultat de les negociacions sobre el finançament acabarà sent un "tragala" , almenys per part de sociates i iniciaviterus , queda per veure que faran ciu (quina por em fa en Duran) i la gent d'ERC.
També ja podem veure com el TC ridiculitza la nostra principal identitat com a poble, el Català, la nostra llengua,quedarà reduida un altre cop a l'us que en puguem fer a casa i poca cosa més.
Tracte bilateral?, però qui o que us creieu que sou,ens diuen,...vosaltres (i amb tot el respecte que em mereixen) com Ceuta i Melilla.
I per reblar el clau, fem despareixer el mot Nació , que ja de per si al preàmbul no té cap efecte legal,per deixar clar que de nació només n'hi ha una,diuen, la espanyola.
Que ens queda d'aquell document sortit del Parlament el dia 30 de Setembre?.
Res, paper mullat, l'estatut es mort.
Ja hem fet front aquest 9 d'octubre al Cap i Casal del País Valencià, a l'odi que destilen els nacionalistes espanyols ,aguantant els seus insults.Gent que no ens poden veure però que mai voldran que marxem...curiosa la situació.
Però encara poden adobar més la amanida, i també ens haurem d'empassar, com cada any, el 12 d'octubre, dia de la raça,...(jajaja, quina raça?, ignorants...). Militars al carrer alardegant de ves a saber quin honor.Manifestacions de caire feixista,nostàlgics de règims decrèpits i antidemocràtics,recordant com es va fer gran "espanya", de la única manera que ha sabut, a sang i fetge ,passant per sobre de pobles sencers, portant-los a quasi la desaparició i imposant la "seva raó" de conqueridor.

Aquí, a la meva ciutat, ja fa 14 anys, que la gent d'ERC li fem "Botifarra" al dia de la espanyolitat, dient que no tenim res a celebrar, i ens trobem per recordar qui som amb una botifarrada popular que ja acull cada any a més de cinc-centes persones. Els anys ens han anat donant la raó, i penso que si la gent del carrer, la base , fa el que fa organitzant actes de protesta pacífica en contra de la barbàrie que representen els fets que alguns celebren, ara és hora ja de que els dirigents que hem votat entre tots per que portin endavant el nostre País, donin un cop de puny a sobre la taula.
Potser ja n'hi ha prou, no?
Ni que sigui per dignitat, no podem de cap manera empassar-nos cap cullerada més d'aquest plat.
Catalunya no és una titella en mans de qualsevol, al darrera i té un poble que ja està fart, de que el robin l'insultin i el menyspreïn.

Companys per Dignitat Nacional, Independència JA!!!!

divendres, 3 d’octubre del 2008

La vida continua

Aquests dies han estat especialment durs per la meva família i per a mi mateix. Ens ha deixat el meu Pare. D'una manera sobtada, ràpida, sense poder reaccionar.
Aquestes situacions et fan pensar en el fet de com passa el temps i de com, a vegades , se't pot acabar de cop.
És per això ,que veien l'efímera que arriba a ser una vida, els que creiem en la independència de la nostra Nació, hi dediquem tot l'esforç del que siguem capaços , per que els qui no arriban a veure-la , tinguin la seguretat de que els que encara hi som , i lluitarem fins a aconseguir-ho.
La tristesa m'envaeix, però m'esperona per seguir lluitant en el que creia el meu pare, la llibertat de la seva terra.

Salut i independència
 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació