Molta feina però interessant.

Aquests últims dies han estat força mogudets. Inauguració al Centre cívic "Centre" de la exposició Francesc Macià, exposició organitzada per la Secció Local ERC a Igualada.
La presentació va anar a càrrec de l'escriptor i historiador Alfred Bosch, que ens va tenir ben distret amb tot el que ens va explicar de l'avi , i del llibre que va escriure sobre ell, ja fa un temps.
A mitja setmana reunió amb dirigents d'EI per parlar del tema recollida de signatures per forçar un referèndum a la militància sobre el tema tant parlat i parlat, que és el finançament.
Sopar a on vaig poder comprovar, de primera ma, el per que de la decisió de la gent d'Esquerra Independentista,de tirar endavant aquesta acció i així també tenir més arguments per poder-la recolzar o no.
Van quedar clares les coincidències,(falta de contundència per part de la direcció,etc), però també van quedar paleses algunes diferències, sobre tot en el moment i les formes escollides.
L'endemà, sopar amb la presència del numero dos del departament cultura de la Generalitat de Catalunya,el Sr. Eduard Voltes. Altre vegada una iniciativa de la secció local d'Igualada que cal aplaudir. Ens vam reunir més de quaranta persones, militants ,simpatitzants o senzills votants a l'entorn d'una taula, que estàvem interessats en el que s'està fent a govern i en concret a la conselleria de cultura i mitjans de comunicació.
Feina ben feta, que, ara ja ningú que hagi seguit d'aprop, pot posar en dubte, pel grup que encapçala el conseller Tresserres. Però en el discurs d'en Voltes es detectava la necessitat d'explicar el que s'estava fent,cosa que s'ha d'agrair, però també sense defugir el moment crític que està vivint esquerra i en general tota la societat catalana.
Si esquerra, davant els reptes que tenim davant, finançament ,TC, Aeroports,i Llei del Cinema, no ens equivoquem,deia, ens assegurava una forta remuntada.
Es definia com un optimista compulsiu, la veritat és que alguna cosa d'aquest optimisme se t'enganxa...

Parlem de cinema,museus,el litigi amb els aragonesos,etc,també parlem de mitjans de comunicació i és aquí a on el tema s'anima,poc català a nivells de canals,el problema de tv3 al País Valencià,poca incidència d'erc...però ell demana temps, el conseller, el director de la "corpo", i la directora de TV3 ja estàn treballant per poder dir que la nostra, és la televisió nacional de Catalunya. Altre cantar és el tema ràdio, molts dels que estàvem allà reconeixem el canvi cap a altres emissores, després de veure la destrossa matinera, i també a la programació de tarda...ens escudem en els noticiaris,certament líders,però amb això no n'hi ha prou.Hem passat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya, a la ràdio que "fem entre tots"...molta feina a fer ens queda en aquest apartat.
També surten temes, com la més que possible coalició amb ARALAR per les europees,decisió que agradar d'una manera absoluta a la concurrència.Ara només ens faltaria afegir al BNG,sense oblidar a la gent d'EA que en aquests moments estan en un pas delicat.
Esperem que esquerra, sobretot la direcció tingui clara la estratègia a seguir davant l'esdevenidor, ens hi juguem el futur del partit, però encara més important, el futur del nostre País.
Per acabar, Diumenge Consell Nacional. S'han d'aprovar la llista definitiva que ha d'encapçalar el valent de l'Oriol Junqueras.
A treballar per tenir un independentista a Europa. Aquesta és la tasca que tenim per davant,pose-m'hi tot l'esforç possible per que així sigui.

Salut i Independència

Elucubracions sense sentit ?

Després de molts dies sense aparèixer per aquí, torno de nou a necessitar explicar, ho avocar el que em balla pel cap. He descobert que això del blog, és una bona eina per treure l'adrenalina que portes a sobre. Vaja que és una manera fàcil de tranquil·litzar els ànims de qualsevol, en comtes de fer-ho d'una altre manera potser més violenta...
Comences a escriure i l'imaginari et porta a llocs lluny d'on ets, i si a més estàs acompanyat d'una bona música,en aquest moments escolto John Lennon amb el seu tema imagine, ja és la òstia.
Em venen al cap moments de felicitat, a on crec estar recreant els meus millors somnis en realitat. No voldria que aquest moment s'acabes, però ja se sap, la realitat és persistent i dura.
El somni s'acaba, sento com em desperto, ara més tranquil, esperant poder afrontar el que ens ve a sobre.
Avui, em pesa molt especialment, el record del meu pare, un dia com avui ara fa sis mesos va patir una hemorràgia cerebral,de la qual quatre dies després no en va poder sortir.
Certament el temps passa volant, i encara no em faig a la idea d'arribar a casa dels meus pares i no trobar-lo assegut a la seva butaca preferida veient tenis o futbol.Sempre que veig el barça,(el nostre estimat barça),penso que quina llàstima,...s'està perdent el millor barça de la història (amb permís del dream team).
La vida t'obliga a seguir, encara que a vegades ho cremaries tot.

Seguirem en contacte

Salut.