dimecres, 29 d’abril del 2009

diumenge, 26 d’abril del 2009

Oriol, més clar l'aigua

Un exemple de tocar de peus a terra, quin candidat!!!




Salut

divendres, 24 d’abril del 2009

PLANTADA


Ahir llegia a l'avui una entrevista a l'actual President d'ERC , Joan Puigcercós.
Si en puc treure un qualificatiu, és contundent, clar i directe.
Contundent pel llenguatge utilitzat, sense miraments va desgranant el que creu que s'ha de fer i com s'ha de fer.
Clar, la gent demana idees clares , i crec que almenys aquí és clar al dir cap a on es creu que s'ha d'anar.
Deia "Si el PSC no es planta haurem de donar per acabada la legislatura". Fa dies que en Puigcercós diu que la via del finançament ha entrat en un cul de sac. No en treure'm res del govern espanyol. Seguirem amb un dèficit que ens està asfixiant i no hi ha cap moviment (encara que canviïn als interlocutors), que ens faci pensar que això canviarà.
Per tant, directe, ens hem de plantar a la Comissió de política fiscal i financera, però la cosa no acaba aquí, quan el projecte es porti a votació al parlament, reclama el vot contrari als 25 diputats del psc. Els hi està demanant coherència, o caixa o faixa, o defensen Catalunya o no té sentit continuar amb l'experiment del tripartit.
La pressió és contundent, ara, veurem si ell mateix sap estar a l'alçada. És a dir si ets contundent amb el missatge, també ho hauràs de ser amb les accions.

Segons ERC, aquesta és l'única actitud raonable. La militància no entendria que ERC acceptés un mal acord de finançament,el que marca l'Estatutet, ja que per ERC qualsevol cosa que no sigui el concert , no és un bon finançament. De totes maneres, la direcció d'ERC és sabedora de que, si es veuen obligats a fer el que diuen , seran titllats d'immadurs (faci el que faci sempre està malament). Un retret que, espero, no facin els qui durant sis anys han acusat de traïdors a la pàtria per haver pactat dues vegades el govern amb el PSC en comptes de CiU.



La gent demana idees clares i estratègia definida, si aquesta és la correcte endavant, però fins al final.


La Lluita continua.


Salut

dissabte, 18 d’abril del 2009

Carretero altre cop




Després de tenir una setmana a on s'ha treballat de valent per la unitat del partit, ara tornem a sentir els tambors de l'enrenou.Aquesta vegada només per fer-nos ressó d'un pensament polític d'un militant que,actualment no te cap resposabilitat al partit,excepte la de ser lider d'el "sector" critic Reagrupament.
No vull entrar en guerres absurdes, senzillament deixar clar que , si realment es produeix, això de crear un partit el 2010 (abans d'eleccions,per que serà?,ni programa presenta)amb un sol punt en l'ordre del dia, "declarar la independència unilateralment quan tingui majoria al parlament...,el primer pas és sortir del partit a on és.
Segon Pas fer realitat aquest pensament fet públic,que com sempre ha estat aprofitat per tots els mitjans per desgastar ERC.
Tercer pas en la creació d'aquest partit polític de centre-dreta, (el perfil dels personatges així ho indica) facin la seva feina en el seu espai electoral, es a dir, recollir tot el vot nacionalista d'aquest àmbit,dit d'altre manera, de ciu.
Crec que tenir dos partits independentistes en les dues vessants de la política catalana, dreta-esquerra, pot ser molt beneficiós per la nostra nació en el sentit més ampli de la paraula,ja que no dubto de que el projecte carretero cerca la independència del Països Catalans, com la busca ERC també.

Ara bé, si això només és un estirabot d'algú que no accepta la democràcia interna d'un partit (als resultats de 'últim congrés em remeto),aleshores no anem bé i ERC hauria de fer alguna cosa al respecte,ja que no es pot tenir gent fent el servei als altres partits desestabilitzant el nostre.

Sr Carretero, si creu que en aquest espai hi té cabuda, endavant segur que li anirà bé, però si l'únic que vol és fer mal a esquerra s'equivoca. Sap que està en el partit més democràtic de l'arc parlamentari,sap que pertany al partit amb la més llarga història política del nostre País,sap que està en el partit a on tothom hi té veu i vot,si això no li es prou li recomano que senzillament s'en vagi a descansar a casa.Nosaltres tenim MOLTA FEINA, ha intentar fer créixer la independència per arribar a l'estat propi que ens mereixem.
Molts camins porten a l'objectiu, ERC n'ha triat un, deixem d'una vegada que treballi, i tranquils tots, que el poble ja decidirà si el camí és el correcte o no.

Salut i Independència

divendres, 17 d’abril del 2009

Maduresa i camí traçat













Cert és que la conferència d'en Joan Puigcercós va quedar eclipsada pels esdeveniments, però és que la cosa s'ho mereixia.
Carod presentava al conferenciant dient, ni més ni menys que avalava la candidatura de l'actual President d'ERC. Amb un gest que crec que l'honora,renunciava per responsabilitat a presentar candidatura en unes primàries que l'únic que podien provocar era encara més inestabilitat al si del partit, (això farà que la seva persona encara creixi més com a tal), i per tant, donava el relleu a en Joan, "aprofita-la" li va dir.
El partit entra clarament en un moment que realment necessitava, unitat, serietat i maduresa política.
Tots aquests elements només poden ser que positius pel partit de Macià i Company.
El camí queda traçat, lluitarem per fer gran aquest partit,per fer d'ERC un partit capaç de governar als catalans, per que la gent el vegi com a una eina seriosa i viable per aconseguir l'estat que ens van robar per les armes.

Tots a una, l'objectiu és clar.

Salut

P.S. links interesants

tribuna.cat
Saül Gordillo

A nascut un Líder


Aquest passat dimecres, vaig tenir el gran privilegi de ser una de la vintena escassa de persones, que varem podem compartir un sopar,organitzat per un del blocaires més seguit, en Dessmond, amb el candidat a les eleccions europees per part d'ERC, n'Oriol Junqueras.
Els participants en aquest sopar ens uneix la clara ideologia independentista,(sobiranista per altres),però també es va poder palpar les maneres diferents de poder portar a terme l'objectiu.
Però si ens centrem en el protagonista, dir que va fer un discurs d'entrada carregat de pur ideologisme, i portant o, definint el per que de la qüestió..., com deia ell mateix, "em presento com a candidat d'ERC per que crec que és la millor eina per arribar a obtenir un estat propi, és per mi un orgull representar al partit amb la història més gran que mai cap partit ha tingut", va seguir desgranant tot un seguit de idees, de camins a seguir , com a eurodiputat, fent un anàlisi realista del moment actual,(crisi econòmica) i deixant clares quines han de ser les prioritats en el moment en que es converteixi en Eurodiputat. Posar la orella, escoltar, i treballar per que la nostra nació surti beneficiada de tenir un independentista al parlament europeu,treballar per solucionar la crisi,per la defensa de la nostra llengua,per fer visible el conflicte espanya-Catalunya,per buscar i trenar sinèrgies amb altres moviments nacionalistes...
Però la millor part va ser sens dubte el cos a cos.
Els comensals li van preguntar de tot, a vegades fins hi tot entrant en detallismes impossibles d'abordar si no és en "petit comitè" .
També va tenir que lidiar amb ex-votants d'ERC, les preguntes dels quals tocaven realment l'os de la qüestió..., que si acceptar la candidatura era avalar la direcció actual, que si no es parlava de la "crisi" que viu el partit...un debat molt obert en el qual, i reconegut per quasi tothom, va quedar demostrada la vàlua i la qualitat indiscutible del candidat. Esperem que molts d'aquests ex-votants tornin a confiar en ERC i els seus representants per fer d'un somni, la realitat.

L'Oriol sap arribar a la gent, com a bon professor sap ser didàctic, i amb una senzillesa quasi insultant, fer-te entendre qualsevol punt que et pugues quedar fosc.

A nascut un Líder, així ho veig jo,una persona de discurs fàcil i directe, que no s'amaga de res, que se sent orgullosa de ser d'esquerres i independentista, i que posa els seus valors al servei del País.
Ara ja només toca treballar per que aquesta candidatura tregui un gran resultat.

Per la meva part, agraïr la feina d'en Dessmond i tots els qui l'han ajudat a portar a terme tot una sèrie de trobades amb polítics de totes les formacions nacionalistes, crec que aquest ja era la cinquena trobada.
Agrair la oportunitat de poder assistir a un debat en directe gràcies a les gestions del company i amic ,"primeres collonades", a on d'entrada,no tens ja el públic convençut, sinó que te l'has de guanyar. Crec que sincerament ho va fer.

Restem a la evidència de les urnes...


La Lluita Continua i a Europa més!!!

Salut

dimarts, 14 d’abril del 2009

IU, sempre genial

Toqui el tema que toqui, genial...

http://paper.avui.cat/article/opinio/160858/ignasi/guardans/o/antoni/farres.html

Salut

dilluns, 13 d’abril del 2009

Avís per a navegants





Avui m'he aixecat una mica més tard, aprofitant que al meu País avui és festa.
Com sempre, intento llegir una mira per veure que passa i que ha passat. I mira, ja m'he trobat la primera "sorpresa". Els senyor, encara eurodiputat representant d'un partit "nacionalista" com és ciu, no ha tardat ni un segon ha acceptar una oferta del psoe, per entrar a treballar per ells, ni més ni menys que al ministeri de cultura, la qual encapçala la senyora Sinde, firmant de manifestos en contra del català....No estaven les competències de cultura totalment traspassades a les CCAA ?, no es deia que era un dels ministeris que ja es podia tancar per falta de feina? allò que alguns en diuen "la necessitat d'aprimar l'estat".
Aquest és el tipus d'eurodiputat que ens ha representat durant varies legislatures a Europa?
Quina diferència hi ha entre ell i l'Obiols, per exemple?

Queda clar pels convergents, que s'hi no hi pots pactar, cap problema, treballes directament per ells!!
Els socialistes espanyols ho saben, hi els convergents com sempre "picant", no hi poden fer-hi res, sembla ben be que ho portin a la sang.


Per això, queden, si encara no n'hi havia prou, totalment desqualificats per donar lliçons de defensa d'un País, ho de pactar amb altres forces amb el País per davant, abans que pels interessos personals.

Senyors, sento dir-ho, però ciu no és de fiar.
Entre el senyor Guardans,membre del comitè executiu del partit i el senyor Felip Puig,secretari general adjunt de CDC, ens han aclarit en dos dies la veritable cara de convergència i unió.
El senyor Mas s'ha quedat amb el cul al aire, i ara tindrà feina a reconduir la situació.
Esperem que sàpiguen encaminar el missatge i purgar a la gent que només hi són per interessos personals.
Sempre he dit que no arribarem a ser independents sense l'ajud de tots, i el centre dreta nacionalista hi té el seu paper.

Crec en el front nacional, però TOTS haurem de treballar, i molt , per que això sigui possible.
Es País no està per que ens perdem entre botiflers.

Salut i Independència

dissabte, 11 d’abril del 2009

dijous, 9 d’abril del 2009

Suma, i segueix



La coalició que encapçala l'únic independentista que es presenta a Europa, segueix agafant cos, i cada vegada més, sembla arribar a tenir una consistència mai vista fins ara des de l'independentisme d'esquerres.
A la ja lligada coalició amb EA,Arala,BNG,CHA,i Entesa per Mallorca, ara també si sumen Els Verds Confederació Ecologista.
Sembla que ERC és la opció preferida per altres formacions que abans anaven juntes amb altres.
Per alguna cosa deu ser.
I per reblar el clau aquí tenim uns quants links que parlen de la primera enquesta seriosa i no feta per mitjans estatals:

directe.cat
cronica.cat
El singular digital
Diari Avui


La Lluita a Europa només acaba de començar

Salut

Tot segueix igual sota el cel




Després d'haver-se parlat, rumorejat, mig filtrat..., de fet deien que TOT EL MÓN mundial ho sabia,el pacte MAS-ZP de fa ara tres anys, era un estatutet a canvi de retornar al govern a costa del que sigui,així ho ha confessat en Sr. Felip Puig a la nostra (TV3) al programa del Sr. Cuní, sense cap envut.
Tot segueix igual sota el cel convergent, res a canviat.La estratègia de Convergència era aclaríssima, SOCIOVERGÈNCIA a Catalunya. Està bé que finalment s'hagin tret la careta, i ja no amaguin més el que tenien entre mans els sociates espanyols i els senyors de ciu. Ciu MAI hagués cercat una entesa amb ERC.




El poder el dona Madrid, devien pensar , i per això ho van pactar amb el mentider més gran que ha conegut la "democràcia" espanyola.
Però ves per on, algú s'ho va olorar i el tret els ha sortit per la culata.Els socialistes catalans no van voler passar pel rodet psoe, i van optar per pactar amb els radicals.
Doncs, particularment me n'alegro, l'afany de poder d'alguns a vegades et porten pel pedregar,i això és el que sembla que li ha passat a en Mas i els seus.
Mentre l'actitud de ciu, sigui la de manar un país com si fos una delegació del govern espanyol,amb ERC no hi tenen res a fer,per tant, crec coherent que com a contraposició a la sociovergència (oasi...a les aigües estancades), entri al govern una nova força d'esquerres, desacomplexadament independentista, i que fa polítiques clarament encaminades a la independència,(llei de consultes, llei del català al cinema, llei de la oficina antifrau...etc,etc, a pesar de l'estatutet), i recorde-m'ho tot plegat, amb un 15% dels vots i només 21 diputats.
El poble no és mesell i finalment apostarà pel que és el més lògic. Apostarà pels partits que defensen Catalunya per el que és, per un País, per una Nació ,Per uns Països Catalans LLIURES.
I la cosa pot ben començar per Europa, amb els eurodiputats que puguin sortit, s'ha d'internacionalitzar el conflictes espanya-catalunya, a pesar de la por i la tremolor de cames de molts, tant convergents com socialistes, tots amants de que aquí no es mogui res, i anar vivint, que qui dia passa, any empeny.
Això, amb ERC al govern no passarà.



La Lluita continua
Salut i Independència

divendres, 3 d’abril del 2009

Un Camí...



Sembla que finalment,el moviment independentista sembla haver trobat un camí, suposo que n'hi han molts de camins, però a la fi i al cap, un camí per anar junts a les eleccions europees.
Al voltant de l'Oriol Junqueras s'està forjant una candidatura realment potent, a la llista d'ERC ja s'hi han afegit els grups bascs d'EA (en un moment delicat),i ARALAR la que sembla la opció independentista emergent, a més i per primera vegada tenim al costat als independentista gallecs del BNG, però això sembla no acabar-se aquí i amb els amics del CHA, també sembla possible que el PSM de Mallorca i el Bloc al País Valencià acabin de nodrir aquesta candidatura, representativa del moviment independentista.
Després de que la primera opció d'ERC era fer un front catalanista amb ciu i la negativa d'aquesta, esquerra a optat per construir una alternativa amb possibilitats reals d'un gran resultat.
Estic convençut del fet de presentar el candidat que es presenta, fa molt més fàcil arribar a pactes amb partits que fins ara, anaven amb altres formacions.
Oriol Junqueras és el ciment que ha de fer forta aquesta coalició i ha de ser la persona que desperti als independentistes del País per que facin l'esforç d'anar a votar en unes eleccions a on la ciutadania la veu molt llunyana, i per desgràcia la abstenció és molt alta.





Entre tots hem d'aconseguir portar el màxim numero de sobiranistes a Europa, per descomptat en Ramon Tremosa, però també amb l'Oriol i si podem més doncs millor.

La il·lusió pot tornar, esperem que les coses es facin bé




Companys, independentistes a Europa JA!

Salut

Ha arribat el dia


Finalment s'ha portat a terme l'atac més directe a la democràcia des de que els espanyols es van donar (amb el suport de molts catalans), això que en diuen constitució
Avui hem vist com una coalició antinatura (dretes feixistes i esquerres espanyolistes), s'han apinyat per fer valdre una llei (avalada, per cert, per ciu)de partits, que fent fora "als que molesten",aconsegueixen el numero de diputats suficients al parlament basc per espanyolitzar als bascos i basques.
Presidenta del parlament una dona del pp que ni tant sols sap parlar la llengua oficial del país i del parlament que haurà de representar...visca el bilingüisme.
Un president que només representa un terç de la població que va anar a votar (25 diputats de 75).
I finalment, quants? 150.000, 200,000? els que s'han quedat sense representació al parlament basc?
Si el que volien és encara més fracturar aquest País, sents dubte que ho han aconseguit.Ens esperen anys difícils. Em costa creure que puguin acabar la legislatura,però el temps que estiguin comandant el País, aprofitaràn per fer mal,molt de mal.
Futur negre, per al País Basc. Tinguem clar que ara ja no hi ha regles en això dels pactes.Els espanyols quan es tracta d'espanya van tot a una.
Només dir que del fet n'hem de treure una lliçó i aprendre que o anem units ho ens destrossaran.





La Lluita continua

Salut
 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació