Crisi?, quina crisi

Com que ja n'estic fart de tanta mala notícia, aquí us deixo un vídeo tret del famós youtube, que de ben segur , molts ja heu vist...
Millor riure que plorar.

Salut.
La Lluita continua.

Pressupostos Vetats II

Al final res de res , he d'acabar donant la raó al Conseller Huguet, que tant va defensar la postura, en principi contrària a la direcció del partit.
ERC , diuen, intentarà negociar al senat el que no va poder negociar al congrés, a veure si en poden treure més per Catalunya.
Només si no en treuen res ,aleshores sembla que els "podrien" arribar a vetar.
En la primera part d'aquest post deia que estava a favor del veto, però també deia que només passaria d'una pataleta, en part i només en part puc entendre el canvi de postura.
No acabo d'entendre el fet de que, el que no ha aconseguit en Ridau, ara ho pugui aconseguir en Bonet.Crec ,sincerament, que serà una pèrdua de temps , però allà hi som.
Sembla que cada dia hi entengui menys de política, ho serà que cada vegada veig més reflectida la manera de fer de ciu en la d'esquerra?(peix al cove). Això d'estar al govern sembla que fa mutar a la gent...
I haurà també la estratègia política de no voler fe el joc al germà gran (ciu)?
El temps ens traurà o ens donarà raó a tots. I no caldrà que en passi massa...,de temps.

De totes maneres no puc d'estar-me'n de dir que vaja un paper més galdós el de iniciativa.
Com que ara es troben amb el cul a l'aire pel tema del la vega i el incompliment del termini que varen pactar, ara agafem una rabieta i vetarem també els pressupostos, per favor, quina pena, quin País, QUINS POLÍTICS!!!!




Salut

Tenir clar el que s'ha de tenir.

El company de l'espelt , m'ha passat un link de l'avui que no podeu deixar de llegir.
No em puc d'estar de posar-lo, de manera que...tots a llegir!!

A seguir patint...

Salut.

Els tomàquets s'han podrit?

Avui estem de festa, sembla que finalment els del gust de tomàquets de veritat han arribat al punt en que molts de nosaltres , ja fa temps varem arribar. Resulta que avui s'ha acabat el termini que es van donar, encara no sé ben bé per que, el senyor Saura i la sra. De la vega per arribar a no sé quin acord. La part catalana com sempre ha complert la seva part, i el sr. ZP no va tenir que donar comptes de res al debat de pressupostos, genial. La part espanyola també a complert, segueix fent el millor que sap,mentir, enganyar, enredar,estafar,...digueu-li com vulgueu, el cas és que els d'iniciativa s'adonen ara de que el govern ha "incomplert", com a ells els hi agrada dir, un pacte que tenien entre ells...JAJAJAJAJAJA.
Ric per no plorar, és clar.
Que no ho veieu que us estaven utilitzant?
Que no heu tingut proutes experiències amb aquest "éssers"?
Que no en teníeu prou, amb tot el que ens ha anat plovent a sobre tots aquests mesos?
Heu salvat la cara d'aquest desvergonyit per res, si nois , per res. No hi ha proposta de finançament ni n'hi haurà almenys fins ben entrat l'any, quan a ells, els espanyols els hi vagi bé.
Sembla que icv-eua...ha arribat a la meta l'últim, com sempre.Però la seva actitud ha fet perdre uns mesos al País que poden ser molt importants.
Els tomàquets que aquesta temporada volien recollir es veu que s'han passat, vaja que amb tanta pluja, s'han acabat podrint.
Mal exemple doneu als pagesos...

Seguim en crisi , i seguim sense nou finançament.
Senyor quin País ,senyor...

La lluita continua

Salut i independència

Per començar...

Per començar a preparar el camí, ja tenim en dança la socio-unió, és el primer pas per aconsseguir acabar de fer desapareixer el País, el segon pas serà veura com en Mas també accepta la jugada.
Tothom veneirà el pacte, govern espanyol, poders fàctics...
M'agradarà veure la reacció, tant de les bases de ciu, com de la gent que s'ha dedicat, i es dedica, cada dia a posar en la picota el pacte d'esquerres. Per que fins ara ERC, per a molts a traït al País, al fer President a un xarnego. M'agradarà veure quan la sociovergència sigui un fet a veure quina serà la reacció que tindran davant d'això. Que farem quan tinguem al xarnego al govern gràcies a la coalició catalanista?.
Serà tant furibunda la actitud en contra de ciu com ho està sent per ERC?
A vegades em sembla que tenim dues vares de medir, la que apliquem a ERC i la que apliquem a la resta.
I com sempre, el País potes amunt.

La Lluita continua!!!

Pressupostos Vetats

Sembla que esquerra al senat espanyol s'acabarà alineant amb ciu i tiraran endavant el veto als pressupostos espanyols.
Es veritat que ho aconseguiran amb l'oportunisme de sempre del PP, però això queda en segon lloc.
Crec que la postura dels partits nacionalistes catalans és la correcte. Varen presentar esmenes a la totalitat, i en vista de que s'ho volen acabar fent amb bascos i gallecs, el que toca és fer el possible per que es visualitzi, l'emprenyament amb el govern central.
Aquí els que queden fora de joc són els de sempre icv-eua-iu (uf!!), presenten esmenes a la totalitat que saben que no tiraran endavant, però quan tenen oportunitat de que la cosa sigui una realitat, els hi agafa la caguera i tots cap a sota el llit (socialista, per descomptat).
Ja no dic com queden els vint-i-cinc botiflers que varem posar entre tots a Madrid a les últimes legislatives.
No ne'm d'esperar res dels socialistes "catalans" a espanya.

De totes maneres, hem de tenir en compta que no deixa de ser una pataleta, ja que el tràmit parlamentari, farà que els pressupostos tornin al congrés, i allà siguin aprovats altre vegada pels mateixos, psoe,pnb,bng. Però crec que ni que sigui una pataleta política, s'ha de fer.

Sempre ens quedarà, el de sempre, que no sabem anar junts a defensar res.Els polítics catalans, i el primer de tots,el unionista Duran i Lleida, només pensan en interesos propis i no de País.

A seguir plorant..., i la crisi a sobre, i sense finançament, i sense...encara.


Salut

No hi ha manera

Nois, sembla que finalment el govern català (sic), ha pres la decisió de com més fem el ridícul, millor.
Ja no es tracta de nacionalisme de pluja fina, o de polítiques socials, o de ves a saber quina collonada iniciavitera, ara, el repte és portar al País al limit de ridícul més espantós.
Davant de problemes reals, com les ERO de Nissan o Seat, on la feina feta pel senyor Montilla, i el senyor Huguet ,(sic) és més aviat penosa, davant l'actitud del govern espanyol de no fer res per intentar no perdre més llocs de treball a canvi de que augmentin producció a les plantes que tenen aquestes marques a espanya, ens dediquem, a cesurar articles a diaris estrangers, en aquest cas l'economist. Diari que per cert no és que precisament sigui progressista, i per tant previsible en les seves anàlisis, tant polítiques com econòmiques.
Molt bé nois, ara direm als periodistes el que poden dir i el que no poden dir!.
Ens pot agradar més o menys el que diguin o facin els mitjans de comunicació, i ERC ho sap prou bé, ja que mai ha tingut cap mitjà (o quasi cap),al seu cantó. Si això ha estat un rampell d'algun conseller d'ERC, ja els hi val, ni la nostra pròpia història amb els mitjans ens serveix per aprendre?.
Ara bé, si això a sortit de la part sociate...esclar, ells, els sociates catalans i per extensió tota cosa amb tint espanyol, sempre han tingut amics als mitjans i no estan acostumats a llegir coses que els posin en lloc difícil ,(encara que no acabo de veure en quin lloc deixant malament a ningú o insulten a ningú),però el que ha fet el govern de la generalitat fa pena. Us enllaço la opinió d'en Partal, que crec que és prou clarivident.
El mitjans fan i escriuen el que creuen convenient, és la gent la qui tria a quin mitjà vol ser fidel, però no pot ser que un govern faci el que ha fet aquest
Sigui iniciativa dels socialistes o d'algun dels partits de la coalició al govern, el resultat ha estat nefast. Tothom a una "una pena,senyors una pena".

Senyors del govern català, dediqueu-vos a governar, ha intentar solucionar problemes, i no ha crear-en encara més.
Per favor , prou rucades!!!!


Salut.

Un bon cap de Setmana

Aquest passat cap de setmana, varem anar tota la família al poble del meu pare. A la Garrotxa , a Besalú, per mi , suposo que deu ser normal, el poble més bonic del món.
Abans hi anàvem tots, ara i anem a veure al meu pare, que va decidir passar a l'altre cantó, buscant la tranquil·litat d'aquest llogaret. Ara fa una mica més d'un mes que ens va deixar, i de veritat que necessitavem tots plegats anar-hi.
Però la visió que en tenia d'aquest indret, de sobte, encara la vaig veure més magnífica,més bella més radiant.
Les històries que m'explicava el meu pare de petit em venien al cap una darrera l'altre, passejant pels carrers estrets, passant per les diferents places, a on s'aixequen esglésies imponents, i per descomptat passejant pel pont fortificat,que diuen, ni se sap el seu origen, famós arreu.
Aquest diumenge, va ser un dia típic de tardor, una mica de vent, més aviat fred, un cel negre i l'aigua que no ens va deixar durant tot el dia.
Aigua, doncs sí aigua, durant els meus 42 anys de vida, només havia pogut imaginar-me el riu Fluvià baixant com baixava ,de quan m'ho explicava el meu pare, que sempre deia que l'havia vist baixar a tot l'ample del pont, que hi pescava i que si banyava amb els seus amics. Ara ja no hi és, però com si volgués dir-me alguna cosa, va fer , almenys així ho vull creure, que pugues veure amb els meus propis ulls aquella meravella que baixava de les muntanyes i que travessava el poble amb una força i una bellesa quasi màgica.
Ha estat un cap de setmana màgic. ens ha anat a tots com mai, la meva mare, la meva dona i els meus fills, han pogut veure una estampa, espero que no irrepetible, d'aquest meravellós poble, que porto molt a dins del meu cor. Encara que físicament no hi naixes, me'l sento meu. En sóc molt orgullós d'on venen les meves arrels. Espero poder transmetre aquest valors de la millor manera posible als meus fills,tal com va fer el meu pare.
Al meu facebook hi he obert un àlbum a on recullo l'última vegada que hi vaig estar amb el meu pare i també aquesta primera estada sense ell.
Estimar el País sens dubte, s'hereta...saber estimar el que tens, d'allà on vens, les teves arrels, i que això et faci fort per defensar encara més, el futur del teu País.
Per tots els que ens van deixant, i que no poden veure realitzat el somni d'una Catalunya lliure i sobirana, federada amb les altres nacions de parla catalana, treballo cada dia, aportant el granet de sorra que porti, almenys, a que els que ens han de precedir el puguin viure.

Salut Companys, la lluita continua.