Primers moviments

Ja es començant a moure les primeres fitxes.
Davant el paperot presentat pel govern zp, convergència (previsible), ja ha dit que això no compleix l'estatut,etc,etc.
Però el que em preocupava és el paper d'ERC. La primera reacció haig de reconeixer que m'agradat.
El Secretari general, Joan Ridau,,en roda de premsa, ha fet palès que no es va pel bon camí,que el document és inacceptable, que no queda res del tema bilateral,etc.
M'agrada el que sento, tant per part de convergència com per part d'ERC. Espero que això només sigui el principi i que si la negociació no prospera, es prenguin decisions a l'alçada que demana el País.

Salut

De com tenir al personal entretingut...

Avui, "in extremis", el gran senyor solbes ,ens ha "presentat" el seu document que ha de servir de base per negociar el nou finançament.
Un document que parla de molt i de res,un document de vint pàgines a on no surt cap dada , cap percentatge clar, res de que es farà per anivellar els serveis bàsics,cap idea del que es farà amb el deficit,a on no queda clar per enlloc si es complirà el que diu l'altre document, això que han batejat com a estatut...
Certament, els que hem anat seguint tot aquest merder, no n'esperavem res de nou. El sr. solbes ha sortit davant de la premsa per complir el paperet de trista figura,(li escau a la perfecció), i ens ha deixat, almenys a un servidor, totalment insensible,com si hagués passat una petita brisa per la meva cara,quasi inapreciable..., però es veu que amb això el psc ja n'ha tingut prou per dir que la seva actitud amb el psoe ja no serà diferent (algú s'havia cregut a l'iceta???),ja que "diuen" que ara si que hi ha actitud per part del govern central,...actitud JAJAJAJA, serà la de mantenir-nos distret en tonteries.
L'únic que s'ha atrevit a dir que amb aquest document no hi hauria acord ha estat en conseller Castells. Potser és el que toca, no se, anirem veient el que dona de si aquesta esperada negociació, que ja hauria d'haver estat llesta fa mesos.
El govern central creu que sortint l'últim dia i dient quatre coses, sense lligar res,sense concretar res, a on la ambigüitat és la nota dominant, va ben equivocat si faran caure a alguns al seu sarró. Segueix amb la tècnica de la dilació i l'engany, tot té un límit, i està més a prop del que es puguin pensar.

A seguir tragant...de moment.

P.S. en el propers dies seguiré amb atenció a la direcció d'ERC, a veure quin paper i juga, espero que no sigui galdós.

La Lluita continua

Salut.

Bones Festes

Des de aquest lloc, el més petit de tots us desitja a tots els blocaires unes Bones Festes i encara un millor any 2009...de crisi ja n'anirem parlant.
De tot cor, Bones Festes

Salut

Quin desastre

Aqui ens hem de creure, a l' Emili Valdero o a la Conselleria?
És igual, al final el que aconsseguim tots plegats, és el que esperen tant psc-psoe com ciu, força merder, primeres pàgines als diaris amplificant i esbombant per arreu les visions diferents d'un partit que fa nosa.
Finalment pensaré que en joliu te tota la raò. DIMITIM, però dimitim tots. que se'n vagi tot a rodar.
Donem les regnes del país als partits grans i que ens converteixin en el que volen, en una puta regió més, sense independentistes que puguin fer ombra.
Ja me's igual si en Valdero té o no té raò, ...és posible que tingui raò, però com sempre fem a ERC, els draps bruts, com més públics millor.Ho portem als gens, no ho podem evitar, ens foten una carxofa al davant i ho vomitem tot. Ara ha esperar com ens tornen la vomitada els mitjans de comunicació, articulistes,politòlegs, tertulians...
Ja ho diu aquella dita no? si escups amunt....

Apa tots pendents de com ERC torna ha organitzar l'enèssim dragon khan. Que ens fotin fora del govern per segona vegada, i que no veiem un diputat independentista al parlament, almenys pel que queda de la nostra generació.
Aquella formula de com pitjot millor sembla que a ERC esta`molt empeltada, el problema és que no sé si tenim clar per quí o per qué serà pitjor.
Els nostres fills hauràn de veure si neix un nou partit capaç de no destrossar-se entre ells, i lluitar per la independència.
Amb el que tenim a sobre la taula, poca cosa a fer.

Salut i "feliç" año nuevo.

La Lluita continua???

Maneres de veure les coses

Aquesta setmana passada vaig estar en un sopar col·loqui, organitzat pel Via Fora de Sants. Estrella del col·loqui, el reputat jurista Lopez Tena. Vaig anar-hi amb un company que segueix d'aprop també , el dia a dia de la nostra nació (el gran primeres collonades).
D'entrada, un ambient que convida a entrar, companys al col·loqui que vaig coneixent, i resulta que uns quants són reputats blocaires que llegeixo, setmana si setmana també,... al·lucinant.Jo que soc més aviat vergonyós, davant de gent que escriu amb un nivell de "cuidado".
Per tant l'entorn sembla de categoria. Ben servits i ben menjats, felicitats als companys del via fora, el tertulià comença la seva intervenció. Ras i curt, creu que l'únic camí legal que ens queda és el referendum. La Llei de consultes populars a punt d'entrar al parlament, ha de ser l'eina a utilitzar. Eina que sortirà d'una conselleria d'ERC.Ens narra com podem fer el salt a l'estat espanyol.
Ara fa un any vaig estar a les 1ers. Jornades independentistes de Torroella de Montgri, i en nom del CES, allà també va defensar aquesta postura.
Hi estic totalment d'acord. Crec fermament que pot ser un camí vàlid. Sabem que podrem ,segons la llei,organitzar la consulta, (pregunta, dia,etc),però, ai sempre hi ha un però, haurà de ser l'estat espanyol el que finalment autoritzi la consulta.El que hem de saber però, és que si la consulta es fa per proposta popular,(recollida de signatures), i el nombre de signatures és el 51 % del cens (aprox. 2.5 milions de signatures),no caldria ni realitzar-lo, i per tant, aniriem directament a Europa.
Sempre he cregut que per arribar a la independència ho haurem de fer passant dels opressors, ja que ells mai , per definició, ens donaràn el que volem.
Sigui per via parlamentaria o per via popular, hem de promoure el referendum.El conflicte amb l'estat espanyol estarà servit i de retruc la entrada en escena d'europa i fins hi tot des EUA.
Tal com ja vaig fer fa un any a Torroella, aquesta setmana sentir en López Tena m'ha carregat les piles. Parla de que els partits nacionalistes i catalanistes han anat canviant el discurs de estatutari a sobiranista. Creu que la línea que es porta és, en general bona. Hi estic d'acord.
Esperem aconteixements, ben aviat tindrem feta realitat la llei de consultes, el conseller Ausàs ho està fent posible. A partir d'aquí dependrà de nosaltres. Esperem aprofitar la oportunitat.

La Lluita continua.

La paciència s'acaba

Una de cal ,(acte ERC), una d'arena, el govern espanyol es tornarà a passar pel forro de tots els catalans una altre promesa, (ja m'he perdut al contar-les), als catalanets de torn.
Ara resultarà que TAMPOC tindrem proposta, senyors només és una proposta, de finançament a finals d'any.
S'ha encarregat, aquesta vegada de deixar-ho anar el Sr. José Antonio Alonso membre d'aquest govern de fireta, que té per president el campió mundial de mentides.L'hauríem de proposar pel llibre guiness.
Ja era cosa temuda, en el meu post anterior, ja ho vaticinava, però es que quasi no em deixen temps ni de pronosticar-ho.Ells s'avancen a tothom, ha anat de cinc dies!!!
Bé, ara si que podem dir que els nostres representant tindran feina per reis, o si no els mateixos monàrquics els hi acabaran portaran carbó, però no del dolç precisament.
La tàctica del govern és clara, deixar temps al TC per esberlar-ho tot, i així tinguin arguments per que la proposta que acabin presentant sigui d'autèntics mínims.

Catalans la cosa està arribant a nivells insuportables.

Deixo per una altre ocasió parlar de la propera ilegalització del governs municipals al País Basc d'ANV democràticament escollits.
El govern espanyol ha entrat en barrena i no es veu el final....


La Lluita continua

Buscant la unitat?

Ahir vaig assistir a l'acte que el partit independentista al govern va oferir a la sala petita del Palau de la música.
D'entrada em va agradar veure que el local era ocupat per unes cinc-centes persones, preparades per escoltar el que el partit els hi havia de dir. Dos anys de govern d'esquerres amb independentistes a dins , crec que era necessari explicar com anaven les coses i com preveien que haurien d'anar en endavant.
Posada en escena més que correcte, (jo personalment hi vaig trobar a faltar l'estelada),el primer en parlar va ser el Secretari General en Joan Ridau. Francament el do de la paraula no és el seu costat més fort, i la veritat és que va estar fluix, en Joan pot ser un gran gestor però de comunicador, no.
El seu discurs no va arribar.
El segon en prendre la paraula va ser l'actual vicepresident del govern, en Josep Lluís Carod.
Ell si va saber arribar a la gent, fent evident que no ha perdut el do de comunicar i de saber arribar a l'oient.
Va fer una repassada, en nom d'ell mateix i dels altres conseller de la feina feta fins ara. ERC està treballant de valent en molts fronts alhora i aconseguint que tirin endavant projectes que poden crear bases per un nou proper estat. En Carod no ha perdut les ganes, se'l veia "sueltu", segur de si mateix, deixat anar.
Va arrencar unes quantes vegades els aplaudiments del public en general.
Queda clar que creu en el fet de que si volem crear estat , s'ha d fer des del govern.
Crec que queda clara ,també, la disposició de repetir com a cap de llista.
L'últim en parlar va ser l'actual president del partit, en Joan Puigcercós. Va lloar la feina feta des de les conselleries i va defensa la postura ,segons ell, de valentia, que suposava estar al govern,a pesar de que a vegades això porti a contradiccions.
Les aportacions fetes per les nostres conselleries són més que notables, i no en faré ara la llista, però són més que significatives, en l'últim número de la revista "esquerra nacional" se'n parla monogràficament, i durant l'acte, amb vídeos inclosos també es van desgranar.
Penso que ens va anar bé veure on som.
Va ser un acte a on es va voler escenificar la unitat per davant de tot, i la visió clara de cap a on hem d'anar.
En Carod es proposa tornar a recuperar aquells 650.000 vots del 2004. Això només es pot fer amb unitat interna i amb un discurs clar, nacional i majoritari.
També es va parlar de que s'hauria de fer en cas de que el TC tiri pel dret.
Tot això que varem poder escoltar en directe 500 persones, no se com però hauria d'arribar a la resta del País.Només així tornaríem a poder tenir una oportunitat real de creixement, una oportunitat real de créixer prou com per no dependre dels socialistes, i pactar a l'inrevés, que realment,i no només conjunturalment , la clau de volta la tingués ERC .

Crec que ens equivocarem si no solucionem amb maduresa i sobretot discreció,(els plats bruts es renten a casa),els possibles problemes interns entre sectors. Fins hi tot la possibilitat de que hi hagi més d'una candidatura a encapçalar la llista per les properes eleccions. Ara per ara, crec que en Joan ho tindria francament fotut si intentés medir-se en unes primàries davant d'en Carod.
La experiència, el saber fer i com deia abans , el do comunicatiu, el fan un rival francament temible, i us ho diu un que en el seu moment vaig defensar que es necessitava un canvi davant de la direcció del partit. Crec que tenim un President que encara ha de demostrar molt, i crec que tenim un partit que encara ha de demostrar més.
Si no sabem portar les regnes internes del partit, no podrem treure'n profit d'haver estat dins del govern, les coses bones costen molt de fer arribar...,les lluites internes poden ser primeres pàgines a tots els mitjans de comunicació.
Esperem esdeveniments i si pot ser que arribin a qui han d'arribar.
El poble de Catalunya i per extensió tota la nació, han de saber que estan fent els independentistes al Parlament de Catalunya.

Salut i independència

Centenari de l'estelada

Des d'aquest bloc, he intentat des de el primer dia fer difusió de la campanya realitzada per la comissió.
Ara ha arribat el moment de dir que s'ha acabat. Penso que el resultat és més que bo, venint d'on venim. L'acte cel·lebrat al Museu d'història de Catalunya ha simbolitzat el final d'una campanya que va arribar al seu cenit el mateix onze de setembre d'enguany , quan més d'un centenar d'ajuntaments, "s'atreviren" a penjar l'estelada al balcó del seu ajuntament. Aquests han estat reconeguts amb una insígnia que els honora.
La presència de gent com l'Alfons López Tena, President del Cercle d'Estudis Sobiranistes, la Mònica Sabata de la Plataforma pel Dret a Decidir, UNESCOCAT, Acció cultural del País Valencia, i gent d'ERC ,com en jordi Carbonell President honorari del Partit, i la diputada anoienca Marina Llansana, han fet que l'acte tingui el reconeixement i el nivell que s'ha merescut la entitat.
Esperem que accions d'aquestes no parin d'apareixer fins a arribar al reconeixement que tots volem per la nostra Nació
Felicitats a tots els que heu fet possible aquest petit somni.

La Lluita continua.

Salut i Independència

Atur

Les notícies que ens arriben no paren de ser preocupants.
L'atur a Catalunya ha tornat ha disparar-se fins ha arribar a quotes que mai s'havien vist.
6.5% més que el mes passat, això ha representat 24.837 persones més sense feina. Ja hem arribat a superar la xifra dels quatre-cents-mil aturats. Diuen que al País veí,es clar, incloent-hi aquestes dades, ja passen de 4 milions d'aturats.
Realment l'any que ens bé a sobre pot ser molt trist per a moltes famílies.
Veurem com afronten els "nostres" tot això, o ens deixaran caure pel precipici i tornar als anys de la postguerra.

Pinotxo

Novament, i ja deu ser la que fa vint-i-cinc mil cinc-centes trenta-tres, en Zp i els seus han tornat a donar per bona aquella frase que "com més millor", com més mentim millor ens va, i sembla que hi creuen de debò.
Avui dia 1, ja podem dir que els sociates espanyols ens han tornat a mentir. Segons "deien" ells en un mitja informatiu català,sic, com RAC1,deien que tindríem proposta (jijijijijiji)de finançament a finals de novembre.
Com ja hauríem d'haver apres fa temps, el espanyols fidels a la seva manera de tractar-nos, han tornat ha passar del govern i del País sencer.
Ara , ja començo a sentir declaracions dient que si al final d'any farem això i direm allò , i fins hi tot farem i direm tot a l'hora, si el govern espanyol no fa res al respecte.
Em sembla que el govern socialista estarà massa enfeinat bevent copes de xampany (que no cava), celebrant "las navidades" i brindant a la salut del nivell d'imbecil·litat que tenim tots plegats aquí.
Començarem un nou any com sempre, promeses incomplertes, això si , com que les diu qui les diu, les properes eleccions, intentarem que en treguin tants de diputats, que ja no faci falta que els altres partits a Catalunya, s'hagin de presentar.
Visca els representants que tenim i sobre tot el poble que segueix cec i no s'adona que ja fa temps, hauríem d'haver donat un bon cop de puny a sobre la taula democràtica i constitucional espanyola, i dir PROU. Si els nostres representants , no ens representen, aleshores a de ser el poble el que es representi ell mateix,tenim eines per utilitzar, usem-les d'una vegada. La societat civil hauria de prendre la iniciativa i tirar pel dret.
Penso en la campanya 10000 a Brusel·les i també en les associacions com el dret a decidir, i sobirania i progrés que tant i tant estan fent pel País. Però sembla que la feina acaba de començar i demana presa.
El País necessita reaccionar i despresa.

La Lluita continua

Crisi?, quina crisi

Com que ja n'estic fart de tanta mala notícia, aquí us deixo un vídeo tret del famós youtube, que de ben segur , molts ja heu vist...
Millor riure que plorar.

Salut.
La Lluita continua.

Pressupostos Vetats II

Al final res de res , he d'acabar donant la raó al Conseller Huguet, que tant va defensar la postura, en principi contrària a la direcció del partit.
ERC , diuen, intentarà negociar al senat el que no va poder negociar al congrés, a veure si en poden treure més per Catalunya.
Només si no en treuen res ,aleshores sembla que els "podrien" arribar a vetar.
En la primera part d'aquest post deia que estava a favor del veto, però també deia que només passaria d'una pataleta, en part i només en part puc entendre el canvi de postura.
No acabo d'entendre el fet de que, el que no ha aconseguit en Ridau, ara ho pugui aconseguir en Bonet.Crec ,sincerament, que serà una pèrdua de temps , però allà hi som.
Sembla que cada dia hi entengui menys de política, ho serà que cada vegada veig més reflectida la manera de fer de ciu en la d'esquerra?(peix al cove). Això d'estar al govern sembla que fa mutar a la gent...
I haurà també la estratègia política de no voler fe el joc al germà gran (ciu)?
El temps ens traurà o ens donarà raó a tots. I no caldrà que en passi massa...,de temps.

De totes maneres no puc d'estar-me'n de dir que vaja un paper més galdós el de iniciativa.
Com que ara es troben amb el cul a l'aire pel tema del la vega i el incompliment del termini que varen pactar, ara agafem una rabieta i vetarem també els pressupostos, per favor, quina pena, quin País, QUINS POLÍTICS!!!!




Salut

Tenir clar el que s'ha de tenir.

El company de l'espelt , m'ha passat un link de l'avui que no podeu deixar de llegir.
No em puc d'estar de posar-lo, de manera que...tots a llegir!!

A seguir patint...

Salut.

Els tomàquets s'han podrit?

Avui estem de festa, sembla que finalment els del gust de tomàquets de veritat han arribat al punt en que molts de nosaltres , ja fa temps varem arribar. Resulta que avui s'ha acabat el termini que es van donar, encara no sé ben bé per que, el senyor Saura i la sra. De la vega per arribar a no sé quin acord. La part catalana com sempre ha complert la seva part, i el sr. ZP no va tenir que donar comptes de res al debat de pressupostos, genial. La part espanyola també a complert, segueix fent el millor que sap,mentir, enganyar, enredar,estafar,...digueu-li com vulgueu, el cas és que els d'iniciativa s'adonen ara de que el govern ha "incomplert", com a ells els hi agrada dir, un pacte que tenien entre ells...JAJAJAJAJAJA.
Ric per no plorar, és clar.
Que no ho veieu que us estaven utilitzant?
Que no heu tingut proutes experiències amb aquest "éssers"?
Que no en teníeu prou, amb tot el que ens ha anat plovent a sobre tots aquests mesos?
Heu salvat la cara d'aquest desvergonyit per res, si nois , per res. No hi ha proposta de finançament ni n'hi haurà almenys fins ben entrat l'any, quan a ells, els espanyols els hi vagi bé.
Sembla que icv-eua...ha arribat a la meta l'últim, com sempre.Però la seva actitud ha fet perdre uns mesos al País que poden ser molt importants.
Els tomàquets que aquesta temporada volien recollir es veu que s'han passat, vaja que amb tanta pluja, s'han acabat podrint.
Mal exemple doneu als pagesos...

Seguim en crisi , i seguim sense nou finançament.
Senyor quin País ,senyor...

La lluita continua

Salut i independència

Per començar...

Per començar a preparar el camí, ja tenim en dança la socio-unió, és el primer pas per aconsseguir acabar de fer desapareixer el País, el segon pas serà veura com en Mas també accepta la jugada.
Tothom veneirà el pacte, govern espanyol, poders fàctics...
M'agradarà veure la reacció, tant de les bases de ciu, com de la gent que s'ha dedicat, i es dedica, cada dia a posar en la picota el pacte d'esquerres. Per que fins ara ERC, per a molts a traït al País, al fer President a un xarnego. M'agradarà veure quan la sociovergència sigui un fet a veure quina serà la reacció que tindran davant d'això. Que farem quan tinguem al xarnego al govern gràcies a la coalició catalanista?.
Serà tant furibunda la actitud en contra de ciu com ho està sent per ERC?
A vegades em sembla que tenim dues vares de medir, la que apliquem a ERC i la que apliquem a la resta.
I com sempre, el País potes amunt.

La Lluita continua!!!

Pressupostos Vetats

Sembla que esquerra al senat espanyol s'acabarà alineant amb ciu i tiraran endavant el veto als pressupostos espanyols.
Es veritat que ho aconseguiran amb l'oportunisme de sempre del PP, però això queda en segon lloc.
Crec que la postura dels partits nacionalistes catalans és la correcte. Varen presentar esmenes a la totalitat, i en vista de que s'ho volen acabar fent amb bascos i gallecs, el que toca és fer el possible per que es visualitzi, l'emprenyament amb el govern central.
Aquí els que queden fora de joc són els de sempre icv-eua-iu (uf!!), presenten esmenes a la totalitat que saben que no tiraran endavant, però quan tenen oportunitat de que la cosa sigui una realitat, els hi agafa la caguera i tots cap a sota el llit (socialista, per descomptat).
Ja no dic com queden els vint-i-cinc botiflers que varem posar entre tots a Madrid a les últimes legislatives.
No ne'm d'esperar res dels socialistes "catalans" a espanya.

De totes maneres, hem de tenir en compta que no deixa de ser una pataleta, ja que el tràmit parlamentari, farà que els pressupostos tornin al congrés, i allà siguin aprovats altre vegada pels mateixos, psoe,pnb,bng. Però crec que ni que sigui una pataleta política, s'ha de fer.

Sempre ens quedarà, el de sempre, que no sabem anar junts a defensar res.Els polítics catalans, i el primer de tots,el unionista Duran i Lleida, només pensan en interesos propis i no de País.

A seguir plorant..., i la crisi a sobre, i sense finançament, i sense...encara.


Salut

No hi ha manera

Nois, sembla que finalment el govern català (sic), ha pres la decisió de com més fem el ridícul, millor.
Ja no es tracta de nacionalisme de pluja fina, o de polítiques socials, o de ves a saber quina collonada iniciavitera, ara, el repte és portar al País al limit de ridícul més espantós.
Davant de problemes reals, com les ERO de Nissan o Seat, on la feina feta pel senyor Montilla, i el senyor Huguet ,(sic) és més aviat penosa, davant l'actitud del govern espanyol de no fer res per intentar no perdre més llocs de treball a canvi de que augmentin producció a les plantes que tenen aquestes marques a espanya, ens dediquem, a cesurar articles a diaris estrangers, en aquest cas l'economist. Diari que per cert no és que precisament sigui progressista, i per tant previsible en les seves anàlisis, tant polítiques com econòmiques.
Molt bé nois, ara direm als periodistes el que poden dir i el que no poden dir!.
Ens pot agradar més o menys el que diguin o facin els mitjans de comunicació, i ERC ho sap prou bé, ja que mai ha tingut cap mitjà (o quasi cap),al seu cantó. Si això ha estat un rampell d'algun conseller d'ERC, ja els hi val, ni la nostra pròpia història amb els mitjans ens serveix per aprendre?.
Ara bé, si això a sortit de la part sociate...esclar, ells, els sociates catalans i per extensió tota cosa amb tint espanyol, sempre han tingut amics als mitjans i no estan acostumats a llegir coses que els posin en lloc difícil ,(encara que no acabo de veure en quin lloc deixant malament a ningú o insulten a ningú),però el que ha fet el govern de la generalitat fa pena. Us enllaço la opinió d'en Partal, que crec que és prou clarivident.
El mitjans fan i escriuen el que creuen convenient, és la gent la qui tria a quin mitjà vol ser fidel, però no pot ser que un govern faci el que ha fet aquest
Sigui iniciativa dels socialistes o d'algun dels partits de la coalició al govern, el resultat ha estat nefast. Tothom a una "una pena,senyors una pena".

Senyors del govern català, dediqueu-vos a governar, ha intentar solucionar problemes, i no ha crear-en encara més.
Per favor , prou rucades!!!!


Salut.

Un bon cap de Setmana

Aquest passat cap de setmana, varem anar tota la família al poble del meu pare. A la Garrotxa , a Besalú, per mi , suposo que deu ser normal, el poble més bonic del món.
Abans hi anàvem tots, ara i anem a veure al meu pare, que va decidir passar a l'altre cantó, buscant la tranquil·litat d'aquest llogaret. Ara fa una mica més d'un mes que ens va deixar, i de veritat que necessitavem tots plegats anar-hi.
Però la visió que en tenia d'aquest indret, de sobte, encara la vaig veure més magnífica,més bella més radiant.
Les històries que m'explicava el meu pare de petit em venien al cap una darrera l'altre, passejant pels carrers estrets, passant per les diferents places, a on s'aixequen esglésies imponents, i per descomptat passejant pel pont fortificat,que diuen, ni se sap el seu origen, famós arreu.
Aquest diumenge, va ser un dia típic de tardor, una mica de vent, més aviat fred, un cel negre i l'aigua que no ens va deixar durant tot el dia.
Aigua, doncs sí aigua, durant els meus 42 anys de vida, només havia pogut imaginar-me el riu Fluvià baixant com baixava ,de quan m'ho explicava el meu pare, que sempre deia que l'havia vist baixar a tot l'ample del pont, que hi pescava i que si banyava amb els seus amics. Ara ja no hi és, però com si volgués dir-me alguna cosa, va fer , almenys així ho vull creure, que pugues veure amb els meus propis ulls aquella meravella que baixava de les muntanyes i que travessava el poble amb una força i una bellesa quasi màgica.
Ha estat un cap de setmana màgic. ens ha anat a tots com mai, la meva mare, la meva dona i els meus fills, han pogut veure una estampa, espero que no irrepetible, d'aquest meravellós poble, que porto molt a dins del meu cor. Encara que físicament no hi naixes, me'l sento meu. En sóc molt orgullós d'on venen les meves arrels. Espero poder transmetre aquest valors de la millor manera posible als meus fills,tal com va fer el meu pare.
Al meu facebook hi he obert un àlbum a on recullo l'última vegada que hi vaig estar amb el meu pare i també aquesta primera estada sense ell.
Estimar el País sens dubte, s'hereta...saber estimar el que tens, d'allà on vens, les teves arrels, i que això et faci fort per defensar encara més, el futur del teu País.
Per tots els que ens van deixant, i que no poden veure realitzat el somni d'una Catalunya lliure i sobirana, federada amb les altres nacions de parla catalana, treballo cada dia, aportant el granet de sorra que porti, almenys, a que els que ens han de precedir el puguin viure.

Salut Companys, la lluita continua.

Demagogia a tot trap

Ja hi tornem a ser. Una notícia que surt des de el "foro" i per més senyes des de la caverna mediàtica feixista espanyola, digui's ABC, amb tota la mala intenció de provocar la desacreditació de les institucions Catalanes, i ho aconsegueixen , quasi tothom a picat.
Que si la tele, que si la tauleta, que si la crisi. Això és el que volien els espanyols, que ens dediquessim per enèsima vegada ha reventar-nos entre nosaltres. Una pena, de veritat.
Aqui us deixo alguns links que parlen de fins a on podem arribar:

tribuna, Saúl Gordillo,

Potser que ens dediquem a treballar i no a fer cas del que diuen , com sempre els de madrid, només per fer-nos mal entre nosaltres.

Per cert, heu llegit el que surt avui en portada al ABC???
Si voleu també el fotem a parir...


Salut i Independència

Missió complerta

Si senyor, després de fer l'impossible per part d'alguns, per arribar al que han mal anomenat front comú, la careta de cada un ha anat caient.
S'ha de dir que estic fins a un cert punt intrigat amb ciu, ja que de moment, i pressions d'unió a part, s'han mantingut ferms en la posició de no donar suport a uns pressupostos lesius per Catalunya, me n'alegro. Per la seva banda ERC segueix complint amb la estratègia marcada i també votarà en contra d'aquests pressupostos. Els qui no s'hi juguen res, els dels tomàquets, també s'han afegit al carro de la raó que ens assisteix. Ai però!, sempre hi ha d'haver un però, i aquí el tenim. la careta de l'apèndix català socialista ha acabat caient, encara que el senyor Zaragoza vagi dient que encara no han decidit res sobre el seu vot final.
Els sociates espanyols tirarant endavant el pressupostos del senyor Solves gràcies als 25 botiflers socialistes, no us enganyeu.
El mèrit no és dels "altres"nacionalistes, bascos i gallecs. Ells només aprofiten l'avinentesa de sempre. Ells saben que els catalans MAI arribaran a Madrid amb prou força, i per tant, euros a les seves caixes.
No n'hi ha prou sr. Montilla, en dir que el govern central no està a l'alçada. S'ha de ser coherent amb el que es diu, i si primer és el País, el que toca és no donar suport al gover central.
Aleshores, ni pnb, i bng, no tindrien res a collir.

Els socialistes seguiran tirant endavant el seu pla amb la connivència dels d'aquí.
El front comú ha mort. Senyors d'ERC, ja sabem amb qui ens juguem els pesols, espero que sapiguem estar a l'alçada de les circumstàncies, o el País no ens ho perdonarà mai.

Salut i Independència.

Amanida variada de tardor

Amanida, el mateix nom ens ho diu,mesclar, barrejar,diferents productes per acabar fent un plat d'una qualitat exquisida.

Ingredients:
- Finançament
- Tribuna l Constitucional, Nació , llengua, bilateralitat...
- Mort del estatutet
- 9 d'Octubre (amb els feixistes cridant "todos a una : puta catalunya"
-12 d'Octubre.
- ....

Ah! m'oblidava, i una mica de sal.

Aquest és el plat que la democràcia espanyola ens ha preparat per aquesta tardó i que pretén fer-nos empassar, si convé amb embut i tot.
Ja sabem que el resultat de les negociacions sobre el finançament acabarà sent un "tragala" , almenys per part de sociates i iniciaviterus , queda per veure que faran ciu (quina por em fa en Duran) i la gent d'ERC.
També ja podem veure com el TC ridiculitza la nostra principal identitat com a poble, el Català, la nostra llengua,quedarà reduida un altre cop a l'us que en puguem fer a casa i poca cosa més.
Tracte bilateral?, però qui o que us creieu que sou,ens diuen,...vosaltres (i amb tot el respecte que em mereixen) com Ceuta i Melilla.
I per reblar el clau, fem despareixer el mot Nació , que ja de per si al preàmbul no té cap efecte legal,per deixar clar que de nació només n'hi ha una,diuen, la espanyola.
Que ens queda d'aquell document sortit del Parlament el dia 30 de Setembre?.
Res, paper mullat, l'estatut es mort.
Ja hem fet front aquest 9 d'octubre al Cap i Casal del País Valencià, a l'odi que destilen els nacionalistes espanyols ,aguantant els seus insults.Gent que no ens poden veure però que mai voldran que marxem...curiosa la situació.
Però encara poden adobar més la amanida, i també ens haurem d'empassar, com cada any, el 12 d'octubre, dia de la raça,...(jajaja, quina raça?, ignorants...). Militars al carrer alardegant de ves a saber quin honor.Manifestacions de caire feixista,nostàlgics de règims decrèpits i antidemocràtics,recordant com es va fer gran "espanya", de la única manera que ha sabut, a sang i fetge ,passant per sobre de pobles sencers, portant-los a quasi la desaparició i imposant la "seva raó" de conqueridor.

Aquí, a la meva ciutat, ja fa 14 anys, que la gent d'ERC li fem "Botifarra" al dia de la espanyolitat, dient que no tenim res a celebrar, i ens trobem per recordar qui som amb una botifarrada popular que ja acull cada any a més de cinc-centes persones. Els anys ens han anat donant la raó, i penso que si la gent del carrer, la base , fa el que fa organitzant actes de protesta pacífica en contra de la barbàrie que representen els fets que alguns celebren, ara és hora ja de que els dirigents que hem votat entre tots per que portin endavant el nostre País, donin un cop de puny a sobre la taula.
Potser ja n'hi ha prou, no?
Ni que sigui per dignitat, no podem de cap manera empassar-nos cap cullerada més d'aquest plat.
Catalunya no és una titella en mans de qualsevol, al darrera i té un poble que ja està fart, de que el robin l'insultin i el menyspreïn.

Companys per Dignitat Nacional, Independència JA!!!!

La vida continua

Aquests dies han estat especialment durs per la meva família i per a mi mateix. Ens ha deixat el meu Pare. D'una manera sobtada, ràpida, sense poder reaccionar.
Aquestes situacions et fan pensar en el fet de com passa el temps i de com, a vegades , se't pot acabar de cop.
És per això ,que veien l'efímera que arriba a ser una vida, els que creiem en la independència de la nostra Nació, hi dediquem tot l'esforç del que siguem capaços , per que els qui no arriban a veure-la , tinguin la seguretat de que els que encara hi som , i lluitarem fins a aconseguir-ho.
La tristesa m'envaeix, però m'esperona per seguir lluitant en el que creia el meu pare, la llibertat de la seva terra.

Salut i independència

Cataluña Radio

Dir d'entrada, que agraeixo profundament el treball realitzat tant d'en Josep Cuní, com després del nostre amic Antoni Bassas, crec que la seva tasca de poder crear una ràdio realment nacional, i que ens la sentíssim nostra, hi tenen molt a veure, en temps i circumstàncies diferents, però crec que s'ha de ser just hi dir les coses com són.
Quan aquest estiu ens deien que l'Antoni Bassas deixava Catalunya Ràdio per desavinences en el projecte sobre la nova temporada, la veritat primer em va sobtar, però mesell de mi, vaig interpretar que a tot arreu amb el temps, i catorze temporades ja era una bon temps,la renovació ha de ser necessària. Per tant, d'entrada no vaig trobar malament, que en cas de no entesa , la direcció de "la nostra" , decidís cercar alternatives. En el moment en que es va pendre la desició de fer el recanvi d'en Josep Cuní, també recordo que hi va haver molta polèmica, ja que ens deixava una persona consagrada i es donava pas a un jove que fins aleshores se'l coneixia per les retransmisions "futboleres" del barça amb el mestre Puyal.
Però varem donar els cent dies de gràcia, i després l'any de gràcia i després...
Han passat moltes temporades i s'ha demostrat que el relleu no va ser dolnet i que l'Antoni, ha sabut estar a l'alçada que li demanava una ràdio Nacional. Sempre respectant la pluralitat,(si ja sé que amb alguna ombra),però sempres tenint clar que treballava per una ràdio Nacional.
M'agradava escoltar allò de "Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya"...

I aquí ens arriba la Neus Bonet..d'entrada vaig pensar, deixa-la que treballi i li donarem també els cent dies de gràcia.
Però no ha pogut ser.
Primer cop d'efecte: desapareix "la ràdio nacional de Catalunya" , per un "la ràdio que fem entre tots". Però que s'ha pensat aquesta senyora!!!, no hi ha cent dies de gràcia per una persona que renuncia d'entrada a proclamar sense cap mena de por el que és i representa "la nostra".
Segon: no hi ha dubte que el terennà, el to i la manera d'entrevistar no arriba ni a la sola de la sabata dels seus antecessors. Com deien alguns, a RAC1 ja tenen la nevera plena de cava, ja que el declivi de Catalunya Ràdio, és totalment inevitable.

Molts de nosaltres ja hem fet el canvi. A pesar de mal que ens fa abandonar la emissora que ha estat referència als Països Catalans, hem hagut de donar aquest pas realment dolorós.
Hem canviat d'emissora, en el meu cas a RAC1 a on deixant a part al grup al que pertany, hi que hi tinc profundes diferències que com s'han de fer i tractar les coses, hi treballen periodistes de renom contrastat...curiós MOLTS, TOTS i contem els que protagonitzen els espais "prime time2 sortits de Catalunya Ràdio, parlo d'en Basté,en Solé,Manel Fuentes,etc.
La graella de Catalunya Ràdio és infumable,tant en contingut com en horaris.
Sembla que el projecte del psc de convertir la ràdio nacional de Catalunya en una espècie de Cadena Ser, va per bon camí.
També em queda clar que la "oferta" que se li va fer a l'Antoni, ja era feta en uns termes, que MAI acceptaria.Es tractava de posar fi, fos com fos, a la folla carrera nacionalista dins de la casa,
de carregar-se la crosta nacionalista.
Brut molt brut, però de ben segur que amb el temps s'anirà sabent tot.
La baixada d'audiència s'anirà veient, fins ha arribar al punt que els mateixos directius profetitzaven..."potser deixarem de ser la cadena més escoltada...deia el Sarsanedes".
Mai tant aprop de la realitat.

Em sap greu veure com el terrós de sucre es desfà entre les nostres mans , i els representants independentista que formen part del govern, ja no dic que no facin res, es que ni tant sols DIUEN res.
És en aquests moments en que s'ha de treure muscle, i pel que sembla els hi fa falta moltes hores de gimnàs.

La lluita continua

Salut i independència

Bon començament de curs

Les setmanes passant volant. I aquesta més, almenys a casa meva, finalment ens hem decidit a canviar les portes de casa. Noi quin enrenou! portes d'habitacions, cambres de bany, despatx..,raconet, per que és super petit,...cuines i menjador. TOT FORA. I és clar merder assegurat. Pols per tot arreu , escombres amunt i avall, no tinc, no tenim temps de res.Ara a muntar les noves, de nou merder, sort que ara ja no es pot comparar.
Nens a l'escola. Curses de bon matí, a la feina després i quan tornes a casa...una altre vegada les portes...Ara ja en tenim de posades,encara queden cosetes, però en una reforma ja ho sabeu, les coses no queden sempre com un voldria...ara haurà de venir el pintor...
Millor acabar agafant-s'ho amb bon humor i esperar que el resultat final sigui el que més s'ha sembli al que recordaves en la teva ment quan vas començar l'aventura.
Això, però , m'ha portat ha quasi no seguir res de res del que passava fora. A vegades quedes parat del poc que costa quedar "out" sense adonar-te.
Però el mon segueix girant, i la veritat,avui que he tingut un moment per poder posar-me al dia, ni que sigui una mica,...renoi!! hauré de pair una mica més i deixar anar els meus pensaments durant els propers dies, per que hi han coses que a un ja li començant a costar d'entrar a la "mollera", no se si per l'edad, o per que la paciència d'un comença a arribar al límit natural. Tal com deien abans a casa, doncs que ja en tenim la pipa plena collons!

Quan tingui les idees clares, i ben posadetes, començaré ha despotricar de tot una mica.
Ara a descansar de la dura setmana escolar-portera que hem tingut tota la família.


Salut i independència

Estat Propi, únic camí

Els esdeveniments que van sorgint aquests dies, i a una velocitat de tgv, fan que opinions que tenies, i deies que amb els anys et donarien la raó , ara amb qüestió de dies ja t'han passat per sobre.
El TC es carrega la consulta popular no vinculant del Lehendakari Ibarretxe. El conseller Ausàs, ja comença a témer que això pugui repercutir en la llei que està desenvolupament des de el govern.
Queda clara la estratègia de l'estat espanyol, i no és altre que la de pactar els temes d'estat amb el PP.
Objectiu, els nacionalismes perifèrics. La maquinaria estatal amb la connivència de la dreta feixista espanyola del PP, intentaran de totes, totes, carregar-se a Ibarretxe, enfrontant-lo amb el sí del mateix PNB. I el següent o millor dit, en paral·lel, serà la retallada més que cantada de l'estatutet català. Ens podem quedar ben primets, després de passar pel segón ribot espanyol.
Però sembla que hi ha cada vegada més moviment de la gent del País.
Fins hi tot, editorials com la de l'Avui, parlen sense embuts de que potser ja n'hi ha prou.
La societat surt al carrer demanant estat propi, i després de tot el que s'està veient aquesta societat creixerà com l'espuma. Ja hi ha gent que diu, que la disminució de senyeres al balcó és directament proporcional a l'aparició d'estelades als mateixos llocs.
S'engegan campanyes per demanar el dret a l'autodeterminació a Brusel·les.
També per convocar consultes des de els Ajuntaments.
Èxit de la campanya de la Comissió del centenari de l'estelada...

Tot això està molt bé però encara no és per tirar coets, el que queda clar és que haurem d'acabar tallant amb l'estat espanyol molt més aviat del que ens imaginem. Aquells que volem la independència abans del famós 2014, se'ns presenta una sèrie de fets que pot fer que realment pugui ser així.
Darrera la retallada de l'estatutet ha de venir el fracàs d'aconseguir un bon finançament, resultat cantat, per si algú encara no ho té clar.Tot això sota un entorn de crisi econòmica, que han i estan patint les classes més populars.
Tenim un estat i està en contra nostre, per tant, hem de preparar a la societat per un conflicte obert amb l'estat espanyol.


Salut i Independència

Unitat, a pesar de tot

Estic moderadament content. La mobilització a les manifestacions convocades, per part de la societat civil ,l'esquerra extraparlamentària i ERC,varen tenir una gran acceptació.
La convocatòria anual a l'ofrena al monument de Rafel Casanova, encara que de caire institucional, i per tant, "controlat" per l'establishment polític, aquest any també molt participada per una munió d'entitats que hi van voler participar,també va ser reeixida,sempre exceptuant la aparició de partits espanyols que només fan que provocar al personal.
També destacar l'èxit,(crec jo), de la campanya endegada per la Comissió del Centenari de l'estelada.Més de cent ajuntaments s'hi van adherir i molts d'altres varen fer actes al marge,per la impossibilitat de aprovar la moció al consistori.
Però em queda un malestar estrany a l'estomac. Fets com els que es reprodueixen cada any al Fossar, en contra dels INDEPENDENTISTES, d'ERC i JERC, em provoquen una tristesa immensa.
Veure com altres independentistes, bandejant,insultant a militants de les jerc, i que després de marxar, els hi retiren les flors que hi havien deixat,francament crec que és una falta de respecte que no m'entra al cap.
La única diferència que hi ha entre "uns" independentistes i els "altres", senzillament, és que uns creuen que per arribar a la independència s'ha de fer des de dins, i els altres no.Per això uns formen part del govern i altres són extraparlamentaris. Però, si us plau, tots volem el mateix, que és la independència dels Països Catalans.
Uns hi treballen d'una manera i els altres opten per camins diferent,però això no pot ser l'excusa que ens enfronti . Només la unió de tots ens farà forts.
Molts de nosaltres, anys enrera formàvem part de moviments com el PSAN o l'MDT,i amb el temps hem vist que ens agradi o no , ho entrem en el joc democràtic, com fan altres al mon,penso amb Quebec,Escòcia,Kosovo,etc,etc, o no hi haurà manera d'arribar enlloc.
L'objectiu ha de ser la independència, i això demana sentit comú i unitat. Quan siguem independents,serà el moment de que cada grup independentista,busqui el seu espai social. Ara l'únic que fem és donar la raó als espanyols i als botiflers de veritat, de que som uns irresponsables que només ens agrada la agitació i la destrucció per la destrucció, a més, entre nosaltres.
La llibertat del nostre País no l'aconseguirem fotent-nos crits, cops i insults entre nosaltres.
No ens equivoquem d'enemic. El País no ens ho perdonarà mai.

República i Independència

Ridícul espantós de l'Alcalde d'Igualada

Aquí us deixo un petit recull de fotografies, que vaig fer el dia 10 al vespre, alhora que es feia l'acte organitzat per ERC Igualada, a la plaça de l'ajuntament.
Davant la impossibilitat de poder penjar-la a l'ajuntament, ERC Igualada decideix fer un acte de reconeixement al centenari de l'estelada.
En Joan torras, cap del grup municipal a l'oposició llegeix el manifest de la Comissió del Centenari.











Fins aquí cap problema, varem estar vigilats en tot moment per la policia local, però en cap moment van intervenir, cosa d'agrair, ja que mai i va haver ànims de fer res que no fos normal.
També a la part posterior de l'edifici de l'ajuntament, a on dona la finestra del despatx del grup municipal d'erc,també i lluïa l'estelada.
En aquest moment és quan comença el conte de por...
Es veu que l'acte no va agrada al "molt Il·lustre" alcalde d'Igualada, per que, digue-m'ho , amb finesa,amb un caràcter fort, obliga al caporal de la policia i alguns numeros més, a entrar per la força al despatx d'erc, i arrencar l'estelada de la finestra...Si no fos per que estem en el segle XXI, em pensaria que tornem als anys foscos de la dictadura, ara però, portada pels socialistes, aquests que diuen ser plurals.
Nosaltres hem de respectar la espanyola, però ell no té per que respectar la independentista.
Igualada que en el seu moment va ser far de Catalunya a l'hora de defensar la republica i l'estelada,ara es veu inmers sota un govern que recorda temps passats.

Companys la Lluita continua.

Salut i Independència

Reagrupament Independentista

Ja feia dies que se'n parlava. Finalment en un comunicat al diari Avui, el "nen" a vist la llum. Ha nascut, d'una fusió, un nou corrent dins d'ERC, Reagrupament Independentista.
Carretero-Uriel, Uriel-Carretero, crec que això és bo per esquerra, ho crec sincerament. Carretero segueix fidel als seus postulats, i dona confiança a la gent d'esquerra independentista.Uriel i els seus, demostren no ser el que deien molts, un submarí d'en putxi.
La idea de sumar, per aconseguir que l'eix nacional sigui el que marqui la estratègia d'ERC, sembla agafar definitivament cos.
Comencem a sumar, ja s'arriba a més del 40 % de la militància,però això no es pot quedar aquí. La gent de la nova direcció, que va acceptar les línies vermelles marcades per reagrupament, s'ha de moure. I s'ha de moure ja, amb tranquil·litat, amb discreció, però s'ha de moure per cercar possibles sinergies.
Si no aconseguim que la majoria s'integri, i aquesta fusió només serveix per adquirir quotes de poder davant dels propers congressos , mala roba hi haurà al teler.
Senzillament, que un moviment en fals pot portar pel pedregar el que queda de partit i els pocs votants que encara ens poden veure com a alternativa real.
Sabem que sempre estem a la diana dels mitjans de comunicació, i per tant, de tota aquesta púrria d'articulistes que viuen de carregar-se ERC, faci el que faci.
Per tant, molta prudència, que la fusió ens porti al màxim en les aspiracions independentistes.
Tot té un temps, i per això crec que el silenci de les dues corrents durant aquests mesos, ha enfortit ERC davant dels possibles votants. Ara, aquest nou moviment ens pot portar a guanyar vots entre els nous independentistes, que creixen cada dia, i recuperar possibles ex-votants.Però tot això s'ha de fer pensant en que el País necessita veure en ERC, un partit com alternativa clara,estable i real, i no com sempre, una olla de grills.
Com diu en Carretero ERC ja és un partit gran,per ara hem de ser un partit de majories.
La responsabilitat de la militància ens ha de fer un partit majoritari a Catalunya.
M'agrada veure aquests moviments. Crec en Carretero i el seu ideari,crec en gent com l'Elisenda, en gent com l'Hector López,o el mateix Uriel però també m'agradaria creure en gent que ara està a la direcció, sumant esforços per fer d'ERC el partit hegemònic de l'independentisme als Països Catalans.
Haurem de seguir d'aprop a partir d'ara, com sempre, tot el que passi al sí del nostre partit.

Amunt ERC!!!


Salut i Independència

Barça,Barça,Baaaaaaaaarrrççaa....???

Ja hi tornem a ser, l'espanyol es presenta a la Copa Catalunya,(la nostra), amb 7 jugadors del primer equip, això d'entrada no ens diria res si el barça, el nostre barça, el que diu que és més que un club,no es presentés amb un equip de tercera...
L'espanyol ha demostrat tenir sentit de País,tenir respecte per la gent de Sant Carles de la Ràpita, que quasi mai pot veure en directe a les estrelles de la lliga espanyola, i també tenir respecte pels rivals esportius i per la mateixa competició.
Un deu per l'espanyol, ha sabut estar a l'alçada. Un zero al barça, i no em valen excuses de mal pagador, com el tema lesions,massa partits, etc,etc. En Guardiola i el seu Cap en Laporta, s'equivoquen i molt,no és d'aquest manera que es demostra el seu catalanisme,tant defensat per molts de nosaltres a la catosfera.
Ens estarem equivocant???

Salut

La veritat recau en mi..

Hi ha situacions en que la dignitat personal hauria d'impedir que passessin coses com les que es van poder llegir ahir al diari Avui.
L'entrevista a ex presidents, deuen fer-se per intentar vendre més diaris,però la veritat el que fan, és un flac favor al País.
Reconec no haver votat mai a ciu, però sempre vaig considerar al Sr. Pujol, el meu President.
El seu carisma,la seva manera de fer,el feia una persona que es feia estimar pel poble, ho reconec.
Però el que no pot ser, és que se li donin plataformes des d'on puguin dir el que els hi sembla,pel sol fet de ser el que van ser
El Sr. Pujol pontifica sobre l'actualitat, saben la ascendència que té encara en molta gent del País, i no crec que sigui el paper que li toqui fer, ara que ja no "és" ningú en el mon polític, si és veritat, encara és president de ciu, però més decoratiu que altre cosa, o almenys això és el que pretén en Mas.
Crec que declaracions, siguin del caire que siguin, ja que en els últims temps hi han declaracions de l'expresident, que si les hagués dites quan era President, crec que molts no ens ho haguessim cregut...el president se'ns torna nacionalista!!, doncs crec que són comparables a las que pot fer altres expresidents, com Aznar,Gonzalez, o les que pugui dir Pascual Maragall.
Tots ells van tenir el seu moment, que ara ja ha passat. Si vol ajudar al seu partit, o al País, no crec que sigui el camí.
Potser el que vol és recordar,subliminalment, que amb ell el País anava millor?, la situació actual que ell mateix critica, no neix en el moment en que ell surt de la Generalitat, ja fa temps, molt temps que el País va enrrera, el que passa és que ara ja hem arribat a una situació, en la qual si no hi fem front, el futur el tenim francament negre.

Sr. Pujol, ajudi al seu dofí a fer-se gran, a que assumeixi un País sobirà, i que s'ho cregui. No es dediqui a pontificar per quedar al final bé amb tothom i no haver dir res al final.

Salut i Independència

Més que mai,...reivindicació

Així de senzill,
Encoratjo a tots els patriotes dels Països Catalans, a fer l'homenatge que es mereix la nostra estelada. Afegim-nos a la campanya de la "Comissió 100 anys d'estelada",i a més d'onejar a molt ajuntaments, fem onejar les nostres senyeres estelades als nostres balcons tota aquesta setmana, tant senyalada, i no solament el dia 11.

Jo ja ho he fet. La meva estelada lluirà aquesta setmana al vent, per que tothom sàpiga qui som, i que no ens amaguem de res.

Per la independència del nostre País!

I no oblidem sortir al carrer el dijous 11.

Salut i Independència

Marc, sense comentaris

Us deixo l'enllaç a un article al bloc d'en Marc que crec que és senzillament genial.

Perplex...

No, no va de política, o potser si, no se sap mai quan parles d'un "poder fàctic".Però estic perplex , la moguda que hi ha a can Culé no és normal.
Després de sortir, jo diria, que més que tocat de la moció de censura i que li plegués la meitat de la directiva amb el Sr. Soriano al capdavant,ara m'assabento de que el president "decideix" prescindir dels serveis de set directius més segon parla l'avui .
M'agradaria que algú m'expliqués que està passant a la casa gran del culerisme, de veritat.
Per un cantó els diaris i mitjans de comunicació criticant l'actitud superba i prepotent, del Sr. Laporta, titllant de neteja ètnica contra la directiva ,o estàs amb mi o estàs en contra meva...
Per l'altre,no paro de llegir "post" als fòrums,de persones que diuen "endavant Jan..." "Jan et volen fotre fora per que representes el catalanisme", articles posant a parir el promotor de la moció...

QUE PASSA AQUÍ????

Algú amb un mínim d'imparcialitat em pot explicar que collons passa a can Barça.
Soci o no, (ja m'agradaria), el barça representa molt més que un club, per als que ens considerem independentistes i que creiem en el barça per donar-nos a conèixer al mon.
Però en els últims temps, només veiem que foscor, boira baixa....

Algú i pot posar una mica de llum???

Visca el Barça i visca Catalunya!!!


Salut i Independència

Setembre!!

L'opi del poble ja s'ha posat en marxa un any més. La gent estarà una altre vegada més pendent del fitxatge de torn, o de si el seu equip guanya o no,no se ben bé quina copa,...
Els preus no paren de pujar, cada dia tenim més problemes per arribar a final de mes, tindrem problemes tant o més grossos,amb el tgv, a Barcelona i a Girona,ens tombaran el poc que queda d'estatutet,ens fotran amb el finançament...però no passa res, el meu equip guanya, o és igual, és dels últims i això em fa patir tant, que ja no recordo el que em costa un quilo de pa, o comprar el material de l'escola pels nostres fills.
Ja se sap, el setembre,ens porta a una espècie de paranoia col·lectiva que no ens permet veure més enllà. Per acabar de reblar el clau, i després del frustrat intent, per part de l'apèndix socialista, de que el ZP donés explicacions del "que pasa con lo nuestro", ara el salvador-mentider de la pàtria vol presentar-se al congres, per explicar a tots els espanyols, com pensa salvar-nos, fent aquell jocs de mans que als catalans ens té ja acostumats.

O no,...potser tot això aquesta vegada no passarà?, almenys a Catalunya, als Països Catalans, la societat dirà prou?, que n'estem farts de pagar, que n'estem farts de treballar per acabar el mes patint?,que n'estem farts de polítics que només pensant en els vots i els seus sous, i de que "aqui no se mueva nada",serem capaços de plantar cara a l'estat, per poder dir prou?

Vull creure que la societat de la nostra Gran Nació, sabrà dir prou, això sí, amb els nostres polítics davant, donant la cara. Han de ser ells els que estiguin a primera línia, com la infanteria, la societat ha d'estar preparada pel conflicte estat-Catalunya , i després la resta dels nostres territoris, però els nostres polítics més.

Sembla que el conflicte al País Basc, ja ha començat.Les conparacions sempre són odioses, però encara que en situacions polítiques molt diferentes, ara falta que nosaltres,sapiguem també estar a l'alçada que ens demana la història. Estem en un atzucac, i ens en hem de sortir.
Tenim clar, hem de tenir clar!!!, que l'única via és l'alliberament nacional, i això passa per internacionalitzar el conflicte amb l'estat opressor.
Queda clar que per part de l'estat, no es mourà res. Govern,partits,entitats i a la societat civil, ens toca moure fitxa.
Molt aviat el país ens demanarà sacrifici i patriotisme.Espero que estiguem a l'alçada.

Si tornem a adormir-nos, que és el que espera l'enemic, ja veig a alguns fregant-se les mans....


Salut i Independència

Oblit olímpic

Llegia ahir l'última entrada al bloc, que ahir hi deixava l'actual vicepresident del govern català. Parlava de l'esport en general i de les medalles aconseguides en aquestes últimes olimpíades en particular.
Deia, ell, que els esportistes catalans, residents o formats a Catalunya, havien assolit fins a nou medalles,...i que bla,bla,bla,...

La veritat és que amb articles com aquests, us ho asseguro, no arribarem mai a la nostra anhelada independència si depenem de personatges amb llacunes tant profundes com aquestes. Ja que si un alt dirigent d'un partit independentista,que defensa la Nació Complerta, "s'oblida", de la resta dels nostres, la seva credibilitat serà nul·la, a no ser ,es clar, que parlés com a vicepresident d'un govern en coalició,(com li agrada dir a ell),excusa que fa servir per parlar amb el to que agrada als sociates.
Però no ho feia en un diari, o en una nota de premsa de govern,...ho fa en el seu bloc personal, que no ho oblidem, penja del la estructura informàtica d'ERC, i no de la Generalitat.

Crec, fermament, i em dol de veritat, que és un article amb un enfoc totalment erroni,que porta a la confusió a la majoria dels independentistes, que creiem en uns Països catalans, i de retruc en la credibilitat que pugui acabar despertant el que fomenta aquest tipus d'ideari.
On és aquell líder carismàtic que a tots ens va embadalir? ,on és aquella aferrissada defensa del nostre territori?,on és l'actitud ferma davant de qualsevol enemic,el tingui davant o com a soci de govern?.
Es pot arribar a entendre que dins d'un govern s'han de mesurar certes actuacions, però no puc pair de cap manera que també es faci en l'entorn del partit. Dins d'ERC no hi ha matisos alhora de la defensa, en tots els camps, dels Països Catalans!.

Figues d'altre paner són els que sí parlen de Nació i de medalles als Països Catalans.Com sempre en Víctor Alexandre,parla sense embuts. Reconec, que no sempre estic d'acord amb les seves teories,(sempre legítimes),i anàlisi que fa de la nostra realitat,però en aquest article, penso que la clava.

Per tant, recordar-li al Sr. Carod que, encara que sigui amb la samarreta espanyola,que no ens agrada,que creiem que és sota la nostra senyera que han de participar,que no dubtem de que serà més aviat que tard que ho aconseguirem,els participants olímpics de la nostra Nació varen assolir dotze medalles de les divuit que en total portaren al final a l'estat espanyol.
Recordar també, aquells qui per no poder defensar la samarreta catalana ho varen fer amb altres que no fossin la espanyola, per coherència als seus pensaments.
Un reconixement molt especial per ells.


Salut i Independència

P.S. No puc deixar de tancar els pensaments d'avui, sense deixar-vos l'enllaç de l'últim article d'un Gran Patriota,en Joan Carretero, a on torna ha deixar clar, si és que la cosa ja no ho estava prou, cap a on anem.

Saura desautoritzat, Corbacho....

Sembla que la unitat del front català torna a agafar consistència.
La reunió de govern d'ahir ha servit per posar al seu lloc als senyors d'icv. Qui negocia el futur d'un País és el govern, i no un diputat a Madrid.Les recriminacions el hi han caigut per tot arreu, els conseller d'ERC , han agafat en Saura i l'han posat al lloc que li pertoca, que és a la cua del govern. Ja està bé de voler sortir als diaris i de voler fer no se ben bé que. Els Eco-psoe es volen desmarcar dels pares però ni això han sabut fer.
La política demana moments, i ells han triat el pitjor de tots. Esperem que a partir d'ara facin el seu paper,tal com diu aquell, "calladet estàs més mono".
Per un altre cantó llegim declaracions del que va ser President de la Generalitat, Jordi Pujol, lloant l'actitud del govern (Montilla,Castells) davant del govern espanyol, i també posant en dubte el fet (que assegura Corbacho),de que acabin votant els pressupostos.
L'únic que ens fa falta ara, és que es mogui el psc, posant al seu lloc amb més contundència del que ho ha fet fins ara, al ministre espanyolista que tenen destinat a Madrid, el Sr. Corbacho.
La unitat demana fermesa, i això es demostra amb fets.
Es pot entendre l'actitud del psc amb la postura del si però no...?
La estratègia política fa estranys amics, i ara el que interessa, és que Catalunya en surti ben parada en el tema del finançament.
El psc haurà d'acabar triant entre Catalunya i el seu partit.
El paper d'ERC com agent aglutinador de l'esquerra i el centre dreta a Catalunya, ha de ser el referent en l'estratègia política de les properes setmanes. El protagonisme ja arribarà quan sigui el moment, i serà aleshores quan s'hauran de recollir fruits.
La lluita per que les línies vermelles marcades a l'últim congrés a Barcelona siguin una realitat serà dura,però ERC no pot defallir.
Estic segur que tant simpatitzants d'en Carretero, com d'en Putxi o en Carod saben que em d'anar a una, i per això, la prudència en uns casos i el silenci en altres han d'ajudar a que Catalunya surti reforçada de tot això i de rebot ERC.
De totes maneres el que ha de quedar clar a la direcció d'ERC, és que si el Front es desfà per que els socialistes cedeixen a les escomeses de l'estat enemic, s'hauran de moure ràpid i amb les idees clares.
Deixem doncs que en aquest propers dies, ens presentin el document base per poder treballar davant d'un enemic que segur, serà dur de rosegar.
De veritat que m'agradaria veure per un foradet les reunions que han de venir i viure en directe tot allò que fa que l'olla bulli. Dels nostres, (tots), dependrà que el caldo d'aquesta olla sigui prou espès com per nodrir un País que cada dia li costa més arribar a final de mes i que des de Madrid,encara volen seguir xuclant tot el que poden.
Un bon finançament pot ser l'eina necessària per poder accelerar el procés sobiranista.
Allò que també defensa ERC, la creació d'espais d'estat, doncs bé, el finançament , pedra clau.
Prou de que ens fotin!!!!
Ah! i recordar a tothom, que l'únic que s'està defensant és allò que diu l'estatutet. Els independentistes volem fotre el camp d'aquest estat el més aviat possible.
Si hem de fer algun pas entre mig el farem, però el dret a autodeterminar-nos ha de ser el pas següent.



Salut i independència

Diada Nacional de Catalunya

L'11 de setembre d'aquest any és especial,ha de ser especialment reivindicatiu.
El cor i la sang ens ho demana.
S'apropa la Diada Nacional del Principat.Moltes són les campanyes en marxa, però el que també s'ha de moure és la societat.
Hi ha convocada una manifestació per la Plataforma Sobirania i Progrés,a la que s'hi ha afegit la Plataforma pel Dret de Decidir, i espero, que moltes entitats i partits polítics,també s'adhereixin, per fer pinya i aconseguir que siguem molts al carrer aquest dia.
El dia no serà el millor, ja que venen quatre dies de festa i costarà convèncer a la gent de que el dijous a la tarda surti als carrers de Barcelona ,per fer veure als espanyols que n'estem tips, i que la paciència s'acabat.
Per tant, tenim molta feina a fer, hem de treballar per convèncer a amics, coneguts i saludats de la necessitat que tenim de que hi siguin presents.
"Som una nació, volem Estat propi", a partir de les 17:00 a la Plaça Urquinaona de Barcelona, aquest és el lema que presidirà la manifestació.
Al·licients per anar-hi, ja ho sabeu, com diu en Marc al seu bloc "l’autonomisme està esgotat, que el marc jurídic i polític espanyol no permet avançar en l’autogovern ni assegurar el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i que l’exercici del dret d’autodeterminació per a constituir-nos en un nou Estat Europeu és inajornable."
Tot el mon blocaire que s'en faci ressò. Necessitem tots els altaveus al nostre abast per poder arribar el més lluny possible.
S'ha d'aconseguir que la convocatòria sigui un èxit.

Esperem, pel bé del nostre País que la reacció de la societat, sigui un toc d'atenció davant l'actitud del govern espanyol i també per que els partits catalans no es "perdin pels passadissos " de Madrid.

Salut i Independència.

Finalment s'acabat

Després de tants dies olímpicament espanyols, la veritat és que ja tenia ganes de que s'acabes.
Si almenys haguéssim vist algun gest d'algun esportista català defensant la seva autèntica nacionalitat, però res, anaven avisats amb represàlies directes del mateixos "capos" de la màfia esportiva espanyola. Ja se sap, la pela és la pela.
Us deixo en aquesta adreça un article que trobo molt interessant.


Salut i Independència

La Festa Gran

El que són les coses, la vida continua, i aquesta setmana, a la meva vila, com a moltes altres arreu dels Països Catalans, hi ha festa grossa.
La Festa Major ha arrencat aquesta setmana, amb els tradicionals pregons, (pels menuts i pels grans),activitats culturals,musicals,pirotècniques...
Fins aquí res a dir, les festes majors, ja se sap,agraden o no segons els gustos de cada persona.
Personalment, crec que la de la meva vila i capital de comarca,Igualada, té molt a millorar, però vull destacar especialment ,el munt d'activitats que fan des de fa ja cinc anys una munió d'entitats juvenils,gent a títol personal, grups d'amics,etc, molt activa que sota el nom de collon@da, s'han fet autènticament famosos a la comarca. El munt d'activitats, amb molta imaginació i poca pela que organitza'n, cada any tenen més ressò i més participació.Aquí teniu les d'aquest any. En un principi amb l'ajuntament en contra,típic de gent socialista amb poc sentit de l'humor i amb una majoria al consistori gràcies a dos regidors del partit més nacionalista de tots,el pp.Us aconsello que llegiu a la seva web l'apartat "història" Però el temps ha acabat donant la raò a la collon@da i a la societat igualadina, i l'ajuntament, potser no li agradarà, però com a mínim l'ha de tolerar.
Des de aquí encoratjo a tots aquests patriotes que volen que la Festa Major d'Igualada sigui diferent, que segueixi treballant com fins ara i que cada any en siguin més.

Però no tot són flors i violes, i a la capital de la comarca de l'Anoia el pacte psoe(psc+ic)+pp, 10+2, fa possible que des de ja fa temps la bandera espanyola onegi a l'Ajuntament tot l'any, fins i tot, durant la festa gran de la vila.Fins al moment, pactes amb ERC, almenys feien que durant l'any no n'hi hagués cap i que per les festes si penges una senyera com la que veieu al principi de l'escrit.





Vull resaltar la campanya que per segon any consecutiu, porta a terme la gent incombustible de bonrrotllo. Amb el suport de les entitats culturals de la vila i també d'ERC i CIU, fa que es visuailtzi en forma d'enganxina (com podeu veure a la foto),per tots els racons de la ciutat.
FORA LA BANDERA ESPANYOLA D'IGUALADA!!!!
Companys la lluita continua en molts fronts, però hi hem de ser a tots. Endavant la batalla només acaba de començar.

Salut i Indendència