Cataluña Radio

Dir d'entrada, que agraeixo profundament el treball realitzat tant d'en Josep Cuní, com després del nostre amic Antoni Bassas, crec que la seva tasca de poder crear una ràdio realment nacional, i que ens la sentíssim nostra, hi tenen molt a veure, en temps i circumstàncies diferents, però crec que s'ha de ser just hi dir les coses com són.
Quan aquest estiu ens deien que l'Antoni Bassas deixava Catalunya Ràdio per desavinences en el projecte sobre la nova temporada, la veritat primer em va sobtar, però mesell de mi, vaig interpretar que a tot arreu amb el temps, i catorze temporades ja era una bon temps,la renovació ha de ser necessària. Per tant, d'entrada no vaig trobar malament, que en cas de no entesa , la direcció de "la nostra" , decidís cercar alternatives. En el moment en que es va pendre la desició de fer el recanvi d'en Josep Cuní, també recordo que hi va haver molta polèmica, ja que ens deixava una persona consagrada i es donava pas a un jove que fins aleshores se'l coneixia per les retransmisions "futboleres" del barça amb el mestre Puyal.
Però varem donar els cent dies de gràcia, i després l'any de gràcia i després...
Han passat moltes temporades i s'ha demostrat que el relleu no va ser dolnet i que l'Antoni, ha sabut estar a l'alçada que li demanava una ràdio Nacional. Sempre respectant la pluralitat,(si ja sé que amb alguna ombra),però sempres tenint clar que treballava per una ràdio Nacional.
M'agradava escoltar allò de "Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya"...

I aquí ens arriba la Neus Bonet..d'entrada vaig pensar, deixa-la que treballi i li donarem també els cent dies de gràcia.
Però no ha pogut ser.
Primer cop d'efecte: desapareix "la ràdio nacional de Catalunya" , per un "la ràdio que fem entre tots". Però que s'ha pensat aquesta senyora!!!, no hi ha cent dies de gràcia per una persona que renuncia d'entrada a proclamar sense cap mena de por el que és i representa "la nostra".
Segon: no hi ha dubte que el terennà, el to i la manera d'entrevistar no arriba ni a la sola de la sabata dels seus antecessors. Com deien alguns, a RAC1 ja tenen la nevera plena de cava, ja que el declivi de Catalunya Ràdio, és totalment inevitable.

Molts de nosaltres ja hem fet el canvi. A pesar de mal que ens fa abandonar la emissora que ha estat referència als Països Catalans, hem hagut de donar aquest pas realment dolorós.
Hem canviat d'emissora, en el meu cas a RAC1 a on deixant a part al grup al que pertany, hi que hi tinc profundes diferències que com s'han de fer i tractar les coses, hi treballen periodistes de renom contrastat...curiós MOLTS, TOTS i contem els que protagonitzen els espais "prime time2 sortits de Catalunya Ràdio, parlo d'en Basté,en Solé,Manel Fuentes,etc.
La graella de Catalunya Ràdio és infumable,tant en contingut com en horaris.
Sembla que el projecte del psc de convertir la ràdio nacional de Catalunya en una espècie de Cadena Ser, va per bon camí.
També em queda clar que la "oferta" que se li va fer a l'Antoni, ja era feta en uns termes, que MAI acceptaria.Es tractava de posar fi, fos com fos, a la folla carrera nacionalista dins de la casa,
de carregar-se la crosta nacionalista.
Brut molt brut, però de ben segur que amb el temps s'anirà sabent tot.
La baixada d'audiència s'anirà veient, fins ha arribar al punt que els mateixos directius profetitzaven..."potser deixarem de ser la cadena més escoltada...deia el Sarsanedes".
Mai tant aprop de la realitat.

Em sap greu veure com el terrós de sucre es desfà entre les nostres mans , i els representants independentista que formen part del govern, ja no dic que no facin res, es que ni tant sols DIUEN res.
És en aquests moments en que s'ha de treure muscle, i pel que sembla els hi fa falta moltes hores de gimnàs.

La lluita continua

Salut i independència