dijous, 28 d’agost de 2008

Oblit olímpic



Llegia ahir l'última entrada al bloc, que ahir hi deixava l'actual vicepresident del govern català. Parlava de l'esport en general i de les medalles aconseguides en aquestes últimes olimpíades en particular.
Deia, ell, que els esportistes catalans, residents o formats a Catalunya, havien assolit fins a nou medalles,...i que bla,bla,bla,...

La veritat és que amb articles com aquests, us ho asseguro, no arribarem mai a la nostra anhelada independència si depenem de personatges amb llacunes tant profundes com aquestes. Ja que si un alt dirigent d'un partit independentista,que defensa la Nació Complerta, "s'oblida", de la resta dels nostres, la seva credibilitat serà nul·la, a no ser ,es clar, que parlés com a vicepresident d'un govern en coalició,(com li agrada dir a ell),excusa que fa servir per parlar amb el to que agrada als sociates.
Però no ho feia en un diari, o en una nota de premsa de govern,...ho fa en el seu bloc personal, que no ho oblidem, penja del la estructura informàtica d'ERC, i no de la Generalitat.

Crec, fermament, i em dol de veritat, que és un article amb un enfoc totalment erroni,que porta a la confusió a la majoria dels independentistes, que creiem en uns Països catalans, i de retruc en la credibilitat que pugui acabar despertant el que fomenta aquest tipus d'ideari.
On és aquell líder carismàtic que a tots ens va embadalir? ,on és aquella aferrissada defensa del nostre territori?,on és l'actitud ferma davant de qualsevol enemic,el tingui davant o com a soci de govern?.
Es pot arribar a entendre que dins d'un govern s'han de mesurar certes actuacions, però no puc pair de cap manera que també es faci en l'entorn del partit. Dins d'ERC no hi ha matisos alhora de la defensa, en tots els camps, dels Països Catalans!.

Figues d'altre paner són els que sí parlen de Nació i de medalles als Països Catalans.Com sempre en Víctor Alexandre,parla sense embuts. Reconec, que no sempre estic d'acord amb les seves teories,(sempre legítimes),i anàlisi que fa de la nostra realitat,però en aquest article, penso que la clava.

Per tant, recordar-li al Sr. Carod que, encara que sigui amb la samarreta espanyola,que no ens agrada,que creiem que és sota la nostra senyera que han de participar,que no dubtem de que serà més aviat que tard que ho aconseguirem,els participants olímpics de la nostra Nació varen assolir dotze medalles de les divuit que en total portaren al final a l'estat espanyol.
Recordar també, aquells qui per no poder defensar la samarreta catalana ho varen fer amb altres que no fossin la espanyola, per coherència als seus pensaments.
Un reconixement molt especial per ells.


Salut i Independència

P.S. No puc deixar de tancar els pensaments d'avui, sense deixar-vos l'enllaç de l'últim article d'un Gran Patriota,en Joan Carretero, a on torna ha deixar clar, si és que la cosa ja no ho estava prou, cap a on anem.

1 comentari:

Dessmond ha dit...

Però no era en Carod el que defensa la independència prescidint de la nació?. Ell està per una Catalunya espanyola si és independent.
D'altra banda, amb el tema de les seleccions, els independentistes fa dies que ens han estampat contra la paret. Ja han exhibit quin és el seu gran pla sobiranista en el terreny de l'esport. Acabar a la copa Amèrica llatinoamericana.
En fi, parla del que vulguis, però deixa estar l'esport si no vols deprimir-te.

 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació