Pressupostos Vetats

Sembla que esquerra al senat espanyol s'acabarà alineant amb ciu i tiraran endavant el veto als pressupostos espanyols.
Es veritat que ho aconseguiran amb l'oportunisme de sempre del PP, però això queda en segon lloc.
Crec que la postura dels partits nacionalistes catalans és la correcte. Varen presentar esmenes a la totalitat, i en vista de que s'ho volen acabar fent amb bascos i gallecs, el que toca és fer el possible per que es visualitzi, l'emprenyament amb el govern central.
Aquí els que queden fora de joc són els de sempre icv-eua-iu (uf!!), presenten esmenes a la totalitat que saben que no tiraran endavant, però quan tenen oportunitat de que la cosa sigui una realitat, els hi agafa la caguera i tots cap a sota el llit (socialista, per descomptat).
Ja no dic com queden els vint-i-cinc botiflers que varem posar entre tots a Madrid a les últimes legislatives.
No ne'm d'esperar res dels socialistes "catalans" a espanya.

De totes maneres, hem de tenir en compta que no deixa de ser una pataleta, ja que el tràmit parlamentari, farà que els pressupostos tornin al congrés, i allà siguin aprovats altre vegada pels mateixos, psoe,pnb,bng. Però crec que ni que sigui una pataleta política, s'ha de fer.

Sempre ens quedarà, el de sempre, que no sabem anar junts a defensar res.Els polítics catalans, i el primer de tots,el unionista Duran i Lleida, només pensan en interesos propis i no de País.

A seguir plorant..., i la crisi a sobre, i sense finançament, i sense...encara.


Salut

No hi ha manera

Nois, sembla que finalment el govern català (sic), ha pres la decisió de com més fem el ridícul, millor.
Ja no es tracta de nacionalisme de pluja fina, o de polítiques socials, o de ves a saber quina collonada iniciavitera, ara, el repte és portar al País al limit de ridícul més espantós.
Davant de problemes reals, com les ERO de Nissan o Seat, on la feina feta pel senyor Montilla, i el senyor Huguet ,(sic) és més aviat penosa, davant l'actitud del govern espanyol de no fer res per intentar no perdre més llocs de treball a canvi de que augmentin producció a les plantes que tenen aquestes marques a espanya, ens dediquem, a cesurar articles a diaris estrangers, en aquest cas l'economist. Diari que per cert no és que precisament sigui progressista, i per tant previsible en les seves anàlisis, tant polítiques com econòmiques.
Molt bé nois, ara direm als periodistes el que poden dir i el que no poden dir!.
Ens pot agradar més o menys el que diguin o facin els mitjans de comunicació, i ERC ho sap prou bé, ja que mai ha tingut cap mitjà (o quasi cap),al seu cantó. Si això ha estat un rampell d'algun conseller d'ERC, ja els hi val, ni la nostra pròpia història amb els mitjans ens serveix per aprendre?.
Ara bé, si això a sortit de la part sociate...esclar, ells, els sociates catalans i per extensió tota cosa amb tint espanyol, sempre han tingut amics als mitjans i no estan acostumats a llegir coses que els posin en lloc difícil ,(encara que no acabo de veure en quin lloc deixant malament a ningú o insulten a ningú),però el que ha fet el govern de la generalitat fa pena. Us enllaço la opinió d'en Partal, que crec que és prou clarivident.
El mitjans fan i escriuen el que creuen convenient, és la gent la qui tria a quin mitjà vol ser fidel, però no pot ser que un govern faci el que ha fet aquest
Sigui iniciativa dels socialistes o d'algun dels partits de la coalició al govern, el resultat ha estat nefast. Tothom a una "una pena,senyors una pena".

Senyors del govern català, dediqueu-vos a governar, ha intentar solucionar problemes, i no ha crear-en encara més.
Per favor , prou rucades!!!!


Salut.

Un bon cap de Setmana

Aquest passat cap de setmana, varem anar tota la família al poble del meu pare. A la Garrotxa , a Besalú, per mi , suposo que deu ser normal, el poble més bonic del món.
Abans hi anàvem tots, ara i anem a veure al meu pare, que va decidir passar a l'altre cantó, buscant la tranquil·litat d'aquest llogaret. Ara fa una mica més d'un mes que ens va deixar, i de veritat que necessitavem tots plegats anar-hi.
Però la visió que en tenia d'aquest indret, de sobte, encara la vaig veure més magnífica,més bella més radiant.
Les històries que m'explicava el meu pare de petit em venien al cap una darrera l'altre, passejant pels carrers estrets, passant per les diferents places, a on s'aixequen esglésies imponents, i per descomptat passejant pel pont fortificat,que diuen, ni se sap el seu origen, famós arreu.
Aquest diumenge, va ser un dia típic de tardor, una mica de vent, més aviat fred, un cel negre i l'aigua que no ens va deixar durant tot el dia.
Aigua, doncs sí aigua, durant els meus 42 anys de vida, només havia pogut imaginar-me el riu Fluvià baixant com baixava ,de quan m'ho explicava el meu pare, que sempre deia que l'havia vist baixar a tot l'ample del pont, que hi pescava i que si banyava amb els seus amics. Ara ja no hi és, però com si volgués dir-me alguna cosa, va fer , almenys així ho vull creure, que pugues veure amb els meus propis ulls aquella meravella que baixava de les muntanyes i que travessava el poble amb una força i una bellesa quasi màgica.
Ha estat un cap de setmana màgic. ens ha anat a tots com mai, la meva mare, la meva dona i els meus fills, han pogut veure una estampa, espero que no irrepetible, d'aquest meravellós poble, que porto molt a dins del meu cor. Encara que físicament no hi naixes, me'l sento meu. En sóc molt orgullós d'on venen les meves arrels. Espero poder transmetre aquest valors de la millor manera posible als meus fills,tal com va fer el meu pare.
Al meu facebook hi he obert un àlbum a on recullo l'última vegada que hi vaig estar amb el meu pare i també aquesta primera estada sense ell.
Estimar el País sens dubte, s'hereta...saber estimar el que tens, d'allà on vens, les teves arrels, i que això et faci fort per defensar encara més, el futur del teu País.
Per tots els que ens van deixant, i que no poden veure realitzat el somni d'una Catalunya lliure i sobirana, federada amb les altres nacions de parla catalana, treballo cada dia, aportant el granet de sorra que porti, almenys, a que els que ens han de precedir el puguin viure.

Salut Companys, la lluita continua.

Demagogia a tot trap

Ja hi tornem a ser. Una notícia que surt des de el "foro" i per més senyes des de la caverna mediàtica feixista espanyola, digui's ABC, amb tota la mala intenció de provocar la desacreditació de les institucions Catalanes, i ho aconsegueixen , quasi tothom a picat.
Que si la tele, que si la tauleta, que si la crisi. Això és el que volien els espanyols, que ens dediquessim per enèsima vegada ha reventar-nos entre nosaltres. Una pena, de veritat.
Aqui us deixo alguns links que parlen de fins a on podem arribar:

tribuna, Saúl Gordillo,

Potser que ens dediquem a treballar i no a fer cas del que diuen , com sempre els de madrid, només per fer-nos mal entre nosaltres.

Per cert, heu llegit el que surt avui en portada al ABC???
Si voleu també el fotem a parir...


Salut i Independència

Missió complerta

Si senyor, després de fer l'impossible per part d'alguns, per arribar al que han mal anomenat front comú, la careta de cada un ha anat caient.
S'ha de dir que estic fins a un cert punt intrigat amb ciu, ja que de moment, i pressions d'unió a part, s'han mantingut ferms en la posició de no donar suport a uns pressupostos lesius per Catalunya, me n'alegro. Per la seva banda ERC segueix complint amb la estratègia marcada i també votarà en contra d'aquests pressupostos. Els qui no s'hi juguen res, els dels tomàquets, també s'han afegit al carro de la raó que ens assisteix. Ai però!, sempre hi ha d'haver un però, i aquí el tenim. la careta de l'apèndix català socialista ha acabat caient, encara que el senyor Zaragoza vagi dient que encara no han decidit res sobre el seu vot final.
Els sociates espanyols tirarant endavant el pressupostos del senyor Solves gràcies als 25 botiflers socialistes, no us enganyeu.
El mèrit no és dels "altres"nacionalistes, bascos i gallecs. Ells només aprofiten l'avinentesa de sempre. Ells saben que els catalans MAI arribaran a Madrid amb prou força, i per tant, euros a les seves caixes.
No n'hi ha prou sr. Montilla, en dir que el govern central no està a l'alçada. S'ha de ser coherent amb el que es diu, i si primer és el País, el que toca és no donar suport al gover central.
Aleshores, ni pnb, i bng, no tindrien res a collir.

Els socialistes seguiran tirant endavant el seu pla amb la connivència dels d'aquí.
El front comú ha mort. Senyors d'ERC, ja sabem amb qui ens juguem els pesols, espero que sapiguem estar a l'alçada de les circumstàncies, o el País no ens ho perdonarà mai.

Salut i Independència.

Amanida variada de tardor

Amanida, el mateix nom ens ho diu,mesclar, barrejar,diferents productes per acabar fent un plat d'una qualitat exquisida.

Ingredients:
- Finançament
- Tribuna l Constitucional, Nació , llengua, bilateralitat...
- Mort del estatutet
- 9 d'Octubre (amb els feixistes cridant "todos a una : puta catalunya"
-12 d'Octubre.
- ....

Ah! m'oblidava, i una mica de sal.

Aquest és el plat que la democràcia espanyola ens ha preparat per aquesta tardó i que pretén fer-nos empassar, si convé amb embut i tot.
Ja sabem que el resultat de les negociacions sobre el finançament acabarà sent un "tragala" , almenys per part de sociates i iniciaviterus , queda per veure que faran ciu (quina por em fa en Duran) i la gent d'ERC.
També ja podem veure com el TC ridiculitza la nostra principal identitat com a poble, el Català, la nostra llengua,quedarà reduida un altre cop a l'us que en puguem fer a casa i poca cosa més.
Tracte bilateral?, però qui o que us creieu que sou,ens diuen,...vosaltres (i amb tot el respecte que em mereixen) com Ceuta i Melilla.
I per reblar el clau, fem despareixer el mot Nació , que ja de per si al preàmbul no té cap efecte legal,per deixar clar que de nació només n'hi ha una,diuen, la espanyola.
Que ens queda d'aquell document sortit del Parlament el dia 30 de Setembre?.
Res, paper mullat, l'estatut es mort.
Ja hem fet front aquest 9 d'octubre al Cap i Casal del País Valencià, a l'odi que destilen els nacionalistes espanyols ,aguantant els seus insults.Gent que no ens poden veure però que mai voldran que marxem...curiosa la situació.
Però encara poden adobar més la amanida, i també ens haurem d'empassar, com cada any, el 12 d'octubre, dia de la raça,...(jajaja, quina raça?, ignorants...). Militars al carrer alardegant de ves a saber quin honor.Manifestacions de caire feixista,nostàlgics de règims decrèpits i antidemocràtics,recordant com es va fer gran "espanya", de la única manera que ha sabut, a sang i fetge ,passant per sobre de pobles sencers, portant-los a quasi la desaparició i imposant la "seva raó" de conqueridor.

Aquí, a la meva ciutat, ja fa 14 anys, que la gent d'ERC li fem "Botifarra" al dia de la espanyolitat, dient que no tenim res a celebrar, i ens trobem per recordar qui som amb una botifarrada popular que ja acull cada any a més de cinc-centes persones. Els anys ens han anat donant la raó, i penso que si la gent del carrer, la base , fa el que fa organitzant actes de protesta pacífica en contra de la barbàrie que representen els fets que alguns celebren, ara és hora ja de que els dirigents que hem votat entre tots per que portin endavant el nostre País, donin un cop de puny a sobre la taula.
Potser ja n'hi ha prou, no?
Ni que sigui per dignitat, no podem de cap manera empassar-nos cap cullerada més d'aquest plat.
Catalunya no és una titella en mans de qualsevol, al darrera i té un poble que ja està fart, de que el robin l'insultin i el menyspreïn.

Companys per Dignitat Nacional, Independència JA!!!!

La vida continua

Aquests dies han estat especialment durs per la meva família i per a mi mateix. Ens ha deixat el meu Pare. D'una manera sobtada, ràpida, sense poder reaccionar.
Aquestes situacions et fan pensar en el fet de com passa el temps i de com, a vegades , se't pot acabar de cop.
És per això ,que veien l'efímera que arriba a ser una vida, els que creiem en la independència de la nostra Nació, hi dediquem tot l'esforç del que siguem capaços , per que els qui no arriban a veure-la , tinguin la seguretat de que els que encara hi som , i lluitarem fins a aconseguir-ho.
La tristesa m'envaeix, però m'esperona per seguir lluitant en el que creia el meu pare, la llibertat de la seva terra.

Salut i independència