Tot segueix igual sota el cel

Després d'haver-se parlat, rumorejat, mig filtrat..., de fet deien que TOT EL MÓN mundial ho sabia,el pacte MAS-ZP de fa ara tres anys, era un estatutet a canvi de retornar al govern a costa del que sigui,així ho ha confessat en Sr. Felip Puig a la nostra (TV3) al programa del Sr. Cuní, sense cap envut.
Tot segueix igual sota el cel convergent, res a canviat.La estratègia de Convergència era aclaríssima, SOCIOVERGÈNCIA a Catalunya. Està bé que finalment s'hagin tret la careta, i ja no amaguin més el que tenien entre mans els sociates espanyols i els senyors de ciu. Ciu MAI hagués cercat una entesa amb ERC.




El poder el dona Madrid, devien pensar , i per això ho van pactar amb el mentider més gran que ha conegut la "democràcia" espanyola.
Però ves per on, algú s'ho va olorar i el tret els ha sortit per la culata.Els socialistes catalans no van voler passar pel rodet psoe, i van optar per pactar amb els radicals.
Doncs, particularment me n'alegro, l'afany de poder d'alguns a vegades et porten pel pedregar,i això és el que sembla que li ha passat a en Mas i els seus.
Mentre l'actitud de ciu, sigui la de manar un país com si fos una delegació del govern espanyol,amb ERC no hi tenen res a fer,per tant, crec coherent que com a contraposició a la sociovergència (oasi...a les aigües estancades), entri al govern una nova força d'esquerres, desacomplexadament independentista, i que fa polítiques clarament encaminades a la independència,(llei de consultes, llei del català al cinema, llei de la oficina antifrau...etc,etc, a pesar de l'estatutet), i recorde-m'ho tot plegat, amb un 15% dels vots i només 21 diputats.
El poble no és mesell i finalment apostarà pel que és el més lògic. Apostarà pels partits que defensen Catalunya per el que és, per un País, per una Nació ,Per uns Països Catalans LLIURES.
I la cosa pot ben començar per Europa, amb els eurodiputats que puguin sortit, s'ha d'internacionalitzar el conflictes espanya-catalunya, a pesar de la por i la tremolor de cames de molts, tant convergents com socialistes, tots amants de que aquí no es mogui res, i anar vivint, que qui dia passa, any empeny.
Això, amb ERC al govern no passarà.



La Lluita continua
Salut i Independència

Un Camí...

Sembla que finalment,el moviment independentista sembla haver trobat un camí, suposo que n'hi han molts de camins, però a la fi i al cap, un camí per anar junts a les eleccions europees.
Al voltant de l'Oriol Junqueras s'està forjant una candidatura realment potent, a la llista d'ERC ja s'hi han afegit els grups bascs d'EA (en un moment delicat),i ARALAR la que sembla la opció independentista emergent, a més i per primera vegada tenim al costat als independentista gallecs del BNG, però això sembla no acabar-se aquí i amb els amics del CHA, també sembla possible que el PSM de Mallorca i el Bloc al País Valencià acabin de nodrir aquesta candidatura, representativa del moviment independentista.
Després de que la primera opció d'ERC era fer un front catalanista amb ciu i la negativa d'aquesta, esquerra a optat per construir una alternativa amb possibilitats reals d'un gran resultat.
Estic convençut del fet de presentar el candidat que es presenta, fa molt més fàcil arribar a pactes amb partits que fins ara, anaven amb altres formacions.
Oriol Junqueras és el ciment que ha de fer forta aquesta coalició i ha de ser la persona que desperti als independentistes del País per que facin l'esforç d'anar a votar en unes eleccions a on la ciutadania la veu molt llunyana, i per desgràcia la abstenció és molt alta.





Entre tots hem d'aconseguir portar el màxim numero de sobiranistes a Europa, per descomptat en Ramon Tremosa, però també amb l'Oriol i si podem més doncs millor.

La il·lusió pot tornar, esperem que les coses es facin bé




Companys, independentistes a Europa JA!

Salut

Ha arribat el dia

Finalment s'ha portat a terme l'atac més directe a la democràcia des de que els espanyols es van donar (amb el suport de molts catalans), això que en diuen constitució
Avui hem vist com una coalició antinatura (dretes feixistes i esquerres espanyolistes), s'han apinyat per fer valdre una llei (avalada, per cert, per ciu)de partits, que fent fora "als que molesten",aconsegueixen el numero de diputats suficients al parlament basc per espanyolitzar als bascos i basques.
Presidenta del parlament una dona del pp que ni tant sols sap parlar la llengua oficial del país i del parlament que haurà de representar...visca el bilingüisme.
Un president que només representa un terç de la població que va anar a votar (25 diputats de 75).
I finalment, quants? 150.000, 200,000? els que s'han quedat sense representació al parlament basc?
Si el que volien és encara més fracturar aquest País, sents dubte que ho han aconseguit.Ens esperen anys difícils. Em costa creure que puguin acabar la legislatura,però el temps que estiguin comandant el País, aprofitaràn per fer mal,molt de mal.
Futur negre, per al País Basc. Tinguem clar que ara ja no hi ha regles en això dels pactes.Els espanyols quan es tracta d'espanya van tot a una.
Només dir que del fet n'hem de treure una lliçó i aprendre que o anem units ho ens destrossaran.





La Lluita continua

Salut

Molta feina però interessant.

Aquests últims dies han estat força mogudets. Inauguració al Centre cívic "Centre" de la exposició Francesc Macià, exposició organitzada per la Secció Local ERC a Igualada.
La presentació va anar a càrrec de l'escriptor i historiador Alfred Bosch, que ens va tenir ben distret amb tot el que ens va explicar de l'avi , i del llibre que va escriure sobre ell, ja fa un temps.
A mitja setmana reunió amb dirigents d'EI per parlar del tema recollida de signatures per forçar un referèndum a la militància sobre el tema tant parlat i parlat, que és el finançament.
Sopar a on vaig poder comprovar, de primera ma, el per que de la decisió de la gent d'Esquerra Independentista,de tirar endavant aquesta acció i així també tenir més arguments per poder-la recolzar o no.
Van quedar clares les coincidències,(falta de contundència per part de la direcció,etc), però també van quedar paleses algunes diferències, sobre tot en el moment i les formes escollides.
L'endemà, sopar amb la presència del numero dos del departament cultura de la Generalitat de Catalunya,el Sr. Eduard Voltes. Altre vegada una iniciativa de la secció local d'Igualada que cal aplaudir. Ens vam reunir més de quaranta persones, militants ,simpatitzants o senzills votants a l'entorn d'una taula, que estàvem interessats en el que s'està fent a govern i en concret a la conselleria de cultura i mitjans de comunicació.
Feina ben feta, que, ara ja ningú que hagi seguit d'aprop, pot posar en dubte, pel grup que encapçala el conseller Tresserres. Però en el discurs d'en Voltes es detectava la necessitat d'explicar el que s'estava fent,cosa que s'ha d'agrair, però també sense defugir el moment crític que està vivint esquerra i en general tota la societat catalana.
Si esquerra, davant els reptes que tenim davant, finançament ,TC, Aeroports,i Llei del Cinema, no ens equivoquem,deia, ens assegurava una forta remuntada.
Es definia com un optimista compulsiu, la veritat és que alguna cosa d'aquest optimisme se t'enganxa...

Parlem de cinema,museus,el litigi amb els aragonesos,etc,també parlem de mitjans de comunicació i és aquí a on el tema s'anima,poc català a nivells de canals,el problema de tv3 al País Valencià,poca incidència d'erc...però ell demana temps, el conseller, el director de la "corpo", i la directora de TV3 ja estàn treballant per poder dir que la nostra, és la televisió nacional de Catalunya. Altre cantar és el tema ràdio, molts dels que estàvem allà reconeixem el canvi cap a altres emissores, després de veure la destrossa matinera, i també a la programació de tarda...ens escudem en els noticiaris,certament líders,però amb això no n'hi ha prou.Hem passat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya, a la ràdio que "fem entre tots"...molta feina a fer ens queda en aquest apartat.
També surten temes, com la més que possible coalició amb ARALAR per les europees,decisió que agradar d'una manera absoluta a la concurrència.Ara només ens faltaria afegir al BNG,sense oblidar a la gent d'EA que en aquests moments estan en un pas delicat.
Esperem que esquerra, sobretot la direcció tingui clara la estratègia a seguir davant l'esdevenidor, ens hi juguem el futur del partit, però encara més important, el futur del nostre País.
Per acabar, Diumenge Consell Nacional. S'han d'aprovar la llista definitiva que ha d'encapçalar el valent de l'Oriol Junqueras.
A treballar per tenir un independentista a Europa. Aquesta és la tasca que tenim per davant,pose-m'hi tot l'esforç possible per que així sigui.

Salut i Independència

Elucubracions sense sentit ?

Després de molts dies sense aparèixer per aquí, torno de nou a necessitar explicar, ho avocar el que em balla pel cap. He descobert que això del blog, és una bona eina per treure l'adrenalina que portes a sobre. Vaja que és una manera fàcil de tranquil·litzar els ànims de qualsevol, en comtes de fer-ho d'una altre manera potser més violenta...
Comences a escriure i l'imaginari et porta a llocs lluny d'on ets, i si a més estàs acompanyat d'una bona música,en aquest moments escolto John Lennon amb el seu tema imagine, ja és la òstia.
Em venen al cap moments de felicitat, a on crec estar recreant els meus millors somnis en realitat. No voldria que aquest moment s'acabes, però ja se sap, la realitat és persistent i dura.
El somni s'acaba, sento com em desperto, ara més tranquil, esperant poder afrontar el que ens ve a sobre.
Avui, em pesa molt especialment, el record del meu pare, un dia com avui ara fa sis mesos va patir una hemorràgia cerebral,de la qual quatre dies després no en va poder sortir.
Certament el temps passa volant, i encara no em faig a la idea d'arribar a casa dels meus pares i no trobar-lo assegut a la seva butaca preferida veient tenis o futbol.Sempre que veig el barça,(el nostre estimat barça),penso que quina llàstima,...s'està perdent el millor barça de la història (amb permís del dream team).
La vida t'obliga a seguir, encara que a vegades ho cremaries tot.

Seguirem en contacte

Salut.

Seguim igual?

La pregunta té trampa, ja que seria fàcil dir que sí, que com a mínim la cosa segueix igual sinó pitjor. Però francament, crec que d'això res de res.
En ambients sobiranistes es comença a comprovar que les coses es fan com s'han de fer.
Seguim en un estira i arronsa en el tema del finançament, que MAI, s'hagués donat si ERC no fos al govern, arrossegant als sociates ha accepta un bon acord, sempre sota el límit que ens va marcar el Sr. Mas amb el seu pacte amb en ZP.El president espanyol comença a veure en el govern català un problema i no un "amic".Esperava tancar el tema en quatre dies i el tema se li està girant en contra fins al punt de dir que ara ja no en vol parlar fins després de les elecions basques i gallegues.Esquerra no acceptarà un mal acord i el president montilla es veu, almenys fins ara,tampoc. Per ERC mai serà un bon acord, ja que sempre hem defensat el concert econòmic, però si ara toca defensar l'estatut votat pel poble, per ERC no quedarà, però llegit amb màxims i no amb mínims, com fins ara sempre s'havia fet.

ERC, presenta a l'únic candidat plenament independentista i que no canvia d'opinió a l'endemà d'haver estat presentat (tremosa dixit). Oriol Junqueras, haurà de fer-se valdre i aconseguir mobilitzar a tots els independentistes de centre-esquerra. La mobilització a de ser massiva, ja que la reducció de diputats a la circumscripció estatal (de 54 a 50 diputats), encara ens posa el llistó més alt.
El fet de que un independent vagi com a cap de llista d'ERC és també un pas important.Els corrents crítics, en més o menys mesura, demanàvem moviments d'aquest tipus.

Al Govern seguim amb la tasca d'internacionalitzar la nostra Nació obrint la delegació als EUA, i d'altres que properament s'aniran estenent per tot el món.
Sembla que el torneig de Nacions sense estat segueix el camí previst.

El conseller Ausàs ja té a punt la llei de consultes populars, que en les properes setmanes ha de veure la llum. Llei més que necessària per fer front a la resposta judicial que ens vindrà de Madrid respecte a l'estatutet.

Per tant, de seguir igual, ni parlar-ne.
Tant ERC com a partit,com els conseller a govern, segueixen treballant per crear nuclis d'estat que ens permetin fer el salt.
La primera prova davant la ciutadania seran les eleccions europees. Si tot va bé , si el partit sap trametre tot el que està fent i amb la inestimable ajuda d'un Gran Candidat, podem dir que realment això pot començar a ser la remuntada???

Esperem pel bé d'Esquerra i del moviment independentista en general, que així sigui.
Molta feina per endavant. Esperem que les coses es facin amb cap fred i amb la mentalitat que demana la situació.

La Lluita continua

Salut i Independència

Democràcia??

El tribunal suprem de l'estat espanyol ha decidit invalidar les marque electorals abertzales, per que, diuen, són fills de Batasuna.
Un nombre molt important de votants es queden sense referent al qui votar.
És així com s'ha de solucionar el problema basc?
És així com s'ha d'acabar amb la violència?
Acorralant al "enemic" acabarem amb el "problema basc"?

Sembla que la resposta no s'ha fet esperar...

Reflexionem, companys,reflexionem.