dilluns, 4 de maig del 2009

Un Dissabte Gloriós

Vull que quedi com a recordatori d'un gran dia

dimecres, 29 d’abril del 2009

diumenge, 26 d’abril del 2009

Oriol, més clar l'aigua

Un exemple de tocar de peus a terra, quin candidat!!!




Salut

divendres, 24 d’abril del 2009

PLANTADA


Ahir llegia a l'avui una entrevista a l'actual President d'ERC , Joan Puigcercós.
Si en puc treure un qualificatiu, és contundent, clar i directe.
Contundent pel llenguatge utilitzat, sense miraments va desgranant el que creu que s'ha de fer i com s'ha de fer.
Clar, la gent demana idees clares , i crec que almenys aquí és clar al dir cap a on es creu que s'ha d'anar.
Deia "Si el PSC no es planta haurem de donar per acabada la legislatura". Fa dies que en Puigcercós diu que la via del finançament ha entrat en un cul de sac. No en treure'm res del govern espanyol. Seguirem amb un dèficit que ens està asfixiant i no hi ha cap moviment (encara que canviïn als interlocutors), que ens faci pensar que això canviarà.
Per tant, directe, ens hem de plantar a la Comissió de política fiscal i financera, però la cosa no acaba aquí, quan el projecte es porti a votació al parlament, reclama el vot contrari als 25 diputats del psc. Els hi està demanant coherència, o caixa o faixa, o defensen Catalunya o no té sentit continuar amb l'experiment del tripartit.
La pressió és contundent, ara, veurem si ell mateix sap estar a l'alçada. És a dir si ets contundent amb el missatge, també ho hauràs de ser amb les accions.

Segons ERC, aquesta és l'única actitud raonable. La militància no entendria que ERC acceptés un mal acord de finançament,el que marca l'Estatutet, ja que per ERC qualsevol cosa que no sigui el concert , no és un bon finançament. De totes maneres, la direcció d'ERC és sabedora de que, si es veuen obligats a fer el que diuen , seran titllats d'immadurs (faci el que faci sempre està malament). Un retret que, espero, no facin els qui durant sis anys han acusat de traïdors a la pàtria per haver pactat dues vegades el govern amb el PSC en comptes de CiU.



La gent demana idees clares i estratègia definida, si aquesta és la correcte endavant, però fins al final.


La Lluita continua.


Salut

dissabte, 18 d’abril del 2009

Carretero altre cop




Després de tenir una setmana a on s'ha treballat de valent per la unitat del partit, ara tornem a sentir els tambors de l'enrenou.Aquesta vegada només per fer-nos ressó d'un pensament polític d'un militant que,actualment no te cap resposabilitat al partit,excepte la de ser lider d'el "sector" critic Reagrupament.
No vull entrar en guerres absurdes, senzillament deixar clar que , si realment es produeix, això de crear un partit el 2010 (abans d'eleccions,per que serà?,ni programa presenta)amb un sol punt en l'ordre del dia, "declarar la independència unilateralment quan tingui majoria al parlament...,el primer pas és sortir del partit a on és.
Segon Pas fer realitat aquest pensament fet públic,que com sempre ha estat aprofitat per tots els mitjans per desgastar ERC.
Tercer pas en la creació d'aquest partit polític de centre-dreta, (el perfil dels personatges així ho indica) facin la seva feina en el seu espai electoral, es a dir, recollir tot el vot nacionalista d'aquest àmbit,dit d'altre manera, de ciu.
Crec que tenir dos partits independentistes en les dues vessants de la política catalana, dreta-esquerra, pot ser molt beneficiós per la nostra nació en el sentit més ampli de la paraula,ja que no dubto de que el projecte carretero cerca la independència del Països Catalans, com la busca ERC també.

Ara bé, si això només és un estirabot d'algú que no accepta la democràcia interna d'un partit (als resultats de 'últim congrés em remeto),aleshores no anem bé i ERC hauria de fer alguna cosa al respecte,ja que no es pot tenir gent fent el servei als altres partits desestabilitzant el nostre.

Sr Carretero, si creu que en aquest espai hi té cabuda, endavant segur que li anirà bé, però si l'únic que vol és fer mal a esquerra s'equivoca. Sap que està en el partit més democràtic de l'arc parlamentari,sap que pertany al partit amb la més llarga història política del nostre País,sap que està en el partit a on tothom hi té veu i vot,si això no li es prou li recomano que senzillament s'en vagi a descansar a casa.Nosaltres tenim MOLTA FEINA, ha intentar fer créixer la independència per arribar a l'estat propi que ens mereixem.
Molts camins porten a l'objectiu, ERC n'ha triat un, deixem d'una vegada que treballi, i tranquils tots, que el poble ja decidirà si el camí és el correcte o no.

Salut i Independència

divendres, 17 d’abril del 2009

Maduresa i camí traçat













Cert és que la conferència d'en Joan Puigcercós va quedar eclipsada pels esdeveniments, però és que la cosa s'ho mereixia.
Carod presentava al conferenciant dient, ni més ni menys que avalava la candidatura de l'actual President d'ERC. Amb un gest que crec que l'honora,renunciava per responsabilitat a presentar candidatura en unes primàries que l'únic que podien provocar era encara més inestabilitat al si del partit, (això farà que la seva persona encara creixi més com a tal), i per tant, donava el relleu a en Joan, "aprofita-la" li va dir.
El partit entra clarament en un moment que realment necessitava, unitat, serietat i maduresa política.
Tots aquests elements només poden ser que positius pel partit de Macià i Company.
El camí queda traçat, lluitarem per fer gran aquest partit,per fer d'ERC un partit capaç de governar als catalans, per que la gent el vegi com a una eina seriosa i viable per aconseguir l'estat que ens van robar per les armes.

Tots a una, l'objectiu és clar.

Salut

P.S. links interesants

tribuna.cat
Saül Gordillo

A nascut un Líder


Aquest passat dimecres, vaig tenir el gran privilegi de ser una de la vintena escassa de persones, que varem podem compartir un sopar,organitzat per un del blocaires més seguit, en Dessmond, amb el candidat a les eleccions europees per part d'ERC, n'Oriol Junqueras.
Els participants en aquest sopar ens uneix la clara ideologia independentista,(sobiranista per altres),però també es va poder palpar les maneres diferents de poder portar a terme l'objectiu.
Però si ens centrem en el protagonista, dir que va fer un discurs d'entrada carregat de pur ideologisme, i portant o, definint el per que de la qüestió..., com deia ell mateix, "em presento com a candidat d'ERC per que crec que és la millor eina per arribar a obtenir un estat propi, és per mi un orgull representar al partit amb la història més gran que mai cap partit ha tingut", va seguir desgranant tot un seguit de idees, de camins a seguir , com a eurodiputat, fent un anàlisi realista del moment actual,(crisi econòmica) i deixant clares quines han de ser les prioritats en el moment en que es converteixi en Eurodiputat. Posar la orella, escoltar, i treballar per que la nostra nació surti beneficiada de tenir un independentista al parlament europeu,treballar per solucionar la crisi,per la defensa de la nostra llengua,per fer visible el conflicte espanya-Catalunya,per buscar i trenar sinèrgies amb altres moviments nacionalistes...
Però la millor part va ser sens dubte el cos a cos.
Els comensals li van preguntar de tot, a vegades fins hi tot entrant en detallismes impossibles d'abordar si no és en "petit comitè" .
També va tenir que lidiar amb ex-votants d'ERC, les preguntes dels quals tocaven realment l'os de la qüestió..., que si acceptar la candidatura era avalar la direcció actual, que si no es parlava de la "crisi" que viu el partit...un debat molt obert en el qual, i reconegut per quasi tothom, va quedar demostrada la vàlua i la qualitat indiscutible del candidat. Esperem que molts d'aquests ex-votants tornin a confiar en ERC i els seus representants per fer d'un somni, la realitat.

L'Oriol sap arribar a la gent, com a bon professor sap ser didàctic, i amb una senzillesa quasi insultant, fer-te entendre qualsevol punt que et pugues quedar fosc.

A nascut un Líder, així ho veig jo,una persona de discurs fàcil i directe, que no s'amaga de res, que se sent orgullosa de ser d'esquerres i independentista, i que posa els seus valors al servei del País.
Ara ja només toca treballar per que aquesta candidatura tregui un gran resultat.

Per la meva part, agraïr la feina d'en Dessmond i tots els qui l'han ajudat a portar a terme tot una sèrie de trobades amb polítics de totes les formacions nacionalistes, crec que aquest ja era la cinquena trobada.
Agrair la oportunitat de poder assistir a un debat en directe gràcies a les gestions del company i amic ,"primeres collonades", a on d'entrada,no tens ja el públic convençut, sinó que te l'has de guanyar. Crec que sincerament ho va fer.

Restem a la evidència de les urnes...


La Lluita Continua i a Europa més!!!

Salut
 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació