Demagogia a tot trap

Ja hi tornem a ser. Una notícia que surt des de el "foro" i per més senyes des de la caverna mediàtica feixista espanyola, digui's ABC, amb tota la mala intenció de provocar la desacreditació de les institucions Catalanes, i ho aconsegueixen , quasi tothom a picat.
Que si la tele, que si la tauleta, que si la crisi. Això és el que volien els espanyols, que ens dediquessim per enèsima vegada ha reventar-nos entre nosaltres. Una pena, de veritat.
Aqui us deixo alguns links que parlen de fins a on podem arribar:

tribuna, Saúl Gordillo,

Potser que ens dediquem a treballar i no a fer cas del que diuen , com sempre els de madrid, només per fer-nos mal entre nosaltres.

Per cert, heu llegit el que surt avui en portada al ABC???
Si voleu també el fotem a parir...


Salut i Independència

Missió complerta

Si senyor, després de fer l'impossible per part d'alguns, per arribar al que han mal anomenat front comú, la careta de cada un ha anat caient.
S'ha de dir que estic fins a un cert punt intrigat amb ciu, ja que de moment, i pressions d'unió a part, s'han mantingut ferms en la posició de no donar suport a uns pressupostos lesius per Catalunya, me n'alegro. Per la seva banda ERC segueix complint amb la estratègia marcada i també votarà en contra d'aquests pressupostos. Els qui no s'hi juguen res, els dels tomàquets, també s'han afegit al carro de la raó que ens assisteix. Ai però!, sempre hi ha d'haver un però, i aquí el tenim. la careta de l'apèndix català socialista ha acabat caient, encara que el senyor Zaragoza vagi dient que encara no han decidit res sobre el seu vot final.
Els sociates espanyols tirarant endavant el pressupostos del senyor Solves gràcies als 25 botiflers socialistes, no us enganyeu.
El mèrit no és dels "altres"nacionalistes, bascos i gallecs. Ells només aprofiten l'avinentesa de sempre. Ells saben que els catalans MAI arribaran a Madrid amb prou força, i per tant, euros a les seves caixes.
No n'hi ha prou sr. Montilla, en dir que el govern central no està a l'alçada. S'ha de ser coherent amb el que es diu, i si primer és el País, el que toca és no donar suport al gover central.
Aleshores, ni pnb, i bng, no tindrien res a collir.

Els socialistes seguiran tirant endavant el seu pla amb la connivència dels d'aquí.
El front comú ha mort. Senyors d'ERC, ja sabem amb qui ens juguem els pesols, espero que sapiguem estar a l'alçada de les circumstàncies, o el País no ens ho perdonarà mai.

Salut i Independència.

Amanida variada de tardor

Amanida, el mateix nom ens ho diu,mesclar, barrejar,diferents productes per acabar fent un plat d'una qualitat exquisida.

Ingredients:
- Finançament
- Tribuna l Constitucional, Nació , llengua, bilateralitat...
- Mort del estatutet
- 9 d'Octubre (amb els feixistes cridant "todos a una : puta catalunya"
-12 d'Octubre.
- ....

Ah! m'oblidava, i una mica de sal.

Aquest és el plat que la democràcia espanyola ens ha preparat per aquesta tardó i que pretén fer-nos empassar, si convé amb embut i tot.
Ja sabem que el resultat de les negociacions sobre el finançament acabarà sent un "tragala" , almenys per part de sociates i iniciaviterus , queda per veure que faran ciu (quina por em fa en Duran) i la gent d'ERC.
També ja podem veure com el TC ridiculitza la nostra principal identitat com a poble, el Català, la nostra llengua,quedarà reduida un altre cop a l'us que en puguem fer a casa i poca cosa més.
Tracte bilateral?, però qui o que us creieu que sou,ens diuen,...vosaltres (i amb tot el respecte que em mereixen) com Ceuta i Melilla.
I per reblar el clau, fem despareixer el mot Nació , que ja de per si al preàmbul no té cap efecte legal,per deixar clar que de nació només n'hi ha una,diuen, la espanyola.
Que ens queda d'aquell document sortit del Parlament el dia 30 de Setembre?.
Res, paper mullat, l'estatut es mort.
Ja hem fet front aquest 9 d'octubre al Cap i Casal del País Valencià, a l'odi que destilen els nacionalistes espanyols ,aguantant els seus insults.Gent que no ens poden veure però que mai voldran que marxem...curiosa la situació.
Però encara poden adobar més la amanida, i també ens haurem d'empassar, com cada any, el 12 d'octubre, dia de la raça,...(jajaja, quina raça?, ignorants...). Militars al carrer alardegant de ves a saber quin honor.Manifestacions de caire feixista,nostàlgics de règims decrèpits i antidemocràtics,recordant com es va fer gran "espanya", de la única manera que ha sabut, a sang i fetge ,passant per sobre de pobles sencers, portant-los a quasi la desaparició i imposant la "seva raó" de conqueridor.

Aquí, a la meva ciutat, ja fa 14 anys, que la gent d'ERC li fem "Botifarra" al dia de la espanyolitat, dient que no tenim res a celebrar, i ens trobem per recordar qui som amb una botifarrada popular que ja acull cada any a més de cinc-centes persones. Els anys ens han anat donant la raó, i penso que si la gent del carrer, la base , fa el que fa organitzant actes de protesta pacífica en contra de la barbàrie que representen els fets que alguns celebren, ara és hora ja de que els dirigents que hem votat entre tots per que portin endavant el nostre País, donin un cop de puny a sobre la taula.
Potser ja n'hi ha prou, no?
Ni que sigui per dignitat, no podem de cap manera empassar-nos cap cullerada més d'aquest plat.
Catalunya no és una titella en mans de qualsevol, al darrera i té un poble que ja està fart, de que el robin l'insultin i el menyspreïn.

Companys per Dignitat Nacional, Independència JA!!!!

La vida continua

Aquests dies han estat especialment durs per la meva família i per a mi mateix. Ens ha deixat el meu Pare. D'una manera sobtada, ràpida, sense poder reaccionar.
Aquestes situacions et fan pensar en el fet de com passa el temps i de com, a vegades , se't pot acabar de cop.
És per això ,que veien l'efímera que arriba a ser una vida, els que creiem en la independència de la nostra Nació, hi dediquem tot l'esforç del que siguem capaços , per que els qui no arriban a veure-la , tinguin la seguretat de que els que encara hi som , i lluitarem fins a aconseguir-ho.
La tristesa m'envaeix, però m'esperona per seguir lluitant en el que creia el meu pare, la llibertat de la seva terra.

Salut i independència

Cataluña Radio

Dir d'entrada, que agraeixo profundament el treball realitzat tant d'en Josep Cuní, com després del nostre amic Antoni Bassas, crec que la seva tasca de poder crear una ràdio realment nacional, i que ens la sentíssim nostra, hi tenen molt a veure, en temps i circumstàncies diferents, però crec que s'ha de ser just hi dir les coses com són.
Quan aquest estiu ens deien que l'Antoni Bassas deixava Catalunya Ràdio per desavinences en el projecte sobre la nova temporada, la veritat primer em va sobtar, però mesell de mi, vaig interpretar que a tot arreu amb el temps, i catorze temporades ja era una bon temps,la renovació ha de ser necessària. Per tant, d'entrada no vaig trobar malament, que en cas de no entesa , la direcció de "la nostra" , decidís cercar alternatives. En el moment en que es va pendre la desició de fer el recanvi d'en Josep Cuní, també recordo que hi va haver molta polèmica, ja que ens deixava una persona consagrada i es donava pas a un jove que fins aleshores se'l coneixia per les retransmisions "futboleres" del barça amb el mestre Puyal.
Però varem donar els cent dies de gràcia, i després l'any de gràcia i després...
Han passat moltes temporades i s'ha demostrat que el relleu no va ser dolnet i que l'Antoni, ha sabut estar a l'alçada que li demanava una ràdio Nacional. Sempre respectant la pluralitat,(si ja sé que amb alguna ombra),però sempres tenint clar que treballava per una ràdio Nacional.
M'agradava escoltar allò de "Catalunya Ràdio, la ràdio nacional de Catalunya"...

I aquí ens arriba la Neus Bonet..d'entrada vaig pensar, deixa-la que treballi i li donarem també els cent dies de gràcia.
Però no ha pogut ser.
Primer cop d'efecte: desapareix "la ràdio nacional de Catalunya" , per un "la ràdio que fem entre tots". Però que s'ha pensat aquesta senyora!!!, no hi ha cent dies de gràcia per una persona que renuncia d'entrada a proclamar sense cap mena de por el que és i representa "la nostra".
Segon: no hi ha dubte que el terennà, el to i la manera d'entrevistar no arriba ni a la sola de la sabata dels seus antecessors. Com deien alguns, a RAC1 ja tenen la nevera plena de cava, ja que el declivi de Catalunya Ràdio, és totalment inevitable.

Molts de nosaltres ja hem fet el canvi. A pesar de mal que ens fa abandonar la emissora que ha estat referència als Països Catalans, hem hagut de donar aquest pas realment dolorós.
Hem canviat d'emissora, en el meu cas a RAC1 a on deixant a part al grup al que pertany, hi que hi tinc profundes diferències que com s'han de fer i tractar les coses, hi treballen periodistes de renom contrastat...curiós MOLTS, TOTS i contem els que protagonitzen els espais "prime time2 sortits de Catalunya Ràdio, parlo d'en Basté,en Solé,Manel Fuentes,etc.
La graella de Catalunya Ràdio és infumable,tant en contingut com en horaris.
Sembla que el projecte del psc de convertir la ràdio nacional de Catalunya en una espècie de Cadena Ser, va per bon camí.
També em queda clar que la "oferta" que se li va fer a l'Antoni, ja era feta en uns termes, que MAI acceptaria.Es tractava de posar fi, fos com fos, a la folla carrera nacionalista dins de la casa,
de carregar-se la crosta nacionalista.
Brut molt brut, però de ben segur que amb el temps s'anirà sabent tot.
La baixada d'audiència s'anirà veient, fins ha arribar al punt que els mateixos directius profetitzaven..."potser deixarem de ser la cadena més escoltada...deia el Sarsanedes".
Mai tant aprop de la realitat.

Em sap greu veure com el terrós de sucre es desfà entre les nostres mans , i els representants independentista que formen part del govern, ja no dic que no facin res, es que ni tant sols DIUEN res.
És en aquests moments en que s'ha de treure muscle, i pel que sembla els hi fa falta moltes hores de gimnàs.

La lluita continua

Salut i independència

Bon començament de curs

Les setmanes passant volant. I aquesta més, almenys a casa meva, finalment ens hem decidit a canviar les portes de casa. Noi quin enrenou! portes d'habitacions, cambres de bany, despatx..,raconet, per que és super petit,...cuines i menjador. TOT FORA. I és clar merder assegurat. Pols per tot arreu , escombres amunt i avall, no tinc, no tenim temps de res.Ara a muntar les noves, de nou merder, sort que ara ja no es pot comparar.
Nens a l'escola. Curses de bon matí, a la feina després i quan tornes a casa...una altre vegada les portes...Ara ja en tenim de posades,encara queden cosetes, però en una reforma ja ho sabeu, les coses no queden sempre com un voldria...ara haurà de venir el pintor...
Millor acabar agafant-s'ho amb bon humor i esperar que el resultat final sigui el que més s'ha sembli al que recordaves en la teva ment quan vas començar l'aventura.
Això, però , m'ha portat ha quasi no seguir res de res del que passava fora. A vegades quedes parat del poc que costa quedar "out" sense adonar-te.
Però el mon segueix girant, i la veritat,avui que he tingut un moment per poder posar-me al dia, ni que sigui una mica,...renoi!! hauré de pair una mica més i deixar anar els meus pensaments durant els propers dies, per que hi han coses que a un ja li començant a costar d'entrar a la "mollera", no se si per l'edad, o per que la paciència d'un comença a arribar al límit natural. Tal com deien abans a casa, doncs que ja en tenim la pipa plena collons!

Quan tingui les idees clares, i ben posadetes, començaré ha despotricar de tot una mica.
Ara a descansar de la dura setmana escolar-portera que hem tingut tota la família.


Salut i independència

Estat Propi, únic camí

Els esdeveniments que van sorgint aquests dies, i a una velocitat de tgv, fan que opinions que tenies, i deies que amb els anys et donarien la raó , ara amb qüestió de dies ja t'han passat per sobre.
El TC es carrega la consulta popular no vinculant del Lehendakari Ibarretxe. El conseller Ausàs, ja comença a témer que això pugui repercutir en la llei que està desenvolupament des de el govern.
Queda clara la estratègia de l'estat espanyol, i no és altre que la de pactar els temes d'estat amb el PP.
Objectiu, els nacionalismes perifèrics. La maquinaria estatal amb la connivència de la dreta feixista espanyola del PP, intentaran de totes, totes, carregar-se a Ibarretxe, enfrontant-lo amb el sí del mateix PNB. I el següent o millor dit, en paral·lel, serà la retallada més que cantada de l'estatutet català. Ens podem quedar ben primets, després de passar pel segón ribot espanyol.
Però sembla que hi ha cada vegada més moviment de la gent del País.
Fins hi tot, editorials com la de l'Avui, parlen sense embuts de que potser ja n'hi ha prou.
La societat surt al carrer demanant estat propi, i després de tot el que s'està veient aquesta societat creixerà com l'espuma. Ja hi ha gent que diu, que la disminució de senyeres al balcó és directament proporcional a l'aparició d'estelades als mateixos llocs.
S'engegan campanyes per demanar el dret a l'autodeterminació a Brusel·les.
També per convocar consultes des de els Ajuntaments.
Èxit de la campanya de la Comissió del centenari de l'estelada...

Tot això està molt bé però encara no és per tirar coets, el que queda clar és que haurem d'acabar tallant amb l'estat espanyol molt més aviat del que ens imaginem. Aquells que volem la independència abans del famós 2014, se'ns presenta una sèrie de fets que pot fer que realment pugui ser així.
Darrera la retallada de l'estatutet ha de venir el fracàs d'aconseguir un bon finançament, resultat cantat, per si algú encara no ho té clar.Tot això sota un entorn de crisi econòmica, que han i estan patint les classes més populars.
Tenim un estat i està en contra nostre, per tant, hem de preparar a la societat per un conflicte obert amb l'estat espanyol.


Salut i Independència