Elucubracions sense sentit ?

Després de molts dies sense aparèixer per aquí, torno de nou a necessitar explicar, ho avocar el que em balla pel cap. He descobert que això del blog, és una bona eina per treure l'adrenalina que portes a sobre. Vaja que és una manera fàcil de tranquil·litzar els ànims de qualsevol, en comtes de fer-ho d'una altre manera potser més violenta...
Comences a escriure i l'imaginari et porta a llocs lluny d'on ets, i si a més estàs acompanyat d'una bona música,en aquest moments escolto John Lennon amb el seu tema imagine, ja és la òstia.
Em venen al cap moments de felicitat, a on crec estar recreant els meus millors somnis en realitat. No voldria que aquest moment s'acabes, però ja se sap, la realitat és persistent i dura.
El somni s'acaba, sento com em desperto, ara més tranquil, esperant poder afrontar el que ens ve a sobre.
Avui, em pesa molt especialment, el record del meu pare, un dia com avui ara fa sis mesos va patir una hemorràgia cerebral,de la qual quatre dies després no en va poder sortir.
Certament el temps passa volant, i encara no em faig a la idea d'arribar a casa dels meus pares i no trobar-lo assegut a la seva butaca preferida veient tenis o futbol.Sempre que veig el barça,(el nostre estimat barça),penso que quina llàstima,...s'està perdent el millor barça de la història (amb permís del dream team).
La vida t'obliga a seguir, encara que a vegades ho cremaries tot.

Seguirem en contacte

Salut.