Pesi a qui pesi, el resultat d'ERC al govern porta al socialistes catalans a fer coses com aquestes
El desgast és alt, però mica en mica el federalistes també entendrà quin és l'únic camí que queda.
Salut
dimarts, 22 de desembre del 2009
divendres, 11 de desembre del 2009
Davant d'un somni
Avui divendres, i davant de la pantalla de l'ordinador intento expressar el que tots els pors de la meva pell no parant de dir-me. La pell de gallina constantment,cada vegada que hi penso...
Davant d'un cap de setmana molt especial, davant d'un somni. tot allò que va començar un 30 de setembre a Arenys de Munt, i que va sacsejar la societat, ara s'està convertint en un moviment realment impressionant, la societat civil finalment es mobilitza per un sol objectiu. Les consultes no tindran cap valor legal, però sí s'estan convertint en la punta de llança, en l'eina per poder internacionalitzar d'una vegada el conflicte espanya-països catalans.
Periodistes i mitjans tant de ràdio com de televisió d'arreu del món s'han traslladat a la nostra Nació per seguir amb deteniment els esdeveniments d'aquest cap de setmana.
La internacionalització del moviment és un fet, i per tant , la carrera cap a l'objectiu final és cada vegada més a prop.
També està anant bé, pel consum interior...definitivament els partits s'han tingut que moure, per que o et mous o et mouen (que diria aquell).Ho ets permeable al que passa a la societat o desapareixes.
Agrair en especial als partits que sense fissures han donat recolzament a les consultes, i deplorar la poca consciència democràtica dels que han boicotejat i boicotejaran el procés.Cada un al seu lloc.
També destacar la tasca d'internacionalització de l'Eurodiputat Oriol Junqueres, que ve amb representant del Parlament Europeu, per seguir les jornades.
Avui mateix als matins del "mestre" Cuní queda clar que el tema interessa, i molt.
Tots els que creiem en la democràcia i en el dret a decidir estem o hauríem d'estar, treballant per que les consultes siguin un èxit d'organització i de participació
Pels independentistes ha de ser també un èxit clar del SI, però més enllà, ens interessa que la participació no baixi del 30 %, és d'aquesta manera que la consulta guanya validesa, ni que sigui "moral",moral que ens donarà força per seguir treballant en la mateixa línia, per que les següents onades siguin també un gran èxit de la democràcia participativa.
La independència de la nostra Nació ha iniciat el camí imparable i definitiu.
La raó ens va a favor.
Patriotes aquest cap de setmana el somni es converteix en realitat. Que això no pari, que això sigui una riada de llibertat, els nostres germans de Ses Illes també han començat a caminar, esperem que la resta de la nació s'hi afegeixi el més aviat possible.
Salut i Bon Cap de Setmana
La Lluita Continua
Davant d'un cap de setmana molt especial, davant d'un somni. tot allò que va començar un 30 de setembre a Arenys de Munt, i que va sacsejar la societat, ara s'està convertint en un moviment realment impressionant, la societat civil finalment es mobilitza per un sol objectiu. Les consultes no tindran cap valor legal, però sí s'estan convertint en la punta de llança, en l'eina per poder internacionalitzar d'una vegada el conflicte espanya-països catalans.
Periodistes i mitjans tant de ràdio com de televisió d'arreu del món s'han traslladat a la nostra Nació per seguir amb deteniment els esdeveniments d'aquest cap de setmana.
La internacionalització del moviment és un fet, i per tant , la carrera cap a l'objectiu final és cada vegada més a prop.
També està anant bé, pel consum interior...definitivament els partits s'han tingut que moure, per que o et mous o et mouen (que diria aquell).Ho ets permeable al que passa a la societat o desapareixes.
Agrair en especial als partits que sense fissures han donat recolzament a les consultes, i deplorar la poca consciència democràtica dels que han boicotejat i boicotejaran el procés.Cada un al seu lloc.
També destacar la tasca d'internacionalització de l'Eurodiputat Oriol Junqueres, que ve amb representant del Parlament Europeu, per seguir les jornades.
Avui mateix als matins del "mestre" Cuní queda clar que el tema interessa, i molt.
Tots els que creiem en la democràcia i en el dret a decidir estem o hauríem d'estar, treballant per que les consultes siguin un èxit d'organització i de participació
Pels independentistes ha de ser també un èxit clar del SI, però més enllà, ens interessa que la participació no baixi del 30 %, és d'aquesta manera que la consulta guanya validesa, ni que sigui "moral",moral que ens donarà força per seguir treballant en la mateixa línia, per que les següents onades siguin també un gran èxit de la democràcia participativa.
La independència de la nostra Nació ha iniciat el camí imparable i definitiu.
La raó ens va a favor.
Patriotes aquest cap de setmana el somni es converteix en realitat. Que això no pari, que això sigui una riada de llibertat, els nostres germans de Ses Illes també han començat a caminar, esperem que la resta de la nació s'hi afegeixi el més aviat possible.
Salut i Bon Cap de Setmana
La Lluita Continua
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Neix un nou moviment
A pesar de ser militant d’ERC des de fa una dotzena d’anys, vaig seguir amb interès,via internet, (haig de reconèixer i felicitar, l’esforç que han fet per donar totes les facilitats per poder seguir els esdeveniments), tot el que es va “coure” en la fundació pròpiament dita de Reagrupament Independentista, que així es fan dir.
L’event comença amb tota la solemnitat del moment, amb vídeos, i intervencions per fer repàs de com ha d'anar la estratègia, el futur, objectius,repassada també de la "caixa",parlaments de reputades personalitats, destacar per sobre de totes (i això és una percepció personal), la que va fer en Salvador Cardús. Posant l’accent en el fet de ser independentista , de tenir clar el camí , de reconeixement de la feina feta fins ara, i la que ha de començar.
Desprès, tots els que heu participat en vida política ja sabeu de que va, sobretot si heu pogut viure la vida assembleària de partit.
En acabar la llarga jornada, neix una nova opció dins del món independentista, que ha de ser una nova eina que ajudi a arribar a la fi pel qual ha estat creada.Com molt bé deien, el seu objectiu és recollir vot , que o mai ha anat a votar o ha deixat de fer-ho.
Endavant, els encoratjo en la seva tasca que tot just ara comença.
Els que ja fa temps que hi treballem, l’únic que somiem , és ser més cada dia, i si això ens porta a aquest port, endavant.El que hem d’evitar, de totes totes, és que aquesta eina es torni en contra nostra i sigui l’inici d’una nova fragmentació del món independentista.
Pel que vaig estar escoltant, sembla que això no ha de passar, que tots ens necessitem. Tal com deia el mateix doctor Carretero, demanant generositat ,i les mires ben obertes.Sols així es pot créixer, i jo afegeixo, tant ha dins de Reagrupament, com des de altres opcions independentistes.
Somio amb un Parlament a on les opcions independentistes siguin majoritàries. Diferents estils, però un sol objectiu, la Llibertat del nostre Poble.
Mentre ERC escampa, com a partit independentista que és, mocions arreu dels Països Catalans, a favor de fer consultes populars,engresca a la participació,i des de el govern intenta crear estructures d'estat,Reagrupament es farà fort fent arribar el seu discurs arreu del País.
Espero que ERC sàpiga connecta amb l’electorat que cerca, i dona la volta a les enquestes, hem d’esdevenir un veritable partit independentista d’esquerres i republicà, no entenem una cosa sense l’altre. Però també espero que Reagrupament sàpiga fer-se amb els vots de la gent que no troba en les opcions actuals, el que busca. Potser Reagrupament serà la seva opció.
Sols dir, que felicito a tots els que s’han involucrat en política per primera vegada,això demana temps,calés, però sobretot paciència, ja que les coses no surten d'un dia per l'altre,que tot aquest actiu no es perdi, ja que la Nació no està per deixar-se escapar a ningú.
Salut a tots els independentistes que lluiten cada dia per la llibertat del nostre Poble
La lluita continua.
L’event comença amb tota la solemnitat del moment, amb vídeos, i intervencions per fer repàs de com ha d'anar la estratègia, el futur, objectius,repassada també de la "caixa",parlaments de reputades personalitats, destacar per sobre de totes (i això és una percepció personal), la que va fer en Salvador Cardús. Posant l’accent en el fet de ser independentista , de tenir clar el camí , de reconeixement de la feina feta fins ara, i la que ha de començar.
Desprès, tots els que heu participat en vida política ja sabeu de que va, sobretot si heu pogut viure la vida assembleària de partit.
En acabar la llarga jornada, neix una nova opció dins del món independentista, que ha de ser una nova eina que ajudi a arribar a la fi pel qual ha estat creada.Com molt bé deien, el seu objectiu és recollir vot , que o mai ha anat a votar o ha deixat de fer-ho.
Endavant, els encoratjo en la seva tasca que tot just ara comença.
Els que ja fa temps que hi treballem, l’únic que somiem , és ser més cada dia, i si això ens porta a aquest port, endavant.El que hem d’evitar, de totes totes, és que aquesta eina es torni en contra nostra i sigui l’inici d’una nova fragmentació del món independentista.
Pel que vaig estar escoltant, sembla que això no ha de passar, que tots ens necessitem. Tal com deia el mateix doctor Carretero, demanant generositat ,i les mires ben obertes.Sols així es pot créixer, i jo afegeixo, tant ha dins de Reagrupament, com des de altres opcions independentistes.
Somio amb un Parlament a on les opcions independentistes siguin majoritàries. Diferents estils, però un sol objectiu, la Llibertat del nostre Poble.
Mentre ERC escampa, com a partit independentista que és, mocions arreu dels Països Catalans, a favor de fer consultes populars,engresca a la participació,i des de el govern intenta crear estructures d'estat,Reagrupament es farà fort fent arribar el seu discurs arreu del País.
Espero que ERC sàpiga connecta amb l’electorat que cerca, i dona la volta a les enquestes, hem d’esdevenir un veritable partit independentista d’esquerres i republicà, no entenem una cosa sense l’altre. Però també espero que Reagrupament sàpiga fer-se amb els vots de la gent que no troba en les opcions actuals, el que busca. Potser Reagrupament serà la seva opció.
Sols dir, que felicito a tots els que s’han involucrat en política per primera vegada,això demana temps,calés, però sobretot paciència, ja que les coses no surten d'un dia per l'altre,que tot aquest actiu no es perdi, ja que la Nació no està per deixar-se escapar a ningú.
Salut a tots els independentistes que lluiten cada dia per la llibertat del nostre Poble
La lluita continua.
diumenge, 20 de setembre del 2009
Una visió de futur
Una de les visions del moment actual del Principat, vist per una altre Nació sense estat
Quin futur ens pot deparar la història?
http://www.gara.net/paperezkoa/20090920/157487/es/-El-horizonte-politico-tras-consulta-Arenys-Munt/
Quin futur ens pot deparar la història?
http://www.gara.net/paperezkoa/20090920/157487/es/-El-horizonte-politico-tras-consulta-Arenys-Munt/
dijous, 3 de setembre del 2009
La borratxera espanyola
La consulta a la població d'Arenys de Munt està aixecant ampolles a l'estat "amic".
Es presenten recursos que no haurien de servir per res, ja que NO vulnera cap llei de les seves.
Partits que diuen ser catalans també dient la seva, i això sembla que no tingui aturador.
Els mateixos organitzadors ja parlen de la por que els hi fa la consulta, i de la importància que pot arribar a tenir, arrel de la reacció tant per part dels espanyolistes residents a la nostra Nació com per part de les diferents institucions estatals.
Això només farà que reafirma la possibilitat de que en les setmanes vinents, veiem com altres poblacions (sembla que serós, serà la primera), també convoquin les seves consultes a la població.
I mentre l'estat no sap com parar això, tampoc sap quan donar llum verda a que el TC dictamini la mort del estafatut, la societat catalana no es para de moure.
Queda clar que l'independentisme no para de créixer. Un bon símptoma per al País que volem veure lliure.
Ja no vull parlar del conseller saura i els seus dubtes eterns en tot el que fa, ara si, ara també però en un altre lloc, ara una setmana després. Típic i previsible. El pobre conseller gira depenen d'on bufi el vent. Encara que reconec que si finalment la mani feixista no es fa el mateix dia de la consulta ho trobo més que saludable, encara que la protecció de la població i de tots els que hi anem ha d'estar salvaguardada, ja que sabem perfectament el cas que en fan els feixistes de la democràcia.
Esperem amb ànsia el 13 de setembre. Que tinguem molta participació, i si guanyem la consulta millor. Arenys de Munt s'ha convertit en un mirall pel poble i en un mal son per l'estat "amic".
Salut i Independència
Es presenten recursos que no haurien de servir per res, ja que NO vulnera cap llei de les seves.
Partits que diuen ser catalans també dient la seva, i això sembla que no tingui aturador.
Els mateixos organitzadors ja parlen de la por que els hi fa la consulta, i de la importància que pot arribar a tenir, arrel de la reacció tant per part dels espanyolistes residents a la nostra Nació com per part de les diferents institucions estatals.
Això només farà que reafirma la possibilitat de que en les setmanes vinents, veiem com altres poblacions (sembla que serós, serà la primera), també convoquin les seves consultes a la població.
I mentre l'estat no sap com parar això, tampoc sap quan donar llum verda a que el TC dictamini la mort del estafatut, la societat catalana no es para de moure.
Queda clar que l'independentisme no para de créixer. Un bon símptoma per al País que volem veure lliure.
Ja no vull parlar del conseller saura i els seus dubtes eterns en tot el que fa, ara si, ara també però en un altre lloc, ara una setmana després. Típic i previsible. El pobre conseller gira depenen d'on bufi el vent. Encara que reconec que si finalment la mani feixista no es fa el mateix dia de la consulta ho trobo més que saludable, encara que la protecció de la població i de tots els que hi anem ha d'estar salvaguardada, ja que sabem perfectament el cas que en fan els feixistes de la democràcia.
Esperem amb ànsia el 13 de setembre. Que tinguem molta participació, i si guanyem la consulta millor. Arenys de Munt s'ha convertit en un mirall pel poble i en un mal son per l'estat "amic".
Salut i Independència
Etiquetes de comentaris:
independència,
política,
referèndum
El nostre Eurodiputat

Senzillament, deixar palès el que pot fer un diputat català a Europa.
Davant la incapacitat innata de que dos espanyols s'entenguin, nosaltres hem de visualitzar que amb ells no hi fem res.
Fins i tot alguns ja comencen a entendre que Catalunya no hi fa res dins d'un estat de pandereta.
Salut
dimecres, 2 de setembre del 2009
De com l'estat "amic" administra la democràcia

Avui ens despertem amb la notícia, sabíem que havia d'arribar, no ens enganyem, de que l'aparell estatal espanyol, ja treballa en la línia de prohibir que la democràcia i la llibertat d'expressió no es pugui produir en la consulta popular que s'ha de celebrar el proper tretze de setembre a Arenys de Munt.
Tot gràcies a aquest gran partit català,això de gran ho dic per a la quantitat ingent de persones que representa,(als seus resultats electorals em refereixo) Ciutadans
Es veu que no ho fa el pp per que volen governar amb ciu la propera legislatura...
Tot està agafant un to que fas més riure que plorar.
L'únic que també s'ha mogut, però en sentit contrari és ERC que ja ha demanat que es retiri el recurs contra el referèndum.
La legalitat de la consulta és manifesta i ben explicada per l'alcalde de la població.
Crec que l'estat no està calibrant l'efecte que pot tenir una decisió de caire negativa.
Fins hi tot ja es parla d'altres poblacions que comencen a tirar endavant les seves pròpies consultes .
Sense el recurs ja es preparaven varies consultes més a poblacions del País,però amb una hipotètica resolució contrària, pot incrementar considerablement aquest fet. Crec que l'estat pretent apagar un "incendi" amb foc...bé si això és el que volen...
Esperem pel bé de la democràcia, que el recurs es retiri, però l'efecte rebot, crec que ja no el pararà ningú.
Esperem que moltes poblacions de Catalunya segueixin el camí d'Areny de Munt i de Serós. Per aconseguir al final , poder-ne fer una de general a tot el Principat.
Si això es produeix, els polítics d'aquest País ja es poden començar a posar les piles, la societat torna a anar per davant d'ells.
Salut i Independència
divendres, 28 d’agost del 2009
Castells, un home diferent

Sempre me l'he mirat d'una forma especial, els seus actes , la seva empenta, els seus ideals de catalanista convençut i la voluntat fèrria, que hi posa a l'hora de defensar el que creu just per Catalunya, sempre ha fet que el tingui en una consideració especial. Ara no faré una defensa a ultrança d'ell però crec que posicionaments fora del psc com el que va tenir ahir mateix fan falta.
Plantar cara a l'estat espanyol, és necessari, i aquí en teniu l'últim exemple. Castells no és un independentiste, però francament, no crec que el tros de viatge que li queda per arribar-hi, llegint i veient el que fa.
Sicerament, crec que s'hauria de replantejar la seva militància i passar a opcions que defensa'n sense embuts la sobirania de Catalunya.
Salut
dijous, 20 d’agost del 2009
Em perdut el nord
Però que estem fent companys, però que estem fent.
Companys d'ERC, que ens torna a passar?. Acabarem sent la riota general!
Estic entrant en un estat quasi de xoc. No em puc creure el que veuen i llegeixen els meus ulls, no em puc creure el que senten les meves orelles.
Una oportunitat com la que es presenta, com és una manifestació en defensa no d'un estatut (em sembla que ERC no és un partit autonomista), si no de caminar cap a la consecució d'un estat propi, ens tornem a embarrancar en mil i una declaració que l'únic que fa és sensació de que som una casa de grills, o de galls, ja no ho tinc tant clar.
Creia que teníem clar el nostre destí, som independentistes, i la nostra feina no és amagar-nos en el discurs del que el poble aprova és intocable...quin argument més demagògic! .ERC ha de lluitar per arribar a la independència el més aviat possible, i aprofitar qualsevol moviment favorable per empènyer en aquesta direcció i no en un altre.
Que si en Carod això, que si en Llorente allò, que si ara l'Huguet,que si ara tiro enrrera, que si després en Putxi,i la festa també s'hi apunta en Jordi Portabella,... finalment "comunicat oficial"
Comunicat oficial? la orgia segueix amb en Carod erre que erre!.
SENYORS QUE ESTEM FENT!!! HEM PERDUT TOTS EL NORD? JA NO SABEM CAP A ON TIRAR?,CADA VEGADA QUE SURT UN TEMA HAN DE SORTIR TOTS DIENT LA SEVA I A MÉS E DIRECCIONS DIFERENTS?
Puc assumir que som un partit viu, i per tant amb matisos, però senyors EL PAPER QUE ESTEM FENT ÉS GALDÓS , MOLT GALDÓS, RIDÍCUL DIRIA JO.
No tenim una direcció i un portaveu? doncs a fer com els altres, CALLADETS, es pren una desició, LA QUE SIGUI!, i tots al darrera.
ESTEM FENT PENA SENYORS, PENA!
No sóc de fe, però resaré perqué a algú se li ensengui la llum del seny i l'ordre.
En resum, tot queda clar en un article d'avui mateix a L'Avui
Amics anem de merder en merder i això no és bo, de fet a aquestes alçades de la película,un, humilment , ja comença a veure que la recuperació de la confiança en ERC , és , per dir-ho fi , difícil, molt difícil.
Salut i Independència
Companys d'ERC, que ens torna a passar?. Acabarem sent la riota general!
Estic entrant en un estat quasi de xoc. No em puc creure el que veuen i llegeixen els meus ulls, no em puc creure el que senten les meves orelles.
Una oportunitat com la que es presenta, com és una manifestació en defensa no d'un estatut (em sembla que ERC no és un partit autonomista), si no de caminar cap a la consecució d'un estat propi, ens tornem a embarrancar en mil i una declaració que l'únic que fa és sensació de que som una casa de grills, o de galls, ja no ho tinc tant clar.
Creia que teníem clar el nostre destí, som independentistes, i la nostra feina no és amagar-nos en el discurs del que el poble aprova és intocable...quin argument més demagògic! .ERC ha de lluitar per arribar a la independència el més aviat possible, i aprofitar qualsevol moviment favorable per empènyer en aquesta direcció i no en un altre.
Que si en Carod això, que si en Llorente allò, que si ara l'Huguet,que si ara tiro enrrera, que si després en Putxi,i la festa també s'hi apunta en Jordi Portabella,... finalment "comunicat oficial"
Comunicat oficial? la orgia segueix amb en Carod erre que erre!.
SENYORS QUE ESTEM FENT!!! HEM PERDUT TOTS EL NORD? JA NO SABEM CAP A ON TIRAR?,CADA VEGADA QUE SURT UN TEMA HAN DE SORTIR TOTS DIENT LA SEVA I A MÉS E DIRECCIONS DIFERENTS?
Puc assumir que som un partit viu, i per tant amb matisos, però senyors EL PAPER QUE ESTEM FENT ÉS GALDÓS , MOLT GALDÓS, RIDÍCUL DIRIA JO.
No tenim una direcció i un portaveu? doncs a fer com els altres, CALLADETS, es pren una desició, LA QUE SIGUI!, i tots al darrera.
ESTEM FENT PENA SENYORS, PENA!
No sóc de fe, però resaré perqué a algú se li ensengui la llum del seny i l'ordre.
En resum, tot queda clar en un article d'avui mateix a L'Avui
Amics anem de merder en merder i això no és bo, de fet a aquestes alçades de la película,un, humilment , ja comença a veure que la recuperació de la confiança en ERC , és , per dir-ho fi , difícil, molt difícil.
Salut i Independència
Etiquetes de comentaris:
erc,
independència,
manifestació
dilluns, 17 d’agost del 2009
Cap a la independència
Així s'ha d'anar cap a la nostra llibertat, sense mirar enrrera i a tota metxa!!!
divendres, 14 d’agost del 2009
El Vaixell comença a virar?

Fa dos dies, com passa el temps! que esclatava el tema de la manifestació organitzada per Omnium.
Tots els independentistes valoràvem com a un error de càlcul, no la mani de fet, sinó que fos una expressió en defensa d'una via que s'ha esgotat.
Durant aquestes hores,partits,sindicats,entitats s'hi han anat adherint (CIU,Esquerra,Els Verds,CCOO,UGT,ICVetc), però sembla que la pressió que estem fent els sectors sobiranistes i independentistes, estan provocant un canvi en el sentit que volíem, no en defensa de l'estatut sinó en la defensa de començar a treballar en un sentit molt diferent...
Esquerra està disposada a saltar el model autonòmic, així ho expressa la direcció i el primer membre del govern que hi té previst anar( Josep Huguet),així mateix se'ls hi demana a ciu, fins hi tot la plataforma sobiranista que hi tenen a dins, Sobirania i Progrés també té clar en quin sentit s'hi ha d'anar.
També el president del Barça sembla que es vol apuntar a la "festa" (potser és el toc freak de la mani, però tothom suma).
Finalment Reagrupament també es mou, i el propi Carretero diu que també s'hi apunta, però demanant directament la independència.
Sembla que mica en mica tots anem convergent, cap a un sol missatge. Això és bo.
D'aquesta manera segur que podrem omplir els carrers de Barcelona amb un missatge clar i català. PROU D'ESTATUT, INDEPENDÈNCIA.

La primera intenció bona, però equivocada en la estratègia que oferia Omnium, es pot convertir en una expressió de la societat, amb els seus representats al davant, per deixar clar que amb l'estat espanyol ja no hi ha res més a parlar.
Tant important com tot això, és a on es queden el ppc i els socialistes catalans.
El ppc ja sabem per que estan, però els qui tenen un problema , i gros seràn els socialistes catalans, que de ben segur veurem a gent seva, la que encara es considera catalanista, a la manifestació. Serà per ells una fractura interna que ja veurem com arreglaràn, però quedar-se fora de joc, en una situació tant delicada com la de marcar el futur del País, pot significar finalment, el principi de la ruptura dels sectors psoe (chacon,montilla,zaragoza,corbacho,etc),amb el sector més per dir-ho d'alguna manera, maragallista.
Seria un èxit, doncs, que una manifestació de la societat civil,finalment fos el detonant que necessitem per canviar les coses.
Hem de seguir amatens, si les coses es segueixen moven cap a un missatge de independència,tot el meu suport, si ha de ser per defensar lleis espanyoles que ni els mateixos espanyols compleixen...que s'ho facin.
La lluita continua
Salut i Independència
Etiquetes de comentaris:
independència,
manifestació,
política
dimecres, 12 d’agost del 2009
Una altre MANI?

De veritat que cada dia que passa entenc menys als nostres...Ara Omnium vol organitzar, de fet ja ho està fent, una manifestació per si de cas el TC ens retalla aquesta llei espanyola que anomenem estatut.
Fa anys que sóc soci de la entitat, però aquesta vegada haig de dir que s'estan equivocant. No poden demanar a aquestes alçades al poble que surti al carrer a defensar un estatut que fa tres anys se'l van carregar i que ara fin i tot li volen canviar el títol. Senyors d'Omnium , això fa plorar.
He escoltat la entrevista que li han fet a en Jordi Porta a Cataluya Ràdio, i no em valen els seus arguments. No podem defensar una llei que la va aprovar un 30 per cent de la població catalana,no més recordar que no hi va anar ni la meitat del cens a votar-la.No podem defensar un camí que s'ha demostrat mort, No podem defensar l'indefensable.
I per postres els partits al darrera com a xais...inclosos ex-presidents i tot.
Només ens queda un camí, i és com sempre, intentar arreglar el desgabell.
Manifestos com el dels DEUMIL.CAT , Sobirania i Progrès , grups al facebook com aquest ,ens han de guiar pel camí correcte.
Si aconseguim que el significat de la manifestació vagi cap a certificar la defunció de l'estat de les autonomies i que el missatge sigui, ja n'hi ha prou, volem un estat propi, aleshores i només aleshores, m'hi veuran el pel pels carrers de Barcelona.
No Volem sentència,Volem independència resa el nom del grup creat al facebook, i és això el que hem de reclamar a les nostres entitats (que s'aguanten gràcies a nosaltres), i als nostres polítics.
Tots al carrer, però no a defensar una llei espanyola, sinó la nostra llibertat, i al davant de tots, com que dono per fet el l'actual president de la generalitat no hi serà, si que no hi pot faltar el President del Parlament de Catalunya, màxim representant de les nostres institucions.
Companys La lluita continua
Salut i Independència
dimarts, 11 d’agost del 2009
Retornar sempre és bo
Després de caure en un forat mental que m'ha portat a deixar d'escriure durant pràcticament dos mesos,em disposo ha deixar anar les primeres ratlles per veure si sóc capaç de lligar dues frases seguides.
Això a mi ja em passa de tant en tant, les situacions personals,laborals,polítiques, arriba un moment que sembla que el meu cervellet no és capaç de computar tota la informació que li arriba i cau en el buit. Suposo que això és el que m'ha passat, amanit també amb problemes d'índole de salut que encara que superats no deixen d'ajudar a tenir poques ganes de fer res.
Si no fos per que en el que fa al tema laboral la cosa sembla que funciona, i que en el tema de parella, també sembla que estem en un bon moment, per la resta...
Eleccions Europees encara em dol la participació, pactes antinatura al País Basc,etc.
Tampoc no tinc clar encara, si el finançament pactat amb els estafadors més grans de la història sortirà com volem, o tornarà ha ser una ensarronada. Me'n vaig anar de vacances amb aquesta sensació i quan he tornat la cosa segueix igual, per un cantó sento que amb l'estatut que ens va deixar en Mas i l'innombrable deu ni do el que se n'ha tret. Que el paper d'ERC en la negociació, sobretot en el tram final va ser exemplar, que si eliminem finalment , ni que sigui un terç del dèficit català, que si estarem per sobre la mitjana..., fins hi tot , Esquerra diu que val la pena, encara que reconeix públicament, que no compleix al cent per cent l'estatut, (això sempre és segons la lectura que se'n faci de la llei).
Penso també en l'argument de que Esquerra havia de fer una aposta per la estabilitat i per el sentit comú, es a dir pensar en els problemes que té avui el País, que esquerra pot ser una opció de govern clara i sensata, i deixar clar que amb l'estat espanyol, al màxim que s'arriba és a on ha deixat el llistó, que per tots és encara molt avall.
Per l'altre cantó sento a gent de reagrupament, a la Elisenda, a ciu, al Sala i Marti,etc,etc, dient que tot això és una enganyifa...Crec que com tot ni tant ni tant poc.
Però ara ja queda clar que aquest finançament (no oblidem que serà per quatre anys),ha de ser l'últim que pactem amb un estat que no és el nostre, i que hem de treballa pel dret a decidir dels Catalans,(altres en diem treballar per la independència)si això ha de passar per una proclamació unilateral del nostre parlament o per un referèndum, ja me's igual, però més tractes amb l'estat espanyol no, si us plau.
De la mateixa manera que ERC ja va dir, en el seu moment, que no perdria ni un minut en negociar un altre estatut, ara tampoc pot perdre el temps negociant, ja no un finançament, si no res més.
Ara ens espera la retallada del TC i ja començo a llegir que si un partit, que si l'altre associació estan preparant una manifestació, per si ens toquen aquest estatutet...ja n'hi ha prou no?
ARA HAUREM DE SORTIR AL CARRER DEFENSANT UN ESTATUT????
EL QUE VOLEM ÉS UN ESTAT PROPI, I NO UNA ALTRE LLEI QUE ELS ESPANYOLS ES PASSEN PEL FORRO TANTES VEGADES COM VOLEN!
El millor que ens pot passar és que deixin aquest "document" totalment irreconeixible. És el que toca, i és el que saben fer més bé aquest que diuen són demòcrates i que defensan no se quantes tonteries.
La societat ha d'entendre que això no té futur. Que la única sortida és treballar per la unitat d'acció, no per defensa una llei espanyola, sinó per crear la nostra pròpia constitució.
Ja comentava que l'estiu seria calent però aquesta tardó també ho ha de ser. Veurem en quin estat arribem a menjar-nos els torrons.
Salut i Independència
Això a mi ja em passa de tant en tant, les situacions personals,laborals,polítiques, arriba un moment que sembla que el meu cervellet no és capaç de computar tota la informació que li arriba i cau en el buit. Suposo que això és el que m'ha passat, amanit també amb problemes d'índole de salut que encara que superats no deixen d'ajudar a tenir poques ganes de fer res.
Si no fos per que en el que fa al tema laboral la cosa sembla que funciona, i que en el tema de parella, també sembla que estem en un bon moment, per la resta...
Eleccions Europees encara em dol la participació, pactes antinatura al País Basc,etc.
Tampoc no tinc clar encara, si el finançament pactat amb els estafadors més grans de la història sortirà com volem, o tornarà ha ser una ensarronada. Me'n vaig anar de vacances amb aquesta sensació i quan he tornat la cosa segueix igual, per un cantó sento que amb l'estatut que ens va deixar en Mas i l'innombrable deu ni do el que se n'ha tret. Que el paper d'ERC en la negociació, sobretot en el tram final va ser exemplar, que si eliminem finalment , ni que sigui un terç del dèficit català, que si estarem per sobre la mitjana..., fins hi tot , Esquerra diu que val la pena, encara que reconeix públicament, que no compleix al cent per cent l'estatut, (això sempre és segons la lectura que se'n faci de la llei).
Penso també en l'argument de que Esquerra havia de fer una aposta per la estabilitat i per el sentit comú, es a dir pensar en els problemes que té avui el País, que esquerra pot ser una opció de govern clara i sensata, i deixar clar que amb l'estat espanyol, al màxim que s'arriba és a on ha deixat el llistó, que per tots és encara molt avall.
Per l'altre cantó sento a gent de reagrupament, a la Elisenda, a ciu, al Sala i Marti,etc,etc, dient que tot això és una enganyifa...Crec que com tot ni tant ni tant poc.
Però ara ja queda clar que aquest finançament (no oblidem que serà per quatre anys),ha de ser l'últim que pactem amb un estat que no és el nostre, i que hem de treballa pel dret a decidir dels Catalans,(altres en diem treballar per la independència)si això ha de passar per una proclamació unilateral del nostre parlament o per un referèndum, ja me's igual, però més tractes amb l'estat espanyol no, si us plau.
De la mateixa manera que ERC ja va dir, en el seu moment, que no perdria ni un minut en negociar un altre estatut, ara tampoc pot perdre el temps negociant, ja no un finançament, si no res més.
Ara ens espera la retallada del TC i ja començo a llegir que si un partit, que si l'altre associació estan preparant una manifestació, per si ens toquen aquest estatutet...ja n'hi ha prou no?
ARA HAUREM DE SORTIR AL CARRER DEFENSANT UN ESTATUT????
EL QUE VOLEM ÉS UN ESTAT PROPI, I NO UNA ALTRE LLEI QUE ELS ESPANYOLS ES PASSEN PEL FORRO TANTES VEGADES COM VOLEN!
El millor que ens pot passar és que deixin aquest "document" totalment irreconeixible. És el que toca, i és el que saben fer més bé aquest que diuen són demòcrates i que defensan no se quantes tonteries.
La societat ha d'entendre que això no té futur. Que la única sortida és treballar per la unitat d'acció, no per defensa una llei espanyola, sinó per crear la nostra pròpia constitució.
Ja comentava que l'estiu seria calent però aquesta tardó també ho ha de ser. Veurem en quin estat arribem a menjar-nos els torrons.
Salut i Independència
Etiquetes de comentaris:
esquerra,
finançament,
política
dimecres, 10 de juny del 2009
Una decepció més
Ras i curt. aquesta és la sensació que m'ha quedat d'aquestes eleccions Europees.
hòstia va hòstia ve, per part dels partits espanyols, durant tota la campanya, els partits restants al principat, i en el cas d'erc a la resta de la Nació,intentant treure el nas com podien, per explicar alguna cosa del que representa Europa pels catalans.
Era d'esperar una alta abstenció, però mai m'hagués imaginat el resultat final.
Ens ho hem de fer mirar entre tots, ja m'és igual qui guanya i qui no guanya, ja que al final tots surten dient que són guanyadors (crec que és la primera causa de la abstenció), per que si seguim pel mateix camí, només veig que ens carregarem el menys dolent dels sistemes que ens hem dotat, que és la democràcia.
Tant votants, que tenim el dret a votar en blanc en cas de que no ens agradi ningú dels qui es presenten, com partits polítics, que van a la seva sense tenir en conte a la societat, només demanant ajuda al ciutadà quan han d'anar a votar, i així ens va.
Tenim temps de repensar la política i la participació en ella, i en les seves institucions.
Només demano que reflexionem. El problema és més greu del que ens podem imaginar.La llibertat de qualsevol poble perilla en el moment en que la societat es troba orfe de lideratge i es dona al passotisme i a la innacció civil.
A Europa ha guanyat la dreta i la ultra dreta, això hauria de ser prou important com per fer-nos pensar.
Reflexionem, companys, reflexionem.
Salut i Independència
hòstia va hòstia ve, per part dels partits espanyols, durant tota la campanya, els partits restants al principat, i en el cas d'erc a la resta de la Nació,intentant treure el nas com podien, per explicar alguna cosa del que representa Europa pels catalans.
Era d'esperar una alta abstenció, però mai m'hagués imaginat el resultat final.
Ens ho hem de fer mirar entre tots, ja m'és igual qui guanya i qui no guanya, ja que al final tots surten dient que són guanyadors (crec que és la primera causa de la abstenció), per que si seguim pel mateix camí, només veig que ens carregarem el menys dolent dels sistemes que ens hem dotat, que és la democràcia.
Tant votants, que tenim el dret a votar en blanc en cas de que no ens agradi ningú dels qui es presenten, com partits polítics, que van a la seva sense tenir en conte a la societat, només demanant ajuda al ciutadà quan han d'anar a votar, i així ens va.
Tenim temps de repensar la política i la participació en ella, i en les seves institucions.
Només demano que reflexionem. El problema és més greu del que ens podem imaginar.La llibertat de qualsevol poble perilla en el moment en que la societat es troba orfe de lideratge i es dona al passotisme i a la innacció civil.
A Europa ha guanyat la dreta i la ultra dreta, això hauria de ser prou important com per fer-nos pensar.
Reflexionem, companys, reflexionem.
Salut i Independència
dimarts, 2 de juny del 2009
diumenge, 31 de maig del 2009
S'ha acabat el somni?

La lliga ja s'ha acabat, i ara ja podem dir que el nostre barça ho ha guanyat tot.
Molts dubtes hi havien amb el nou fitxatge a la banqueta,que si era molt jove, que si mai havia entrenat un equip d'alt nivell,...reconec que jo mateix no ho tenia clar.

Però en Pep ha sabut fer neteja i el més important, donar coratge i esperança als jugadors, en Pep ha aconseguit que la plantilla cregui en ella mateix com un sol home. Això, per mi, ha sigut la clau de que ara estiguem celebrant tres títols , copa,lliga,champions.
Una Copa que recordarem sempre,jugada per dues nacions amigues, a la capital del País Valencià, a on la afició va dir no a un estat que no li és propi, agradi o no .
Una lliga que ens ha portat un gloriós 2-6 davant del gran rival de sempre, el Madrid.
I finalment una Champions davant del millor equip del moment,exceptuant,es clar, el mateix barça.

El Manchester United ha estat un digne rival, encapçalat per Sir Ferguson, reconeixent després del partit, haver perdut davant el millor equip del món.
La afició ha gaudit com mai, i mai oblidarem aquests moments.
Ara ha esperar que això no només sigui un moment circumstancial, sinó que es converteixi en una nova época de lideratge del futbol mundial per part del barça.
Que és converteixin en un nou dream team, amb lligues i alguna champion més.
Gràcies BARÇA!!
Ara us esperem a Madrid per jugar la final de la Champions de l'any que ve.
Heu fet feliç a molta gent, i això no es paga amb res.
VISCA EL BARÇA I VISCA CATALUNYA
divendres, 22 de maig del 2009
Nou cicle electoral

Comença, de nou, un cicle que ha d'acabar amb les municipal el maig del 2011.
Les europees no són precisament les eleccions ideals per engrescar a la gent a utilitzar una de les eines que ens permet la democràcia. La abstenció que es preveu, pot arribar a ser brutal, si ens escoltem o llegim les enquestes que han anat sortint. La campanya ha començat, i per sort, almenys a Catalunya,tenim la oportunitat de poder triar, almenys, entre un sobiranista i un independentista.
Les campanyes ja estan traçades, i tot depèn de com s'ho facin els candidats per engrescar a la gent, que d'entrada diu que no li interessa això d'europa, que ho veu llunyà, i que creu (equivocadament), que no si resol res dels problemes que te el dia a dia més proper,per que finalment vagin a votar. Sempre se n'ha dit del parlament europeu "cementiri d'elefants", i en certa mesura així és, orejas,vidal-quadras,obiols,badias,etc,etc, fan que la llegenda prengui forma.
Però aquí nosaltres tenim la oportunitat de fer front a uns nacionalistes espanyols que ja fa temps es van treure la careta,(si es que per algú , en algun moment n'han portat), i als seus socis, el psoe, que han arrancat amb una campanya realment "cafre", ahir a les dotze,veia als militants del psc-psoe de la meva ciutat, fent-se fotos amb l'aznar!!!, increïble, jo personalment, no em veig en una foto ni que sigui amb un cartell dibuixat, al costat d'un aznar, o un berlusconi...Aquest zaragoza, s'ho hauria de fer mirar a l'hora organitzar campanyes i el sentit que prenen. Ens volen ensarronar altre vegada amb la por. Que ve el llop!!!, Correm tots a les faldilles dels sociates!!, només ells ens poden salvar,...salvar de que amics?
Esperem que el poble català prengui mesures, després del debat de la "nación", del ridícul que ha acabat fent en zp per tirar endavant les seves propostes majoritàriament amb el grup mix, i totes descafeïnades,després de fer-se evident que a Catalunya ja no ens el creiem, esperem poder animar a la gent per que surti massivament a votar opcions de casa.
Personalment ja sabeu que crec que, com diu el meu candidat, s'ha d'anar a Europa a aconseguir la millor caixa d'eines que necessita la meva nació, que és un estat.S'ha d'anar a Europa a buscar complicitats, a preparar el terreny per quan s'hagi de fer el salt. Salt que cada vegada veig més aprop , al última enquesta ja ens diu que més d'un vint per cent dels catalans ja es decanten per la independència,sincerament crec que estem molt per sobre d'aquest percentatge.
Doncs fem-ho posible! el proper dia 7 de juny tots a votar opcions nacionalistes, i animem als amics coneguts i saludats a fer el mateix.
Des de la opció que, legítimament trii cada un, però sempre amb la mirada posada en que el dia abans de fer el salt, haurem estar tots junts.
Salut i bona campanya electoral
dijous, 14 de maig del 2009
Galliner esvalotat

Això de la pitada, es veu que està arribant lluny.
Tots els diaris espanyols,cadenes de ràdio,etc en van plens...
Es veu que expressar el que se sent pels símbols,personatges,etc dels qui considerem,són els nostres "colonialistes", (ja no utilitzo qualificatius més forts),no és ben vist.
DONCS BÉ, QUE ES FOTIN, nosaltres estem farts de veure com ens cremen senyeres, i no passa res, com ens obliguen a tragar tota classe de bexasions, i aquí no passa res. Hem d'empassar-nos un estat que està manifestament en contra de nosaltres,hem d'aguantar una monarquia que va entrar a casa nostra per les armes...POTSER JA N'HI HA PROU.

A arribat el moment de platar-nos, i el partit de copa ha estat una altre excusa ben aprofitada, que se n'assabentin d'una vegada els espanyols, que nosaltres ja no volem seguir fent el camí amb qui ens nega el pa i la sal.Que se n'assabenti Europa, de que aquí existeix un problema REAL d'encaix.
El camí del no retorn, apesar dels botiflers que puguem tenir a dins de casa, sembla que ja ha començat. La societat, a Catalunya i en general ja no li molesten aquestes expressions, si no que les acaba entenet i al final compartint. La independència ara és més aprop que ahir.

LA LLUITA CONTINUA!!!
P.S. No us poso links de referència, per que n'hi han tant que podria acabar boig, jajajaja.
navegueu una mica i gaudiu de la bilis que corre per espanya, i pels forats negres de botiflers que corren per les nostres terres.
El que si us deixo, és el moment que ha posat de potes a munt tot allò que fa pudor a espanyol.
Salut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)