La Borbònica a Casa

Qualsevol ha de quedar rendit davant del que està fent aquest BARÇA d'en Pep. No puc destacar a ningú, per que TOTS,es mereixen el que els hi està passant.
Reconec els dubtes que tenia de que un home tant jove i amb nul·la experiència en el futbol d'alt nivell, com a entrenador, pogués arribar a fer un grup que a hores d'ara lluitar per ser el millor conjunt de la història.Per tant, m'inclino davant d'un crack com a jugador i que pot esdevenir el nou Ferguson del futbol català.
Però vull destacar la afició, un deu com una casa per les dues aficions, molts hauríem d'aprendre de com s'han de fer les coses. La unió abans i després del partit, la comunió de les dues aficions,fent de l'event una veritable festa entre dues nacions, et posava la pell de gallina.
La pitada reial a la entrada del Borbó, senzillament històrica, el mar d'ikurrinyes i d'estelades va ser com un sunami de colors.La censura per part de tve, patètica.Intentar amagar la realitat en un món globalitzat encara ho fa més ridícul si encara es pot. Els aficionats tenien molt clar el que es jugaven, un altre acte d'internacioniltzació d'un problema que pels espanyols cada vegada serà més gran, i que si amb l'estil zp d'amagar-ho tot, aqui no passa res, es pensen que ho solucionaran, van arreglats, es trobaràn dos estat més a la UE sense que se n'hagin enterat.

Un gran partit i una Gran afició We are a Nations, Adèu Espanya.

Salut i Independència