Les lluites pel finançament

Deia, fa uns dies que, de ben segur, tindríem una tardor distreta amb tot el que ens ha de caure, però com tot en aquest segle XXI, els aconteixements es precipitant a una velocitat, que ens està sobrepassant a tots.

He estat fora tres dies, entre ells el famós 9-A, que ja s’ha convertit en data fatídica a recordar en la història de Catalunya.

El govern espanyol, com sempre, ja que res fa pensar que hagi de canviar en les seves maneres de fer, ha tornat a deixar amb el cul enlaire no solament als nostres polítics sinó també a tot el poble català, ja que no complir l’estatutet, vol dir no complir amb la llei que ha aprovat el mateix poble català.

Però, com us deia la velocitat dels aconteixements ha estat alta.Pactes entre governs dels PPCC. Declaracions del President Montilla avisant de que Catalunya sense recursos no funcionarà.Unitat dels partits polítics en un acte de força,(després parlaré del ppc). Rebot des de les files sociates espanyoles, diguis “vicepresident andalús, José Antonio Griñán,”, diguis “María Teresa Fernández de la Vega” posant a “caldo “ als de “casa” i també rebot per part de dirigents socialistes catalans fent evident que alguna cosa s’està movent, finalment, i d’això em congratulo especialment, l’empresariat català es posa al costat del govern català demanant a l’espanyol que es posi les piles..

Veurem cap a on va tot això. El que m’ha fet més gràcia,va ser sentir ahir per Catalunya Informació a la nova presidenta del ppc català afegint-se al “front català”,...se us ha vist el plomall nois, com que de moment sembla que la cosa pren cos, haurem de pensar en afegir-nos, no fos cas que quedem fora de joc i no sortim a la foto,... massa tard.

Les coses entre psc i psoe estan tenses, veurem fins a quin punt, ja que tots ens hi juguem molt més del que ens pensem.

El paper de CIU i d’ERC, de moment penso que molt madur, amb unitat d’acció, i amb declaracions,(Huguet,Homs,Tresserresas), per marcar perfil nacionalista, deixant a ZP com al president de govern espanyol com al mentider més gran de la història d’espanya,que situacions com aquesta ens aboca al concert econòmic, etc.

La cosa de moment crec que va prou bé, però vindran temps durs, les eines d’un estat són molt poderoses.

Els sectors nacionalistes han de veure que no hi ha cap altre camí que el de portar la situació fins al final, peti qui peti.

Del psc , ja en tinc més dubtes, veurem que acaben fent, sincerament penso que no aguantaran l’envestida i acabaran cedint,(també com sempre)Els vint-i-cinc diputats a Madrid també hi tindran molt a dir a la votació dels pressupostos.

Si realment això passa, els socialistes catalans ho tindran molt cru per explicar tot això al seu electorat, (a tot el seu electorat).

Passi el que passi, les coses ja no seran mai més el mateix, i els que creiem que tot això es pot aprofitar per anar cap a la independència del nostre País, pensem que el paper de ERC i de CIU ha de ser clau.

Tenim els polítics preparats per endegar aquesta feina?

Tenim la societat preparada per seguir als nostres polítics en el camí cap a la llibertat?

Seguirem en contacte...