dilluns, 18 d’agost de 2008

Un bon dilema....un bon maldecap...una bona oportunitat!!!!




Els socialistes, catalans i espanyols,s'han fotut al mig d'un bon merder, l'estira i arronsa per part d'uns i altres els està portant a situacions que recordant els temps en que varen acabar perdent,(el psc) el grup parlamentari propi a Madrid.
La situació per ells, és francament complicada, fer el que demana el poble i l'estatut, i no fer-se mal amb el germà (federat) gran.
Es comença'n a sentir veus dins de la militància del psc que d'aquesta situació ja n'hi ha prou, que no volen fer mal al psoe, d'altres diuen que no, que s'ha d'arribar fins al final i posar per davant les necessitats de País.
Mala peça al teler. Posaria les mans al foc que la sang no arribarà al riu, i que finalment el psc claudicarà. La pressió des de Madrid és dura, però també la pressió dels votans del psc a Catalunya que no tenen referent (psoe)espanyol. Podriem acabar veient una escissió del socialisme a Catalunya?, crec sincerament que no. Tots hi tenen molt a perdre. Resultat, el País altre vegada orfe.
ERC està fent una bona feina de pressió als socialistes catalans,ara finalment amb CIU al costat. Aquesta pressió ha de ser prou potent com per que els socialistes catalans arribin com a mínim fins als pressupostos espanyols, que és allà a on crec que petarà tot.
Com explicarà el psc als seus votants tot això?. Els hi fan passar malament als votants el clau espanyola, per que sembla que vulguin enssorar al seu amic ZP,ho fan passar malament als seus votants catalanistes per que al final res de res...
Realment, facin el que facin, el desgast serà dur i difícilment remontable. I aquí és on veig la possibilitat de reforçar el sobiranisme, el paper de CIU, però sobretot d'ERC, ha de ser el de fer veure a la societat catalana que l'únic camí,després d'haver-ho provat tot amb els socialistes, ha de ser, tirar pel dret, concert econòmic per començar i dret a l'autodeterminació per acabar.Recollir el vot descontent ha de ser prioritari si no volem que vagi a parar a la abstenció.
El psc al gover ho te difícil, no és com estar a la oposició vivint del desgast de ciu, la cosa aquí és molt diferent, primer el País o primer el PSOE???, sembla clar cap a on anirà tot això.
Si catalunya no aconssegueix un bon finançament el resultat pot ser realment inesperat,des de pensar en un avançament electoral a Catalunya, fins a una posible moció de censura per fer un canvi de govern....
I si hi posem la cirereta del TC amb la retallada anunciada de l'estatutet, ja tenim el pastís complert
El ventall que s'obra és immens, però sobretot, l'augment del sobiranisme potser especialment gran.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs jo crec que ens voldran vendre la moto. No poden claudicar d'una manera flagrant. Es faran les víctimes i eleccions a la vista. El que és cert és que s'han posat en un bon embolic.

Et veig molt optimista respecte d'ERC. Dels actuals dirigents d'ERC. Esperarem, però no me'n fio gens.

Salut!

Daniel1714 ha dit...

Ja dic en el meu escrit que els sociates acabaran cedint, per tant, hem de saber jugar les nostres cartes i girar com un mitjó això de que ens venguin la moto.
També dir-te que els dirigents d'ERC no són res sense la resta de la militància, per tant, hauran d'estar a l'alçada, o els hi preveig un futur molt curt...com a dirigents.

Salut.

 
El dèficit fiscal de Catalunya aquest any és de
...
cliqueu aquí per a més informació