Una de cal ,(acte ERC), una d'arena, el govern espanyol es tornarà a passar pel forro de tots els catalans una altre promesa, (ja m'he perdut al contar-les), als catalanets de torn.
Ara resultarà que TAMPOC tindrem proposta, senyors només és una proposta, de finançament a finals d'any.
S'ha encarregat, aquesta vegada de deixar-ho anar el Sr. José Antonio Alonso membre d'aquest govern de fireta, que té per president el campió mundial de mentides.L'hauríem de proposar pel llibre guiness.
Ja era cosa temuda, en el meu post anterior, ja ho vaticinava, però es que quasi no em deixen temps ni de pronosticar-ho.Ells s'avancen a tothom, ha anat de cinc dies!!!
Bé, ara si que podem dir que els nostres representant tindran feina per reis, o si no els mateixos monàrquics els hi acabaran portaran carbó, però no del dolç precisament.
La tàctica del govern és clara, deixar temps al TC per esberlar-ho tot, i així tinguin arguments per que la proposta que acabin presentant sigui d'autèntics mínims.
Catalans la cosa està arribant a nivells insuportables.
Deixo per una altre ocasió parlar de la propera ilegalització del governs municipals al País Basc d'ANV democràticament escollits.
El govern espanyol ha entrat en barrena i no es veu el final....
La Lluita continua
Entrades
3 comentaris:
Hola company,
soc en Manel des de l'Exili i militant d'ERC des de 1991. Suposo que ja saps que soc força crític amb l'actual executiva d'Esquerra.
Per això m'agrada llegir el teu darrer article de l'acte al Palau petit. Com a mínim tinc una lectura no oficial de l'acte. No se si m'entens, la revista esquerra nacional, fa temps que no la puc llegir, és superior a la meva voluntat de militant.
De fet, el problema més greu que tenim, és la manca de credibilitat més que la desunió interna. Perquè la unió per si, no significa res, ni de bo ni de dolent. Ja se sap, en Franco sempre deia allò de la Unidad...
Per la manca de credibilitat és per on Esquerra se la fotrà de nassos en les properes eleccions.
La unitat en un partit només es pot aconseguir per credibilitat en un projecte i sobretot en un lideratge. En aquests moments, Carod per molt bé que parli està cremat per les seves contradictòries actuacions del que diu i del que fa. En Puigcercós, encara no ho està del tot, però arran de els tres línies vermelles que va posar com a condició per continuar al govern al Montilla, en pocs mesos es veurà que era només un buf, tal com ho és ell mateix.
En ZP no té credibilitat pels catalans sobiranistes, però pels catalans espanyolistes o espanyols, en ZP ho fa força bé. Ens està enganyant mentre desarme el independentisme polític: ERC.
El PSC no li farà gaire mal la manca de credibilitat del ZP, senzillament perquè els seus votants pensen en clau espanyola i l'alternativa es el PP i per això tenen només ja ho tenen tot mig guanyat, presentin qui presentin.
CiU, ho té una mica més difícil perquè vol jugar amb els sobiranistes i amb els espanyolistes que encara es senten una mica més catalans. Però gràcies a la incompetència i la manca de aposta pel fet nacional de l'executiva d'Esquerra, el partit d'en Mas, sense fe res, té opcions reals de tornar a guanyar la Generalitat. L davallada d'Esquerra, si no passa res extraordinari, serà tant gran, que el tripartit no podrà tornar a governar.
Jo m'he apostat al bloc que si Esquerra treu més de 12, es que no tinc n'idea de política i per tant deixo de militar al partit. Si en canvi treuen el que jo penso, que serà menys de 13, vull la dimissió de tots els responsables d'aquest desastre. Caldrà renovar plenament el partit per tal d'aquest torni a flotar en pocs anys, sinó, acabarem com Izquierda Unida.
Salut i Independència
Manel Bargalló
Bé Manel, estic d'acord amb que el problema que tenim és la credibilitat, però quina credibilitat?, la del votant o la del militant?, crec que pel que fa a la del militant, en general ho veig igual que tu,ho tenim fotut,en Carod els mitjans l'han cremat davant la opinió pública,en el cas d'en Putxi haurem d'esperar, potser no massa...
Però hem de pensar en la credibilitat davant del votant, que recorda, no esta "intocxicat" com nosaltres, el que vol és tranquilitat, un govern que governi, un partit que demostri saber estar,és la única manera de trencar aquest sostre tant baix que et marques.
Penso, sincerament que si ens mantenim ferms en el manteniment de les tres línies, i demostrem que des de el govern es pot construir estat,només aleshores guanyarem credibilitat. no solament entre els militants sinó entre la societat catalana, que a la fí serà la que ens donaran els escons.
En aquest moments crec que ERC perdria com a mínim un o dos escons, no més. Si les coses es fan com s'han de fer podem remuntar la situació.
I per descomptat, no ens podem permetre la pèrdua de ningú pel camí, per tant, espero que mai deixis de militar en el partit d'en Macià i Companys.
Salut i Independència
Daniel,
El votant és molt més crític que el militant, el ciutadà que va votar a Pujol en massa durant 20 anys i va decidir votar a ERC el 2004 i part el 2006, perquè creia que faríem un salt qualitatiu cap a la sobirania, està enganyat en veure que Esquerra és com una burda copia de CiU, això si, una mica més d'esquerres. Però el pitjor serà que aquesta gent que encara ens va votar el 2006, amb la reedició del segon tripartit han vist que Esquerra va pactar sense condicions. Sinó, pregunta a on són aquestes condicions?. Amb el primer havia el pacte del Tinell que deia que s'hauria de fer un referèndum d'autodeterminació si no s'aprovava l'Estatut.En canvi , ara que volen fer?. Després de dubtes surt en Carod que si que s’ha de fer un referèndum per demanar si volen aquest estatut retallat o no?. Perquè no un referèndum d'autodeterminació com es va pactar en el primer triparit?
Doncs perquè els fotrien a fora del govern.
Si tu dius que vols estar al govern peti qui peti per demostrar que ets un partit de govern, estàs dient al teu adversari, que acceptaràs tot o quasi tot. Estàs dient que les teves amenaces SN dèbils i poc creïbles.
Que passaría si es trepitja les una de les tres línies vermelles i ERC actua conseqüentment?. Que el PSC els fotrien fora del govern de la Generalitat i tota la credibilitat guanyada com a partit de govern, s’anirà a pastar fang! .
Tu creus que després d'empassar-se tots els gripaus espanyolistes d'en Montilla (Bandera espanyola, llei de la dependència, intent de la tercera hora del castellà, que ja veurem com acaba, tancament de TV3...) i del malestar generat dins de la militància (40% en contra de les tesis oficials), en Puigcercós i Carod s'arriscaran a provocar unes eleccions anticipades que tots els indicadors fiables (no privats fets a mesura pel Periodico i la Vanguardia) diuen que mai des del 2004 havien tingut tantes males perspectives?.
Això de creure que ara traurien només un o dos diputats menys, és sota el meu parer i de molts altres companys militants amb molts anys d’experiència ,molt inversemblant.
Potser m’he quedat curt amb 12 diputats, però més de 15 em sembla un miracle amb tota la merda que ens ha caigut a sobra gràcies a una estratègia errònia i als errors (estic d’acord amb tu que molt magnificats per la premsa) dels nostres representants.
Només un miracle pot fer canviar-ho, com per exemple que el PP tornés a manar a Espanya o que en Mas fos descobert amb algun assumpte tèrbol. Però tot i així, penso que qui sortiria més afavorit seria l'impresentable d’en Montilla i no nosaltres.
Ah, per cert, llegeix l’article que publicaré demà al Bloc Gran del Sobiranisme. Va una mica de tot això.
Salut i Independència
Manel
Publica un comentari a l'entrada